{"id":142222,"date":"2014-03-01T09:53:00","date_gmt":"2014-03-01T07:53:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ccoo.cat\/educacio\/noticies\/pellicules-i-documentals-recomanats-2\/"},"modified":"2022-07-16T04:03:52","modified_gmt":"2022-07-16T02:03:52","slug":"pellicules-i-documentals-recomanats-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ccoo.cat\/educacio\/noticies\/publica\/pellicules-i-documentals-recomanats-2\/","title":{"rendered":"Pel\u00b7licules i documentals recomanats"},"content":{"rendered":"
\n<\/a>HANNAH ARENT (Alemanya 2012)<\/u><\/b><\/div>\n
\n
\n<\/u><\/b><\/div>\n
\n

Pel\u00b7l\u00edcula gui\u00f3 i direcci\u00f3 de Margarethe Von Trota
\nbasat en fets reals. Guanyadora de diferents premis en cert\u00e0mens de cinema a
\nAlemany, Valladolid, Tokyo. Biografia de la fil\u00f2sofa, pensadora i intel\u00b7lectual
\njueva-alemanya  HannaH Arent ( 1906
\nLinden actua Hannover- Nova York 1975).<\/p>\n<\/div>\n

<\/div>\n

<\/a><\/p>\n

\nDona de principis
\nfermes i amb una personalitat forta e indomable. Mai va tenir por de mostrar
\nobertament els seus punts de vista, no es va alinear amb modes ni poders;
\nsempre va parlar alt i clar tot i sent conscient que la seva vida hagu\u00e9s estat
\nm\u00e9s agradable  refugiant-se en un silenci
\nm\u00e9s acomodatici.<\/div>\n
\nHannah va ser
\nactivista sionista a la joventut, v\u00edctima de la persecuci\u00f3 als jueus en
\nAlemanya i presonera a un camp d\u2019internament . Es va exiliar a Estats Units
\ndespr\u00e9s d\u2019un llarg pelegrinatge per diversos pa\u00efsos d\u2019Europa fugint del
\nnazisme.<\/div>\n
<\/div>\n
\nEl fil conductor de
\nla pel\u00b7l\u00edcula que Margaret Von Trota dirigeix als 70 anys,  es centra a les cr\u00f2niques que fa Hanna com a
\nperiodista per la revista  nord americana
\nThe New Yorker. S\u2019ofereix  perer  assistir com a corresponsal  al proc\u00e9s del oficial del Tercer Reich Adolf
\nEichmann, un del m\u00e0xims responsables dels camps d\u2019extermini  durant la segona Guerra Mundial. El judici es
\nva celebrar a Israel al 1961.<\/div>\n
<\/div>\n
\nSent jueva i
\nv\u00edctima tothom esperava que s\u2019acarniss\u00e9s amb Eichmann , el descriv\u00eds com un
\nassass\u00ed inhum\u00e0 al que no es pot perdonar i s\u2019ha de condemnar  sense vacil\u00b7lacions a  la mort. Hannah va descriure a Eichimann com
\nun don ning\u00fa, mediocre, sense cap singularitat, amb una devoci\u00f3 pel sistema que
\nanteposava a la seva pr\u00f2pia capacitat de pensament i codi moral.  Per a Arent el que va fer possible
\nl\u2019Holocaust van ser els \u201cEichmanns\u201d, un munt de \u201cqualsevols\u201d, amb una  fe cega en el sistema que els va fer oblidar
\nla  seva capacitat humana  de raonament, de pensar.  Aquesta actitud conjunta, \u00e9s el que fa
\npossible la natura mateixa del totalitarisme i del mal en la condici\u00f3 humana,
\npensava Arent. \u00c9s el que ella va anomenar la banalitat del mal<\/i><\/b> i del
\nque va escriure a les seves cr\u00f2niques. Raonava 
\nla idea de que els m\u00e9s grans mals del m\u00f3n s\u00f3n els mals que fan els don
\nning\u00fa.  No va dir que Eichmann fos
\ninnocent per\u00f2 tampoc va manifestar oberta i clarament  que 
\nfos culpable.  La defensa del que
\npensava la van fer perdre part de les seves amistats.<\/div>\n
<\/div>\n
\nFruit de les
\ncr\u00f2niques que va fer seguint el judici i despr\u00e9s de madurar tot el que havia
\nvist, escoltat  …  un any despr\u00e9s es va publicar el  llibre on explicava les seves idees  . Van ser molt criticades i controvertides per
\ndiscrepar del que era \u201cpol\u00edticament correcte\u201d . Va titular el llibre Eichmann a Jerusalem: un informe sobre la
\nbanalitat del mal.<\/b><\/div>\n
\n
\n<\/b><\/div>\n
\nUn film per a
\namants de la hist\u00f2ria i el cinema,  amb
\nun missatge molt actual en aquests temps que ens ha tocat viure on reapareixen els
\nfantasmes del totalitarisme acompanyat de p\u00e8rdua de drets. Ens recorda la
\nimport\u00e0ncia pensar  per decidir amb
\ncriteri, per poder ser lliures. \u201cPensar 
\nens salvar\u00e0 de la cat\u00e0strofe\u201d<\/i><\/b> diu la protagonista en un moment
\nde la pel\u00b7l\u00edcula.<\/div>\n
<\/div>\n
\n

LA FLOR DEL DESERT (Regne Unit 2009)<\/u><\/b><\/p>\n<\/div>\n

\n
\n<\/u><\/b><\/div>\n
\n

Gui\u00f3 i direcci\u00f3 de Sherry Horman. Aquesta pel\u00b7l\u00edcula
\nnarra la fascinant hist\u00f2ria de Waris Dirie (Som\u00e0lia 1965) top model, escriptora
\ni activista contra la mutilaci\u00f3 genital femenina. Una dona orgullosa i valent
\ncasada i amb quatre fills.<\/p>\n<\/div>\n

<\/div>\n
\nEl film \u00e9s  una adaptaci\u00f3 del llibre autobiogr\u00e0fic amb el
\nmateix t\u00edtol del que es van vendre m\u00e9s d\u2019onze milions d\u2019exemplars. Waris
\nsignifica Flor del Desert<\/i> en el seu
\nidioma . Nascuda a Som\u00e0lia a una fam\u00edlia de pastors n\u00f2mades. Als 13 anys el seu
\npare acorda el seu matrimoni amb un home gran que t\u00e9 tres dones m\u00e9s. Fugint
\nd\u2019aquest dest\u00ed camina durant dies pel desert fins arribar a Mogadiscio, capital
\nde Som\u00e0lia. Uns familiars l\u2019ajuden, viatja a Londres,…Un cam\u00ed de dificultats
\non es va anar trobant amb bones persones i dones amigues. El fot\u00f2graf Terry
\nDonaldson la va descobrir a un restaurant de menjar r\u00e0pid i va ser el primer
\npas per la seva transformaci\u00f3 en model.<\/div>\n
<\/div>\n
\n Al millor moment de la seva carrera va
\nrebel\u00b7lar p\u00fablicament que ella va ser v\u00edctima de l\u2019ablaci\u00f3 del cl\u00edtoris, fet
\nque va aixecar una onada de simpatia i controv\u00e8rsia. En aquest moment Waris
\ndecideix dedicar la resta de la seva vida a lluitar contra aquesta tradici\u00f3
\ninhumana que mutila a la dona, la destrueix f\u00edsica i mentalment. Des de la seva
\nfundaci\u00f3 porta m\u00e9s de deu anys tractant de conv\u00e8ncer a pol\u00edtics i ONG\u2019s
\nd\u2019implementar lleis contra aquesta viol\u00e8ncia vers la dona i educar a la gent al
\nrespecte.<\/div>\n
<\/div>\n
\nLes cr\u00edtiques del
\nfilm no van ser tot lo bones que esperaven. Waris va manifestar que si b\u00e9 la
\npel\u00b7l\u00edcula mostrava nom\u00e9s  una part de la
\nseva vida aquesta era la part essencial i que tot el que ella explicava al
\nllibre i sortia al film no era exagerat ni era ficci\u00f3, era la seva vida.<\/div>\n
<\/div>\n
\n\u201cDonar amor i
\nrespecte \u00e9s el primer pas per eradicar les atrocitats que passen al m\u00f3n, com la
\nmutilaci\u00f3 genital femenina\u201d<\/i><\/b> Waris Dirie<\/div>\n
<\/div>\n

DOCUMENTALS<\/b><\/u><\/p>\n

\n
\n<\/u><\/b><\/div>\n
\nORGANIZADAS,
\nMUJERES TEJIENDO LA HISTORIA (Guatemala,2013)<\/u><\/b><\/div>\n
\n
\n<\/u><\/b><\/div>\n
\n

Documental produ\u00eft i dirigit a Guatemala per les
\naragoneses Ana Bueno i Carlota Mu\u00f1oz. <\/p>\n<\/div>\n

<\/div>\n
\nAquest documental
\nens ofereix una altre hist\u00f2ria de dones que s\u2019organitzen  per reivindicar drets ancestrals i continuar
\ntrencant cadenes patriarcals. Dones lluitadores, combatives i somniadores que
\nvolen transformar, canviar la seva realitat i  reivindiquen el dret a no rendir-se.<\/div>\n
<\/div>\n
\nUna de les
\nprotagonistes \u00e9s Carmen Tacam, maia k\u2019ich\u00e9 de Guatemala, \u00e9s activista per les
\ndones i els joves. Al 2012 va ser triada com la primera dona Presidenta dels 48
\ncantons de Totonicap\u00e1n, forma d\u2019autoritat precolombina i m\u00e0xima representaci\u00f3
\nde les comunitats ind\u00edgenes de la regi\u00f3. Va promoure pels Pobles ind\u00edgenes del
\nAltipl\u00e0 de Guatemala la revisi\u00f3 de la reforma constitucional, la reforma
\neducativa per a la carrera de magisteri i la revisi\u00f3 de la pol\u00edtica
\nd\u2019electricitat. Al govern no li van agradar aquestes reivindicacions i va
\nmenysprear i reprimir l\u2019autoritat ind\u00edgena i al poble de Totonipac\u00e1n. El govern
\nguatemalenc va obrir un proc\u00e9s judicial a Carmen que durant un temps li va
\nimpedir sortir del pa\u00eds per donar a con\u00e8ixer al m\u00f3n la situaci\u00f3 del seu poble.
\nAfortunadament aix\u00f2 ja s\u2019ha resolt i va estar el maig passat a Espanya,
\nconcretament a  Saragossa i Osca
\ninformant d\u2019aquesta realitat a diferents xerrades.<\/div>\n
<\/div>\n
<\/div>\n