{"id":161539,"date":"2018-01-21T08:40:00","date_gmt":"2018-01-21T06:40:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ccoo.cat\/educacio\/noticies\/benet-i-jornet-imatge-i-paraula\/"},"modified":"2022-07-16T22:07:07","modified_gmt":"2022-07-16T20:07:07","slug":"benet-i-jornet-imatge-i-paraula","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ccoo.cat\/educacio\/noticies\/fp\/ccoomics\/benet-i-jornet-imatge-i-paraula\/","title":{"rendered":"Benet i Jornet, imatge i paraula"},"content":{"rendered":"<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><a href=\"http:\/\/3.bp.blogspot.com\/-N1G9UBtxe1Q\/WmRPvDlEnCI\/AAAAAAAAAYQ\/Q05sI8G4gO06CRI-Jw9ET5_-h9taxFBLwCK4BGAYYCw\/s1600\/josep-maria-bernet-bw.jpg\" style=\"clear: right;float: right;margin-bottom: 1em;margin-left: 1em\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" border=\"0\" height=\"200\" src=\"https:\/\/www.ccoo.cat\/educacio\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2022\/07\/josep-maria-bernet-bw.jpg\" width=\"200\" \/><\/a><br \/>\n<span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\"><\/span><br \/>\n<span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\">Carlota Benet, filla de l&#8217;autor teatral i guionista de s\u00e8ries Josep Maria Benet i Jornet, acaba de publicar Papitu. El somriure sota el Bigoti (Columna), llibre de mem\u00f2ries en qu\u00e8 homenatja el seu pare, malalt d&#8217;Alzheimer. Com a petit acte de desobedi\u00e8ncia a aquesta abs\u00e8ncia de mem\u00f2ria imposada, recupero aquesta entrevista en qu\u00e8, precisament, varem parlar sobre la seva mem\u00f2ria dels c\u00f2mics. <\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\">Josep Mar\u00eda Benet i Jornet ( Barcelona 1940) confessa ser, a la introducci\u00f3 de<span>&nbsp; <\/span>la versi\u00f3 en llibre de les seves obres teatrals Taller de fantasia i Supertot (Edicions 62), un \u201c impenitent lector de patufets, tebeos o c\u00f2mics ( diguem-ne com vulgueu)\u201d,. <\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\"><b>P.-Quan neix la teva atracci\u00f3 per els tebeos?<\/b><\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\">R.- No s\u00e9, gaireb\u00e9 des de que tinc mem\u00f2ria, i es que quan jo era<span>&nbsp; <\/span>petit, tots els nens llegien tebeos, be molt mes els nens que les nenes. Per que et facis la idea de fins quin punt la cosa em tenia agafat, la meva primera vocaci\u00f3 art\u00edstica va ser la de escriptor de c\u00f2mics. Mes que jugar al parx\u00eds o altres jocs m\u2019agradava agafar tinta i dibuixar, la meva fam\u00edlia pensava que el que m\u2019agradava era el fet del dibuix, per\u00f2 el que jo volia era dibuixar una historia. Aix\u00ed, recordo perfectament, quan encara no sabia ni llegir ni escriure, d\u2019haver fet amb uns dibuixos molt maldestres els meus propis tebeos. M\u2019imaginava una hist\u00f2ria, segurament inspirada per les que els feia llegir a alg\u00fa de la meva fam\u00edlia, muntava les vinyetes, i a dins dibuixava els personatges i les<span>&nbsp; <\/span>bafarades,<span>&nbsp; <\/span>despr\u00e9s demanava al papa o la mama que dintre d\u2019aquestes m\u2019escriguessin els di\u00e0legs en castell\u00e0, com : la princesa era mala, pero entonces&#8230;..<\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\"><b>P.- Es pot dir que llavors els tebeos eren una part important de la vida dels nens<\/b><\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\">R.- Ja ho crec,<span>&nbsp; <\/span>per exemple un dels records mes entranyables de la meva inf\u00e0ncia es la cerim\u00f2nia, per que era una cerim\u00f2nia, dels diumenges, que consistia en<span>&nbsp; <\/span>anar a missa i a la sortida passar pel quiosc i comprar el tebeo o els tebeos, amb la lluita inevitable entre els que volia i els que podia o em deix\u00e0vem comprar.<span>&nbsp; <\/span><\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\"><b>P.- Per a aix\u00f3 havia una sortida:<span>&nbsp; <\/span>deixar-se tebeos entre els amics<\/b><\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\">R.- Si, al col.legi els nens comentavem les novetats, les diferents series, ens canviavem tebeos&#8230;. . Era una relaci\u00f3 que estimulava la<span>&nbsp; <\/span>complicitat i de vegades la imaginaci\u00f3,<span>&nbsp; <\/span>per exemple,<span>&nbsp; <\/span>amb el ve\u00ed del costat,<span>&nbsp; <\/span>varem posar del seu balc\u00f3 al meu un fil ferro de barana a barana, despr\u00e8s varem penjar un cistell i a dintre posaven els tebeos que ens passaven d\u2019una casa a l\u2019altre.<span>&nbsp; <\/span>D\u2019altra banda jo vivia a prop del Mercat de San Antoni, i quan ho vaig descobrir ja pots imaginar que va ser l\u2019alegria total per les possibilitats que m\u2019oferia.<span>&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; <\/span><\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\"><b>P.-Quins<span>&nbsp; <\/span>tebeos<span>&nbsp; <\/span>llegies?. <\/b><\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\">R.- Llegir,<span>&nbsp; <\/span>llegia qualsevol tebeo , fins i tot alguns de noies com els de l\u2019espantosa col\u00b7lecci\u00f3 Azucena, que no m\u2019agradava gens per\u00f2 me\u2019ls empassava. Dels de humor el que menys em feia el pes era<span>&nbsp; <\/span>el TBO , a mi el Benejam i la fam\u00edlia Ulises no me interessaven , en canvi el<span>&nbsp; <\/span>Pulgarcito, m\u2019atreia mes, amb les seves series fixes; encara recordo quan a l\u2019any 48 va sortir la primera historieta de Zipi i Zape, tot i aix\u00f2 tampoc m\u2019entusiasmava. A mi, per\u00f2, el que de veritat m\u2019agradava era l\u2019aventura, que sort\u00eds un pirata i un venjador, que aquest an\u00e9s emmascarat per que amagava una cosa, que estigu\u00e9s enamorat d\u2019una noia, que aparegu\u00e9s un dolent molt dolent,&#8230; jo volia novel\u00b7les, histories tancades que arrib\u00e0vem en episodis anunciats per la paraula m\u00e0gica del<span>&nbsp; <\/span>continuar\u00e0. Tamb\u00e9<span>&nbsp; <\/span>estaven els c\u00f2mics nord-americans de la Hispano americana,<span>&nbsp; <\/span>tot i que aqu\u00ed es publicava molt malament, mancava material, vinyetes eliminades, petons deformats, vestits de senyora allargats. D\u2019aquestes series havia una que em tornava boig,<span>&nbsp; <\/span>era el Flash Gordon d\u2019Alex Raymond, l\u2019autor que a mi mes em va agradar i que<span>&nbsp; <\/span>va fer una evoluci\u00f3 tremenda des d\u2019un dibuix rom\u00e0ntic, tocat per l\u2019art \u201cdeco\u201d de l\u00ednies suaus, fins a convertir-se en una exponent de la forma moderna de la trama i el tra\u00e7 dur de la seva \u00e8poca de Rip Kirby. M\u00e9s endavant<span>&nbsp; <\/span>vaig incorporar a les meves prefer\u00e8ncies<span>&nbsp;&nbsp; <\/span>El Principe Valiente de Hal Foster i<span>&nbsp; <\/span>Spirit de Will Eisner.<\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\"><b>P.-I dels fets per autors d\u2019aqu\u00ed ?<\/b><\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\">R.-Jo tenia tirada pel tebeo de les editorials valencianes, especialment de<span>&nbsp; <\/span>Toray. No El Guerrero del Antifaz , sin\u00f3 t\u00edtols com El diablo de los mares (1947) i Zarpa de Le\u00f3n ( 1949) de Ferrando. Tamb\u00e9 m\u2019agradava l\u2019obra de Ripoll G, per exemple El enmascarado de Bagdad ( 1948)<span>&nbsp;&nbsp; <\/span><\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\"><b>P.-En aquells anys, es cert com deies abans que gaireb\u00e9 tots els nois llegien historietes, per\u00f2 tamb\u00e9 es cert que es considerava una mena de g\u00e8nere per a infants i per aix\u00f2 quan et canviaven els pantalons curts pels llargs, aleshores els tebeos havien de ser guardats a les golfes i passar a lectures mes \u201cserioses\u201d, generalment les novel\u00b7les \u201cde duro\u201d.<\/b><\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\">R.- Jo no he deixat mai de llegir historietes, per\u00f2 el fet de que els meus companys ho deixaven i jo no em produ\u00efa una certa mala consci\u00e8ncia, com si tingu\u00e9s un vici. Fins i tot, quan vaig entrar a la universitat, a fer la revoluci\u00f3!,<span>&nbsp; <\/span>portava amagat el tebeo que m\u2019havia comprat i que per res del mon hauria perm\u00e8s que els meus companys ho vei\u00e9ssim. Aquesta situaci\u00f3 de lectura amb culpabilitat va durar fins gaireb\u00e9 a finals de la carrera, quan un dia a casa d\u2019un amics vaig descobrir que tenien un tebeo itali\u00e0 amb articles sobre l\u2019Alex Raymond i les historietes de Charlie Brown, era el Linus, una revista de qualitat per adults. De cop vaig comprovar que ni era un cas \u00fanic, ni un vici\u00f3s, evidentment em vaig subscriure a Linus. Mes tard apareixeria la Gauche Divine amb la seva reivindicaci\u00f3 de la historieta com a cultura popular&#8230;<span>&nbsp; <\/span><\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\"><b>P. &#8211; Llavors, la historieta va estar molt present dins del antifranquisme cultural a Catalunya. <\/b><\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\">R.- Si, i fins i tot l\u2019Enric Si\u00f3 va publicar Lavinia 2016 (1968) a Oriflama i Ghol\u00f3 (1970) a Serra D\u2019Or. Per aquesta \u00e8poca, quan estava a la universitat i m\u2019havia d\u2019amagar, vaig llegir Delta 99(1968) i vaig descobrir<span>&nbsp; <\/span>Carlos Gim\u00e9nez. Despr\u00e9s amb la transici\u00f3 vaig llegir la revista 1984, el Comix Internacional i El Vibora<span>&nbsp; <\/span><\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\"><b>P.- Mentre, t\u2019havies anat formant de manera autodidacta una cultura de la imatge dibuixada.<\/b><\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\">R.-Si a diferencia d\u2019altres amics meus, ja de petit jo em fixava en qui feia el gui\u00f3 i qui era el dibuixant, i a m\u00e9s vaig continuar fent els meus tebeos durant molts anys. <\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\"><b>P.- No vas intentar convertir aquesta afici\u00f3 en una sortida professional, com guionista?<\/b><\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\">R,- No, no vaig tenir mai un entorn que m\u2019hi port\u00e9s. De tota manera vaig tenir una petita experi\u00e8ncia laboral quan tenia uns quinze anys. Llavors vaig estar uns mesos ajudant a un dibuixant que publicava a<span>&nbsp; <\/span>una revista de historietes cat\u00f2lica, mes aviat integrista, que es deia Cima. Un dia ell em va proposar que el fes un gui\u00f3 del seu principal personatge. Ho vaig escriure, li vas passar, el va<span>&nbsp; <\/span>dibuixar i es va publicar per\u00f2 sense que aparegu\u00e9s el meu nom com autor. Era un bon dibuixant i era bona persona per\u00f2 no em va concedir la gr\u00e0cia meravellosa de tenir un gui\u00f3 signat per mi, tot i que molt m\u00e9s tard vaig fer el gui\u00f3 literari de les historietes del Digui,digui (1). <\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\"><b>P.-De totes les maneres a la teva tasca de dramaturg si que has incorporat refer\u00e8ncies del mon dels c\u00f3mics.<\/b><\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\">R.- Si,.<span>&nbsp; <\/span>b\u00e0sicament a dues obres meves : Supertot i Helena a l\u2019illa del Bar\u00f3 de Zodiac. Supertot va surgir per que a l\u2019any 1973 em van venir a buscar per escriure un musical per al grup teatral \u201cU de cuc\u201d. Llavors<span>&nbsp; <\/span>vaig<span>&nbsp; <\/span>prendre com a refer\u00e8ncia Superman, per\u00f2 barrejant-ho amb el capit\u00e0 Marvel i el sentit mes alegre i par\u00f2dic que aquest tenia. A m\u00e9s a m\u00e9s vaig decidir que sobre tot l\u2019est\u00e8tica havia de ser la del c\u00f3mic,<span>&nbsp; <\/span>els personatges havien d\u2019anar vestits de colors d\u2019una sola tonalitat, el mateix ritme de vegades s\u2019havia d\u2019aturar per<span>&nbsp; <\/span>a recuperar el sentit de la vinyeta, feia servir onomatopeies&#8230; . Despr\u00e9s vaig escriure<span>&nbsp; <\/span>Helena a l\u2019illa del Bar\u00f3 de Zodiac. A aquesta obra hi ha dues refer\u00e8ncies historiet\u00edstiques, d\u2019una banda<span>&nbsp; <\/span>El Bar\u00f3 de Zodiac es el dolent d\u2019una aventura de Drago, personatge dibuixat per<span>&nbsp; <\/span>Hogarth, d\u2019altra banda la idea de la illa,<span>&nbsp; <\/span>que es movia i que amagava per sota un laboratori.,va sortir d\u2019 una aventura de Flash Gordon de l\u2019etapa de Dan Barry . <\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\"><b>P.- Es una manera de conjuminar l\u2019afecci\u00f3 per la historieta i la passi\u00f3 pel teatre <\/b><\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\">R.- Clar, es que per a mi, el teatre i la televisi\u00f3, en general, son paraula i imatge, igual que la historieta. I el que jo sempre he volgut fer, des de que de petit dibuixava els meus tebeos, es explicar histories amb imatge i paraula<\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span style=\", sans-serif\"><br \/>\n<\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"CA\" style=\", sans-serif\">(1) <i>Digui, digui &#8230; Curs de catal\u00e0 per a no-catalanoparlants adults<\/i> editat al 1984 per Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat i Enciclopedia Catalana S.A. amb la col\u00b7laboraci\u00f3 del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Max i Joan Aliu van dibuixar la historieta <i>Una hora en blanc<\/i> amb gui\u00f3 de Josep Maria Bernet i Jornet.<\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span style=\", sans-serif\"><br \/>\n<\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\">Pepe G\u00e1lvez <\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\">\n<table align=\"center\" cellpadding=\"0\" cellspacing=\"0\" style=\"margin-left: auto;margin-right: auto;text-align: center\">\n<tbody>\n<tr>\n<td style=\"text-align: center\"><a href=\"http:\/\/2.bp.blogspot.com\/-MUSAW_37zEY\/WmRORvSB0tI\/AAAAAAAAAYE\/8VOzKdr7saAPfwFAaYKKgynH1Jq_QmF-wCK4BGAYYCw\/s1600\/22-9b3d4de14d.jpg\" style=\"margin-left: auto;margin-right: auto\"><span style=\", sans-serif\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" border=\"0\" height=\"640\" src=\"https:\/\/www.ccoo.cat\/educacio\/wp-content\/uploads\/sites\/139\/2022\/07\/22-9b3d4de14d.jpg\" width=\"483\" \/><\/span><\/a><\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td style=\"text-align: center\"><b><span style=\", sans-serif;font-size: small\">P\u00e0gina d&#8217;El cordel de los tebeos&#8217; de Victor Mora i Annie Goetzinger inspirada en l&#8217;an\u00e8cdota que explica Benet i Jornet<\/span><\/b><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<p><span style=\", sans-serif\"><br \/>\n<\/span><\/p>\n<\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span style=\", sans-serif\"><br \/>\n<\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span style=\", sans-serif\"><br \/>\n<\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span style=\", sans-serif\"><br \/>\n<\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span style=\", sans-serif\"><br \/>\n<\/span><\/div>\n<p><span style=\", sans-serif\"><span lang=\"ES\" style=\"color: #262626;, serif\">&nbsp;<\/span><span lang=\"ES\" style=\"color: #262626;, serif\">&nbsp;<\/span><span lang=\"ES\" style=\"color: #262626;, serif\">&nbsp;<\/span><span lang=\"ES\" style=\"color: #262626;, serif\">&nbsp;<\/span><span lang=\"ES\" style=\"color: #262626;, serif\">&nbsp;<\/span><span lang=\"ES\" style=\"color: #262626;, serif\">&nbsp;<\/span><span lang=\"ES\" style=\"color: #262626;, serif\">&nbsp;<\/span><span lang=\"ES\" style=\"color: #262626;, serif\">&nbsp;<\/span><span lang=\"ES\" style=\"color: #262626;, serif\">&nbsp;<\/span><span lang=\"ES\" style=\"color: #262626;, serif\">&nbsp;<\/span><span lang=\"ES\" style=\"color: #262626;, serif\">&nbsp;<\/span><span lang=\"ES\" style=\"color: #262626;, serif\">&nbsp;<\/span><span lang=\"ES\" style=\"color: #262626;, serif\">&nbsp;<\/span><span lang=\"ES\" style=\"color: #262626;, serif\">&nbsp;<\/span><span lang=\"ES\" style=\"color: #262626;, serif\">&nbsp;<\/span><span lang=\"ES\" style=\"color: #262626;, serif\">&nbsp;<\/span><span lang=\"ES\" style=\"color: #262626;, serif\"><\/span><span lang=\"ES\" style=\"color: #262626;, serif\">Carlota Benet, hija del autor teatral y guionista de series Josep Maria Benet i Jornet, acaba de publicar Papitu. El somriure sota el bigoti (Columna), libro de memorias en el que homenajea a su padre, enfermo de Alzheimer. Como peque\u00f1o acto de desobediencia a esa ausencia de memoria impuesta, recupero esta entrevista en la que, precisamente, hablamos sobre su memoria de los tebeos.<span>&nbsp;&nbsp; <\/span><\/span> <\/span><\/p>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\">Entrevista a Jos\u00e9 Mar\u00eda Benet i Jornet<\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span style=\", sans-serif\"><br \/>\n<\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\">Josep Mar\u00eda Benet i Jornet (Barcelona1940) confiesa ser, en la introducci\u00f3n de la versi\u00f3n en libro de sus obras teatrales Taller de fantas\u00eda y Supertot (Edicions 62), un \u00abimpenitente lector de patufets, tebeos o c\u00f3mics (digase como se desee ) \u00ab.<\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span style=\", sans-serif\"><br \/>\n<\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\">P.-Cuando nace tu atracci\u00f3n por los tebeos?<\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\">R.- No s\u00e9, casi desde que tengo memoria, y es que cuando yo era peque\u00f1o, todos los ni\u00f1os le\u00edan tebeos, bien mucho m\u00e1s los ni\u00f1os que las ni\u00f1as. Para que te hagas la idea de hasta qu\u00e9 punto la cosa me ten\u00eda cogido, mi primera vocaci\u00f3n art\u00edstica fue la de escritor de c\u00f3mics. M\u00e1s que jugar al parch\u00eds u otros juegos me gustaba coger tinta y dibujar, mi familia pensaba que lo que me gustaba era el hecho del dibujo, pero lo que yo quer\u00eda era dibujar una historia. As\u00ed, recuerdo perfectamente, cuando todav\u00eda no sab\u00eda ni leer ni escribir, de haber hecho con unos dibujos muy torpes mis propios tebeos. Me imaginaba una historia, seguramente inspirada por las que les hac\u00eda leer a alguien de mi familia, montaba las vi\u00f1etas, y dentro dibujaba los personajes y los bocadillos, despu\u00e9s ped\u00eda al pap\u00e1 o la mam\u00e1 que dentro de estas me escribieran los di\u00e1logos en castellano, como: la princesa era mala, pero ent\u00f3nces &#8230;..<\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\">P.- Se puede decir que entonces los tebeos eran una parte importante de la vida de los ni\u00f1os<\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\">R.- Ya lo creo, por ejemplo uno de los recuerdos m\u00e1s entra\u00f1ables de mi infancia es la ceremonia, por que era una ceremonia, de los domingos, que consist\u00eda en ir a misa y a la salida pasar por el quiosco y comprar el tebeo o los tebeos , con la lucha inevitable entre los que quer\u00eda y los que pod\u00eda o me dej\u00e1bamos comprar.<\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\">P.- Para ello hab\u00eda una salida: dejarse tebeos entre los amigos<\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\">R.- Si, en el colegio los ni\u00f1os coment\u00e1bamos las novedades, las diferentes series, nos cambi\u00e1bamos tebeos &#8230;.. Era una relaci\u00f3n que estimulaba la complicidad y a veces la imaginaci\u00f3n, por ejemplo, con el vecino de al lado, pusimos su balc\u00f3n en mi un alambre de barandilla a barandilla, despu\u00e9s hicimos colgar una cesta y dentro pon\u00edan los tebeos que nos pasaban de una casa a la otra. Por otra parte yo viv\u00eda cerca del Mercado de San Antonio, y cuando lo descubr\u00ed ya puedes imaginar que fue la alegr\u00eda total por las posibilidades que me ofrec\u00eda.<\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\">P.-Qu\u00e9 tebeos le\u00edas ?.<\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\">R.- Leer, le\u00eda cualquier tebeo, incluso algunos de chicas como los de la espantosa colecci\u00f3n Azucena, que no me gustaba nada pero me los tragaba. De los de humor lo que menos me gustaba era el TBO, a m\u00ed el Benejam y la familia Ulises no me interesaban, en cambio el Pulgarcito, me atra\u00eda m\u00e1s, con sus series fijas; a\u00fan recuerdo cuando el a\u00f1o 48 sali\u00f3 la primera historieta de Zipi y Zape, pero tampoco me entusiasmaba. Lo que de verdad me gustaba era la aventura, que saliera un pirata y un vengador, que este fuese enmascarado por que escond\u00eda algo, que estuviera enamorado de una chica, que apareciera un malo muy malo, &#8230; yo quer\u00eda novelas, historias cerradas que llegaban en episodios anunciados por la palabra m\u00e1gica continuar\u00e1. Tambi\u00e9n estaban los c\u00f3mics norteamericanos de la Hispano Americana, aunque aqu\u00ed se publicaba muy mal, faltaba material, vi\u00f1etas eliminadas, besos deformados, vestidos de se\u00f1ora alargados. De estas series hab\u00eda una que me volv\u00eda loco, era el Flash Gordon de Alex Raymond, el autor que a m\u00ed m\u00e1s me gust\u00f3 y que hizo una evoluci\u00f3n tremenda desde un dibujo rom\u00e1ntico, tocado por el arte \u00bb deco \u00abde l\u00edneas suaves, hasta convertirse en una exponente de la forma moderna de la trama y el trazo duro en su \u00e9poca de Rip Kirby. M\u00e1s adelante incorpor\u00e9 a mis preferencias El Principe Valiente de Hal Foster y Spirit de Will Eisner.<\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\">P.-Y de los realizados por autores de aqu\u00ed?<\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\">R.-Yo ten\u00eda querencia por el tebeo de las editoriales valencianas, especialmente de Toray. No El Guerrero del Antifaz, sino t\u00edtulos como El diablo de los mares (1947) y Zarpa de Le\u00f3n (1949) de Ferrando. Tambi\u00e9n me gustaba la obra de Ripoll G, por ejemplo El enmascarado de Bagdad (1948)<\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\">P.-En aquellos a\u00f1os, es cierto como dec\u00edas antes de que casi todos los chicos le\u00edan historietas, pero tambi\u00e9n es cierto que se consideraba una especie de g\u00e9nero para ni\u00f1os y por eso cuando te cambiaban los pantalones cortos por los largos los tebeos hab\u00edan ser guardados en el desv\u00e1n y pasar a lecturas m\u00e1s \u00abserias\u00bb, generalmente las novelas \u00abde duro\u00bb.<\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\">R.- Yo no he dejado de leer historietas, pero el hecho de que mis compa\u00f1eros lo dejaban y yo no, me produc\u00eda una cierta mala conciencia, como si tuviera un vicio. Incluso, cuando entr\u00e9 en la universidad, a \u00a1hacer la revoluci\u00f3n !, llevaba escondido el tebeo que me hab\u00eda comprado y que por nada del mundo habr\u00eda permitido que mis compa\u00f1eros lo vi\u00e9ramos. Esta situaci\u00f3n de lectura con culpabilidad dur\u00f3 hasta casi finales de la carrera, cuando un d\u00eda en casa de un amigos descubr\u00ed que ten\u00edan un tebeo italiano con art\u00edculos sobre Alex Raymond y las historietas de Charlie Brown, era el Linus, una revista de calidad para adultos. De golpe comprob\u00e9 que ni era un caso \u00fanico, ni un vicioso, evidentemente me suscrib\u00ed a Linus. M\u00e1s tarde aparecer\u00eda la Gauche Divine con su reivindicaci\u00f3n de la historieta como cultura popular &#8230;<\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\">P. &#8211; Entonces, la historieta estuvo muy presente dentro del antifranquismo cultural en Catalu\u00f1a.<\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\">R.- Si, e incluso Enric Si\u00f3 public\u00f3 Lavinia 2016 (1968) en Oriflama y ghola (1970) en Serra D&#8217;Or. Por esta \u00e9poca, cuando estaba en la universidad y me ten\u00eda que esconder, le\u00ed Delta 99 (1968) y descubr\u00ed Carlos Gim\u00e9nez. Despu\u00e9s con la transici\u00f3n le\u00ed la revista 1984, el Comix Internacional y El V\u00edbora<\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\">P.- Mientras, te hab\u00edas ido formando de manera autodidacta una cultura de la imagen dibujada.<\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\">R.-Si a diferencia de otros amigos m\u00edos, ya de peque\u00f1o yo me fijaba en quien escrib\u00eda el gui\u00f3n y qui\u00e9n era el dibujante, y adem\u00e1s continu\u00e9 haciendo mis tebeos durante muchos a\u00f1os.<\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\">P.- No intentaste convertir esta afici\u00f3n en una salida profesional, como guionista?<\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\">R, &#8211; No, no tuve nunca un entorno que me llevara a ello. De todos modos tuve una peque\u00f1a experiencia laboral cuando ten\u00eda unos quince a\u00f1os. Entonces estuve unos meses ayudando a un dibujante que publicaba en una revista de historietas cat\u00f3lica, m\u00e1s bien integrista, llamado Cima. Un d\u00eda \u00e9l me propuso que le hiciera un gui\u00f3n de su principal personaje. Lo escrib\u00ed,<span>&nbsp; <\/span>se lo pas\u00e9, lo dibuj\u00f3 y se public\u00f3 pero sin que apareciera mi nombre como autor. Era un buen dibujante y era buena persona pero no me concedi\u00f3 la gracia maravillosa de tener un gui\u00f3n firmado por m\u00ed, aunque mucho m\u00e1s tarde hice el gui\u00f3n literario de las historietas del Digui, digui (1).<\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\">P.-De todas las maneras en tu labor de dramaturgo si que has incorporado referencias del mundo de los c\u00f3mics.<\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\">R.- Si, b\u00e1sicamente en dos obras m\u00edas: Supertot y Helena en la isla del Bar\u00f3n de Zodiac. Supertot surgi\u00f3 porque en el a\u00f1o 1973 me vinieron a buscar para escribir un musical para el grupo teatral \u00abU de cuc\u00bb. Entonces tom\u00e9 como referencia Superman, pero mezcl\u00e1ndolo con el capit\u00e1n Marvel y el sentido m\u00e1s alegre y par\u00f3dico que \u00e9ste ten\u00eda. Adem\u00e1s decid\u00ed que sobre todo la est\u00e9tica deb\u00eda ser la del c\u00f3mic, los personajes ten\u00edan que ir vestidos de colores de una sola tonalidad, incluso el ritmo a veces se deten\u00eda para recuperar el sentido de la vi\u00f1eta, utilizaba onomatopeyas &#8230;. Luego escrib\u00ed Helena en la isla del Bar\u00f3n de Zodiac. En esta obra hay dos referencias historiet\u00edsticas, por un lado El Bar\u00f3n de Zodiac es el malo de una aventura de Drago, personaje dibujado por Hogarth, por otro lado la idea de la isla, que se mov\u00eda y queescond\u00eda debajo suyo un laboratorio, sali\u00f3 de una aventura de Flash Gordon de la etapa de Dan Barry.<\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\">P.- Es una manera de aunar la afici\u00f3n por la historieta y la pasi\u00f3n por el teatro<\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\">R.- Claro, es que para m\u00ed, el teatro y la televisi\u00f3n, en general, son palabra e imagen, al igual que la historieta. Y lo que yo siempre he querido hacer, desde que de peque\u00f1o dibujaba mis tebeos, es contar historias con imagen y palabra<\/span><\/div>\n<div style=\"margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span style=\", sans-serif\"><br \/>\n<\/span><\/div>\n<div style=\"margin-bottom: .0001pt;margin-bottom: 0cm;margin-left: 36.0pt;margin-right: 0cm;margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span style=\", sans-serif\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", serif\"><span>(1)<span style=\"font-style: normal;font-variant: normal;font-weight: normal;line-height: normal\">&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp; <\/span><\/span><\/span><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", serif\">Digui, digui &#8230; Curso de catal\u00e1n para no catalanohablantes adultos editado en 1984 por Publicacions de l\u2019Abad\u00eda de Montserrat y Enciclopedia Catalana S.A. con la colaboraci\u00f3n del Departamento de Cultura de la Generalidad de Catalu\u00f1a. En ella,Max y Joan Aliu dibujaron la historieta Una hora en blanco con gui\u00f3n de Josep Maria Bernet y Jornet<\/span><\/span><\/div>\n<div style=\"margin-bottom: .0001pt;margin-bottom: 0cm;margin-left: 18.0pt;margin-right: 0cm;margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span style=\", sans-serif\"><br \/>\n<\/span><\/div>\n<div style=\"margin-bottom: .0001pt;margin-bottom: 0cm;margin-left: 18.0pt;margin-right: 0cm;margin-top: 6.0pt;text-indent: 35.45pt\"><span lang=\"ES-TRAD\" style=\", sans-serif\">Pepe G\u00e1lvez<\/span><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Carlota Benet, filla de l&#8217;autor teatral i guionista de s\u00e8ries Josep Maria Benet i Jornet, acaba de publicar Papitu. El &#8230; <a title=\"Benet i Jornet, imatge i paraula\" class=\"read-more\" href=\"https:\/\/www.ccoo.cat\/educacio\/noticies\/fp\/ccoomics\/benet-i-jornet-imatge-i-paraula\/\" aria-label=\"M\u00e9s informaci\u00f3 sobre Benet i Jornet, imatge i paraula\">Llegiu-ne m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":29,"featured_media":161538,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"twitterCardType":"","cardImageID":0,"cardImage":"","cardTitle":"","cardDesc":"","cardImageAlt":"","cardPlayer":"","cardPlayerWidth":0,"cardPlayerHeight":0,"cardPlayerStream":"","cardPlayerCodec":"","footnotes":""},"categories":[1060,1056],"tags":[],"class_list":["post-161539","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-ccoomics","category-fp","infinite-scroll-item","generate-columns","tablet-grid-50","mobile-grid-100","grid-parent","grid-50"],"gutentor_comment":0,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/educacio\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/161539","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/educacio\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/educacio\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/educacio\/wp-json\/wp\/v2\/users\/29"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/educacio\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=161539"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/educacio\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/161539\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/educacio\/wp-json\/wp\/v2\/media\/161538"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/educacio\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=161539"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/educacio\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=161539"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/educacio\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=161539"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}