Dolors Comas va comen\u00e7ar a treballar el tema de les cures en l\u2019\u00e0mbit acad\u00e8mic als anys 80, quan no hi havia cap inter\u00e8s sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3. Va arribar-hi fent recerca sobre la participaci\u00f3 laboral de les dones i va veure com les cures travessaven tota la seva traject\u00f2ria laboral.<\/p>\n\n\n\n
Ha treballat tamb\u00e9 com a pol\u00edtica (ICV) i, com a activista, tamb\u00e9 en la xarxa pels drets a la cura.<\/p>\n\n\n\n
Qu\u00e8 \u00e9s la cura? Curar \u00e9s assistir i mantenir la vida. Tenim cura de nosaltres per\u00f2 tamb\u00e9 d\u2019aquelles persones que no poden fer-ho per elles mateixes. Curar comporta una dimensi\u00f3 social i no nom\u00e9s individual: crea lligams, crea societat. Tamb\u00e9 t\u00e9 dimensions materials, relacionals i pol\u00edtiques.<\/p>\n\n\n\n
Totes les persones rebem cures en algun moment de la nostra vida i tamb\u00e9 donem cures en algun moment.<\/p>\n\n\n\n
En qu\u00e8 consisteix cuidar? T\u00e9 a veure amb la provisi\u00f3 material de les necessitats, cura de la inf\u00e0ncia, depend\u00e8ncia, ajuda pr\u00e0ctica i emocional, etc.<\/p>\n\n\n\n
Qui fa les tasques de cura? les fam\u00edlies i les i els professionals d\u2019aquest sector.<\/p>\n\n\n\n
Qui t\u00e9 l\u2019obligaci\u00f3 de cuidar? Tinc dret a ser cuidada? Dolors Comas llen\u00e7a algunes preguntes en forma de reflexi\u00f3. Ha d\u2019haver un comprom\u00eds social i pol\u00edtic per donar resposta a aquestes preguntes.<\/p>\n\n\n\n
Cuidar empobreix. El treball a temps parcial \u00e9s majorit\u00e0riament femen\u00ed i implica salaris (i pensions) m\u00e9s baixes.<\/p>\n\n\n\n
Habitualment qui \u00e9s m\u00e9s vulnerable \u00e9s qui t\u00e9 menys capacitat de pagar-se les cures.<\/p>\n\n\n\n
Els canvis demogr\u00e0fics actuals suposen una major esperan\u00e7a de vida i alhora m\u00e9s necessitat de tasques de cura (augmenten les situacions de depend\u00e8ncia).<\/p>\n\n\n\n
Crisi de cura: no podem donar resposta com abans es feia (per exemple, amb els fills\/es perqu\u00e8 la nostra situaci\u00f3 com a dones treballadores \u00e9s diferent que fa unes d\u00e8cades).<\/p>\n\n\n\n
Dolors Comas no entra gaire en temes d\u2019inf\u00e0ncia i es centra en les persones dependents.<\/p>\n\n\n\n
Canvis socials: per exemple, s\u2019incrementa el nombre de persones que viuen soles.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019actual model de depend\u00e8ncia:<\/p>\n\n\n\n
\u00c9s un sector de pol\u00edtiques p\u00fabliques molt feble i en el qual el sector privat t\u00e9 un elevat pes, la qual cosa ha condicionat molt com es presta. \u00c9s el sector de pol\u00edtica p\u00fablica m\u00e9s privatitzat (m\u00e9s que l\u2019educaci\u00f3). \u00c9s un \u00e0mbit que genera insatisfacci\u00f3: encara t\u00e9 un elevat pes la institucionalitzaci\u00f3 en resid\u00e8ncies (que, en general, no s\u00f3n desitjades per la persona tot i que, en alguns casos, s\u00f3n necess\u00e0ries). Cal adaptar resid\u00e8ncies i retardar el possible l\u2019ingr\u00e9s de la persona receptora de cures.<\/p>\n\n\n\n
La nostra societat \u00e9s edatista (discrimina per raons d\u2019edat) i capacitista (no es valora positivament a la persona si no t\u00e9 les mateixes capacitats que una persona en plenes facultats). Cal doncs impulsar un enfocament basat en els drets humans.<\/p>\n\n\n\n
El deteriorament de les situacions de depend\u00e8ncia genera situacions de \u201cclaudicaci\u00f3 familiar\u201d (la fam\u00edlia no pot m\u00e9s i envia a la persona a la resid\u00e8ncia, generant processos de culpa en les fam\u00edlies). <\/p>\n\n\n\n
Hi ha tensions amb les treballadores de la cura: salaris baixos o molt baixos, temporalitat, parcialitat, sobrec\u00e0rregues de treball, plantilles insuficients, feminitzaci\u00f3 del sector, dificultat de carreres professionals, impacte a la salut f\u00edsica i mental de les treballadores, elevada rotaci\u00f3, fugues cap a altres sectors, etc.<\/p>\n\n\n\n
La pand\u00e8mia ha suposat un canvi en la percepci\u00f3 dels treballs de cura. Els problemes actuals ja existien abans de la pand\u00e8mia per\u00f2 amb la pand\u00e8mia n\u2019hem pres consci\u00e8ncia. Ara volem personalitzar la cura (organitzar els treballs de cura a partir d\u2019una atenci\u00f3 centrada en les persones, intentar evitar la institucionalitzaci\u00f3, recon\u00e8ixer la capacitat d\u2019ag\u00e8ncia de les persones cuidades, etc).<\/p>\n\n\n\n
Ara s\u2019intenta reduir la institucionalitzaci\u00f3 perqu\u00e8 la persona, en general, prefereix viure al seu entorn habitual per no perdre els vincles comunitaris, socials, etc. Per\u00f2 hi ha risc de refamiliaritzaci\u00f3. El model actual de resid\u00e8ncies est\u00e0 basat en un model hospitalari i cal que les resid\u00e8ncies siguin m\u00e9s petites i s\u2019assemblin el m\u00e9s possible a viure a casa teva. <\/p>\n\n\n\n
Les fam\u00edlies no poden fer-ho tot com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la din\u00e0mica demogr\u00e0fica. Per tant, cal recon\u00e8ixer el pes necessari de la professionalitzaci\u00f3. Hem de donar valor a la cura i augmentar-ne la inversi\u00f3 p\u00fablica. <\/p>\n\n\n\n
Una refer\u00e8ncia important \u00e9s l\u2019Informe: \u201cEstimaci\u00f3n de necesidades de trabajadoras de cuidados de larga duraci\u00f3n a 2030<\/a>\u201d. Aquest planteja quatre escenaris. <\/p>\n\n\n\n La crisi de treballadores actual \u00e9s una emerg\u00e8ncia. <\/p>\n\n\n\n Situaci\u00f3 laboral treballadores: planteja preguntes com ara per qu\u00e8 no equiparar salaris als de professionals de la salut?<\/p>\n\n\n\n Tura Tusell Latorre, doctoranda, Universitat de Barcelona<\/strong><\/p>\n\n\n\n Tura Tusell \u00e9s doctoranda en hist\u00f2ria contempor\u00e0nia a la Universitat de Barcelona i professora d\u2019hist\u00f2ria a la mateixa universitat. La seva tesi doctoral tracta sobre el treball de cures a la Barcelona del segle XIX.<\/p>\n\n\n\n Ens ofereix una perspectiva hist\u00f2rica del servei dom\u00e8stic a Catalunya, un tema oblidat a la historiografia, davant la import\u00e0ncia que s\u2019ha donat als sectors industrials. Per\u00f2, amb aquesta perspectiva hist\u00f2rica, \u00e9s una evid\u00e8ncia que \u00e9s un sector que no desapareix, malgrat els aven\u00e7os tecnol\u00f2gics. \u00c9s un sector en expansi\u00f3, per omplir un buit historiogr\u00e0fic. Tusell analitza el sector des d\u2019una perspectiva hist\u00f2rica, posant de relleu les transformacions que s\u2019han experimentat al llarg del temps i ofereix una millor comprensi\u00f3 de les din\u00e0miques que el configuren actualment. <\/p>\n\n\n\n El servei dom\u00e8stic \u00e9s un sector feminitzat, migrant, precari, que ocupa aproximadament el 10 % de la poblaci\u00f3 total del Nord d\u2019Europa, amb una baixa consideraci\u00f3 social, unes caracter\u00edstiques que van apar\u00e8ixer ja al segle XIX i que presenten una gran continu\u00eftat hist\u00f2rica. <\/p>\n\n\n\n S\u2019han introdu\u00eft nous valors de domesticitat, per exemple, la feminitzaci\u00f3, perqu\u00e8 els homes tenen opcions de treball productiu que no s\u2019aplica al treball dom\u00e8stic. Es tracta d\u2019un nou model de treball en estructures familiars de \u201cprotecci\u00f3\u201d de les dones, que no passa als homes, producte del patriarcat. Quan les dones tenen alternatives laborals adients, deixen aquest sector i passen a sectors que es consideren \u201cproductius\u201d. <\/p>\n\n\n\n Es tracta d\u2019un sector desregulat i mancat de drets, per\u00f2 aix\u00f2 no \u00e9s una caracter\u00edstica actual, sin\u00f3 que \u00e9s una constant hist\u00f2rica, que ha anat empitjorant amb el temps, sobretot perqu\u00e8 es desenvolupa en l\u2019\u00e0mbit privat de la llar i, per tant, l\u2019Estat no hi interv\u00e9. Es tracta, per tant, d\u2019un sector que ha patit una gran desprotecci\u00f3 hist\u00f2rica. <\/p>\n\n\n\n En refer\u00e8ncia al paper del sindicat en aquest sector, Tura Tusell assenyala que hi ha hagut una abs\u00e8ncia del mateix, degut a les mateixes caracter\u00edstiques del sector, que es troba atomitzat i no es considera com a un sector a afiliar. D\u2019altra banda, s\u00ed es sindiquen els treballadors masculinitzats (jardiners, xofers, etc.) i en la mateixa segregaci\u00f3 del sector t\u00e9 un paper el sindicalisme. <\/p>\n\n\n\n Irene Gal\u00ed Magall\u00f3n, soci\u00f2loga de la Fundaci\u00f3 Cipriano Garc\u00eda<\/strong><\/p>\n\n\n\n Irene Gal\u00ed \u00e9s llicenciada en sociologia, per la Universitat de Barcelona, i en ci\u00e8ncies del treball, per la UOC. Treballa com a soci\u00f2loga a la Fundaci\u00f3 Cipriano Garc\u00eda de CCOO de Catalunya. En els darrers anys, entre d\u2019altres tem\u00e0tiques, ha analitzat les treballadores de cures i neteja a domicili en plataformes digitals.<\/p>\n\n\n\n Gal\u00ed presenta un investigaci\u00f3, encara en marxa, \u201cEl temps de les internes, l\u2019explotaci\u00f3 invisible<\/em>\u201d, que neix de l\u2019estudi sobre les treballadores de cures en les plataformes digitals<\/a>, que es va fer l\u2019any 2022. En aquest estudi, en totes les entrevistes realitzades, es mencionava el treball de les internes: \u201cl\u2019explotaci\u00f3 invisible\u201d. En la seva intervenci\u00f3, Irene Gal\u00ed, fa una radiografia sobre la situaci\u00f3 actual del sector. Es tracta de situar a les treballadores internes (en domicilis privats) sota el paraig\u00fces de la legislaci\u00f3 laboral, analitzant la seva situaci\u00f3 actual. <\/p>\n\n\n\n Les caracter\u00edstiques principals del sector s\u00f3n: treball informal (aproximadament el 35 % del treball de la llar), amb una alta feminitzaci\u00f3 (95 %), etnificaci\u00f3 (proced\u00e8ncia sobretot de pa\u00efsos de Llatinoam\u00e8rica, m\u00e9s del 60 % de les persones donades d\u2019alta).<\/p>\n\n\n\n Estan sotmeses a jornades LEGALS intensives, que poden arribar a les 20 hores di\u00e0ries, m\u00e9s el temps de pernocta. S\u00f3n moltes hores que no es poden demostrar, per exemple, davant d\u2019un tribunal: cada jutge fa el que considera m\u00e9s adient, segons la normativa europea; altres no ho fan tal com ho diu la normativa. Es tracta d\u2019un sector amb moltes zones grises en refer\u00e8ncia al que \u00e9s el temps de treball. <\/p>\n\n\n\n Acumulen totes les dificultats possibles, com un sistema d\u2019explotaci\u00f3 on ens hem de reflectir. <\/p>\n\n\n\n Wendy Espinosa S\u00e1nchez, de la Cooperativa Mujeres Pa\u2019Lante<\/strong><\/p>\n\n\n\n Wendy Espinosa \u00e9s advocada de professi\u00f3, secret\u00e0ria general de la Cooperativa Mujeres Pa\u2019Lante<\/a>, on exerceix com a coordinadora de projectes i col\u00b7labora en aquest projecte des de fa 10 anys. \u00c9s impulsora de la xarxa \u201ccura digna: professionals de les cures i de la salut\u201d, on s\u2019agrupen diversos projectes associatius que es dediquen al treball de la llar i les cures. <\/p>\n\n\n\n Presenta la Cooperativa Mujeres Pa\u2019Lante, que es dedica a fer l\u2019acompanyament de dones migrades acabades d\u2019arribar, per altres dones que ja tenen m\u00e9s experi\u00e8ncia sociolaboral. Es subministra assessorament en el mercat informal, perqu\u00e8 moltes de les nouvingudes no tenen papers, psicol\u00f2gic (especialment en el dol migratori provocat per deixar a la fam\u00edlia pr\u00f2pia) i jur\u00eddic (tramitaci\u00f3 de documentaci\u00f3). En el desenvolupament de la Cooperativa, el sindicat CCOO de Catalunya ha tingut un paper molt significatiu. <\/p>\n\n\n\n La cooperativa ofereix serveis de neteja i de c\u00e0tering. <\/p>\n\n\n\n Lluita pel reconeixement dels drets laborals de les persones del sector i per millorar les condicions de treball dignes per a les dones que formen part del sector, entre d\u2019altres, mitjan\u00e7ant la signatura del Conveni 189 de l\u2019OIT per la legislaci\u00f3 nacional.<\/p>\n\n\n\n Adapten les jornades a la necessitat d\u2019ambdues parts (l\u2019ocupador i la treballadora), mitjan\u00e7ant el contacte amb la cooperativa. <\/p>\n\n\n\n La cooperativa \u00e9s un model que est\u00e0 funcionant, com ho demostra el seu creixement anual del 30 %. <\/p>\n\n\n\n Els reptes de futur es centren en millorar la percepci\u00f3 de les treballadores sobre el sentiment cooperativista, millorar la digitalitzaci\u00f3 interna, generar consci\u00e8ncia de que el treball de cures i de la llar requereix una valoraci\u00f3 social adient. <\/p>\n\n\n\n Introducci\u00f3<\/strong> <\/p>\n\n\n\n S\u00edlvia Garcia Lluci\u00e0, del sector de la geriatria\/depend\u00e8ncia<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Fany Galeas S\u00e1nchez, respecte el sector de treballadores de la llar i de les cures<\/strong><\/p>\n\n\n\n Cristina Broto Marco, del sector de vetlladores i escoles bressol <\/strong><\/p>\n\n\n\n Rafi Redondo Rodr\u00edguez, sobre els sectors de serveis socials i servei d’atenci\u00f3 domicili\u00e0ria<\/strong><\/p>\n\n\n\n Debat<\/strong><\/p>\n\n\n\n Eva Ant\u00f3n Fern\u00e1ndez forma part de l\u2019equip de la Secretar\u00eda Confederal de Mujeres, Igualdad y Condiciones de Trabajo, i particip\u00e0 activament en el grup redactor del document 100 medidas para un Pacto integral y estatal de Cuidados<\/em>. Eva Ant\u00f3n exposa l\u2019activitat sindical, col\u00b7lectiva, i desenvolupada a nivell confederal, relacionada amb la reflexi\u00f3 sobre el sector de les cures i la promoci\u00f3 d\u2019un pacte estatal, i ho fa a partir de dos document recents elaborats per CCOO; l\u2019abans esmentat de les 100 mesures, i la proposta de CCOO per a un pacte integral i estatal de cures. Anton aprofundeix el proc\u00e9s d\u2019elaboraci\u00f3 de les propostes sindicals i la seva imbricaci\u00f3 amb pol\u00edtiques i iniciatives internacionals. S\u2019incideix en la necessitat d\u2019impulsar\u2019una xarxa p\u00fablica de cures, per part d\u2019un estat garant de drets. Cal impulsar la cogobernan\u00e7a, la corresponsabilitat i una perspectiva interseccional a l\u2019hora abordar les cures.<\/p>\n\n\n\n Sara Moreno \u00e9s doctora en sociologia per la UAB, investigadora del Centre d\u2019Estudis Sociol\u00f2gics sobre la Vida Quotidiana i de l\u2019Institut d\u2019Estudis del Treball. Moreno construeix la seva intervenci\u00f3 a partir de la idea seg\u00fcent: la reducci\u00f3 de la jornada laboral \u00e9s necess\u00e0ria per\u00f2 no suficient per un pacte integral de cures. A partir d\u2019aquesta observaci\u00f3, cal responde a la pregunta de qu\u00e8 pot aportar la reducci\u00f3 del temps de treball en el disseny i implementaci\u00f3 d\u2019un sistema integral de cures, i a altres tres que se\u2019n deriven: per qu\u00e8 volem reduir la jornada laboral? Per a qui? i Com ho volem fer? Moreno introdueix conceptes essencials relacionats amb el temps, com s\u00f3n pobresa de temps (disposar de menys de 168 minuts lliures de treball i obligacions al dia), el temps discrecional i el temps contaminat (temps lliure de treball per\u00f2 contaminat per responsabilitats de cura). Cal tenir en compte aquests tres conceptes per analitzar les potencialitats per\u00f2 tamb\u00e9 les limitacions de la reducci\u00f3 del temps de treball. Els usos del temps, des de la perspectiva dels treballs, s\u00f3n un reflex de les desigualtats socials. Al parlar de temps de treball cal afegir-hi altres dimensions i, quan parlem de treball, no nom\u00e9s ens referim a treball remunerat. Tenim el treball de cura i el treball dom\u00e8stic (remunerats o no), que s\u00f3n diferents. I tamb\u00e9 cal separar, en el cas de la cura, la d\u2019infants i la de llarga durada, la primera d\u2019elles molt m\u00e9s prestigiada que la segona, tamb\u00e9 a nivell pol\u00edtic. Moreno reivindica posar el focus d\u2019atenci\u00f3 a la cura de llarga durada. El model que ha sostingut fins ara el sistema \u00e9s obsolet, i ha generat molta desigualtat i una divisi\u00f3 sexual del treball. Avui dia estem davant d\u2019una crisi de cures. L\u2019estat de benestar no dona actualment resposta suficient i es requereix complementar-lo amb un nou pilar; l\u2019\u00e0mbit comunitari. El treball de cura es troba en un cercle vici\u00f3s, amb condicions prec\u00e0ries, invisibilitzades, etc.; per\u00f2 \u00e9s part d\u2019un sector que genera sempre ocupaci\u00f3, al marge dels cicles econ\u00f2mics. L\u2019ocupaci\u00f3 en aquest sector el visibilitza i aix\u00f2 \u00e9s la base per obtenir un reconeixement material que, despr\u00e9s, pot afavorir una revaloritzaci\u00f3 social i simb\u00f2lica. En aquest context, com plantegem la reducci\u00f3 de la jornada laboral? Moreno apunta algunes idees: aquesta reducci\u00f3 ha de ser universal. I, si amb aquesta mesura volem fomentar la corresponsabilitat, cal reduir la jornada de treball diaria, per\u00f2, tamb\u00e9, fomentar la responsabilitat de la cura, mitjan\u00e7ant la visibilitzaci\u00f3 d\u2019aquest \u00e0mbit.<\/p>\n\n\n\n Jorge Moraleda Daza \u00e9s responsable de negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva de CCOO de Catalunya. Comen\u00e7a la seva intervenci\u00f3 repassant l\u2019evoluci\u00f3 hist\u00f2rica de la regulaci\u00f3 del temps de treball, per posteriorment centrar-se en la forma com la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva ha d\u2019abordar el concepte de corresponsabilitat, amb una dimensi\u00f3 transversal. Tamb\u00e9 comenta algunes de les dades del projecte europeu Men in Care<\/em><\/a>, en qu\u00e8 va participar la Fundaci\u00f3n 1\u00ba de Mayo, que va analitzar la conciliaci\u00f3 corresponsable a diversos pa\u00efsos europeus, entre ells, Espanya. <\/p>\n\n\n\n Laia Ortiz Castellv\u00ed \u00e9s directora de l\u2019\u00c0rea Social de la Fundaci\u00f3 Pasqual Maragall.<\/p>\n\n\n\n 1. Laia, per situar-nos sobre aquest tema, podries explicar-nos com funciona el model de finan\u00e7ament actual del sistema de cures al nostre pa\u00eds, descrivint el rol de cada administraci\u00f3 i situar-lo, de manera comparada, amb el nostre entorn econ\u00f2mic? <\/strong><\/p>\n\n\n\n Les cures es paguen amb diners, com qualsevol altre pol\u00edtica p\u00fablica. Per\u00f2 tamb\u00e9 es paguen amb temps invertit i no remunerat. El 45 % de la poblaci\u00f3 europea fa cures no remunerades.<\/p>\n\n\n\n A nivell comparatiu dins la UE, gastem m\u00e9s en prestacions d\u2019atur, pensions i menys en educaci\u00f3, sanitat i despesa social, entesa aquesta com tot all\u00f2 relacionat amb l\u2019atenci\u00f3 a la depend\u00e8ncia i la lluita per eradicar la pobresa.<\/p>\n\n\n\n El nostre estat de benestar es finan\u00e7a a trav\u00e9s de l\u2019aportaci\u00f3 que fan diversos actors: la Generalitat de Catalunya, l\u2019Estat, els ens locals, les fam\u00edlies (mitjan\u00e7ant copagament), les obres socials de les caixes d\u2019estalvi i aportacions de privats. <\/p>\n\n\n\n L\u2019aprovaci\u00f3 de la Llei de depend\u00e8ncia, l\u2019any 2006, va marcar un punt d\u2019inflexi\u00f3. Hi ha un nivell m\u00ednim i un nivell acordat que va a c\u00e0rrec de l\u2019Estat. Hi ha una part del finan\u00e7ament que correspon a les CA.<\/p>\n\n\n\n Espanya dedica un 0,8 % del PIB en depend\u00e8ncia. Aix\u00f2 suposa aproximadament la meitat que el promig de la UE.<\/p>\n\n\n\n Com a caracter\u00edstica del nostre model d\u2019atenci\u00f3 a la depend\u00e8ncia, el 42 % de les persones benefici\u00e0ries del sistema de depend\u00e8ncia, ho s\u00f3n a trav\u00e9s de prestacions econ\u00f2miques a familiars. <\/p>\n\n\n\n L\u2019aportaci\u00f3 de l\u2019Estat actualment es situa al voltant del 39 %, per sobre de fa uns anys. <\/p>\n\n\n\n 2. Fins ara ens has parlat de com es distribueix el model de finan\u00e7ament i ens has aclarit la realitat al nostre pa\u00eds, per\u00f2 ara m\u2019agradaria que entr\u00e9ssim a parlar del model de governan\u00e7a. Ens podries explicar com funciona la gesti\u00f3 quotidiana d\u2019aquest finan\u00e7ament repartit del sistema de cures? I, com adoptar un determinat model sempre implica potencialitats i limitacions i ahir ho veiem molt b\u00e9 quan la Dolors Comas ens situava diversos possibles escenaris en funci\u00f3 de la combinaci\u00f3 de determinats enfocaments en les pol\u00edtiques p\u00fabliques, m\u2019agradaria molt si tamb\u00e9 poguessis descriure quines conseq\u00fc\u00e8ncies t\u00e9 per a la ciutadania el model actual de governan\u00e7a. \u00c9s a dir, quines s\u00f3n les potencialitats i l\u00edmits d\u2019aquest model aix\u00ed com quines podrien ser les perspectives de futur.<\/strong><\/p>\n\n\n\n L\u2019administraci\u00f3 destaca perqu\u00e8 actualment no est\u00e0 pensada per a donar servei a les persones. Hi ha un desajust entre la realitat laboral de l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica (per exemple, horaris laborals de les plantilles) i les necessitats de la cura. <\/p>\n\n\n\n Encara hi ha un pes elevat de la prestaci\u00f3 econ\u00f2mica per als i les cuidadores familiars.<\/p>\n\n\n\n El servei d\u2019atenci\u00f3 domicili\u00e0ria (SAD) funciona amb copagament i, en la pr\u00e0ctica, la seva gesti\u00f3 acaba sent molt problem\u00e0tica. <\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 la fitxa contracte representa un model molt deficitari. Aquesta setmana ha arribat una proposta de document que ha substituir a l\u2019actual model de contracte programa, que encara est\u00e0 en discussi\u00f3. <\/p>\n\n\n\n 3. Fins ara has explicat de manera m\u00e9s general el funcionament del finan\u00e7ament del treball de les cures per\u00f2 crec que seria interessant anar de dalt a baix i anar aterrant a una realitat m\u00e9s tangible. Per no quedar-nos paralitzats en el pessimisme, fruit de la diagnosi de la situaci\u00f3 actual, et demanaria si poguessis explicar algun exemple en pol\u00edtiques p\u00fabliques locals que s\u2019hagi implementat i comportat alguna millora concreta que vulguis destacar. <\/strong><\/p>\n\n\n\n Un exemple podria ser el de l\u2019Ajuntament del Prat de Llobregat, que va fer un diagn\u00f2stic de les persones usu\u00e0ries del SAD. Es va fer una mena de \u00abmapa de calor\u00bb, reflectint com es distribu\u00efa territorialment l\u2019atenci\u00f3 domicili\u00e0ria. Aix\u00f2 permetia operar des de la proximitat i activar recursos comunitaris (per exemple, la participaci\u00f3 en un centre c\u00edvic del barri).<\/p>\n\n\n\n Guillem Aleny\u00e0, investigador i director del IRI, treballa en l\u2019\u00e0mbit de la rob\u00f2tica assistencial, desenvolupant tecnologies pensades per aplicar-se d\u2019aqu\u00ed a 5, 20 anys\u2026 o potser mai. L\u2019objectiu no \u00e9s tant que aquestes tecnologies arribin necess\u00e0riament al mercat, sin\u00f3 que permetin generar coneixement, dades i capacitats que puguin ser \u00fatils en el futur.<\/p>\n\n\n\n El seu equip, a l\u2019Institut de Rob\u00f2tica i Inform\u00e0tica Industrial de la UPC (un centre mixt UPC\u2013CSIC amb unes 150 persones), es dedica sovint a identificar tecnologies que encara no existeixen i intentar desenvolupar-les. Ara b\u00e9, moltes vegades, si una tecnologia encara no s\u2019ha creat, \u00e9s perqu\u00e8 \u00e9s realment dif\u00edcil fer-la.<\/p>\n\n\n\n En Guillem \u00e9s especialista en la manipulaci\u00f3 d\u2019objectes tous \u2014un dels camps m\u00e9s complexos dins la rob\u00f2tica. La seva recerca no t\u00e9 com a objectiu substituir professionals, sin\u00f3 crear robots assistencials que donin suport al treball de les persones cuidadores.<\/p>\n\n\n\n Segons ell, hi ha dues grans mancances tecnol\u00f2giques a resoldre:<\/p>\n\n\n\n 1.- La personalitzaci\u00f3 \u2014cada persona \u00e9s un m\u00f3n, amb necessitats molt espec\u00edfiques. En aquest sentit, subratlla que els robots han d\u2019aprendre de les cuidadores i cuidadors, i que aquest aprenentatge \u00e9s fonamental. Actualment, al seu laboratori no construeixen els robots des de zero, sin\u00f3 que adapten models existents per fer-ne nous usos. L\u2019objectiu, per\u00f2, \u00e9s generar aqu\u00ed una xarxa de coneixement i infraestructura que permeti, a mitj\u00e0 termini, fabricar robots localment.<\/p>\n\n\n\n Durant la seva intervenci\u00f3, Guillem Aleny\u00e0 tamb\u00e9 exposa el dilema existent entre paternalisme i empoderament: el repte \u00e9s evitar ajudar \u201cmassa\u201d i promoure realment l\u2019autonomia de la persona cuidada.<\/p>\n\n\n\n Un altre punt cr\u00edtic \u00e9s el debat sobre la privacitat i l\u2019\u00e8tica: pot o ha d\u2019entrar un robot a casa? Es pot fer servir una c\u00e0mera per veure com est\u00e0 la persona usu\u00e0ria? Aleny\u00e0 no dona una resposta tancada, per\u00f2 s\u00ed que subratlla que cal abordar aquest debat de manera oberta.<\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 recorda que el Reglament Europeu d\u2019Intel\u00b7lig\u00e8ncia Artificial obliga que els algoritmes siguin explicables. Per tant, si un robot assistencial no fa exactament all\u00f2 que se li demana, ha de poder explicar per qu\u00e8.<\/p>\n\n\n\n Un exemple concret \u00e9s el projecte NYAM, que busca ajudar a donar de menjar a persones amb problemes de mobilitat. La resposta de les persones usu\u00e0ries ha estat molt positiva, i destaca la import\u00e0ncia de treballar colze a colze amb terapeutes i infermeres, en l\u00ednia amb l\u2019enfocament de codisseny.<\/p>\n\n\n\n Finalment, Guillem Aleny\u00e0 anuncia que al setembre s\u2019inaugura LabORA, un nou espai dedicat a la rob\u00f2tica assistencial. Vol ser un punt de trobada per millorar les eines, per\u00f2 tamb\u00e9 per avan\u00e7ar en la formaci\u00f3 i qualificaci\u00f3 professional de les persones cuidadores.<\/p>\n\n\n\n Un \u00faltim aspecte que remarca \u00e9s la voluntat que aquests robots no es dissenyin per generar vincles emocionals amb les persones usu\u00e0ries. Tot i que a la pr\u00e0ctica aix\u00f2 a vegades passa, l\u2019objectiu \u00e9s evitar-ho i centrar-se en el suport pr\u00e0ctic i funcional.<\/p>\n\n\n\n Aquesta taula presenta i demostra la possibilitat d\u2019articular alternatives innovadores en el camp de les cures de persones. Ho fa a partir de l\u2019exposici\u00f3 de quatre experi\u00e8ncies.<\/p>\n\n\n\n Luc\u00eda Basulto Tejedor \u00e9s s\u00f2cia de treball i membre de l\u2019equip de comunicaci\u00f3 de Sostre C\u00edvic, una cooperativa d\u2019habitatge digne sense \u00e0nim de lucre creada l\u2019any 2004. Sostre C\u00edvic ofereix habitatges en cessi\u00f3 d\u2019\u00fas durant un termini llarg o indefinit de temps. Basulto explica el model d\u2019entrada i sortida en la cooperativa, sistemes de finan\u00e7ament, etc. Actualment compta amb 25 projectes, 11 dels quals en promoci\u00f3, adre\u00e7ats a persones joves, gent gran, etc. A banda dels habitatges particulars, cada conjunt inclou espais comunitaris (jard\u00ed d\u2019infants, sala polivalent que inclou cuina, aparcaments de bicicletes, habitacions per a persones convidades, etc.). Des del punt de vista de les cures, aquest model afavoreix combatre la solitud no volguda de les persones o la creaci\u00f3 de xarxes de suport entre persones.<\/p>\n\n\n\n Laura Parrado Garc\u00eda \u00e9s la directora de l\u2019Edifici Adela Barqu\u00edn, un edifici d\u2019habitatges socials, per a persones de m\u00e9s de 65 anys, ubicat a Sant Feliu de Llobregat. Parrado explica qu\u00e8 \u00e9s la Fundaci\u00f3 Fam\u00edlia i Benestar Social, una entitat sense \u00e0nim de lucre l\u2019objectiu de la qual \u00e9s facilitar llars a persones i fam\u00edlies en situaci\u00f3 de necessitat, mitjan\u00e7ant la gesti\u00f3 d\u2019habitatge social i programes d\u2019acompanyament. La Fundaci\u00f3 endega projectes d\u2019habitatge social (foment de construcci\u00f3 de promocions -actualment 17 acabades- i impuls de la bona gesti\u00f3 dels esmentats habitatges). L\u2019Edifici Adela Barqu\u00edn inclou 90 habitatges socials. Els requisits per accedir-hi \u00e9s tenir m\u00e9s de 65 anys, que la persona sol\u00b7licitant estigui empadronada a Sant Feliu de Llobregat (o ho estigui un dels fills\/es), la qual cosa permet retrobaments familiars. No pret\u00e9n ser un conjunt \u201cd\u2019habitatges amb serveis\u201d, sin\u00f3 que es vol fomentar l\u2019acompanyament de les persones que hi resideixen als serveis de qu\u00e8 disposa el municipi o establir interconnexions entre ve\u00efnes i ve\u00efns a fi que es puguin facilitar, rec\u00edprocament, els serveis requerits. La Fundaci\u00f3 impulsa un model integral d\u2019habitatge i acompanyament. Aix\u00f2 inclou recolzar l\u2019autonomia personal, acompanyar en el proc\u00e9s d\u2019envelliment i treballar la inclusi\u00f3 comunit\u00e0ria, a fi d\u2019evitar la soledat no desitjada. Es tracta de potenciar les cures compartides.<\/p>\n\n\n\n Arnau Funes Romero, coordinador d\u2019\u00c0rea d\u2019Acci\u00f3 Social, Educaci\u00f3 i Cultura a l\u2019Ajuntament del Prat de Llobregat, aporta la visi\u00f3 de l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica local sobre la gesti\u00f3 de les cures. Explica el projecte de resid\u00e8ncia del Prat de Llobregat. La ciutat en t\u00e9 una des de 1980, amb 30 places. Aix\u00f2 \u00e9s noved\u00f3s perqu\u00e8 no \u00e9s aquesta una compet\u00e8ncia municipal. Es preveu un creixement de la taxa d\u2019envelliment i un augment considerable de la poblaci\u00f3 de m\u00e9s de 85 anys al municipi, i es parteix d\u2019una tasa de cobertura residencial al Prat inferior a la del seu entorn, tot i haver disposat hist\u00f2ricament d\u2019una resid\u00e8ncia municipal. L\u2019ajuntament aposta per una atenci\u00f3 integral a les persones i, sobre aquesta base, es projecta un nou centre residencial amb 130 places, que integrar\u00e0 l\u2019anterior resid\u00e8ncia i que vol superar el model de resid\u00e8ncia com a espai sanitari per buscar un que primi la interacci\u00f3 entre persones i la proximitat. Funes conclou amb algunes q\u00fcestions a tenir en compte: el pes del m\u00f3n local en la gesti\u00f3 de cures, que hauria de ser major; evitar les externalitzacions dels serveis; cal parlar dels costos del serveis de cura i de la capacitat econ\u00f2mica de les persones que els necessiten, i, finalment, el sector de les cures requereix una millora de condicions de treball, tamb\u00e9 de la captaci\u00f3 i la formaci\u00f3 de les seves i seus professionals.<\/p>\n\n\n\n Clara Aurora Rodr\u00edguez, directora de Pol\u00edtiques d\u2019Igualtat d\u2019Oportunitats de l\u2019\u00c0rea de Serveis a la Ciutadania de l\u2019Ajuntament de Matar\u00f3, explica l\u2019experi\u00e8ncia de l\u2019Espai Matar\u00f3 Cuida-CareCityLab. Un projecte que es construeix sobre tres eixos: la prestaci\u00f3 de serveis a les persones en situaci\u00f3 de depend\u00e8ncia (mitjan\u00e7ant l\u2019oficina de cures, per a persones cuidades per\u00f2 tamb\u00e9 cuidadores; el centre per a l\u2019autonomia personal; el punt vincle); la promoci\u00f3 de la innovaci\u00f3 i la recerca; la transfer\u00e8ncia de coneixement en la cura a les persones (a l\u2019\u00e0mbit empresarial i acad\u00e8mic, i a la ciutadania).<\/p>\n\n\n\n El Butllet\u00ed Treball, Economia i Societat est\u00e0 editat per CCOO de Catalunya.\n
\n\n\n\nTaula \u201cDepend\u00e8ncia i cures\u201d. Tura Tusell, Irene Gal\u00ed, Wendy Espinosa<\/h3>\n\n\n\n
\n\n\n\nTaula \u201cCondicions laborals dels serveis a les persones\u201d. S\u00edlvia Garcia, Fany Galeas, Cristina Broto i Rafi Redondo<\/h3>\n\n\n\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n\n\n\nTaula \u201cTemps de treball i temps de cures\u201d. Eva Ant\u00f3n Fern\u00e1ndez, Sara Moreno Colom, Jorge Moraleda Daza<\/h3>\n\n\n\n
Taula \u201cGesti\u00f3 i finan\u00e7ament de les cures\u201d<\/h3>\n\n\n\n
Taula \u201cDesplegament \u00e8tic de la rob\u00f2tica assistencial\u201d. Guillem Aleny\u00e0<\/h3>\n\n\n\n
2.- L\u2019explicabilitat \u2014tant per a les persones usu\u00e0ries com per a les cuidadores. Cal que el robot pugui explicar per qu\u00e8 actua d\u2019una determinada manera, sobretot si no fa exactament all\u00f2 que se li demana.<\/p>\n\n\n\n<\/ol>\n\n\n\n
Taula \u201cNoves alternatives en el temps de cures\u201d. Luc\u00eda Basulto Tejedor, Laura Parrado Garc\u00eda, Arnau Funes Romero, Clara Aurora Rodr\u00edguez<\/h3>\n\n\n\n
\n\n\n\n
Altes o baixes al Butllet\u00ed, modificaci\u00f3 de dades o suggeriments: ceres@ccoo.cat<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"