![\"\"](\"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-content\/uploads\/sites\/165\/2020\/03\/inici-1.jpg\")
<\/a><\/p>\n\n\n\nSituaci\u00f3, tend\u00e8ncies i reptes del sector de l\u2019autom\u00f2bil<\/h3>\n
El sector industrial de l\u2019autom\u00f2bil travessa una crisi sense precedents. La davallada de vendes de turismes es va iniciar a Espanya l\u2019any 2006 i es va agreujar a partir de la recessi\u00f3 econ\u00f2mica, per tornar a recuperar progressivament la matriculaci\u00f3 de turismes el 2013 sense arribar, per\u00f2, a assolir els nivells d\u2019abans de la crisi. El darrer any 2021 ha sigut el pitjor, amb una caiguda de la matriculaci\u00f3 de fins el 23 % respecte de l\u2019any anterior, que ja va ser dolent. La crisi afecta els mercats europeus, que s\u00f3n el dest\u00ed del 93 % de les exportacions espanyoles de vehicles. La producci\u00f3 m\u00e0xima a les factories espanyoles es va assolir el 2016, amb 2,9 milions de vehicles. Des de llavors, s\u2019ha mantingut pr\u00e0cticament constant fins la important davallada dels dos darrers anys, en la que han influ\u00eft els efectes de la pand\u00e8mia de COVID-19 i l\u2019escassetat mundial de components, fonamentalment microxips del tipus LSI. L\u2019ensorrada de vendes als mercats europeus, primer per la incertesa que va crear la regulaci\u00f3 d\u2019emissions de la normativa europea i la indefinici\u00f3 tecnol\u00f2gica del tr\u00e0nsit al vehicle el\u00e8ctric, i despr\u00e9s pel tancament temporal per la COVID-19, ha aprofundit una crisi que ha portat al tancament d\u2019algunes f\u00e0briques, com \u00e9s el cas de Nissan a Barcelona.<\/p>\n
La transformaci\u00f3 del sector de l\u2019autom\u00f2bil \u00e9s part d\u2019una mutaci\u00f3 integral del sistema productiu i de consum, i del canvi de paradigma social que ve impulsant el m\u00f3n digital i la presa de consci\u00e8ncia ecol\u00f2gica. El tr\u00e0nsit que experimenta el sector s\u2019inscriu en la din\u00e0mica global del canvi d\u2019un model energ\u00e8tic basat en els hidrocarburs, que ara abandona la combusti\u00f3 en les tecnologies de tracci\u00f3 per electrificar la mobilitat. Alhora, la millora d\u2019efici\u00e8ncia que aporta la tracci\u00f3 el\u00e8ctrica ve condicionada per la capacitat de generaci\u00f3 renovable a partir del sol i el vent. La disponibilitat de les mat\u00e8ries primeres necess\u00e0ries per a l\u2019electrificaci\u00f3, en una expectativa creixent d\u2019escassetat de recursos verges i augment exponencial de la demanda mundial de productes industrials, com per exemple els cotxes, nom\u00e9s t\u00e9 sortida amb la progressiva transici\u00f3 de l\u2019economia lineal a l\u2019economia circular.<\/p>\n
El canvi de paradigma social de la sostenibilitat i la digitalitzaci\u00f3 transforma el model de negoci industrial que transita de les manufactures cap als serveis. Tot plegat, ha iniciat un proc\u00e9s de recomposici\u00f3 empresarial amb fusions de marques i aliances intersectorials per fer front a les inversions en capital i en tecnologia digital i d\u2019electrificaci\u00f3 per redimensionar els actius i relocalitzar les operacions. En resum, la crisi del sector no \u00e9s nom\u00e9s fruit d\u2019un canvi tecnol\u00f2gic sin\u00f3 de la metamorfosi industrial que, incitada per les innovacions tecnol\u00f2giques, travessa la globalitat dels sectors canviant l\u00f2giques i comportaments socials i empresarials, en un clima curull de m\u00faltiples interaccions i canvis globals.<\/p>\n
Impactes laborals<\/strong><\/p>\n A l\u2019hora d\u2019analitzar els canvis que operen en el sector de l\u2019autom\u00f2bil hem d\u2019obrir el focus i contemplar les interaccions entre sectors i subsectors diversos. Els impactes, sobretot en p\u00e8rdua de llocs de treball d\u2019alguns segments de les manufactures deguts a la reducci\u00f3 del volum de vehicles produ\u00efts, a l\u2019automatitzaci\u00f3 dels processos, a l\u2019obsolesc\u00e8ncia vinculada al motor de combusti\u00f3 o, fins i tot, al declivi de la cultura de l\u2019autom\u00f2bil… es veuran esmorte\u00efts per un transvasament de treballadors i treballadores dins de la cadena de valor, i tamb\u00e9 fora d\u2019ella. Un estudi recent del Boston Consulting Group d\u2019an\u00e0lisi de l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019ocupaci\u00f3 en l\u2019ecosistema industrial de la mobilitat a Espanya conclou que el nombre total de llocs de treball es reduir\u00e0 en 29.000 (-8 %) fins 2030 respecte de 2019.<\/p>\n La formaci\u00f3 pel reciclatge professional ser\u00e0 clau per gestionar el transvasament de treballadors i treballadores entre ocupacions diverses dins del sector de la mobilitat, que integra tant les ind\u00fastries que coneixem del sector auto, com d\u2019altres ocupacions relacionades amb la construcci\u00f3 i instal\u00b7laci\u00f3 d\u2019infraestructures per la mobilitat el\u00e8ctrica i connectada: fabricaci\u00f3 de bateries, infraestructura de rec\u00e0rrega, semiconductors, equipament de les vies urbanes i interurbanes. Els \u00e0mbits laborals on creixer\u00e0 l\u2019ocupaci\u00f3 s\u00f3n l\u2019enginyeria i el desenvolupament de software, ocupacions relacionades amb la cadena de valor de les bateries, sector energ\u00e8tic i estacions de rec\u00e0rrega, aix\u00ed com serveis de mobilitat.<\/p>\n Tend\u00e8ncies evolutives<\/strong><\/p>\n Per esbrinar com evolucionar\u00e0 el sector, cal prestar atenci\u00f3 a algunes tend\u00e8ncies. En relaci\u00f3 a la reestructuraci\u00f3 de l\u2019ocupaci\u00f3 dins de la ind\u00fastria de l\u2019autom\u00f2bil i l\u2019empresa auxiliar, l\u2019estudi citat preveu una p\u00e8rdua de volum de producci\u00f3 a Espanya que es traduiria en 21.000 llocs de treball menys. Les causes apuntades serien principalment la deslocalitzaci\u00f3, b\u00e9 per localitzar-se en pa\u00efsos amb menor cost de la m\u00e0 d\u2019obra o b\u00e9 en benefici dels pa\u00efsos on tenen la seu les marques. La major part de projectes per a la fabricaci\u00f3 de bateries es troben al voltant d\u2019Alemanya. Cal tenir present que no hi ha una pol\u00edtica europea per a la transici\u00f3 justa que ordeni i harmonitzi la transformaci\u00f3 del sector, que \u00e9s un dels m\u00e9s importants a Europa amb 13,8 milions de persones ocupades (6,1 % dels llocs de treball de la UE) i que representa el 7 % del PIB europeu. Cada pa\u00eds actua pel seu compte, i aix\u00f2 no afavoreix Espanya, que no t\u00e9 fabricants propis i, per tant, est\u00e0 sotmesa a les decisions empresarials que beneficien el lloc on hi ha la matriu. Hi haur\u00e0, doncs, una recomposici\u00f3 de les unitats productives a escala mundial, amb conseq\u00fc\u00e8ncies com les que ja s\u2019han pogut veure amb el tancament de la planta de Nissan a Barcelona.<\/p>\n Tamb\u00e9 s\u2019identifica un despla\u00e7ament en el mix de gamma dels vehicles. La tend\u00e8ncia seria a una major venda de vehicles de gamma mitjana i alta, que comportaria en aquest cas l\u2019augment d\u2019uns 16.000 llocs de treball a Espanya. Els vehicles el\u00e8ctrics estan avui fora de l\u2019abast de les classes treballadores i mitjanes, fonamentalment perqu\u00e8 el cost de la bateria situa fins i tot la gamma m\u00e9s baixa en uns nivells de preu molt per sobre dels seus equivalents de combusti\u00f3. Encara que el cost de les bateries disminuir\u00e0, assolint previsiblement en algun moment entre 2022 i 2026 la paritat de cost entre els vehicles el\u00e8ctrics i els de combusti\u00f3, \u00e9s for\u00e7a incerta l\u2019evoluci\u00f3 dels mercats mundials de liti, tant en cost com en capacitat de producci\u00f3, en un context d\u2019alta demanda. Davant del desprove\u00efment de components com els microxips, els fabricants han optat per donar prioritat a la fabricaci\u00f3 dels productes de gamma m\u00e9s alta, que s\u00f3n els que deixen m\u00e9s marge de benefici.<\/p>\n No \u00e9s imaginable, donades les crisis energ\u00e8tica i de materials que ens assetgen, aix\u00ed com l\u2019elevat cost dels vehicles el\u00e8ctrics i aut\u00f2noms, una producci\u00f3 massiva d\u2019autom\u00f2bils semblant a la que va situar fa d\u00e8cades l\u2019autom\u00f2bil com un b\u00e9 assequible interclassista. M\u00e9s aviat sembla que s\u2019imposaran nous models de negoci com la gesti\u00f3 de flotes de lloguer o la utilitzaci\u00f3 compartida. En la mesura que les vies estiguin equipades i els vehicles assoleixin nivell d\u2019autonomia de conducci\u00f3 (l\u2019autoconducci\u00f3 per sobre del nivell 4 pot encarir molt els vehicles), la propietat privada d\u2019un vehicle perdr\u00e0 progressivament la ra\u00f3 de ser. A aix\u00f2 cal sumar que els espais urbans i la seva utilitzaci\u00f3 estan en proc\u00e9s de canvis profunds. Les ciutats que venen gestionant des de fa d\u00e8cades la mobilitat amb infraestructures vi\u00e0ries que comporten grans impactes en la morfologia urbana i, en general, del territori passaran a fer ara una gesti\u00f3 de l\u2019accessibilitat, \u00e9s a dir, una recomposici\u00f3 d\u2019espais i activitats tot minimitzant les necessitats de transport. \u00c9s m\u00e9s que evident que les comunicacions digitals estan despla\u00e7ant comunicacions f\u00edsiques. I un exemple que ha aflorat amb la pand\u00e8mia \u00e9s el teletreball.<\/p>\n Les pol\u00edtiques de mobilitat sostenible a les ciutats europees, amb restriccions a la mobilitat privada, zones de baixes emissions i rearmament del transport p\u00fablic electrificat i el ferrocarril, desincentiven l\u2019\u00fas del vehicle privat. Hi ha una tend\u00e8ncia a la baixa de permisos de conduir -a Catalunya els permisos de conduir atorgats el 2020 s\u00f3n pr\u00e0cticament la meitat del m\u00e0xim assolit abans de la crisi- que demostra que la cultura que acompanya la digitalitzaci\u00f3 remou estructuralment els h\u00e0bits i les prefer\u00e8ncies de les generacions m\u00e9s joves. Un canvi cultural, que pivota sobre els smartphones i les aplicacions associades a la gesti\u00f3 de la mobilitat multimodal, fa que les generacions joves es desacoblin de la depend\u00e8ncia cultural de l\u2019imaginari automobil\u00edstic que, m\u00e9s enll\u00e0 de vehicular la mobilitat personal privada, era un s\u00edmbol d\u2019estatus on projectar la identitat i l\u2019ego.<\/p>\n Reptes de present i futur<\/strong><\/p>\n Ara mateix, la ind\u00fastria de l\u2019autom\u00f2bil a Espanya t\u00e9 plantejat un repte maj\u00fascul, que \u00e9s fer la transici\u00f3 en un context de crisi amb una gran caiguda de les vendes, que s\u2019ha agreujat per l\u2019aturada de la producci\u00f3 provocada per la pand\u00e8mia i una interrupci\u00f3 de la cadena de subministrament de components estrat\u00e8gics que avisa sobre l\u2019escassetat de mat\u00e8ries primeres. El context econ\u00f2mic que l\u2019envolta, amb un creixent cost de l\u2019energia i el conseq\u00fcent increment de la inflaci\u00f3, no ajuda. En aquestes condicions l\u2019Estat, mitjan\u00e7ant els fons europeus de recuperaci\u00f3, est\u00e0 posant est\u00edmuls a la compra de vehicles el\u00e8ctrics i est\u00e0 facilitant inversi\u00f3 amb ajudes directes a la ind\u00fastria a trav\u00e9s del PERTE de l\u2019autom\u00f2bil. El principal prop\u00f2sit \u00e9s evitar p\u00e8rdua d\u2019ocupaci\u00f3 en el sector i preservar la capacitat productiva, evitant el tancament d\u2019empreses.<\/p>\n Donada la complexitat de factors que pesen sobre l\u2019evoluci\u00f3 futura del sector, \u00e9s dif\u00edcil predir el futur. Les tend\u00e8ncies observables en aquests moments aconsellen invertir a mig i llarg termini d\u2019acord amb els grans canvis de paradigmes socials i tecnol\u00f2gics. El curt termini ve comprom\u00e8s per la manca de reacci\u00f3 de fabricants i ind\u00fastria auxiliar. Les inversions que cal fer per preservar els llocs de treball s\u2019han de centrar sobretot en la formaci\u00f3 del capital hum\u00e0, la formaci\u00f3 professional i el reciclatge de coneixements al llarg de la vida laboral. Cal una reestructuraci\u00f3 de l\u2019oferta formativa per incorporar les tecnologies emergents i la recerca per afrontar el futur. I cal invertir tamb\u00e9 en el sector dels serveis de mobilitat, creant normativa i infraestructura per desenvolupar aplicacions integrals de mobilitat intermodal. S\u00f3n necess\u00e0ries inversions en el desenvolupament de la generaci\u00f3 renovable associada a la c\u00e0rrega de vehicles i a l\u2019hidrogen verd per a la utilitzaci\u00f3 com a vector de mobilitat per a vehicles pesats, trens i vaixells. Cal inversi\u00f3 en la ind\u00fastria del reciclatge, la recuperaci\u00f3 i reutilitzaci\u00f3 de materials, com poden ser bateries i molts altres elements de valor utilitzats en l\u2019automoci\u00f3. I cal, finalment, invertir tamb\u00e9 en el desenvolupament d\u2019una xarxa de rec\u00e0rrega, de distribuci\u00f3 i prove\u00efment per a la mobilitat el\u00e8ctrica i les infraestructures per a la digitalitzaci\u00f3.<\/p>\n Salvador Clar\u00f3s i Ferret<\/strong> <\/p>\n\n\n\n El Butllet\u00ed Treball, Economia i Societat est\u00e0 editat per CCOO de Catalunya.
Secretaria d\u2019Acci\u00f3 Sindical i Transicions Justes. Pol\u00edtica Sectorial i Sostenibilitat<\/p>\n
\n\n\n\n
Director<\/strong>: Marc Andreu
Comit\u00e8 del Butllet\u00ed<\/strong>: Dolors Llobet, Marc Andreu, Ricard Bellera, Montse Ros, Lloren\u00e7 Serrano.
Consell d\u2019aquest n\u00famero del Butllet\u00ed<\/strong>: Dolors Llobet, Marc Andreu, Ricard Bellera, Cristina Torre, Carmen Juares, Mentxu Guti\u00e9rrez, Lloren\u00e7 Serrano, Salvador Clar\u00f3s, Emili Rey, Carles Bertran, David Monsergas i Miquel de Toro.
Edici\u00f3<\/strong>: Miquel de Toro.
Altes o baixes al Butllet\u00ed, modificaci\u00f3 de dades o suggeriments: ceres@ccoo.cat<\/strong><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":2065,"featured_media":17228,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ccoo_send_notification":1,"twitterCardType":"","cardImageID":0,"cardImage":"","cardTitle":"","cardDesc":"","cardImageAlt":"","cardPlayer":"","cardPlayerWidth":0,"cardPlayerHeight":0,"cardPlayerStream":"","cardPlayerCodec":"","footnotes":""},"categories":[17],"tags":[154,170],"class_list":["post-2364","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-estudis","tag-industria-automobilistica","tag-mobilitat","infinite-scroll-item","generate-columns","tablet-grid-50","mobile-grid-100","grid-parent","grid-33"],"gutentor_comment":0,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2364","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2065"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2364"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2364\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17227,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2364\/revisions\/17227"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/media\/17228"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2364"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2364"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2364"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}