Devia ser a finals d\u2019estiu o principis de la tardor de l\u2019any 1976 quan, pujant per la Riera de\u00a0 Matar\u00f3 em vaig creuar amb l\u2019amic Jos\u00e9 Luis Lopez Bulla secretari general de la CONC que, com aquell que no diu res, de cop i volta em va etzibar: Voleu anar, tu i la Carmen, a Iugosl\u00e0via?<\/p>\n
Gaireb\u00e9, sense adonar-nos ens v\u00e0rem trobar el 9 d\u2019octubre a l\u2019andana de l\u2019estaci\u00f3 del Clot, amb Santi Marimon, economista, i en Jordi Santolaria, que esdevindria responsable de finances de la CONC, ambd\u00f3s de Comissions Obreres, tots junts form\u00e0rem la delegaci\u00f3 del sindicat en aquell viatge a l\u2019antiga Iugosl\u00e0via, via Paris. El cap de la delegaci\u00f3 seria l\u2019\u00c1ngel Rozas. Efectivament, a aquesta capital v\u00e0rem contactar amb l\u2019Angel, que llavors formava part de la Delegaci\u00f3 permanent del nostre sindicat a l\u2019Exterior i que com a tal ens va\u00a0 acompanyar corresponent a la invitaci\u00f3 que ens feren els sindicats iugoslaus.<\/p>\n
Restarem a Paris dos dies, a l\u2019espera del visat que ens facilitaren a l\u2019ambaixada Iugoslava, per tant abans\u00a0 d\u2019agafar l\u2019avio tingu\u00e9rem temps de visitar la ciutat i de gaudir de la cuina de la Carmen, dona de l\u2019Angel, a la taula del menjador d\u2019aquell pis min\u00fascul, amb el bany comunitari al repl\u00e0 de l\u2019escala, a la banlieue de Paris, on vivia el matrimoni i que l\u2019oferien generosament a tots els sindicalistes que ho necessitessin, principalment els que fugien de la repressi\u00f3 franquista.<\/p>\n
Aterrarem a l\u2019aeroport de Belgrad, on ens reberen funcionaris del sindicat iugoslau que ens traslladaren directament a l\u2019hotel Moscou al centre de la ciutat. A l\u2019adonar-se que la Carme i jo \u00e9rem parella, ens adjudicaren una amplia suite que a banda del dormitori i el bany, disposava d\u2019un salonet on cada nit, havent sopat, ens reun\u00edem tots cinc te\u00f2ricament per avaluar la jornada.<\/p>\n
Aquestes trobades acabaven sempre escoltant les hist\u00f2ries que l\u2019Angel ens explicava amb aquell sentit de l\u2019humor, que aconseguia fer passar per trivials les experi\u00e8ncies m\u00e9s dram\u00e0tiques sense donar-se cap import\u00e0ncia i que tots acab\u00e0vem fent-nos\u00a0 un fart de riure. Des de la seva infantesa treballant a les pedreres de Macael, la seva arribada a Catalunya fugint de la mis\u00e8ria, i el seu primer contacte amb el PSUC,\u00a0 on el militant que el va contactar es va espantar dons l\u2019Angel portava mes d\u2019un centenar de companys, que ell havia aglutinat de la feina, a la construcci\u00f3 i del barri, amb La Pirenaica com a referent. Com va aprofitar les possibilitats legals abans que ho decid\u00eds el PSUC, essent elegit jurat d\u2019empresa fins a ser proposat, com es sabut, a procurador en Cortes pel Tercio Sindical, enredant fins i tot al ministre Sol\u00eds. La seva detenci\u00f3 i les tortures que va rebre junt a Miguel Nu\u00f1ez, al que no va recon\u00e8ixer per els passadissos de la Via Laietana com a conseq\u00fc\u00e8ncia de les pallisses\u00a0 que va rebre, com es va tenir que exiliar i el seu pas per la frontera, fent-lo passar per un nen, aprofitant la seva curta al\u00e7ada. Durant la visita que vam realitzar a diferents empreses, a un acte d\u2019entrega de premis a estajanovistes, <\/em>a un sopar amb veterans brigadistes…, ell es va mantenir sempre dintre l\u2019ortod\u00f2xia, guardant-se la sornegueria i la cr\u00edtica cap al sistema, per les trobades vespertines a la nostra suite.<\/em><\/p>\n Per a nosaltres, que llavors \u00e9rem uns pipiolos,<\/em> aquelles experi\u00e8ncies explicades per aquell home petit el convertiren en un gegant, que per sempre m\u00e9s fou un referent al que sempre recordarem amb admiraci\u00f3. Carme Ortega i Jaume Puig<\/p>\n","protected":false},"author":2065,"featured_media":524,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"twitterCardType":"","cardImageID":0,"cardImage":"","cardTitle":"","cardDesc":"","cardImageAlt":"","cardPlayer":"","cardPlayerWidth":0,"cardPlayerHeight":0,"cardPlayerStream":"","cardPlayerCodec":"","footnotes":""},"categories":[32],"tags":[],"class_list":["post-523","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-mirades-angel-rozas","infinite-scroll-item","generate-columns","tablet-grid-50","mobile-grid-100","grid-parent","grid-33"],"gutentor_comment":0,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/523","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2065"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=523"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/523\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16976,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/523\/revisions\/16976"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/media\/524"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=523"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=523"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=523"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"