10 de desembre 2025, 17.30 h Acompanyaran a l\u2019autor: Caminante, son tus huellas A mida que s\u2019avan\u00e7a per la vida t\u2019adones que no existeix la veritat suprema. A mida que avan\u00e7o per la vida m\u2019adono que, si finalment exist\u00eds, no seria jo el seu propietari. A mida que he anat avan\u00e7ant per la vida he anat comprenent cada vegada m\u00e9s el meu pare, amb els seus encerts i, sobre tot, en les seves errades, per molt que aquestes marquessin d\u2019una manera important la vida familiar, la c\u00f2moda vida familiar que vaig tenir fins l\u2019adolesc\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n Moltes vegades es conf\u00f3n i, en lloc de voler que ens demanin perd\u00f3 s\u2019hauria de donar comprensi\u00f3 a qui creiem que s\u2019ha equivocat. Personalment penso que creure que mereixes que et demanin perd\u00f3 \u00e9s un gest d\u2019arrog\u00e0ncia important, que passaria a ser d\u2019important generositat si en lloc de creure aix\u00f2 el que es fes f\u00f3s oferir comprensi\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Demanar o oferir, nom\u00e9s es tracta d\u2019aix\u00f2 mentre s\u2019intenta sobreviure al cam\u00ed.<\/p>\n\n\n\n A mida que he anat avan\u00e7ant pel meu cam\u00ed, tot menys recte, he compr\u00e9s m\u00e9s el del meu pare. Vaig tenir la sort de poder-li dir encara en vida. Ara vull fer-ho en aquest llibre.<\/p>\n\n\n\n Pare, miro enrere i somric i li faig l\u2019ullet al cam\u00ed que tantes vegades hagu\u00e9ssim volgut canviar-te.<\/p>\n\n\n\n Pare, les empremtes que vas deixar al teu cam\u00ed estan en mi.<\/p>\n\n\n\n Pare, les empremtes que vas deixar en mi estan a cadascuna de les esteles del mar de Palam\u00f3s.<\/p>\n\n\n\n L\u2019\u00faltim bosc(h)\/El \u00faltimo bosque <\/em><\/strong>\u00e9s un passeig dol\u00e7 a trav\u00e9s dels records d’infantesa de l\u2019Esteve Bosch de Jauregu\u00edzar al Palam\u00f3s que ja no existeix. Amb la mort del pare com a detonant del poemari, l’autor pren consci\u00e8ncia de ser l’\u00faltim Bosch de la seva l\u00ednia geneal\u00f2gica i, mitjan\u00e7ant un joc de paraules, es transfigura en un bosc ple de viv\u00e8ncies i records com a arbres que conviden a seure sota la seva ombra a contemplar. Escrit originalment en catal\u00e0 i presentat en edici\u00f3 biling\u00fce en catal\u00e0 i castell\u00e0, el poemari recull una mirada i uns horitzons que lluny d’acomodar-se en una nost\u00e0lgia paralitzant, impulsa i arrela les lluites del poeta en el present.<\/p>\n\n\n\n El dimecres 10 de desembre, a quarts de 6 de la tarda un munt d\u2019amics de l\u2019Esteve l\u2019acompanyaran a la presentaci\u00f3 que far\u00e0 del seu darrer poemari a l\u2019Espai Assemblea. M\u00fasics i cantants, can\u00e7ons i poemes, intentaran fer-vos arribar tot el que al poeta ha inspirat escriure aquests versos dedicats al seu pare i al seu poble. Un fant\u00e0stic conductor de l\u2019acte, l\u2019editor del llibre i la Coral Roig Enc\u00e8s posaran la cirereta.<\/p>\n\n\n\n Ara nom\u00e9s falta omplir la sala amb totes les seves amigues i amics de CCOO!<\/p>\n\n\n\n
<\/strong>Espai Assemblea
CCOO de Catalunya
Via Laietana, 16
08003 Barcelona<\/p>\n\n\n\n
Miguel \u00c1ngel V\u00e1zquez<\/strong>, editor de La Imprenta.
Jos\u00e9 Antonio Rodr\u00edguez<\/strong>, violinista.
Pinel & Pinel<\/strong>, cantautors.
Xavi Romero i Ricard Romero<\/strong>, guitarra i acordi\u00f3.
Eduard Comalada<\/strong>, director de la Coral i violoncel.
Robert Gobern<\/strong>, actor.
I l\u2019actuaci\u00f3 de la Coral Roig Enc\u00e8s<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n
el camino y nada m\u00e1s;
Caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
Al andar se hace el camino,
y al volver la vista atr\u00e1s
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Caminante no hay camino
sino estelas en la mar. <\/em>
(Antonio Machado)<\/p>\n\n\n\n