Europa ha de liderar la lluita contra el canvi climàtic

Si fem memòria i ens fixem en les notícies mediambientals dels darrers mesos en podríem destacar tres.

La primera: la setmana del 15 de març vam veure, esperançats, l’eclosió del moviment Fridays for Future, protagonitzat per activistes joveníssims que, decebuts per la inacció política en matèria climàtica, es van manifestar a tot el planeta reclamant mesures contundents per lluitar contra el canvi climàtic.

La segona: l’11 de maig escoltàvem, alarmats, que els nivells atmosfèrics de CO2 (principal causant de l’escalfament global) havien superat les 415 ppm (parts per milió) per primer cop en tota la història de la humanitat.

I la tercera: durant la segona quinzena de maig hem presenciat, preocupats, com la Gran Bretanya, Irlanda, Alemanya, Suïssa, Nova Zelanda, Catalunya,... així com nombroses ciutats arreu del món, han declarat oficialment la situació d’emergència climàtica.     

Aquests tres exemples són indicatius de com ha augmentat la percepció sobre els efectes del canvi climàtic i la consciència de que cal actuar amb urgència. 

Una resposta global i local

En aquest escenari, la Unió Europea té un paper protagonista en donar impuls al desplegament de les polítiques de mitigació i d’adaptació als efectes del canvi climàtic, amb una visió transversal i global.

La UE ha dissenyat una estratègia a llarg termini, que determina uns objectius graduals de reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle que facilitin la necessària transformació cap a una economia baixa en carboni l’any 2050. I per aconseguir-ho s’han establert unes fites intermèdies pel 2020 i el 2030.

L’estratègia de la UE per assolir una economia hipocarbònica

L’anomenat Paquet d’energia i clima 2020, estableix els següents objectius per al conjunt de la UE: un 20% de reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (en relació amb els nivells del 1990), un 20% d’energies renovables i un  20% de millora de l’eficiència energètica.

Aquestes fites afecten als sectors no inclosos en el Règim de Comerç de Drets d’Emissió (RCDE), i representen el 55% del total de les emissions generades a la UE. Els sectors implicats són l’habitatge, l’agricultura, els residus i el transport (excepte l’aviació).

Els objectius de reducció per l’any 2030 queden recollits en el Marc d’energia i clima 2030 i són els següents:  com a mínim un  40% de reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (respecte els nivells de 1990), almenys un 27% d’energies renovables i almenys un 27% de millora de l’eficiència energètica.

L’any 2050, la Comissió Europea aposta per una Europa neutra en carboni i amb un sistema energètic competitiu i segur basat en l’eficiència energètica i les energies renovables. D’aquesta manera, la UE estarà complint els compromisos de l’Acord de París, que va establir mantenir l’increment de la temperatura global molt per sota de 2°C i continuar els esforços per no superar els 1,5 °C respecte els nivells preindustrials.

Una transformació profunda del model productiu

L’estratègia climàtica de la UE es basa en un canvi radical del model d’activitat econòmica tal com el coneixíem fins ara.

Per això serà ineludible fer una transició econòmica, industrial i social. Aquesta transició requerirà augmentar la innovació tecnològica en sectors clau com l’energia, l’edificació, el transport, la indústria i l’agricultura. Així, conceptes com economia circular, edificis amb emissions gairebé nul·les, embornals i nous sistemes d’emmagatzematge de CO2, digitalització, etc. estaran cada cop més presents en la nostra vida quotidiana.

A més a més de les estratègies de mitigació, també caldrà implementar mesures d’adaptació als efectes del canvi climàtic, que cada cop es fan més evidents. En aquest cas, la paraula clau serà la resiliència (econòmica, productiva i social). Ja s’estan posant en marxa projectes innovadors per augmentar la resiliència dels territoris. Un bon exemple d’això ho tenim en el projecte “Life Clinomics. Oportunitats i reptes de l’economia local i la societat per adaptar-se al canvi climàtic”, amb participació de CCOO de Catalunya (http://lifeclinomics.eu/ca/).

Conclusions

Ja tenim la diagnosi, ja hem debatut abastament. Tenim instruments suficients per actuar. Ara cal passar a l’acció. El planeta ja fa temps que ens avisa.

Laura Diéguez
Secretaria de Política Sectorial i Sostenibilitat de CCOO de Catalunya