El debat al voltant del Consorci Sanitari de l\u2019Alt Pened\u00e8s i Garraf (CSAPG) s’ha intensificat recentment, eclipsant els reptes de fons del sistema sanitari a la comarca. L’amena\u00e7a reiterada de trencament del Consell Rector per part d’alguns actors pol\u00edtics, disfressada de defensa ciutadana o laboral, desvia l’atenci\u00f3 de les problem\u00e0tiques estructurals i financeres que realment comprometen la qualitat assistencial. \u00c9s imprescindible elevar el to de la discussi\u00f3 i enfocar-la en un projecte sanitari s\u00f2lid i de llarg abast.<\/p>\n\n\n\n
Si b\u00e9 \u00e9s leg\u00edtim criticar la mala praxi en la gesti\u00f3 i la manca de participaci\u00f3, la desproporci\u00f3 entre la causa i la reacci\u00f3 pol\u00edtica, d\u2019aquells que tenen o han tingut responsabilitats sobre la mat\u00e8ria, evidencia una perillosa prioritzaci\u00f3 de l’agenda.<\/p>\n\n\n\n
Moltes vegades es posa el focus en q\u00fcestions de car\u00e0cter accessori, mentre es mant\u00e9 un silenci preocupant sobre les defici\u00e8ncies de fons que pateix la ciutadania i els professionals: la saturaci\u00f3 cr\u00f2nica de les urg\u00e8ncies, les llistes d\u2019espera que generen desesperaci\u00f3 social, les infraestructures hospital\u00e0ries al l\u00edmit, amb d\u00e8ficits estructurals que superen les reformes cosm\u00e8tiques o la fuga de professionals sanitaris cap a centres amb millors condicions laborals i projectes m\u00e9s atractius.<\/p>\n\n\n\n
L’anunci d’un pla d’inversions de 42 milions d’euros resulta insuficient si no s’acompanya d’una estrat\u00e8gia de gesti\u00f3 orientada a resoldre els problemes de la plantilla i els usuaris, i no nom\u00e9s a fer reformes superficials sobre un model assistencial esgotat.<\/p>\n\n\n\n
El problema del CSAPG no \u00e9s local, sin\u00f3 de fons: el sistema de finan\u00e7ament de la sanitat catalana. El CatSalut paga als hospitals segons el volum de feina i la complexitat dels casos que atenen (amb un sistema anomenat Unitat de Mesura Estandarditzada UME). Per\u00f2, en la pr\u00e0ctica, la quantitat de diners que ingressen per cada feina feta \u00e9s m\u00e9s petita que el cost real que t\u00e9 fer-la.<\/p>\n\n\n\n
Aix\u00f2 vol dir que, per norma, l\u2019activitat b\u00e0sica de l\u2019hospital ja neix amb p\u00e8rdues. Els centres no poden guanyar prou diners per a si mateixos i han de demanar constantment ajudes o programes especials per poder tancar els comptes.<\/p>\n\n\n\n
L\u2019hospital pot funcionar molt b\u00e9, per\u00f2 el sistema de pagament ja fa que estigui finan\u00e7at de manera insuficient. Aquest d\u00e8ficit cr\u00f2nic de finan\u00e7ament, combinat amb la pressi\u00f3 per mantenir infraestructures antigues i la dificultat per atraure talent, genera un c\u00f2ctel d’inestabilitat permanent per a la sanitat p\u00fablica al territori.<\/p>\n\n\n\n
El problema de fons no rau en la creaci\u00f3 i exist\u00e8ncia del Consorci Sanitari. La fusi\u00f3 dels centres de l’Alt Pened\u00e8s i el Garraf, formalitzada el 2019, responia a una l\u00f2gica estrat\u00e8gica ineludible de fer xarxa per sobreviure i cr\u00e9ixer, cosa que permet passar d’una estructura sanit\u00e0ria petita a una d’escala mitjana. Aquesta escala \u00e9s fonamental, ja que permet oferir m\u00e9s complexitat i una cartera de serveis m\u00e9s \u00e0mplia, a m\u00e9s de ser un factor clau per retenir professionals de proximitat i facilitar acords amb universitats i projectes de doc\u00e8ncia i recerca. Tot i aix\u00f2, all\u00f2 que realment s’ha tor\u00e7at \u00e9s la gesti\u00f3 i la governan\u00e7a d’aquesta estructura. En aquest context de tensi\u00f3, l’amena\u00e7a de sortir o revertir la fusi\u00f3 esdev\u00e9 una moneda de canvi pol\u00edtica extremadament perillosa. Aquells que reclamin leg\u00edtimament un pla d’inversi\u00f3 plurianual, o altres millores en els serveis annexos als hospitals, no haurien de condicionar l’actual model de consorci a la satisfacci\u00f3 d’aquest pla. Plantejar desfer aquesta estructura per un ultim\u00e0tum pol\u00edtic \u2014sense un debat t\u00e8cnic rigor\u00f3s sobre l’impacte en la cartera de serveis, la p\u00e8rdua d’escala i la garantia d’un finan\u00e7ament alternatiu\u2014 no \u00e9s planificaci\u00f3 sanit\u00e0ria. \u00c9s un moviment arriscat que prioritza el tacticisme per sobre de l’estabilitat i la qualitat assistencial d’un ampli territori. La visi\u00f3 ha de ser necess\u00e0riament territorial, no municipalista.<\/p>\n\n\n\n
La soluci\u00f3 a la crisi actual passa indefectiblement per abandonar la mirada local per enfocar-se en un gran projecte sanitari compartit que exigeix un comprom\u00eds clar i accions immediates. Aix\u00f2 implica implementar un pla de xoc per a urg\u00e8ncies i llistes d’espera mitjan\u00e7ant el refor\u00e7 de plantilla i la coordinaci\u00f3 amb l’atenci\u00f3 prim\u00e0ria, alhora que es defineix un Projecte Sanitari Integral amb una cartera de serveis i complexitat ajustats a les necessitats de la poblaci\u00f3 envellida i pluripatol\u00f2gica. La prioritat laboral ha de ser el desbloqueig de les convocat\u00f2ries de places mitjan\u00e7ant la negociaci\u00f3 entre la direcci\u00f3, el CatSalut i la RLPT, complementat amb un pla s\u00f2lid de retenci\u00f3 de professionals basat en condicions laborals dignes i projectes docents i de recerca.<\/p>\n\n\n\n
Perqu\u00e8 aquest projecte territorial sigui un \u00e8xit, cal un acord ampli que vagi m\u00e9s enll\u00e0 dels murs d’un hospital o altre i abasti el conjunt del territori i el seu ecosistema de mobilitat i talent. La sanitat p\u00fablica es defensa garantint que la ciutadania de l’Alt Pened\u00e8s pugui accedir al nou centre de refer\u00e8ncia de Vilanova i la Geltr\u00fa amb dignitat, i viceversa. Aix\u00f2 implica una defensa activa de la millora de la mobilitat intercomarcal, infraestructures com el Tren Orbital i una xarxa d’autobusos eficient i ben connectada.<\/p>\n\n\n\n
\u00c9s imprescindible abordar la inefici\u00e8ncia del sistema de finan\u00e7ament per UME (Unitat de Mesura Estandarditzada), que sistem\u00e0ticament infravalora el cost real de l’activitat hospital\u00e0ria. Cal exigir un nou model de finan\u00e7ament al CatSalut que cobreixi els costos reals i garanteixi la sostenibilitat del Consorci.<\/p>\n\n\n\n
\u00c9s necess\u00e0ria la dignificaci\u00f3 professional: Un pla de xoc que combati la inestabilitat laboral i millori les condicions de treball i els sous de tot el personal.<\/p>\n\n\n\n
La crisi actual no \u00e9s de model, sin\u00f3 de govern i gesti\u00f3. La direcci\u00f3 del CSAPG i el Consell Rector han de promoure una transpar\u00e8ncia radical (auditant les inversions i els resultats) i una major pluralitat i participaci\u00f3 de la RLPT i la ciutadania. Les decisions unilaterals que afecten la plantilla o els usuaris han de ser substitu\u00efdes per la negociaci\u00f3 i la corresponsabilitat.<\/p>\n\n\n\n
En conclusi\u00f3, el que ens hi juguem en el CSAPG no \u00e9s un localisme de campanar, sin\u00f3 la possibilitat de tenir un projecte sanitari potent, estable i de futur. El que est\u00e0 en joc no \u00e9s qui exerceix la presid\u00e8ncia o qui obt\u00e9 el millor titular, sin\u00f3 la capacitat de garantir una sanitat p\u00fablica de qualitat a l’altura de les necessitats del Pened\u00e8s i el Garraf per als pr\u00f2xims anys, una responsabilitat real de tots els actors implicats.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"