{"id":2086,"date":"2021-07-29T14:21:19","date_gmt":"2021-07-29T14:21:19","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/?p=2086"},"modified":"2025-02-05T10:58:40","modified_gmt":"2025-02-05T08:58:40","slug":"butlleti-de-treball-economia-i-societat-num-10-editorial","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/estudis\/butlleti-de-treball-economia-i-societat-num-10-editorial\/","title":{"rendered":"Butllet\u00ed de Treball, Economia i Societat, n\u00fam. 10 | Editorial"},"content":{"rendered":"\n

Pensions<\/h2>\n\n\n\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

\"\"<\/a><\/p>\n\n\n\n

L\u2019hora del di\u00e0leg i de la veritat<\/h3>\n

Darrerament hem viscut massa anys de di\u00e0leg de sords o, directament, de no di\u00e0leg en la vida pol\u00edtica i social del nostre pa\u00eds. Ho hem viscut en q\u00fcestions pol\u00edtiques i nacionals, pel que fa a la relaci\u00f3 Catalunya-Espanya. Per\u00f2 tamb\u00e9 en q\u00fcestions socioecon\u00f2miques, de resultes de la crisi de 2008 i de totes les pol\u00edtiques d\u2019austeritat i retallades en drets, b\u00e9ns i serveis p\u00fablics que se\u2019ns van imposar per part d\u2019unes institucions transnacionals poc o gens democr\u00e0tiques i d\u2019uns governs neoliberals que no van tenir cap consideraci\u00f3 envers les persones i encara menys, singularment, envers les classes treballadores.<\/span><\/p>\n

Ho hem pagat amb escreix i ja fa m\u00e9s d\u2019un any que la pand\u00e8mia ho ha posat encara m\u00e9s de manifest en revelar cruament quins s\u00f3n els treballs i serveis essencials. Hem pogut veure tamb\u00e9 que la covid-19, com qualsevol malaltia, s\u00ed ent\u00e9n de classes socials: b\u00e9 sigui per la seva extensi\u00f3 en funci\u00f3 del lloc i condicions de vida i resid\u00e8ncia, de l\u2019activitat o exposici\u00f3 social al risc de cadasc\u00fa, o b\u00e9 per les possibilitats d\u2019accedir a una atenci\u00f3 sanit\u00e0ria espec\u00edfica o de cures diverses a partir, encara massa sovint, del poder adquisitiu. I malgrat celebrar que la resposta europea per fer front a la crisi actual ha estat diferent a la de la crisi anterior -aix\u00ed ho demostren els ERTO i l\u2019escut social desplegat a casa nostra o la modificaci\u00f3 de la regla de d\u00e8ficit i els fons d\u2019inversi\u00f3 que han de comen\u00e7ar a arribar per reactivar i reorientar l\u2019economia-, no oblidem que les reformes laborals encara pendents de reversi\u00f3 s\u00f3n un bon\/mal exemple d\u2019all\u00f2 que se\u2019ns va imposar per decret i sense di\u00e0leg arran de la crisi anterior.<\/span><\/p>\n

Precisament perqu\u00e8 venim d\u2019on venim, i sense pecar en cap cas de triomfalisme, no podem deixar de valorar positivament que el di\u00e0leg hagi guanyat terreny darrerament i comenci a donar alguns fruits. I amb el di\u00e0leg sembla que arriba tamb\u00e9 l\u2019hora de la veritat. En la carpeta pol\u00edtica i el terreny nacional, els indults als presos independentistes han estat una molt bona not\u00edcia. Sense resoldre res de fons per si mateixos, \u00e9s evident que milloren les condicions a partir de les quals s\u2019ha de reunir l\u2019anomenada taula de di\u00e0leg per parlar de tot i explorar vies d\u2019entesa o millora de relacions entre Catalunya i Espanya.<\/span><\/p>\n

Segurament \u00e9s agosarat parlar de soluci\u00f3, en singular, almenys a curt termini. Per\u00f2 el di\u00e0leg entre els governs de Catalunya i Espanya i entre les diverses forces pol\u00edtiques que els formen o els sostenen, a Barcelona i a Madrid, i fins i tot amb partits que caldria que fossin m\u00e9s constructius en la seva tasca d\u2019oposici\u00f3, hauria de servir per aportar solucions, en plural, a m\u00faltiples problemes i necessitats concretes que viu i pateix la ciutadania. Ni la judicialitzaci\u00f3 encara activa d\u2019un conflicte pol\u00edtic ni la ignor\u00e0ncia m\u00fatua o el menysteniment entre les parts implicades pot resoldre mai res.<\/span><\/p>\n

Aix\u00f2 ho t\u00e9 clar fins i tot el president de la CEOE, Antonio Garamendi, que al juny es va sincerar en una entrevista amb Gemma Nierga i es va manifestar favorable als indults precisament perqu\u00e8 \u00e9s una mesura que permet que les coses es normalitzin una mica. I normalitzaci\u00f3 \u00e9s justament el que no volen aquells qui, des de les dretes d\u2019una banda o altra i des d\u2019alguns poders econ\u00f2mics o sectors empresarials concrets, es van llan\u00e7ar a la jugular de Garamendi igual que ho fan habitualment al coll de treballadores i treballadors, perqu\u00e8 l\u2019explotaci\u00f3 viu millor en contextos de no normalitat i de no di\u00e0leg.<\/span><\/p>\n

M\u00e9s enll\u00e0 de la carpeta pol\u00edtica (per\u00f2 sense deixar de ser pol\u00edtica), \u00e9s en la carpeta socioecon\u00f2mica on la negociaci\u00f3 i el di\u00e0leg social estan donant m\u00e9s fruits darrerament. Tothom elogia la vicepresidenta i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda D\u00edaz, per la seva capacitat d\u2019aconseguir pactes entre el Govern i els agents socials, sindicats i patronal. Per\u00f2 igual que dos no es barallen si un no vol, tres o m\u00e9s no acorden res si tothom no s\u2019asseu a la taula amb un m\u00ednim de predisposici\u00f3 al di\u00e0leg i l\u2019acord. I amb certes habilitats per pactar el desacord, si s\u2019escau. El cas \u00e9s que l\u2019increment del salari m\u00ednim interprofessional fins a 950 euros, la supressi\u00f3 de l\u2019acomiadament amb baixa m\u00e8dica, la creaci\u00f3 dels ERTE (i les seves successives renovacions), la regulaci\u00f3 per llei dels treballadors i treballadores de plataforma o falsos aut\u00f2noms i ara, tamb\u00e9, la reforma de la seguretat social en mat\u00e8ria de pensions s\u00f3n acords fruit del di\u00e0leg social que nom\u00e9s dos anys enrere semblaven impossibles.<\/span><\/p>\n

De fet, l\u2019acord sobre la seguretat social el que fa \u00e9s derogar \u00edntegrament la reforma de les pensions que el 2013 va imposar el Govern del PP amb la seva majoria parlament\u00e0ria i saltant-se precisament els espais de di\u00e0leg que fins aleshores, i com a m\u00ednim des del 1995 i el Pacte de Toledo, havien servit per negociar amplis acords socials i pol\u00edtics en una mat\u00e8ria prou sensible. Per si sol, i m\u00e9s enll\u00e0 dels seus continguts, aquest acord ja comporta impl\u00edcitament tota una lli\u00e7\u00f3 o c\u00e0rrega pedag\u00f2gica sobre la necessitat i conveni\u00e8ncia del di\u00e0leg si es vol que una reforma o decisi\u00f3 important no acabi tenint contestaci\u00f3 social i una vida ef\u00edmera.<\/span><\/p>\n

Aix\u00f2 no treu, com queda clar en el cas de la seguretat social i les pensions o en les demandes de seguir incrementant el salari m\u00ednim, que alguns acords dialogats siguin parcials i requereixin encara de m\u00e9s di\u00e0leg o, eventualment, de mobilitzacions que ajudin a desencallar posicions i fer avan\u00e7ar definitivament les negociacions i els seus fruits. Aix\u00ed actua el sindicalisme confederal i, singularment, CCOO que, com ja ve advertint des de fa setmanes, est\u00e0 a punt per a una tardor calenta si el Govern o la patronal volen aigualir o frenar els fruits del di\u00e0leg social.<\/span><\/p>\n

L\u2019objectiu o els reptes de les taules de concertaci\u00f3 social han de ser millorar o acabar de definir els acords anteriors. \u00c9s el cas de les pensions en la segona ronda negociadora que s\u2019ha deixat per a la tardor i tamb\u00e9 el cas del salari m\u00ednim, que ha de seguir pujant per just\u00edcia social, per equiparaci\u00f3 europea i per contribuir a la reactivaci\u00f3 de l\u2019economia enmig d\u2019una crisi on els qui m\u00e9s han patit i contribu\u00eft al manteniment de la vida no poden quedar enrere. Com deia el lema del darrer Primer de Maig, el pa\u00eds est\u00e0 en deute amb la gent treballadora. Ara toca. I aix\u00f2 s\u2019ha de reflectir a diferents nivells, comen\u00e7ant per la \u2018retribuci\u00f3 covid\u2019 a les treballadores i treballadors sanit\u00e0ries de la neteja que, de forma incomprensible, han negat al Parlament els dos grups de Govern, ERC i Junts, votant-hi en contra conjuntament amb Vox. Ampliant el focus, els pressupostos generals per a l\u2019any vinent que ja s\u2019han de preparar ara, tant de la Generalitat com del Govern central, han de recollir i concretar moltes d\u2019aquestes demandes i necessitats de la classe treballadora i la ciutadania en general.<\/span><\/p>\n

Ha arribat l\u2019hora de la veritat. I aix\u00f2 val tant per la pol\u00edtica, massa temps entotsolada en relats i fulls de ruta, com per l\u2019economia i les relacions socials i laborals, massa temps constretes pels efectes de crisis encadenades i dels dogmes neoliberals. La derogaci\u00f3 de la reforma laboral no es pot demorar m\u00e9s i ha de servir per recuperar drets i tamb\u00e9 capacitat negociadora del sindicalisme. Sabem, perqu\u00e8 tenim exemples ben recents, que el di\u00e0leg \u00e9s positiu i d\u00f3na fruits. Aprofitem-ho.<\/span><\/p>\n

Marc Andreu Acebal
<\/b>Director de la Fundaci\u00f3 Cipriano Garcia – CCOO de Catalunya

<\/span><\/p>\n\n\n

\n\n\n

El Butllet\u00ed Treball, Economia i Societat est\u00e0 editat per CCOO de Catalunya.
Director<\/strong>: Marc Andreu
Comit\u00e8 del Butllet\u00ed<\/strong>: Dolors Llobet, Marc Andreu, Ricard Bellera, Carlos de Barrio, Lloren\u00e7 Serrano.
Consell d\u2019aquest n\u00famero del Butllet\u00ed<\/strong>: Marc Andreu,\u00a0Lloren\u00e7 Serrano, Ricard Bellera, Michella Albarello, Carlos del Barrio,\u00a0Emili Rey, Carles Bertran, Juli\u00e1n Garrido, Carmen Juares, David Monsergas i Miquel de Toro.
Edici\u00f3<\/strong>: Miquel de Toro.
Altes o baixes al Butllet\u00ed, modificaci\u00f3 de dades o suggeriments: ceres@ccoo.cat<\/strong><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"","protected":false},"author":2065,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ccoo_send_notification":1,"twitterCardType":"","cardImageID":0,"cardImage":"","cardTitle":"","cardDesc":"","cardImageAlt":"","cardPlayer":"","cardPlayerWidth":0,"cardPlayerHeight":0,"cardPlayerStream":"","cardPlayerCodec":"","footnotes":""},"categories":[17],"tags":[80,81,129,84],"class_list":["post-2086","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-estudis","tag-articles-biblioteques-de-ccoo-de-catalunya","tag-bibliografia","tag-pensions","tag-revistes","infinite-scroll-item","generate-columns","tablet-grid-50","mobile-grid-100","grid-parent","grid-33"],"gutentor_comment":0,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2086","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2065"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2086"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2086\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":17073,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2086\/revisions\/17073"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2086"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2086"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/ciprianogarcia\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2086"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}