{"id":161605,"date":"2017-11-21T08:40:00","date_gmt":"2017-11-21T06:40:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ccoo.cat\/educacio\/noticies\/barcelona-es-comic\/"},"modified":"2022-07-16T22:08:08","modified_gmt":"2022-07-16T20:08:08","slug":"barcelona-es-comic","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ccoo.cat\/educacio\/noticies\/fp\/ccoomics\/barcelona-es-comic\/","title":{"rendered":"Barcelona \u00e9s C\u00f2mic"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a>Text\u00a0 \u00edntegre de Manuel V\u00e0zquez Montalb\u00e1n per a l’exposici\u00f3 Barcelona en el c\u00f3mic del Sal\u00f3 del C\u00f2mic del 1988<\/span><\/h3>\n

<\/h3>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
Al final s\u2019ho creur\u00e0. S\u2019est\u00e0 insistint tant en el car\u00e0cter de ciutat nuda omnipresent als estudis d\u2019artistes i escriptors, que Barcelona s\u2019ho creur\u00e0, com aquelles noies adolescents que no poden fer un pas sense que els tirin amoretes o aquelles dones madures sobre les que cauen les floretes com maons des de les bastides o se\u2019ls fiquen sota les faldilles des de les rases de la ciutat en obres. Per\u00f2 \u00e9s cert que facis el balan\u00e7 que facis en tot sistema de representaci\u00f3 o de revelaci\u00f3 que poguem ficar en una branca de la cultura, apareix Barcelona com a mat\u00e8ria. Darrerament s\u2019ha censat quants cops ha posat aquesta ciutat per als escriptors: Cervantes, Gautier, Georges Sand, Carco, Pierye de Mandiargues, Genet, Bourget, Mann, Orwell, Claude Simon, Mario Soldati, Malraux, Henri Fran\u00e7ois-Rey\u2026 per a citar nom\u00e9s els estrangers i no tots. Com es pot llegir la millor novel.la escrita a Catalunya, sigui en catal\u00e0 o en castell\u00e0 sense llegir Barcelona, que no nom\u00e9s apareix com a paisatge i decorat, sin\u00f3 fins i tot com a mat\u00e8ria dram\u00e1tica fonamental?<\/span><\/div>\n
I ara, en aquesta revisi\u00f3 del c\u00f2mic urb\u00e0, l\u2019\u00fanic c\u00f2mic possible juntament amb el fant\u00e0stic, es comprova un cop m\u00e9s la capacitat de pose que t\u00e9 la ciutat narcissa. I la comprovaci\u00f3 ens sorpr\u00e8n perqu\u00e8 des del dibuix especulatiu de Si\u00f3, al neorrealisme de Gim\u00e9nez, passant per aquelles espl\u00e8ndides mones de p\u00e0scua pobra de \u201cLa familia Ulises\u201d o els dibuixants d\u2019engonal, aixella i xeringa de l\u2019espl\u00e8ndida \u201cV\u00edbora\u201d, Barcelona ha estat necess\u00e0ria per a fer versemblable una de les branques culturals que millor han codificat la nostra transici\u00f3: el c\u00f2mic, situat a poca dist\u00e0ncia de la gastronom\u00eda i el pic dintre de la tr\u00edada capitolina de la cultura de la transici\u00f3 des del franquisme a l\u2019infinit.<\/span><\/div>\n
Qualsevol que faci l\u2019esfor\u00e7 de revisi\u00f3 de tanta vi\u00f1eta aplicada a Barcelona descobreix quanta informaci\u00f3 i revelaci\u00f3 sobre nosaltres mateixos ha anat practicant el c\u00f2mic sense que gaireb\u00e9 ning\u00fa s\u2019adon\u00e9s. Al c\u00f2mic li ha perjudicat i li ha beneficiat aquella saviesa convencional que el situa als llimbs on van a parar els g\u00e8neres que es neguen a cr\u00e9ixer. \u00c9s p\u00fablic, i probablement mal sabut, que durant la infantesa l\u00f2gica es pot llegir tebeus, perque aquell qui de nen no ha hagi llegit tebeus no t\u00e9 imaginaci\u00f3, per\u00f2 aquell qui de gran continui llegint-los \u00e9s que ha quedat enxampat al laberint de les vinyetes. Per als qui pensen que hi ha un temps per al c\u00f2mic i el xupa-xup i un altre temps per a les obres completes enquadernades en pell humana i el past\u00eds de peix amb musolina a l\u2019all, ser\u00e1 una sorpresa veure com gr\u00e0cies a aquesta exposici\u00f3 que ens ha muntat Alfons L\u00f3pez, els herois de paper s\u2019emparan de la ciutat perqu\u00e8 en part els pertany i han estat testimoniejant-la en una quantitat i amb una qualitat que ha pogut passar desapercebuda davant la ceguesa dels esguards culturalment racistes.<\/span><\/div>\n
Aqu\u00ed era el c\u00f2mic i no precisament als llimbs, representant i revelant vida i hist\u00f2ria, temps, temps, temps barcelon\u00ed i essent per tant cr\u00f2nica informal o desencarnada, totes dues coses alhora gr\u00e0cies a la c\u00f2pula de la ironia que el guionista i el dibuixant sempre han adre\u00e7at en primera inst\u00e0ncia envers ells mateixos. Fills d\u2019un d\u00e9u creador aparentment menor, en aquesta exposici\u00f3 revelen la musculatura d\u2019un g\u00e8nere nom\u00e9s aparentment menor. De vegades cal engegantir el que \u00e9s obvi per a que es vegi. Que aquesta exposici\u00f3 aconsegueixi que els barcelonins s\u00e0piguen quant li deuen al c\u00f2mic: la revelaci\u00f3 del puntillisme d\u2019una complexa identitat.<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
Manuel V\u00e1zquez Montalb\u00e1n<\/span><\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/a><\/a><\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Text\u00a0 \u00edntegre de Manuel V\u00e0zquez Montalb\u00e1n per a l’exposici\u00f3 Barcelona en el c\u00f3mic del Sal\u00f3 del C\u00f2mic del 1988 Al … Llegiu-ne m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":29,"featured_media":161609,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"twitterCardType":"","cardImageID":0,"cardImage":"","cardTitle":"","cardDesc":"","cardImageAlt":"","cardPlayer":"","cardPlayerWidth":0,"cardPlayerHeight":0,"cardPlayerStream":"","cardPlayerCodec":"","footnotes":""},"categories":[1060,1056],"tags":[],"class_list":["post-161605","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ccoomics","category-fp","infinite-scroll-item","generate-columns","tablet-grid-50","mobile-grid-100","grid-parent","grid-50"],"gutentor_comment":0,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/educacio\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/161605","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/educacio\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/educacio\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/educacio\/wp-json\/wp\/v2\/users\/29"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/educacio\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=161605"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/educacio\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/161605\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/educacio\/wp-json\/wp\/v2\/media\/161609"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/educacio\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=161605"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/educacio\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=161605"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/educacio\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=161605"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}