CCOO de Catalunya denuncia l’elevada precarietat que afecta la població estrangera ocupada en els àmbits de cures

Segons recull l’estudi Situació laboral de la població estrangera a Catalunya. Informe 2020. L’ocupació estrangera en el treball de cures

L’estudi, elaborat pel Centre d’Estudis i Recerca Sindicals i el Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers de CCOO de Catalunya, tracta sobre la situació laboral de la població estrangera a Catalunya en l’àmbit de les cures i fa referència a dades sobre la presència de persones estrangeres a Catalunya i la seva situació en el nostre mercat de treball en finalitzar l’any 2019.

L’Informe, més enllà de les dades quantitatives de caràcter general disponibles sobre la situació laboral de la població estrangera en activitats de cures, també incorpora una part qualitativa a partir de l’anàlisi dels resultats d’un grup de discussió de persones expertes en el sector.

L’estudi mostra que la situació canvia força si s’hi inclou el treball de la llar (una gran part del qual es dedica a cures de persones dependents) o si només es compta el que anomenem cures estrictes, és a dir, l’ocupació en sanitat i serveis socials. En el cas de les cures estrictes, es veu que hi ha una dedicació més alta de la població espanyola que de la població estrangera. En canvi, si hi incloem el treball de la llar la població estrangera presenta més dedicació al sector, especialment les dones.

Tant si comptem les activitats de cures estrictes com si hi incloem el treball de la llar, l’informe posa de manifest que es tracta d’activitats molt feminitzades, però en la segona opció la diferència a favor de les dones estrangeres es major perquè el treball de la llar és una activitat en la qual les dones estrangeres són majoria. També s’evidencia que en el sector de les cures la temporalitat i la parcialitat són superiors en el cas de les dones estrangeres.

L’elevada feminització del sector de les cures comporta també una molt important incidència de l’assetjament sexual a la feina, que és assumit com a inevitable per part de les treballadores del sector, i que també es gestiona de manera desigual en funció de la regulació del sector.

Entre les propostes que recull l’estudi, es planteja, entre altres, una reforma profunda del marc legal d’estrangeria; la demanda a les administracions publiques perquè elaborin un protocol per a la detecció, prevenció i actuació davant l’assetjament sexual; la ratificació del conveni 189 de l’OIT sobre treball digne dels treballadors i treballadores domèstics, i la necessitat de promoure l’organització dels treballadors i treballadores estrangers de l’àmbit de les cures en el si del sindicat i la seva implicació en la lluita contra la precarietat i l’explotació laboral imperant en algunes empreses del sector i, especialment en l’àmbit del treball de la llar i les cures.