{"id":140972,"date":"2014-07-14T18:15:00","date_gmt":"2014-07-14T16:15:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ccoo.cat\/educacio\/noticies\/sobre-lhegemonia-de-pisa-de-xavier-bona\/"},"modified":"2022-07-16T03:36:30","modified_gmt":"2022-07-16T01:36:30","slug":"sobre-lhegemonia-de-pisa-de-xavier-bona","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ccoo.cat\/educacio\/noticies\/sobre-lhegemonia-de-pisa-de-xavier-bona\/","title":{"rendered":"Sobre l\u2019hegemonia de PISA, de Xavier Bonal"},"content":{"rendered":"

Sobre l\u2019hegemonia de PISA, article de Xavier Bonal publicat a @DiariEducacio<\/a><\/p>\n

La millor manera de restar la pretensi\u00f3 global de PISA \u00e9s mostrar l\u2019abs\u00e8ncia de f\u00f3rmules m\u00e0giques v\u00e0lides per a tots els sistemes educatius.<\/b><\/p>\n

Xavier Bonal, 16.06.2014<\/p>\n

\n<\/a><\/div>\n

<\/a><\/p>\n\n

\nLa carta publicada el passat dia 7 de maig a The Guardian<\/i><\/a> per part de 88 experts acad\u00e8mics en contra de PISA<\/a> com a instrument hegem\u00f2nic d\u2019avaluaci\u00f3 i de pol\u00edtica educativa expressa un malestar creixent de bona part de la comunitat educativa amb aquestes proves estandarditzades. El rebuig a PISA d\u2019amplis sectors del m\u00f3n de l\u2019educaci\u00f3 \u00e9s comprensible si tenim en compte que, des del seu inici l\u2019any 2000, les proves PISA han doblat el nombre de pa\u00efsos participants i, sobretot, han focalitzat una atenci\u00f3 medi\u00e0tica sense precedents pel que fa a l\u2019actualitat educativa.<\/div>\n
\nEls r\u00e0nquings i les seves evolucions han generat un fort magnetisme en tots els mitjans, i sobretot, han provocat la inquietud de la classe pol\u00edtica, especialment preocupada per \u201cno sortir malament a la foto\u201d. Les cinc edicions de PISA evidencien tend\u00e8ncies en els resultats educatius que permeten observar si els sistemes milloren o no, i forcen els governants a donar explicacions sobre les seves pol\u00edtiques<\/b>. Evidentment, quan les coses milloren no falten les medalles de l\u2019auto-atribuci\u00f3, mentre que els empitjoraments s\u2019externalitzen f\u00e0cilment al\u00b7legant canvis en la demografia educativa (m\u00e9s pres\u00e8ncia d\u2019immigrants, per exemple), llegats pol\u00edtics passats (la LOGSE com a font de tots els mals, per exemple) i d\u2019altres recursos amb elevada creativitat discursiva.<\/div>\n
\nEn el futur immediat res fa pensar que PISA deixi de pr\u00e9mer l\u2019accelerador i redueixi la seva hegemonia, tal i com demanaven els experts en la carta adre\u00e7ada al director de PISA,Andreas Schleicher<\/b>. Previsiblement, en els propers anys PISA augmentar\u00e0 tant l\u2019escala com el camp d\u2019avaluaci\u00f3.  L\u2019OCDE prepara en aquests moments el PISA-Development<\/i><\/a>, un instrument d\u2019avaluaci\u00f3 especialment adaptat als pa\u00efsos menys desenvolupats, el qual evidentment comportar\u00e0 un increment significatiu de pa\u00efsos participants. Igualment, PISA 2015 inclour\u00e0 per primera vegada l\u2019avaluaci\u00f3 de compet\u00e8ncies socials<\/b>. Curiosament, davant les cr\u00edtiques a PISA com a indicador de mesura de la qualitat educativa per basar-se \u00fanicament en compet\u00e8ncies instrumentals<\/b>, la reacci\u00f3 de l\u2019OCDE \u00e9s d\u2019expansi\u00f3 i no de contracci\u00f3. No sabem encara quines com es mesuraran aquestes compet\u00e8ncies. No hi ha dubte que les cr\u00edtiques seran moltes i diverses\u2013especialment en aquest \u00e0mbit- , per\u00f2 en qualsevol cas, el que \u00e9s destacable ara \u00e9s que lluny d\u2019arronsar-se, el projecte PISA respon als atacs amb un pas m\u00e9s que consolida el seu domini com a mecanisme d\u2019avaluaci\u00f3 educativa global<\/b>.<\/div>\n
\nDavant d\u2019aquest escenari, s\u2019obren moltes reflexions sobre: qu\u00e8 significa avui PISA com a instrument de pol\u00edtica educativa globalitzat, quins riscos i oportunitats reals representa i quines respostes poden ser les m\u00e9s intel\u00b7ligents per respondre a la seva hegemonia<\/b>. \u00c9s obvi que no hi ha prou espai en aquest post per a tractar totes aquestes q\u00fcestions en profunditat. Del que aqu\u00ed m\u2019ocupar\u00e9 nom\u00e9s \u00e9s de la inefic\u00e0cia de queixar-se a l\u2019OCDE de l\u2019hegemonia que representa PISA o de l\u2019absurd de la lamentaci\u00f3 continuada sobre com PISA redueix la qualitat educativa als resultats de les seves proves<\/b>. Quin sentit t\u00e9 demanar a alg\u00fa que experimenta cada vegada m\u00e9s poder i capacitat d\u2019influ\u00e8ncia que \u2018afluixi\u2019 i renunci\u00ef a la seva hegemonia? Simplement cap ni un. O qu\u00e8 s\u2019obt\u00e9 de pretendre ignorar un instrument que, ens agradi o no, rep una atenci\u00f3 medi\u00e0tica global i en conseq\u00fc\u00e8ncia una resposta pol\u00edtica gaireb\u00e9 autom\u00e0tica? Res, perqu\u00e8 l\u2019atenci\u00f3 ja est\u00e0 constru\u00efda. Els errors d\u2019aquesta esp\u00e8cie de contra hegemonia espont\u00e0nia s\u00f3n diversos i es deriven de no entendre els factors que expliquen l\u2019hegemonia de PISA. Per qu\u00e8 PISA \u00e9s hegem\u00f2nic? Vet aqu\u00ed algunes raons:<\/div>\n
    \n
  1. PISA suposa el primer instrument cient\u00edficament rigor\u00f3s que fa realment possible que unes proves estandarditzades a escala internacional siguin realment comparables<\/b>. El fet que l\u2019an\u00e0lisi se centri en compet\u00e8ncies i no en el curr\u00edculum permet una avaluaci\u00f3 comparada, aspecte menys consistent en les avaluacions de la IEA (<\/i>The <\/i>International Association for the Evaluation of <\/i>EducationalAchievement<\/i>)<\/a> com TIMMS o PIRLS<\/a>, m\u00e9s centrades en el curr\u00edculum escolar i no en les compet\u00e8ncies adquirides. Evidentment, el fet que darrera de PISA hi hagi l\u2019OCDE i no la IEA explica bona part de la for\u00e7a d\u2019aquest instrument, per\u00f2 el focus en compet\u00e8ncies que s\u00f3n especialment rellevants per al mercat de treball i no en l\u2019avaluaci\u00f3 de si un determinat coneixement s\u2019ha apr\u00e8s amb efic\u00e0cia o no (com fa TIMMS, per exemple), atorga una validesa comparativa a PISA que altres sistemes d\u2019avaluaci\u00f3 educativa no tenen.<\/li>\n
  2. D\u2019altra banda, m\u00e9s enll\u00e0 de com s\u2019avaluen els resultats educatius, PISA ha parat molta atenci\u00f3 a incloure una gran quantitat de variables independents que permetin potencialment analitzar els resultats educatius a partir de variables socioecon\u00f2miques, familiars, de sistemes d\u2019organitzaci\u00f3 escolar, pedag\u00f2giques, etc. Aix\u00ed, ha concentrat l\u2019atenci\u00f3 no nom\u00e9s d\u2019especialistes del curr\u00edculum o la pedagogia, sin\u00f3 d\u2019especialistes en ci\u00e8ncies socials en general. Economistes, soci\u00f2legs, polit\u00f2legs, pedagogs, i altres professionals troben en PISA variables rellevants per investigar relacions entre els resultats i diferents variables. L\u2019hegemonia de PISA es projecta aix\u00ed tamb\u00e9 en la gran quantitat de publicacions que genera. Els acad\u00e8mics, ens agradi o no, tamb\u00e9 som una important caixa de resson\u00e0ncia de PISA. <\/b><\/li>\n
  3. PISA guanya for\u00e7a a mesura que l\u2019agenda educativa global descobreix que cal anar m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019acc\u00e9s a l\u2019escola i preocupar-se de si els nens efectivament aprenen a l\u2019escola<\/b>. L\u2019\u00e8mfasi de l\u2019aprenentatge en la revisi\u00f3 dels Objectius del Mil\u00b7lenni i en la rearticulaci\u00f3 de l\u2019agenda educativa post-2015 atorguen a PISA un escenari privilegiat per estendre\u2019s (d\u2019aqu\u00ed el PISA-Development<\/i>) i convertir-se en l\u2019instrument que mesurar\u00e0 l\u2019aprenentatge a escala globa<\/li>\n
  4. La classe pol\u00edtica \u00e9s, generalment, extraordin\u00e0riament err\u00e0tica en el desplegament de mesures i programes. En condicions normals, PISA (juntament amb altres indicis)hauria de ser un instrument que serv\u00eds per confirmar o matisar si la direcci\u00f3 de la pol\u00edtica educativa \u00e9s adequada des del punt de vista de l\u2019efic\u00e0cia i de l\u2019equitat<\/b>. Per\u00f2 el que succeeix \u00e9s que els pol\u00edtics recorren a PISA com a font d\u2019informaci\u00f3 per a fer pol\u00edtiques. Els experts de l\u2019OCDE manifesten que cada vegada m\u00e9s reben demandes dels Estats per a assessorar-los sobre quines pol\u00edtiques han de dur a terme\u2026 per millorar a PISA! PISA es converteix aix\u00ed en l\u2019objectiu i no en el mitj\u00e0 per a fer pol\u00edtiques.<\/b> Esdev\u00e9 tan potent com a instrument de jerarquitzaci\u00f3 que genera l\u2019obsessi\u00f3 per pujar a la taula de classificaci\u00f3. El cas d\u2019Alemanya, i el seu fam\u00f3s PISA shock<\/i> de l\u2019any 2000, \u00e9s un bon exemple \u2018aix\u00f2. Els experts de l\u2019OCDE adquireixen aix\u00ed un estatus de consultors i assessors de governs<\/b> generalment molt despistats sobre quines pol\u00edtiques dur a terme.<\/li>\n<\/ol>\n
    \nAquests (i d\u2019altres) factors ens permeten entendre perqu\u00e8 PISA es globalitza i perqu\u00e8 adquireix aquesta dimensi\u00f3 hegem\u00f2nica<\/b>. Per\u00f2 la paradoxa de tot plegat \u00e9s que,objectivament, PISA \u00e9s un instrument significativament limitat per donar resposta a tants interrogants<\/b>. \u00c9s m\u00e9s, els abusos de PISA poden portar a cometre errors flagrants de pol\u00edtica educativa. En efecte, no ens falten exemples de governs que s\u2019embranquen en reformes curriculars (quan PISA no avalua curr\u00edculums), sent\u00e8ncies pol\u00edtiques que menysvaloren els inputs<\/i> del sistema per entendre els seus resultats i la seva equitat, justificacions de reformes sobre les que PISA no diu res o diu el contrari (com els famosos itineraris de la llei Wert<\/i>), o atribucions abusives a PISA de determinades virtuts de models educatius (com la tan celebrada autonomia escolar).<\/div>\n
    \nDe fet, una de les caracter\u00edstiques m\u00e9s destacades de les cinc edicions de PISA \u00e9s la confirmaci\u00f3 del car\u00e0cter fortament contextual de l\u2019educaci\u00f3 i de la quasi abs\u00e8ncia de relacions estables al llarg del temps entre diferents variables<\/b>. Un volum de recerca ingent ha estat encara incapa\u00e7 de confirmar axiomes atribu\u00efbles a tots els sistemes educatius<\/b>. I \u00e9s precisament aqu\u00ed on hi ha un espai per q\u00fcestionar l\u2019hegemonia de PISA, en el fet d\u2019evidenciar que no pot donar resposta a tot el que pret\u00e9n donar resposta, o a tot el que volem que respongui.<\/b> La millor manera de restar la pretensi\u00f3 global de PISA \u00e9s mostrar l\u2019abs\u00e8ncia de f\u00f3rmules m\u00e0giques v\u00e0lides per a tots els sistemes educatius.<\/b><\/div>\n
    \nUn segon mecanisme per q\u00fcestionar PISA passa per denunciar els partnerships<\/i> amb empreses amb clar \u00e0nim de lucre per a desplegar determinades parts del proc\u00e9s d\u2019avaluaci\u00f3<\/b> (la participaci\u00f3 de Pearson<\/i><\/a> a PISA 2015 ens alerta d\u2019aquest risc real). Obrir la porta a aquestes empreses genera espais de mercantilitzaci\u00f3 educativa, especialment atractius per a multinacionals interessades en la m\u00e0xima uniformitzaci\u00f3 de sistemes.<\/b><\/div>\n
    \nM\u00e9s que demanar al Sr. Schleicher que afluixi, far\u00edem b\u00e9 de repensar qu\u00e8 hem de fer i com per aturar els riscos reals de PISA<\/b><\/div>\n\n
    \n Xavier Bonal<\/h5>\n
    \nProfessor de Sociologia de la UAB i catedr\u00e0tic d’Educaci\u00f3. Coautor de ‘L\u2019agenda de la pol\u00edtica educativa a Catalunya. Una an\u00e0lisi de les opcions de govern (2010-2013)’ <\/div>\n
    \n<\/div>\n