La tasca d\u2019\u00c1ngel Rozas en la recuperaci\u00f3 documental \u00e9s tit\u00e0nica, fins i tot m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019organitzaci\u00f3 sindical, com ara els papers ( i els expedients!) dels advocats laboralistes. No sempre el Moviment Obrer \u2013 i menys en clandestinitat- ha deixat rastre escrit. Per aquest motiu, va esperonar la creaci\u00f3 d\u2019un arxiu de fons orals d\u2019una gran riquesa, plena de matisos, de sindicalistes d\u2019arreu del pa\u00eds.\u00a0 Un Arxiu, per\u00f2, no s\u00f3n tan sols documents de tot tipus sin\u00f3 activitat de recerca, d\u2019estudi i de reflexi\u00f3.<\/p>\n L\u2019\u00c1ngel Rozas era de la fornada dels dirigents comunistes que van dur a la pr\u00e0ctica l\u2019idea for\u00e7a de l\u2019alian\u00e7a de les forces del treball i de la cultura. M\u2019ho recordava amb una fermesa i una convicci\u00f3 total i absoluta. Li preocupava l\u2019allunyament de la Universitat del Sindicat i tenia una idea per a tornar a construir ponts de coneixement i de combat. Per a Rozas, conv\u00e9 subratllar, no hi havia lluites compartides sin\u00f3 comunes.<\/p>\n La seva idea era crear una revista d\u2019hist\u00f2ria catalana, que batejaria amb el nom de SEGLE XX, com una plataforma entre el m\u00f3n universitari i el m\u00f3n sindical. I se\u2019n va sortir, amb l\u2019ajut d\u2019un altre malaguanyat company Sim\u00f3n Rosado i la complicitat del Javier T\u00e9bar. D\u2019aquesta manera, va posar a les meves mans la seva darrera criatura, que, hores d\u2019ara, ja ha entrat en la segona d\u00e8cada i gaudeix d\u2019un creixement de lectors envejable. Tot plegat, em recordava la creaci\u00f3 de la revista NOUS HORITZONS, amb la qual el partit dels treballadors oferia un instrument de difusi\u00f3 de pensament als intel\u00b7lectuals antifranquistes catalans. I recordava l\u2019advertiment que sempre deixava anar en Josep Fontana quan coincid\u00edem en algun acte al local del Sindicat: al Rozas no li pots dir que no<\/em>. \u00a0\u00a0\u00a0<\/p>\n Vaig poder baixar de visita a l\u2019infern dels calabossos de Via Laietana de la m\u00e0 d\u2019\u00c1ngel Rozas, un detingut habitual de finals dels cinquanta a finals dels seixanta. Aquell dia vaig assistir a una classe pr\u00e0ctica excepcional mentre explicava com havia estat torturat sistem\u00e0ticament. \u00a0La maldat viu entre nosaltres i no te l\u00edmits. Andreu Mayayo<\/p>\n","protected":false},"author":2065,"featured_media":16698,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"twitterCardType":"","cardImageID":0,"cardImage":"","cardTitle":"","cardDesc":"","cardImageAlt":"","cardPlayer":"","cardPlayerWidth":0,"cardPlayerHeight":0,"cardPlayerStream":"","cardPlayerCodec":"","footnotes":""},"categories":[32],"tags":[],"class_list":["post-472","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-mirades-angel-rozas","infinite-scroll-item","generate-columns","tablet-grid-50","mobile-grid-100","grid-parent","grid-33"],"gutentor_comment":0,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/472","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2065"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=472"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/472\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16986,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/472\/revisions\/16986"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/media\/16698"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=472"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=472"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=472"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\u00c1ngel Rozas era un seductor. La seva capacitat per a engrescar-te en diversos projectes era prodigiosa. I ho feia amb un somriure solar irresistible. Teniu una obsessi\u00f3 per la formaci\u00f3 i, molt especialment, sindical i pol\u00edtica. En aquest sentit, ha estat un mestre de sindicalistes excel\u00b7lent i l\u2019impulsor d\u2019un dels projectes m\u00e9s s\u00f2lids i \u00fatils de la CONC:\u00a0 la Fundaci\u00f3 Cipriano Garc\u00eda i l\u2019Arxiu Hist\u00f2ric, amb un lema que caldria tenir sempre ben present: Recuperar la nostra mem\u00f2ria, preservar la nostra hist\u00f2ria<\/em>.\u00a0 Un arxiu que avui no \u00e9s tan sols indispensable per l\u2019estudi del Moviment Obrer sin\u00f3 pel coneixement de l\u2019antifraquisme a Catalunya. No hi ha tesi doctoral i treball de recerca acad\u00e8mic que no inclogui la refer\u00e8ncia dels seus fons.<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"