La congelació de les tarifes per al 2016 és una bona notícia
Durant els darrers dies hem assistit a un intercanvi de pronunciaments i d’informacions en relació amb les tarifes per aplicar durant el 2016 a les xarxes de transport públic de Barcelona i el seu entorn. Finalment, el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat ha anunciat un acord entre la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea metropolitana de Barcelona, per mantenir els preus durant el proper exercici.
Des de fa anys, des de CCOO de Catalunya hem denunciat reiteradament que les entitats socials (associacions de veïns, organitzacions de consumidors, sindicats, associacions de defensa del transport públic, etc.) hem estat marginades en la presa de decisions amb referència a les tarifes del transport públic. Tot i ser membres del Consell de Mobilitat de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de Barcelona, acabem rebent més informació pels mitjans de comunicació que pels representants del Govern de la Generalitat i de les corporacions municipals que formen part d’aquest organisme.
Un cop més es manté la política de convocar les entitats per comunicar-nos els increments de les tarifes una vegada han estat aprovats, en una política de “fets consumats”, sense permetre que els representants socials puguem participar en el procés, la negociació, donar l’opinió o, fins i tot, presentar alternatives.
Aquesta manca de respecte vers la participació resulta encara més greu si tenim en compte que des del Departament de Territori i Sostenibilitat es van comprometre a organitzar un gran debat sobre el marc de tarifes del transport públic durant la primera etapa del Govern Mas. Han passat més de quatre anys d’aquella sessió del Consell de la Mobilitat, s’han produït importants mobilitzacions ciutadanes i no s’ha donat sortida a aquest compromís polític. No és una bona manera d’avançar en la construcció d’una nova societat.
Al nostre judici, no es pot perpetuar la manca de participació efectiva de la societat en la presa de decisions que afecten directament la prestació de serveis bàsics. No és admissible que les diverses administracions implicades continuïn sense impulsar veritables processos participatius per permetre el consens, difondre informació i obtenir millor receptivitat.
A la resta d’autoritats territorials de la mobilitat (equivalents a l’ATM de Barcelona, i amb una abreviatura anàloga) s’han produït situacions similars, tot i que en el cas de Tarragona funcionen certs canals d’interlocució. L’exemple més greu d’aquesta negativa situació l’observem en relació amb l’adjudicació dels contractes de la T-Mobilitat, que s’acabarà implantant arreu de Catalunya. No és fàcil obtenir dades sobre el seu funcionament, les tarifes, la implantació efectiva, etc.
Davant d’aquesta situació, des de CCOO de Catalunya volem reiterar la necessitat de garantir la participació dels agents socials en tot el procés per negociar les tarifes del transport públic de cada ATM, mitjançant institucions consultives, i no merament informatives, per garantir que els drets dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin estar convenientment representats en aquests processos. Per això cal que les administracions públiques posin en marxa una taula de diàleg social sobre les tarifes i el finançament del transport públic, tal com es va anunciar. Aquesta taula hauria d’incloure, com a mínim, la CONFAVC, la PTP, Stop Pujades i els sindicats majoritaris, organitzacions que hem treballat repetidament en la defensa d’un transport públic accessible i de qualitat.
Des de CCOO valorem com a positiu el fet de no incrementar els preus dels títols de transport a l’àrea de Barcelona, ja que trenquen amb la tendència a aprovar pujades que, en diversos anys, superaven amb escreix la dada de l’IPC. També cal valorar l’ampliació de l’edat d’utilització de la T-12 fins als 14 anys. Tot i que ja estava planificat arribar fins a usuaris i usuàries de 16 anys, la mesura havia quedat aturada i ara es reactiva.
Però el debat sobre el transport públic, un veritable dret ciutadà, va molt més enllà de l’evident repercussió dels seus preus sobre el conjunt d’usuaris i usuàries. El procés que reclamem ha de permetre el compromís de la societat per mantenir i millorar les xarxes de transport, valorant la seva contribució a la reducció d’impactes ambientals, de reducció de l’accidentabilitat, d’optimització de recursos, etc. Fins i tot caldrà pensar a cercar noves fonts de finançament, tal com passa a altres estats europeus, ja que hi ha un gran deute acumulat per l’explotació d’aquests serveis i que s’ha de controlar. En el cas de l’ATM de Barcelona se situa en més de 500 milions d’euros. Així, també es pot considerar com a positiu l’estalvi assolit per aquesta administració.
A les empreses amb què operen els autobusos, ferrocarrils o tramvies (la majoria, públiques) hi ha milers de treballadors i treballadores, que moltes vegades no són considerats a l’hora de planificar la seva gestió ni de valorar la seva bona feina. La seva participació és fonamental per millorar l’eficiència del sistema, ja que són, precisament, els seus millors coneixedors.
CCOO de Catalunya reclama una política encara més decidida de foment de l’ús del transport públic, amb la fidelització dels seus usuaris i usuàries, i que permeti l’accés a les persones amb un major risc d’exclusió social, massa restringit en l’actualitat.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 10 de desembre de 2015