Dijous, 27 d’octubre, 18.00 h
Espai Assemblea
Via Laietana, 16, Barcelona
Presentació del llibre pòstum de Javier Aristu ‘Señoritos, viajeros y periodistas. Miradas sobre la Andalucía del siglo XX’
Amb l’escriptor Jordi Amat, l’exsecretari general de CCOO de Catalunya José Luís López Bulla, la secretària general de CCOO d’Andalusia Nuria López i el secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco. Presenta Dolors Llobet, secretaria d’Estudis, Cultura i Memòria de CCOO de Catalunya.
Durant el seu darrer any amb nosaltres, Javier Aristu va dedicar temps i energia a reflexionar i a escriure aquest text, una bella herència, amb les últimes inquietuds, les últimes preguntes: de què parlem avui quan parlem d’Andalusia?
Conté les mirades dels qui van construir un imaginari d’Andalusia a partir de la guerra. Una anàlisi fina, i irònica, de totes aquestes imatges: infundades, fràgils, fragmentàries, voluntarioses, interessades, caduques. Obre la funció la “construcció” evolutiva de Pemán, amb la primera televisió al seu servei; i l’acompanya el silenci dels qui, en aquelles mateixes dates, van tenir silencioses les seves veus. El segon moviment convoca les inquietants observacions de testimonis “més lliures”, que es van aturar a Andalusia (a la Vall del Guadalquivir, a les ciutats, a la costa, a la zona oriental) als anys cinquanta i seixanta (Fraser, Pitt-Rivers, Brenan, Marsé, Goytisolo, Martínez Alier, Caro Baroja). Un tercer moviment s’atura en l’explosió coral i discordant de les visions ja de molts andalusos, des dels seixanta fins a començaments dels vuitanta (Burgos, Sales, Castilla del Pino, Clavero). I els segueix un temperat silenci, amb el sord i pausat so de l’Andalusia eterna, de la mà d’Halcón, reflex potser d’aquesta paradoxal ‘satisfacció’ que envolta la societat i l’acció pública fins a les crisis d’aquest segle. Amb això la funció acaba. Des de l’”eufòria” dels fastos autonòmics, les nostres imatges d’Andalusia (el subjecte d’aquesta expressió, les seves inquietuds, els seus reptes) amb prou feines són una barreja de les vacil·lants respostes ressenyades, inaudibles. Un llibre apassionant, suggeridor, amb una clara petició final: incitar-nos a construir un millor futur, sobre la realitat, atenent la dignitat dels qui viuen a les vuit províncies d’això que anomenem Andalusia, al sud d’Espanya, d’Europa, al món.
