Sempre he pensat que el sindicat et d\u00f3na m\u00e9s coses de les que li pots retornar, entre elles haver apr\u00e8s, compartit i emmirallar-nos en persones humils, senzilles, forjades en la lluita, compromeses amb els m\u00e9s febles, amb els drets de les persones treballadores i amb l\u2019horitz\u00f3 insubornable de la igualtat. I per mi l\u2019\u00c1ngel Rozas es l\u2019exemple d\u2019aix\u00f2, una refer\u00e8ncia imprescindible. Membre de la generaci\u00f3 fundadora de CCOO en la lluita clandestina – quasi en solitari \u2013 i l\u2019exili, als que no hem agra\u00eft prou l\u2019esfor\u00e7 i el sacrifici personal per conquerir els drets i llibertats democr\u00e0tiques. Un heroi del nostre temps, com els va definir V\u00e1zquez Montalb\u00e1n.<\/p>\n
L\u2019\u00c1ngel pels joves que comen\u00e7\u00e0vem a moure\u2019ns a CCOO, a finals del 90 i inicis de segle, que hav\u00edem escoltat hist\u00f2ries i an\u00e8cdotes, significava lluita, exili, generositat, superaci\u00f3 personal i solidaritat. Quan el vaig con\u00e8ixer, la seva simpatia i bonhomia n\u2019ajudava molt, va esdevenir una refer\u00e8ncia que ens mostr\u00e0 un cam\u00ed, per la manera de fer i comportar-se. Persona de conviccions exercides amb determinaci\u00f3 i de formes constructives, tenia la capacitat d\u2019adaptar-se a la realitat i el context concret, sabent llegir i interpretar l\u2019evoluci\u00f3 dels canvis socials i d\u2019un m\u00f3n del treball en canvi.<\/p>\n
Per aquestes i d\u2019altres raons l\u2019equip de direcci\u00f3 d\u2019ACCI\u00d3 JOVE en el nostre primer mandat de posada en marxa del projecte a Catalunya (2000-2014) vam decidir que l\u2019Escola de formaci\u00f3 de joves sindicalistes que vol\u00edem fos un espai de relaci\u00f3, formaci\u00f3, intercanvi d\u2019experi\u00e8ncies i voluntat de construir organitzaci\u00f3 incorporant la visi\u00f3 i les demandes de la joventut treballadora, port\u00e9s el seu nom. Quan li vam proposar es va resistir fins a l\u2019\u00faltim moment, amb aquella mod\u00e8stia sincera, del que creu que no mereixia cap consideraci\u00f3 personal. Mentre la salut li ho va permetre, l\u2019\u00c1ngel va participar en totes les edicions adre\u00e7ant una intervenci\u00f3 que sempre resultava de les m\u00e9s escoltades. La primera d\u2019elles, amb una refer\u00e8ncia espec\u00edfica a la seva companya, la va dedicar a posar en valor el paper de les dones durant els anys de lluita clandestina. La tercera edici\u00f3, l\u2019any 2003 a Cabrera de Mar, va participar personalment en una activitat intergeneracional acompanyat d\u2019un nombr\u00f3s grup de companys veterans i dirigents del moment. Va ser una activitat molt enriquidora, especialment per joves que assistien per primera vegada i on la majoria dels presents la vam valorar com a summament positiva pel contingut, per la vessant emocional i el refor\u00e7 del vincle amb les CCOO.<\/p>\n
Enguany s\u2019ha celebrat l\u2019edici\u00f3 17a de l\u2019Escola de joves sindicalistes \u00c1ngel Rozas i segur que totes les persones que hi hem passat sentim l\u2019orgull d\u2019haver pogut construir un espai fresc i innovador i haver aportat el nostre petit gra de sorra per fer de la nostra societat un lloc millor i m\u00e9s habitable, vinculant-nos definitivament al: \u201cPorque fueron, somos. Porque somos, ser\u00e1n<\/em>\u201d.<\/p>\n En la vessant personal, em queden molts bons records, an\u00e8cdotes com la import\u00e0ncia de la puntualitat i el respecte al temps dels altres o xerrades i intercanvis a l\u2019Arxiu Hist\u00f2ric, tamb\u00e9 amb el Javier i la \u00darsula. \u00a0<\/p>\n Un privilegi haver conegut a un dels grans, a una persona que va exercir amb valentia, noblesa i dignitat el temps que li va tocar viure. Tot all\u00f2 que simbolitza la figura i la traject\u00f2ria de l\u2019\u00c1ngel \u00e9s una exig\u00e8ncia \u00e8tica que cal referenciar en el nostre comportament personal i col\u00b7lectiu. Jos\u00e9 Maria Romero Velarde<\/p>\n","protected":false},"author":2065,"featured_media":426,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"twitterCardType":"","cardImageID":0,"cardImage":"","cardTitle":"","cardDesc":"","cardImageAlt":"","cardPlayer":"","cardPlayerWidth":0,"cardPlayerHeight":0,"cardPlayerStream":"","cardPlayerCodec":"","footnotes":""},"categories":[32],"tags":[],"class_list":["post-434","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-mirades-angel-rozas","infinite-scroll-item","generate-columns","tablet-grid-50","mobile-grid-100","grid-parent","grid-33"],"gutentor_comment":0,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/434","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2065"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=434"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/434\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16994,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/434\/revisions\/16994"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/media\/426"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=434"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=434"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=434"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"