CCOO de Catalunya ha presentat avui dilluns, 13 de febrer, en roda de premsa l’informe “La bretxa salarial de gènere i els ERTO, una anàlisi en profunditat”, que analitza extensament com van impactar la pandèmia i els ERTO en les diferències salarials entre homes i dones.
La presentació ha anat a càrrec de la secretària de Dones i Polítiques LGTBI, Mentxu Gutiérrez, i de l’autora de l’estudi i sociòloga de la Fundació Cipriano García de CCOO de Catalunya, Irene Galí.
L’erradicació de la bretxa salarial de gènere és un objectiu en si mateix i, per tant, la disminució que aquest indicador ha mostrat durant els darrers anys és una bona notícia que hem de fer valer. No obstant això, cal recordar que la bretxa és un indicador relatiu i, per tant, no proporciona de manera aïllada informació sobre les condicions salarials objectives ni de les dones ni dels homes. De fet, la disminució de la bretxa salarial de gènere és compatible amb l’estancament o la disminució dels salaris de les dones. Per aquest motiu, per poder ser interpretada, la dada sobre bretxa salarial ha d’anar sempre acompanyada de context, d’altres mesures i d’indicadors relatius a la situació de la dona al mercat de treball i a la societat.
La bretxa salarial quantifica la diferència existent entre els salaris d’homes i dones en forma de percentatge. La fórmula emprada de manera habitual per al càlcul de la bretxa salarial, que pren com a referència els salaris dels homes, ens proporciona informació sobre el percentatge de salari que les dones cobren de menys respecte dels homes. Aquesta és una perspectiva vàlida que posa el focus en la quantificació de la injustícia, és a dir, en allò que les dones deixen de cobrar per ser dones, però que no ens proporciona informació sobre l’objectiu a assolir per erradicar la bretxa salarial. Amb el càlcul habitual, si quantifiquem la bretxa en, per exemple, un 25 %, i els salaris de les dones augmenten en un 25 %, la bretxa salarial continuarà existint.
