<\/p>\n\n\n\n
La posici\u00f3 hist\u00f2rica de CCOO de Catalunya<\/h2>\n\n\n\n
CCOO de Catalunya ha estat sempre un espai de trobada de treballadors i treballadores, nascuts aqu\u00ed i vinguts d\u2019arreu, que hem compartit interessos i un fort vincle social. Aix\u00f2 ha fet de CCOO, primer sindicat de Catalunya, un factor de cohesi\u00f3 i d\u2019articulaci\u00f3 de consensos de la societat catalana al llarg dels anys, contrapesant, en funci\u00f3 de les possibilitats, opcions pol\u00edtiques que han jugat hist\u00f2ricament amb el fet de propiciar trencaments entre les persones que havien nascut a Catalunya i les que s\u2019hi han incorporat despr\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n
Un element important en aquesta aposta per la cohesi\u00f3 ha estat el comprom\u00eds de CCOO amb la recuperaci\u00f3 del catal\u00e0 com a llengua pr\u00f2pia de Catalunya. Vam entendre que la recuperaci\u00f3 de les llibertats i les institucions democr\u00e0tiques i la construcci\u00f3 dels drets socials i laborals de tota la ciutadania estaven vinculats a la normalitzaci\u00f3 de la llengua catalana, que, en el moment de l\u2019organitzaci\u00f3 de les Comissions Obreres, era fortament perseguida, negada i exclosa de molts \u00e0mbits.<\/p>\n\n\n\n Les persones que tenien com a llengua familiar el catal\u00e0 ja eren biling\u00fces perqu\u00e8 el sistema educatiu, els mitjans de comunicaci\u00f3 i l\u2019administraci\u00f3 usaven exclusivament el castell\u00e0, cosa que for\u00e7ava una immersi\u00f3 en aquesta llengua. Calia que les persones que tenien com a llengua familiar el castell\u00e0 tamb\u00e9 fossin biling\u00fces, per trenar la conviv\u00e8ncia i igualar les condicions d\u2019acc\u00e9s a tota la realitat econ\u00f2mica, social i cultural. Aquesta era l\u2019opci\u00f3 de m\u00e0xima igualtat, respecte, exercici de drets i cohesi\u00f3 per a tota la ciutadania. Calia promoure el biling\u00fcisme, \u00e9s a dir, que tothom pogu\u00e9s usar totes dues lleng\u00fces, compensant el d\u00e8ficit de coneixement i d\u2019\u00fas de la llengua catalana, i considerant-ho com un dret i una oportunitat.<\/p>\n\n\n\n En aquesta l\u00ednia, CCOO va participar en els consensos a favor de l\u2019escola catalana, que no separa l\u2019alumnat per llengua familiar, i a favor de la immersi\u00f3 en llengua catalana com a metodologia escolar per aconseguir el seu coneixement generalitzat i el biling\u00fcisme real en acabar l\u2019escolaritzaci\u00f3 obligat\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n CCOO va considerar que les administracions havien de garantir el coneixement i l\u2019\u00fas de la llengua catalana, i aix\u00ed se\u2019ls havia d\u2019exigir. Per\u00f2, a m\u00e9s, segons el nostre parer, les entitats i organitzacions tamb\u00e9 tenien responsabilitat en aquesta q\u00fcesti\u00f3, aix\u00ed com el deure c\u00edvic de promoure l\u2019\u00fas de la llengua catalana. CCOO de Catalunya va exercir aquesta responsabilitat i, des de ben aviat i fins ara, ha elaborat materials en catal\u00e0 que permetessin el seu \u00fas en les relacions laborals i en l\u2019activitat sindical. Ha treballat per fer publicacions en catal\u00e0, ha format milers de sindicalistes i encara moltes m\u00e9s persones treballadores. Ha col\u00b7laborat amb el TERMCAT, centre de terminologia de la llengua catalana, per procurar que els reculls especialitzats de termes incloguessin les expressions de la realitat del m\u00f3n del treball i, molt especialment, de les dones treballadores. Ha contribu\u00eft a construir cultura i mem\u00f2ria compartida.<\/p>\n\n\n\n Lluit\u00e0vem contra el franquisme, \u00e9rem una organitzaci\u00f3 nova i vol\u00edem construir una societat amb drets, amb benestar, amb ocupaci\u00f3 de qualitat, amb educaci\u00f3 inclusiva, amb habitatge digne, amb serveis p\u00fablics. Sempre hem pensat que les pol\u00edtiques de promoci\u00f3 de l\u2019\u00fas de la llengua catalana s\u00f3n pol\u00edtiques d\u2019ampliaci\u00f3 dels drets socials de ciutadania i que la generalitzaci\u00f3 dels nivells de benestar refor\u00e7a la cohesi\u00f3 i la complicitat en l\u2019\u00fas de la llengua pr\u00f2pia. \u00c9s bo i \u00e9s noble conservar una llengua pel llegat que ens aporta, per\u00f2, per estendre el seu \u00fas, \u00e9s necessari, a m\u00e9s, gaudir-la en la conviv\u00e8ncia i en la creaci\u00f3 de coneixement, de cultura i d\u2019art. Ha de ser la mat\u00e8ria del pensament que ens permet construir un futur.<\/p>\n\n\n\n Mitjan\u00e7ant aquest document, CCOO de Catalunya es proposa actualitzar la seva posici\u00f3 i les seves propostes en defensa de la llengua catalana i per la promoci\u00f3 del seu \u00fas social.<\/p>\n\n\n\n El llenguatge \u00e9s patrimoni com\u00fa de l\u2019esp\u00e8cie humana. Totes les criatures humanes aprenen com a m\u00ednim una llengua, m\u00e9s o menys a la mateixa edat, simplement vivint immerses en la seva comunitat. No hi ha lleng\u00fces m\u00e9s f\u00e0cils o m\u00e9s dif\u00edcils, millors o pitjors, sin\u00f3 que cadascuna cont\u00e9 la petjada de la hist\u00f2ria d\u2019un grup hum\u00e0, \u00e9s funcional a la seva quotidianitat, vehicle dels seus sabers, articuladora de les seves esperances. Les lleng\u00fces ens permeten entendre\u2019ns, cooperar, crear comunitat.<\/p>\n\n\n\n Aprendre m\u00e9s d\u2019una llengua no \u00e9s un problema per als cervells humans, m\u00e9s aviat al contrari. Cada llengua que s\u2019apr\u00e8n facilita l\u2019aprenentatge d\u2019altres lleng\u00fces, i no resta altres capacitats intel\u00b7lectuals, sin\u00f3 que les potencia.<\/p>\n\n\n\n Les lleng\u00fces vives evolucionen per fer-se funcionals a cada context i activitat humana. Es barregen amb d\u2019altres, incorporen paraules per a noves maneres de pensar, de treballar, de relacionar-se. Tota generaci\u00f3 crea expressions pr\u00f2pies; cada tecnologia que incorporem a les vides, tamb\u00e9. De la mateixa manera que tamb\u00e9 cerca expressions pr\u00f2pies cada forma en qu\u00e8 reorganitzem o volem reorganitzar les relacions socials. Les gram\u00e0tiques i els diccionaris no s\u00f3n la llengua, procuren descriure-la per ajudar al seu \u00fas. La llengua sempre \u00e9s la llengua efectivament parlada o escrita.<\/p>\n\n\n\n S\u2019ha aconseguit el biling\u00fcisme \u2014\u00e9s a dir, l\u2019\u00fas de totes dues lleng\u00fces\u2014 que desitj\u00e0vem per a la societat catalana? Quina \u00e9s ara la situaci\u00f3 de les lleng\u00fces a Catalunya? Cal analitzar-ho fent una aproximaci\u00f3 tan curosa com sigui possible, amb l\u2019\u00fas de dades contrastades, i usant termes clars i ben definits.<\/p>\n\n\n\n La Llei de normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica del 1983 i les pol\u00edtiques que la van desenvolupar van designar com a nucli central el sistema educatiu. L\u2019escola va rebre l\u2019enc\u00e0rrec d\u2019assegurar el coneixement de la llengua catalana. La llei, que es va aprovar sense cap vot en contra i una abstenci\u00f3, contenia tres l\u00ednies de consens essencials: l\u2019escola no havia de separar l\u2019alumnat per llengua d\u2019origen, s\u2019havia de garantir que al final de l\u2019escolaritat obligat\u00f2ria s\u2019assolissin coneixements suficients i equiparables de catal\u00e0 i castell\u00e0, i s\u2019adoptava la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica com a principi metodol\u00f2gic, aproximant les condicions escolars a les condicions naturals d\u2019aprenentatge de les lleng\u00fces.<\/p>\n\n\n\n Els resultats escolars actuals mostren que aquests objectius es compleixen de manera raonable. En acabar l\u2019escolaritat obligat\u00f2ria, els coneixements de catal\u00e0 i castell\u00e0 s\u00f3n equiparables, alhora que s\u00f3n molt semblants al nivell de castell\u00e0 de la resta de l\u2019Estat i semblants a la resta de les mat\u00e8ries escolars. Que els resultats siguin equiparables no vol dir que siguin excel\u00b7lents, i aix\u00ed ho mostren les avaluacions disponibles. La societat catalana aspira a millorar el conjunt dels seus resultats educatius.<\/p>\n\n\n\n Ha estat suficient, doncs, l\u2019acci\u00f3 normalitzadora de l\u2019escola catalana?<\/p>\n\n\n\n L\u2019Enquesta d\u2019usos ling\u00fc\u00edstics de la poblaci\u00f3 de Catalunya (2018) es repeteix cada cinc anys des del 2003 i, per tant, ens permet veure l\u2019evoluci\u00f3 del coneixement i l\u2019\u00fas del catal\u00e0. Els resultats de l\u2019enquesta mostren una millora continuada, per\u00f2 alhora insuficient del coneixement del catal\u00e0.<\/p>\n\n\n\n Catalunya ha rebut en els \u00faltims vint anys 1,5 milions de persones immigrants que no coneixien el catal\u00e0, i un grup significatiu no sabia tampoc el castell\u00e0. L\u2019esfor\u00e7 de formaci\u00f3 havia de ser molt gran, per\u00f2 li ha faltat ambici\u00f3, sobretot en el m\u00f3n del treball. El 94,4 % de la poblaci\u00f3 de Catalunya ent\u00e9n el catal\u00e0, el 81,2 % el sap parlar, el 85,5 % el sap llegir i el 65,3 % el sap escriure. L\u2019Institut de Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques i Socials (UAB) publicava una enquesta l\u2019any 2020 que segmentava els resultats per edat. El 96,3 % de les persones nascudes despr\u00e9s del 1976 afirmaven que sabien escriure catal\u00e0 i castell\u00e0.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 una cosa \u00e9s saber catal\u00e0 i l\u2019altra, fer-lo servir. Les xifres mostren que el catal\u00e0 s\u2019utilitza a Catalunya menys que el castell\u00e0 i que un 18,5 % de la poblaci\u00f3 fa servir altres lleng\u00fces.<\/p>\n\n\n\n Malgrat que el nombre absolut de persones que parlen el catal\u00e0 com a llengua inicial (nom\u00e9s catal\u00e0 o conjuntament amb el castell\u00e0) ha crescut, la pres\u00e8ncia percentual \u00e9s m\u00e9s baixa degut a l\u2019increment de poblaci\u00f3 nouvinguda i a la transformaci\u00f3 global dels h\u00e0bits de consum cultural o comunicatiu i de lleure associats a Internet.<\/p>\n\n\n\n CCOO considera que la pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica dels successius governs de la Generalitat s\u2019ha centrat excessivament en el sistema educatiu. El m\u00f3n de la cultura hi ha tingut, sens dubte, un paper important, per\u00f2 no s\u2019ha promogut ni aprofitat prou. Els mitjans de comunicaci\u00f3 p\u00fablics i privats en catal\u00e0 han tingut, aix\u00ed mateix, un paper rellevant en la promoci\u00f3 de l\u2019\u00fas del catal\u00e0, destacant la influ\u00e8ncia dels mitjans audiovisuals, tot i que tampoc s\u2019ha aprofitat tot el recorregut que hi havia en aquest camp. Ha estat encara m\u00e9s desaprofitat el m\u00f3n de l\u2019esport, on clarament els referents p\u00fablics que parlen en catal\u00e0 han estat minoritaris.<\/p>\n\n\n\n Vegem algunes dades preocupants:<\/p>\n\n\n\n Haur\u00edem de concloure que les persones que volen relacionar-se en catal\u00e0 encara troben molts espais on aix\u00f2 \u00e9s dif\u00edcil o impossible i, malgrat que hi ha hagut una evoluci\u00f3 molt notable, el biling\u00fcisme complet al qual aspir\u00e0vem no s\u2019ha arribat a construir. Concloem tamb\u00e9 que el sistema educatiu ha tingut un paper central que, tanmateix, necessita noves pol\u00edtiques i nous recursos, per\u00f2 que, sobretot, necessita pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques fora de l\u2019educaci\u00f3. Les administracions, les entitats i les empreses tamb\u00e9 tenen responsabilitats que han d\u2019assumir. Atraure nous parlants implica que la llengua sigui funcional i estigui associada a valors positius i de futur, i a expectatives.<\/p>\n\n\n\n CCOO es manifesta absolutament allunyada de les persones i organitzacions que inciten el conflicte ling\u00fc\u00edstic com a eina partidista i electoralista, com a instrument d\u2019exclusi\u00f3 i de poder. Ben al contrari, CCOO considera essencial treballar per construir consensos, trobar solucions racionals i enriquidores, camins de reconeixement i d\u2019igualtat.<\/p>\n\n\n\n CCOO fa bandera del respecte per totes les persones i les seves lleng\u00fces familiars, amb el convenciment que la diversitat ling\u00fc\u00edstica de la nostra societat \u00e9s una riquesa i una oportunitat, tant per als interessos individuals com per als col\u00b7lectius. Tothom parlem les lleng\u00fces que parlem per haver nascut i viscut, com diu el socioling\u00fcista Jes\u00fas Tuson, en una de \u201cles comunitats ling\u00fc\u00edstiques de qu\u00e8 \u00e9s compost el m\u00f3n dels humans (compost, no pas dividit, perqu\u00e8 posseir una llengua ens fa intel\u00b7ligents i ens obre les portes a les altres lleng\u00fces). [\u2026] Una de les injust\u00edcies m\u00e0ximes \u00e9s la de proscriure els humans a causa de la seva parla\u201d.<\/p>\n\n\n\n La llengua no ha de ser ni s\u2019ha de considerar un instrument al servei d\u2019un projecte pol\u00edtic ni cap projecte pol\u00edtic es pot autoproclamar com l\u2019amo d\u2019una llengua. Ho diu el socioling\u00fcista Francesc Vallverd\u00fa: \u201cNo hi ha dues nacions a Catalunya, una catalanoparlant i una castellanoparlant, ni blocs socials o pol\u00edtics que es corresponguin amb la llengua. La gent amb lleng\u00fces familiars catalana, castellana, i cada vegada m\u00e9s biling\u00fces familiars, es parlen, conviuen, s\u2019entenen.\u201d<\/p>\n\n\n\n La primera i principal forma de conflictivitzaci\u00f3 ha estat la judicialitzaci\u00f3 del model d\u2019escola catalana. L\u2019any 1994, un centenar de fam\u00edlies, organitzades des del PP, van iniciar l\u2019ofensiva contra la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica reclamant ensenyament en castell\u00e0 per als seus fills i filles. L\u2019ofensiva no va tenir ress\u00f2 immediat entre la ciutadania ni \u00e8xit als tribunals fins despr\u00e9s de la sent\u00e8ncia del Tribunal Constitucional del 2010. Per\u00f2, a partir de llavors, el Tribunal Suprem va canviar la doctrina i, l\u2019any 2011, el Tribunal Superior de Just\u00edcia de Catalunya va dictar la primera sent\u00e8ncia que limitava la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica. Ara, i des que Ciutadans va atiar el conflicte ling\u00fc\u00edstic en clau pol\u00edtica, les organitzacions que promouen les den\u00fancies afirmen comptar amb unes 400 fam\u00edlies disposades a denunciar, el nombre m\u00e9s alt de la hist\u00f2ria. CCOO no comparteix que el poder judicial prengui decisions que corresponen democr\u00e0ticament a la ciutadania i que es plasmen leg\u00edtimament al Parlament.<\/p>\n\n\n\n D\u2019altra banda, una part, petita per\u00f2 medi\u00e0tica, del nacionalisme catal\u00e0 ha abandonat el suport al model de consens del 1983. Fa temps que se succeeixen declaracions que reclamen \u201csuperar\u201d l\u2019actual model per avan\u00e7ar cap a un de nou on nom\u00e9s el catal\u00e0 sigui llengua oficial, tot deixant el castell\u00e0 com una opci\u00f3 estrictament familiar. Aquest tampoc no \u00e9s el model de CCOO.<\/p>\n\n\n\n Una enquesta del GESOP de la tardor del 2021 preguntava per l\u2019acord i el desacord amb el model d\u2019escola catalana. Un 82 % de la poblaci\u00f3 mant\u00e9 el suport al model. Hi estan a favor el 96,4 % de les persones que tenen com a llengua habitual el catal\u00e0, el 80,5 % de les que es declaren biling\u00fces i un 68,1 % de les que tenen com a llengua habitual el castell\u00e0. El mes de desembre del 2021, el CEO feia una enquesta pr\u00e0cticament id\u00e8ntica en qu\u00e8 els resultats mostren difer\u00e8ncies significatives. El suport a la immersi\u00f3 baixa al 76 % de les persones enquestades. Entre les persones que s\u2019identifiquen com a castellanoparlants, el suport cau al 50 %. Aquesta enquesta constata tamb\u00e9 una percepci\u00f3 creixent conforme ja ha empitjorat la situaci\u00f3 del catal\u00e0. Entremig de les dues enquestes hi ha l\u2019\u00faltima sent\u00e8ncia judicial i un debat medi\u00e0tic molt polaritzat.<\/p>\n\n\n\n CCOO de Catalunya referma el seu comprom\u00eds amb la llengua catalana, la llengua pr\u00f2pia de Catalunya, que es troba encara en desavantatge, i considera que \u00e9s necessari un esfor\u00e7 m\u00e9s gran de les administracions i de les entitats per garantir els drets ling\u00fc\u00edstics de tota la poblaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Els drets ling\u00fc\u00edstics han de garantir la igualtat ling\u00fc\u00edstica de la ciutadania, tant de manera individual com col\u00b7lectiva. Els drets ling\u00fc\u00edstics de les persones que tenen com a llengua familiar el catal\u00e0 comporten que la resta de la poblaci\u00f3 tamb\u00e9 l\u2019ha de con\u00e8ixer. Si no, \u00e9s impossible que puguin viure normalment en la seva pr\u00f2pia llengua.<\/p>\n\n\n\n CCOO de Catalunya es posiciona amb la major part de la societat que desitja un futur pluriling\u00fce, conscient que suposa avantatges culturals, acad\u00e8mics, laborals, socials, vivencials. El monoling\u00fcisme no \u00e9s una opci\u00f3 que benefici\u00ef ni personalment ni socialment.<\/p>\n\n\n\n CCOO de Catalunya valora la construcci\u00f3 de consensos socials i hi dona suport, i es manifesta contr\u00e0ria a la incitaci\u00f3 del conflicte ling\u00fc\u00edstic a Catalunya. Rebutja la judicialitzaci\u00f3 de la pol\u00edtica tamb\u00e9 en el cas de la llengua catalana, que est\u00e0 produint decisions incomprensibles des del punt de vista pedag\u00f2gic, ling\u00fc\u00edstic i democr\u00e0tic. Malgrat la polaritzaci\u00f3, amplificada als mitjans de comunicaci\u00f3, les enquestes indiquen que segueixen existint possibilitats certes per a la construcci\u00f3 de consensos amplis.<\/p>\n\n\n\n La promoci\u00f3 de l\u2019\u00fas i el reconeixement de la llengua han d\u2019estar vinculats a la construcci\u00f3 col\u00b7lectiva de la societat en qu\u00e8 volem conviure, amb drets, amb prosperitat, amb cohesi\u00f3 social. Cal oferir accions atractives, funcionals, vives, en catal\u00e0.<\/p>\n\n\n\n Refermem, aix\u00ed mateix, el comprom\u00eds amb l\u2019escola catalana. L\u2019escola no ha de separar l\u2019alumnat per llengua ni per cap altre motiu per complir un dels objectius principal que se li encarreguen: la base de la conviv\u00e8ncia democr\u00e0tica.<\/p>\n\n\n\n Aix\u00ed mateix, considerem adequat l\u2019\u00fas de la immersi\u00f3 com a aproximaci\u00f3 a la forma natural d\u2019aprendre una llengua. La immersi\u00f3 al castell\u00e0 est\u00e0 garantida en la vida social i, a falta de la mateixa garantia per al catal\u00e0, l\u2019escola ha de procurar el seu aprenentatge. Considerem que els canvis demogr\u00e0fics, tecnol\u00f2gics i socioeducatius requereixen una actualitzaci\u00f3 metodol\u00f2gica de l\u2019aprenentatge de les lleng\u00fces i un increment dels recursos p\u00fablics que s\u2019hi dediquen. Hem de ser conscients que la segregaci\u00f3 escolar, que s\u2019ha incrementat dolorosament a Catalunya, opera contra la immersi\u00f3 perqu\u00e8 hi ha centres educatius amb una pres\u00e8ncia \u00ednfima d\u2019alumnat catalanoparlant. En aquests centres, a falta d\u2019\u00e0mbit immersiu, cal abaixar r\u00e0tios i multiplicar els recursos did\u00e0ctics, a m\u00e9s d\u2019actuar decididament contra la mateixa segregaci\u00f3. La gent vol que els seus fills i nets parlin catal\u00e0, castell\u00e0, angl\u00e8s, i m\u00e9s idiomes si \u00e9s possible. Aquest pluriling\u00fcisme s\u2019ha de construir a partir de la llengua pr\u00f2pia de Catalunya com a eix i amb el reconeixement de les lleng\u00fces familiars i la promoci\u00f3 de l\u2019aprenentatge de m\u00e9s lleng\u00fces.<\/p>\n\n\n\n CCOO va participar en la creaci\u00f3 del marc de Somescola perqu\u00e8 considera que la defensa del model d\u2019escola s\u2019ha de fer des del consens i la pluralitat, amb generositat des de totes les organitzacions, fugint de gesticulacions i preservant al m\u00e0xim la vida dels infants de la polaritzaci\u00f3 pol\u00edtica. Animem totes les entitats que en formen part a perseverar en aquest esperit.<\/p>\n\n\n\n Refor\u00e7ar el coneixement del catal\u00e0 i el seu \u00fas com a llengua escolar \u00e9s necessari, per\u00f2 no suficient. Refor\u00e7ar el catal\u00e0 no es fa contra el castell\u00e0 ni contra l\u2019angl\u00e8s ni contra cap de les 200 lleng\u00fces familiars identificades a Catalunya (probablement n\u2019hi ha m\u00e9s). Qualsevol llengua s\u2019apr\u00e8n fent coses.<\/p>\n\n\n\n CCOO de Catalunya manifesta el seu comprom\u00eds amb la llengua catalana en l\u2019\u00e0mbit laboral, que no ha rebut l\u2019atenci\u00f3 ni els recursos institucionals per aconseguir la plena normalitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica.<\/p>\n\n\n\n El coneixement i l\u2019\u00fas de les lleng\u00fces suma a favor de les oportunitats individuals i col\u00b7lectives. Aprendre lleng\u00fces no t\u00e9 contraindicacions. CCOO ent\u00e9n les lleng\u00fces com a riquesa, comunicaci\u00f3, coneixement, solidaritat i progr\u00e9s, i condemna l\u2019\u00fas de les lleng\u00fces per generar exclusi\u00f3 o per alimentar \u00e0mbits de poder.<\/p>\n\n\n\n CCOO considera que cal referenciar les pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques en el Marc europeu de les lleng\u00fces, estimant el llegat riqu\u00edssim que representen, permetent la seva evoluci\u00f3 i millorant el reconeixement de totes les lleng\u00fces i tots els parlants.<\/p>\n\n\n\n Les pol\u00edtiques de promoci\u00f3 de la llengua catalana per part dels successius governs de la Generalitat s\u2019han estancat des de fa uns anys i no han estat prou atentes als canvis culturals, socials, tecnol\u00f2gics i demogr\u00e0fics. Els governs d\u2019Espanya i de la Uni\u00f3 Europea no han fet pol\u00edtiques per protegir el patrimoni ling\u00fc\u00edstic i cultural que representen les lleng\u00fces, cosa que considerem que \u00e9s la seva obligaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n CCOO de Catalunya referma el seu comprom\u00eds amb la llengua catalana en el m\u00f3n del treball, que \u00e9s el marc principal de l\u2019acci\u00f3 del sindicat. Les treballadores i treballadors, amb les seves organitzacions, han estat els principals agents de normalitzaci\u00f3 de les lleng\u00fces. Es troba a faltar un comprom\u00eds equivalent de les administracions i de la major part de les empreses. En aquest sentit, cal:<\/p>\n\n\n\n El sindicat, en aquests anys, ha desenvolupat un proc\u00e9s que ha perm\u00e8s avan\u00e7ar de manera positiva en l\u2019\u00fas del catal\u00e0 en tots els \u00e0mbits. Per dur a terme aquesta tasca, CCOO de Catalunya ha comptat, des del 1988, amb el Servei Ling\u00fc\u00edstic, a banda de l\u2019acci\u00f3 cultural, de difusi\u00f3, de formaci\u00f3, de pedagogia i de mem\u00f2ria democr\u00e0tica portada a terme per altres inst\u00e0ncies del sindicat i la Fundaci\u00f3 Cipriano Garc\u00eda en tota mena d\u2019actes, projectes i publicacions, comen\u00e7ant per la Lluita Obrera<\/em>, una cap\u00e7alera amb cinquanta anys d\u2019hist\u00f2ria. Els eixos d\u2019actuaci\u00f3 del Servei Ling\u00fc\u00edstic en aquests anys han estat la promoci\u00f3 del coneixement del catal\u00e0 com a premissa necess\u00e0ria per poder-lo usar, l\u2019obertura d\u2019\u00e0mbits del m\u00f3n del treball en qu\u00e8 es pogu\u00e9s emprar la llengua catalana amb normalitat i la promoci\u00f3 del lligam emocional amb la llengua catalana, per assegurar que la persona, un cop formada i un cop establerts els \u00e0mbits de normalitat, vulgui usar-la. El Servei Ling\u00fc\u00edstic de CCOO revisa anualment al voltant de 5.000 p\u00e0gines.<\/p>\n\n\n\n CCOO de Catalunya, en aquesta mat\u00e8ria, es compromet, doncs, a:<\/p>\n\n\n\n Barcelona, 21 de febrer de 2022<\/p>\n\n\n\n![\"Fngm7thwuactk3p\"](\"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-content\/uploads\/sites\/165\/2022\/03\/fngm7thwuactk3p-1024x768.jpg\")
<\/a><\/figure>\n\n\n\n![\"Fnghotjx0aip5xa\"](\"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-content\/uploads\/sites\/165\/2022\/03\/fnghotjx0aip5xa.jpg\")
<\/a><\/figure>\n\n\n\n![\"Fngm6xfxiaaqxxz\"](\"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-content\/uploads\/sites\/165\/2022\/03\/fngm6xfxiaaqxxz-1024x768.jpg\")
<\/a><\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\nSobre les lleng\u00fces<\/h2>\n\n\n\n
La situaci\u00f3 actual de la llengua catalana<\/h2>\n\n\n\n
\n
Sobre la utilitzaci\u00f3 de les lleng\u00fces en el conflicte pol\u00edtic<\/h2>\n\n\n\n
El comprom\u00eds de CCOO de Catalunya<\/h2>\n\n\n\n
Propostes generals<\/h2>\n\n\n\n
\n
\n
\n
Propostes en l\u2019\u00e0mbit del treball i les relacions laborals<\/h2>\n\n\n\n
\n
\n
Propostes per avan\u00e7ar en l\u2019\u00fas del catal\u00e0 al sindicat<\/h2>\n\n\n\n
\n