{"id":141587,"date":"2014-04-10T11:17:00","date_gmt":"2014-04-10T09:17:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ccoo.cat\/educacio\/noticies\/per-que-no-volem-aquest-decret-de-2\/"},"modified":"2022-07-16T03:46:11","modified_gmt":"2022-07-16T01:46:11","slug":"per-que-no-volem-aquest-decret-de-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ccoo.cat\/educacio\/noticies\/publica\/per-que-no-volem-aquest-decret-de-2\/","title":{"rendered":"Per qu\u00e8 no volem aquest decret de plantilles?_"},"content":{"rendered":"

<\/a>Montse Ros \u00e9s secret\u00e0ria general de la Federaci\u00f3 d\u2019Educaci\u00f3 de CCOO
\n
\n@montseros<\/b>
\n\u00abEntre coher\u00e8ncia i pluralitat, entre igualtat i diversitat, l\u2019equilibri no s\u2019aconsegueix amb el 50% de la plantilla diversificada. Cal una reflexi\u00f3 m\u00e9s acurada, per\u00f2 tamb\u00e9 m\u00e9s contextualitzada. Quina formaci\u00f3 i condicions volen requerir al professorat quan estem a pressupost zero en formaci\u00f3 permanent?\u00bb<\/p>\n

<\/a>Font: Diari de l’Educaci\u00f3<\/a><\/p>\n

<\/a><\/div>\n

\u2013 \u201cQue s\u2019autogestionin\u201d<\/b>–  va dir el conseller Maragall.<\/p>\n

Des del primer minut de gestaci\u00f3 de la Llei d\u2019Educaci\u00f3 de Catalunya (LEC), el conseller pret\u00e9n la simplificaci\u00f3 de la gesti\u00f3 dels centres p\u00fablics. Li preocupa la quantitat d\u2019esfor\u00e7 (econ\u00f2mic, de personal administratiu i pedag\u00f2gic) que dedica el Departament a la gesti\u00f3 de centres p\u00fablics. Des del seu punt de vista, el Departament ha d\u2019inhibir-se d\u2019aquesta funci\u00f3 i limitar-se a la regulaci\u00f3, el finan\u00e7ament i l\u2019avaluaci\u00f3. El conseller Maragall est\u00e0 conven\u00e7ut tamb\u00e9 que el professorat est\u00e0 poc \u201cpressionat laboralment\u201d, i el culpabilitza de les inefici\u00e8ncies del sistema educatiu.<\/p>\n

Es redacten primer les bases de la LEC i per simplificar la gesti\u00f3 s\u2019aposta perqu\u00e8 agents privats gestionin centres p\u00fablics. Aquesta opci\u00f3 cau despr\u00e9s d\u2019una vaga i les opcions pol\u00edtiques dels seus socis al tripartit.<\/p>\n

Quan es redacta l\u2019Avantprojecte<\/b>, es fa, doncs, una altra opci\u00f3 per simplificar la gesti\u00f3: la intervenci\u00f3 dels ajuntaments en la gesti\u00f3 dels centres mitjan\u00e7ant convenis i consorcis.<\/b> \u00c9s coneguda l\u2019oposici\u00f3 de CiU a la municipalitzaci\u00f3 de l\u2019educaci\u00f3, i les dificultats expressades per les entitats municipalistes. Aquesta opci\u00f3 tamb\u00e9 cau, malgrat que l\u2019Avantprojecte \u00e9s el text en el qual hi participa la comunitat educativa, i que s\u2019enriqueix amb un debat col\u00b7lectiu.<\/p>\n

El Projecte<\/b>, que entra al Parlament, ha de trobar una altra manera de simplificar la gesti\u00f3. \u201cDoncs que gestionin els directors\u201d<\/b>. Una tercera opci\u00f3 que s\u2019adopta sense participaci\u00f3 i que est\u00e0 poc reflexionada, per\u00f2 escrita amb un grau de detall impropi d\u2019una llei.<\/p>\n

La voluntat dels poders p\u00fablics de Catalunya de desentendre\u2019s de la gesti\u00f3 dels centres es mostra tamb\u00e9 en els redactats nuclears de la LEC. El dret a l\u2019educaci\u00f3, a Catalunya, no est\u00e0 garantit pels poders p\u00fablics, sin\u00f3 pels centres p\u00fablics i concertats que constitueixen el Servei d\u2019Educaci\u00f3 de Catalunya. \u00c9s una desresponsabilitzaci\u00f3 probablement tan inconstitucional com la que fa la LOMCE,  que confereix als directors una enorme responsabilitat: la garantia del dret a l\u2019educaci\u00f3.<\/p>\n

En compliment de la LEC, el Govern de la Generalitat aprova avui un Decret que per simplificar la gesti\u00f3 estableix sis formes diferents de provisi\u00f3 de places, en cinc de les quals la direcci\u00f3 t\u00e9 capacitat de decisi\u00f3. Per\u00f2 tamb\u00e9 en compliment de la LEC, aquest decret no \u00e9s nom\u00e9s una regulaci\u00f3 laboral, sin\u00f3 que t\u00e9 conseq\u00fc\u00e8ncies en el compliment del dret a l\u2019educaci\u00f3. Paraules majors.<\/p>\n

Com ha de ser la plantilla d\u2019un centre educatiu per garantir el dret a l\u2019educaci\u00f3?  El dret a l\u2019educaci\u00f3 \u00e9s complex, multifac\u00e8tic i requereix delicats equilibris.<\/p>\n

En primer lloc, l\u2019educaci\u00f3 ha d\u2019equilibrar necess\u00e0riament dues dimensions humanes, la social i la individual: la cooperaci\u00f3 i la cohesi\u00f3 social (per tant, l\u2019\u00e8tica, el comprom\u00eds solidari, la capacitat de cooperaci\u00f3 i intercanvi) i la capacitaci\u00f3 personal (el criteri propi, la possibilitat de guanyar-se la vida de manera aut\u00f2noma, la perseveran\u00e7a que permet ser lliure).<\/p>\n

En segon lloc, l\u2019equilibri entre igualtat i diversitat. Aix\u00ed mateix, l\u2019educaci\u00f3 ha de proporcionar un conjunt d\u2019eines i coneixements a les persones que impedeixin la desigualtat (probablement el saber o no saber llegir, o la capacitat d\u2019interpretar un contracte bancari, o com funciona el sistema pol\u00edtic constitueixen motiu de desigualtat) alhora que han de potenciar habilitats, coneixements i traject\u00f2ries personals, \u00faniques, que s\u00f3n font d\u2019oportunitat individual i de riquesa col\u00b7lectiva (saber tocar el piano, un geni de la programaci\u00f3 o ser esportista destacat serien traject\u00f2ries personals no discriminat\u00f2ries).<\/p>\n

Ens hem de preguntar si la provisi\u00f3 de plantilles permet desenvolupar un curr\u00edculum que no generi desigualtats i que permeti l\u2019homologaci\u00f3 de titulacions, que no generi segregaci\u00f3 i permeti la incorporaci\u00f3 a la xarxa social i cultural de forma equitativa per a tot l\u2019alumnat, el comprom\u00eds responsable amb la comunitat, coneixement i interpretaci\u00f3 de la realitat pol\u00edtica i econ\u00f2mica del pa\u00eds, la capacitat d\u2019interrelaci\u00f3 de l\u2019educaci\u00f3 amb el mercat de treball\u2026 En aquests aspectes, la responsabilitat dels poders p\u00fablics i democr\u00e0tics de Catalunya com a pa\u00eds hauria de ser crucial.<\/p>\n

Aquest objectius s\u2019han d\u2019equilibrar amb la possibilitat de diversificaci\u00f3 de les traject\u00f2ries, adaptaci\u00f3 al territori i necessitats de cada grup hum\u00e0 concret, i les oportunitats i la riquesa del desenvolupament de la creativitat, els talents de cada persona, la creaci\u00f3 de comunitat educativa\u2026 Aquests elements requereixen de la intervenci\u00f3 d\u2019inst\u00e0ncies que fins ara no han tingut un paper prou rellevant en l\u2019educaci\u00f3. Podem parlar de municipis, de zones educatives o d\u2019altres unitats administratives, m\u00e9s pr\u00f2ximes a la realitat quotidiana, que requereixen una escala d\u2019intervenci\u00f3 interm\u00e8dia entre Catalunya i el centre.<\/p>\n

El centre ha tenir responsabilitat tamb\u00e9 en la construcci\u00f3 del dret a l\u2019educaci\u00f3, per\u00f2 no tota. Fer un bon projecte educatiu en un centre \u00e9s estrat\u00e8gic perqu\u00e8 ha de permetre la participaci\u00f3 responsable i compromesa de la comunitat educativa. Pel que fa a la provisi\u00f3 de plantilles, el projecte d\u2019un centre educatiu ha de potenciar la capacitat de comprom\u00eds, iniciativa i coneixement del professorat i un grau de pluralitat que mostri la diversitat cultural, ideol\u00f2gica, moral\u2026 humana. Aquesta \u00e9s condici\u00f3 necess\u00e0ria per a l\u2019aprenentatge de la relaci\u00f3 democr\u00e0tica i de la formaci\u00f3 de criteri propi. Alhora, un bon projecte educatiu ha de mantenir un grau de coher\u00e8ncia que permeti la creaci\u00f3 de sentit per a l\u2019alumne, la pot\u00e8ncia la conviv\u00e8ncia, la solidaritat, la democr\u00e0cia. La coher\u00e8ncia del projecte ha de tenir \u00e0mplies zones de toler\u00e0ncia i ambig\u00fcitat per permetre l\u2019honestedat i la iniciativa pr\u00f2pia de cada docent, ja que  el seu exemple \u00e9s la millor aportaci\u00f3 que poden fer a l\u2019educaci\u00f3 dels seus alumnes. La pluralitat forma part del car\u00e0cter propi de l\u2019escola p\u00fablica catalana, segons LEC art 93.2 L\u2019escola p\u00fablica catalana es defineix com a inclusiva, laica i respectuosa amb la pluralitat, trets definidors del seu car\u00e0cter propi.<\/p>\n

La provisi\u00f3 de plantilles que proposa la LEC i el Decret que ha impulsat la consellera Rigau no preveuen que la comunitat educativa visi el projecte de provisi\u00f3 de plantilla per assegurar la correspond\u00e8ncia amb el projecte educatiu del centre.<\/p>\n

No hi ha graus de descentralitzaci\u00f3: no s\u2019usen els Serveis Territorials o les zones educatives, encara que la LEC ho permetria.<\/p>\n

Tampoc no hi ha interlocuci\u00f3 amb la representaci\u00f3 legal dels treballadors, tot i que la provisi\u00f3 forma part del nucli dur de la gesti\u00f3 de personal.
\n<\/a>
\nOn s\u00f3n els equilibris entre els protagonistes del sistema educatiu?<\/p>\n

Entre coher\u00e8ncia i pluralitat, entre igualtat i diversitat, l\u2019equilibri no s\u2019aconsegueix amb el 50% de la plantilla diversificada. Cal una reflexi\u00f3 m\u00e9s acurada, per\u00f2 tamb\u00e9 m\u00e9s contextualitzada. Quina formaci\u00f3 i condicions volen requerir al professorat quan estem a pressupost zero en formaci\u00f3 permanent? On \u00e9s la simplificaci\u00f3 burocr\u00e0tica que es proposava el conseller Maragall? Sis formes de provisi\u00f3 s\u00f3n una simplificaci\u00f3? Provisions fetes centre a centre en 3.500 centres p\u00fablics?<\/p>\n

La consellera Rigau tenia la possibilitat d\u2019arreglar-ho. Quin greu.<\/p>\n

Montse Ros \u00e9s secret\u00e0ria general de la Federaci\u00f3 d\u2019Educaci\u00f3 de CCOO <\/b>
\n
\n<\/b><\/p>\n

<\/a><\/div>\n


\n<\/b>
\n
\n<\/b>
\nTemes relacionats:<\/u><\/b><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n