Ja fa deu anys que no veig l\u2019Angel i encara \u00e9s ben present, no nom\u00e9s quan repasso papers. Els valors que traspuava, pels quals va viure i va lluitar, impregnen moltes de les coses en les que segueixo militant. La petjada de la seva al\u00e7ada \u00e9s llarga, en projecte sindical i mem\u00f2ria hist\u00f2rica, en ganes del saber i la import\u00e0ncia de fer.<\/p>\n
Tinc alguns records personals i sindicals, que lliguen la seva manera d\u2019entendre el m\u00f3n i el sindicat. Va organitzar un sopar que vaig viure a escenificaci\u00f3 de la cl\u00e0ssica i gramsciana alian\u00e7a de les forces del treball i de la cultura, el sindicat i els intel\u00b7lectuals, que l\u2019Angel considerava necess\u00e0ria per assolir l\u2019hegemonia cultural per crear consci\u00e8ncia i fer avan\u00e7ar les propostes de transformaci\u00f3 de la societat. Va ser previ a la vaga general del 20J del 2002 contra la reforma laboral del PP. L\u2019Angel volia saber si hav\u00edem parlat amb el \u201cConde\u201d o el \u201cManolo\u201d per convocar la vaga. Vaig quedar descol\u00b7locat amb la pregunta, an\u00e0vem desbordats per organitzar milers de xerrades per debatre les raons, suports de comit\u00e8s i seccions sindicals, elaborant i distribuint materials per explicar de forma clara i did\u00e0ctica els motius i les propostes, i ell ens recordava la import\u00e0ncia de sumar veus i suports m\u00e9s enll\u00e0 del que organitzem directament, per fer la vaga m\u00e9s forta i \u00fatil. Dit i fet, ell va moure els fils per organitzar el sopar, contactes no li faltaven i era ben respectat. Als pocs dies vaig anar amb en Coscu al restaurant i vam seure amb en Manolo V\u00e1zquez Montalban, Beth Gal\u00ed i el \u2018Conde\u2019 Francisco de Sert, m\u00e9s tard s\u2019hi incorpor\u00e0 Oriol Bohigas, per parlar de la reforma laboral, de la import\u00e0ncia que la vaga general fos un \u00e8xit de convocat\u00f2ria, de raons pol\u00edtiques i de context. No s\u00e9 si el sopar va ser l\u2019element fonamental de l\u2019\u00e8xit de la VG del 20\u00b7J, o si vam posar les\u00a0 bases\u00a0 materials perqu\u00e8 l\u2019Aznar acab\u00e9s perdent les eleccions en un context on la vaga es sumava al malestar social ampli provocat per les mentides de la guerra de l\u2019Iraq, la deriva neoliberal i els valors autoritaris del PP. Per\u00f2 va quedar clar l\u2019ensenyan\u00e7a de l\u2019Angel: el moviment sindical necessita cuidar la pol\u00edtica d\u2019aliances, per ser m\u00e9s forts, per no a\u00efllar la nostra lluita en un clima hostil al sindicalisme i els drets del treball.<\/p>\n
Ja m\u00e9s tard l\u2019any 2009, vaig tenir que plantejar-li els canvis que vol\u00edem fer a la Fundaci\u00f3 Cipriano Garcia, que ell tant ha estimat i de la que era el President. Tenia que deixar la presid\u00e8ncia, i ser-ho a t\u00edtol honorari continuant al front de l\u2019arxiu hist\u00f2ric, per donar una nova empenta al projecte que ell va ajudar a crear. No ens va sorprendre, amb el seu somriure sorneguer tant caracter\u00edstic, va que cap problema que ell seguiria treballant com sempre, com un m\u00e9s. Era la seva manera de ser, ferma i tendra, tossuda i generosa, que el feia col\u00b7laborar mentre pogu\u00e9s en el que calgu\u00e9s.<\/p>\n
Per mi l\u2019Angel era una mica m\u00edtic, una vida plena i una hist\u00f2ria densa. Per\u00f2 el recordo tamb\u00e9 com un company proper, comprom\u00e8s i responsable, amb la discreci\u00f3 de qui sap que ha viscut i fet molt. La seva vida i els seus actes ensenyen a no resignar-se, a no c\u00f3rrer davant dels poderosos, a seguir empenyent en mig les dificultats.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Joan Carles Gallego<\/p>\n","protected":false},"author":2065,"featured_media":293,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"twitterCardType":"","cardImageID":0,"cardImage":"","cardTitle":"","cardDesc":"","cardImageAlt":"","cardPlayer":"","cardPlayerWidth":0,"cardPlayerHeight":0,"cardPlayerStream":"","cardPlayerCodec":"","footnotes":""},"categories":[32],"tags":[],"class_list":["post-319","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-mirades-angel-rozas","infinite-scroll-item","generate-columns","tablet-grid-50","mobile-grid-100","grid-parent","grid-33"],"gutentor_comment":0,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/319","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2065"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=319"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/319\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17015,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/319\/revisions\/17015"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/media\/293"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=319"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=319"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=319"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}