ENTRADA

El 6 de juliol de 2018, la Sala del Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, va dictar sentència desestimant el recurs de suplicació interposat pel Grup Renfe front a la Sentència de 14 de febrer de 2018, provinent del Jutjat del Social 3 de Girona, sobre tutela del dret fonamental a la llibertat sindical de la Secció Sindical a dita empresa. A més, s’estableix a la sentència un pronunciament sobre la percepció d’una indemnització per danys morals al demandant (Secció Sindical de CCOO)  de 3.000 €.

La demanda inicial, dirigida pel Gabinet Tècnic Jurídic de CCOO, pretén aturar la conducta empresarial i fer front a la vulneració de la llibertat sindical que rep la secció sindical en matèria d’espai per a l’exercici del dret de reunió que inclou la llibertat sindical. Dita conducta, com es veurà, té a veure amb la no adequada posada a disposició d’un local per la Secció Sindical de CCOO a l’estació de trens de Girona.

ELS FETS

La sentència d’instància contenia en la seva decisió l’estimació de la demanda per vulneració del dret fonamental a la llibertat sindical, contra l’empresa Grupo Renfe, per no facilitar a la secció sindical de CCOO un local adequat per el desenvolupament de la seva activitat sindical. Grupo Renfe, hauria de cessar en la seva activitat contrària al dret fonamental i, per altra banda, hauria de satisfer la quantitat de 3.000 € per danys morals a la demandant.
Els fets que es consideren provats per part del jutjador a quo són:

Sobre aquesta base fàctica resoldrà el Tribunal Superior de Catalunya els motius de suplicació de la recurrent Grupo Renfe.

CONTROVÈRSIES I FONAMENTACIÓ JURÍDICA

El primer dels motius de la recurrent és la infracció de legalitat ordinària per la no-adequació del procediment. Resumidament, l’empresa argumenta que no es pot enjudiciar la causa per vulneració de drets fonamentals ja que, en tot cas, és tractaria d’un incompliment del Conveni Col·lectiu, i no pas de l’existència de vulneració de drets fonamentals. Dit motiu és desestimat doncs el TSJ, amb bon criteri, refereix que el dret de reunió sindical forma part de la llibertat sindical de l’article 28 de la CE, per a argumentar-ho cita la STS 2/6/1997 “(...) de haber perjudicado la empresa con su conducta la actuación del sindicato, incumpliendo un deber legalmente impuesto y convencionalmente reproducido y desarrollado en concordancia, habría que estimar concurrente la violación del derecho a la libertad sindical (...)”.

El segon dels motius de la recurrent és que no hi ha hagut menyscabament algun per a la llibertat sindical de CCOO-Renfe, ja que no queda acreditada activitat sindical amb incidències, ni que no es pugui compartir local amb la secció sindical de CCOO a ADIF, ni que això últim hagi causat algun problema als interessos sindicals, etc. Doncs bé, aquest motiu també és desestimat ja que entén el jutjador que el local no és adequat per a dur a terme les funcions representatives, per l’escassa superfície (7x7 m) i pel fet de compartir-se amb una altra secció sindical d’una altra empresa que té necessitats i reivindicacions diferents. El Tribunal reforça dit argument amb un informe de la ITSS que estableix que no és adequat dit local. Sobre el local de Portbou, amb brevetat,  s’estableix que no és adequat ni pel moment de l’oferiment ni per la distribució espaial de la plantilla.

L’últim dels motius d’impugnació de la recurrent es centra en el fet que per a fixar un dany moral s’ha de provar dit dany, sense que sorgeixi de manera automàtica l’aplicació d’una indemnització per danys i perjudicis. En definitiva, s’han de precisar elements objectius per basar el càlcul de la indemnització i aquests no s’han donat. El TSJ desestima dit motiu en virtut de la nova regulació de l’article 183 de la LRJS, en el sentit que sempre que hi hagi una vulneració d’un dret fonamental en l’àmbit d’una relació laboral establerta en sentència, no només hi haurà la nul·litat radical de l’actuació de l’empresa, aturada de l’actuació infractora i reposició al moment anterior de la vulneració, sinó que necessàriament el jutge haurà de fixar una indemnització sense tenir en compte si s’han acreditat perjudicis econòmics, etc. En conclusió, el precepte del 183 de la LRJS reflexa que la vulneració de dret fonamental ja comporta uns danys morals implícits que es generen amb la mateixa vulneració. No obstant això, altres indemnitzacions per danys i perjudicis sí que hauran de ser motivades i provades a la demanda. Entén el tribunal que els 3.000 euros fixats, i conformes amb el 7.8 de la LISOS, pel Jutjat del Social 3 de Girona són proporcionats i condemna a l’empresa per aquest import.

CONCLUSIÓ

Qui jutja, no estima cap de les pretensions de la recurrent i confirma els raonaments de instància, essent significatiu que tingui en compte que la llibertat sindical va més enllà del simple exercici de la pràctica sindical. Així doncs, aquesta ha de ser possible racionalment i s’ha de poder disposar dels mitjans necessaris (en aquest cas el local) per a que no sigui costosa i de difícil accés pels afiliats i afiliades i la resta de treballadors i treballadores.

Finalment, en relació a la indemnització per danys morals es confirma la d’instància per ser proporcionada.

Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

Lluis Casas Prados
Advocat del Gabinet Tècnic Jurídic de CCOO de Catalunya

També de Lluis Casas al Butlletí d’Actualitat Jurídica i Sindical:
Conductes antisindicals que vulneren el dret a la llibertat sindical. Tracte discriminatori a membre de comitè d’empresa: comentari de la sentència del Jutjat Social 3 de Girona d’11 d’abril de 2018 (Assumpte Serveis Municipals de Neteja de Girona SA)