La sobrequalificació dels llocs de treball és un indicador que mostra el desajust entre els nivells de qualificació dels llocs de treball i la formació assolida per la persona treballadora que els ocupa.

L’explotació de les microdades de l’Enquesta de població activa (EPA) permeten conèixer de prop aquest fenomen, que juntament amb la inestabilitat laboral i la parcialitat involuntària, entre altres, són sinònim de precarietat laboral.

Metodològicament, cal dir que només ens podem remuntar a l’any 2014 ja que tant la classificació oficial de les ocupacions com la dels nivells formatius han patit canvis que trenquen les sèries i impedeixen comparar resultats més enrere de 2014.

No obstant això, l’anàlisi dels darrers 4 anys permet conèixer com el volum de persones que ocupen un lloc de treball, que no requereix de la formació que han assolit, ha augmentat i tot i que també ho ha fet la població assalariada global, pel repunt de creació d’ocupació dels darrers temps, cada cop hi ha més població treballadora que pateix aquest desajust.

Si bé el 2014 hi havia entorn a 430.000 persones assalariades en aquesta immerescuda situació, el 2017 la xifra ascendeix a gairebé 500.000. I si tenim en compte la incidència del fenomen, és a dir, la intensitat en la que afecta la sobrequalificació, també veiem com es passa d’un 17,2% el 2014 a un 17,8% el 2017.
Els resultats de la taxa de sobrequalificació pels diferents nivells d’estudis indiquen que la població assalariada amb estudis superiors pateix més sobrequalificació (28,6%) que la població assalariada amb educació secundària de 2a etapa (21,3%).

Aquesta situació s’explica en part perquè el mercat de treball català continua ancorat en un model productiu sustentat en feines de poc valor afegit, en sectors precaris i una forta dualitat que condemna a la mà d’obra qualificada a feines fràgils. Mentrestant, la població treballadora disposa d’unes capacitats i coneixements desaprofitats, que sí encaixarien en un mercat de treball diferent, generador de llocs de treball d’alt valor afegit i de qualitat, en sectors innovadors, robustos, que serien més resistents a futures crisis.

Amb això, queda palès que la capacitat i el coneixement de la classe treballadora existeix i s’està malgastant. Ara falta la voluntat per canviar la situació i combatre la conjuntura.

Romina Garcia
Responsable de Mercat de treball, Secretaria de Treball i Economia
CCOO de Catalunya