CCOO de Catalunya considera un avenç l’entrada en servei de la nova xarxa de bus

Tot i que caldria desplegar plenament el servei i millorar les prestacions

CCOO de Catalunya reitera el seu suport a la implantació de la Nova Xarxa de Bus (NXB) de l’Ajuntament de Barcelona, que avui desplega una segona fase rere la d’octubre de 2012.

La priorització del transport públic sobre l’ús indiscriminat del vehicle privat és beneficiós per a la ciutadania més enllà de les millores pels usuaris directes del servei. La NXB pot permetre captar més usuaris, reduir costos d’explotació (baixant la pressió sobre tots els contribuents), minvar la congestió urbana… Tanmateix, també ha de contribuir a una millora la qualitat de l’aire, que any rere any supera a Barcelona i el seu entorn els nivells de seguretat definits per la Unió Europea. Cal recordar que estudis recents de la OMS vinculen la presència de gasos i partícules contaminants (cas de moltes estacions barcelonines) amb la proliferació del càncer entre els ciutadans, especialment entre els que viuen a prop de grans vies de trànsit.

Aquesta fase de la NXB, que avui es posa en marxa amb 5 noves línies, permet redefinir el trajectes dels autobusos regulars d’una manera integral, apropant-se a funcionar veritablement com una xarxa seguint criteris de racionalitat, facilitat d’ús i connectivitat. És destacable tenir en compta que la NXB ja absorbeix un 16% dels viatges realitzats en bus (prop de 180 milions l’any 2012 en el cas de TMB), i que el seu potencial és molt important (ha d’arribar a 28 línies).

Un fet destacable és que l’ajuntament de Barcelona ha après de les errades de l’any passat, on van haver-hi evidents mancances en la informació. Aleshores tampoc les freqüències corresponien a la demanda dels usuaris. Tant des de CCOO de Catalunya com des d’altres entitats ja vàrem alertar d’aquest fet als responsables de mobilitat. És de justícia reconèixer que en aquesta fase s’han corregit bona part dels problemes de 2012, amb explicacions prèvies a les entitats i amb una potent senyalítica sobre la via pública.

Tot i que aquest avenç, des de CCOO de Catalunya considerem que la NXB encara no satisfà les expectatives plantejades en el mateix projecte de TMB. La freqüència de pas és l’aspecte més sensible per generar un servei atractiu per als usuaris, i per això s’ha de garantir la regularitat dels serveis, mitjançant l’aprofitament més òptim dels vehicles. Així, a mode d’exemple, cal avançar en la prioritat semafòrica dels autobusos, encara poc explotada a Barcelona, el que faria reduir la durada dels trajectes i fins i tot les emissions contaminants. De la mateixa manera, es fa necessari incrementar els trams de carril bus, l’entrada i sortida per qualsevol porta dels vehicles (la línia H12 permet aquesta opció a les noves unitats), facilitar la venda de bitllets a peu de carrer, etc.

La ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana (la primera fase arribava fins a ‘Hospitalet de Llobregat, i ara fins a Badalona passant per Sant Adrià del Besòs) tenen una oportunitat per avançar cap a un esquema de mobilitat més sostenible i segur. Una de les seves contribucions podria ser la reducció dels accidents de trànsit per raons de feina, el que provoca un alarmant 30% de les morts dels treballadors, segons les dades de la Dirección General de Tráfico.

Malgrat tot això, és necessari solucionar algunes de les disfuncions del servei. Des de CCOO de Catalunya considerem que és necessari considerar una xarxa de transport públic de superfície única, basada en tots els modes de transport convenientment aplicats, buscant sinèrgies amb la resta de modes de transport, especialment la xarxa de metro i de tramvia (aquest pendent, encara, de la necessària connexió dels seus dos ramals). De manera concreta, trobem a faltar una major atenció a la principal àrea productiva de Catalunya i on treballen milers de treballadors, el polígon de la Zona Franca.

Finalment, també considerem necessari que el número de fases d’entrada en servei de la NXB es redueixin, donat que cada cop que s’enceta una nova fase es produeix un soroll mediàtic i social que provoca que els canvis siguin percebuts d’una forma molt més negativa.