Valoració de les dades de l'IPC de juny de 2018

Per a CCOO de Catalunya, el nou Acord interprofessional de Catalunya (AIC) és una eina que frena l'empobriment adquisitiu dels treballadors


Foto A Catalunya, l’IPC interanual del juny se situa en el 2,4%, una dècima per sobre de l’IPC anterior i una dècima per sobre de l’indicador estatal (2,3%). Aquesta tendència inflacionista es deu a l’acceleració dels preus de carburants, lubricants i gasoil. Els béns i serveis que més s’han encarit han estat el transport (6,6%), els aliments i begudes no alcohòliques (2,7%), l’habitatge (2,3%), les begudes alcohòliques i tabac (2,3%), les comunicacions (2,1%) i els hotels, cafès i restaurants (2,1%). La resta de grups també s’han encarit tot i que en menor mesura.

En termes mensuals, l'IPC a Catalunya és del 0,3%, sis dècimes per sota de l’indicador anterior, influenciat per la caiguda dels preus del vestit i el calçat per l’inici de les rebaixes. Al juny, però, s’han encarit l’oci i la cultura (0,9%), l’habitatge (0,5%), el transport (0,3%) i els aliments i begudes no alcohòliques (0,3%), entre d’altres.

En l'àmbit estatal, l'IPC interanual del juny puja i se situa en el 2,3%, dues dècimes per sobre de l’índex anterior, els grups més inflacionaris són el transport (6,1%) i l’habitatge (2,6%) a causa de l’increment dels preus de l’energia. Pugen també els preus dels aliments i begudes no alcohòliques (2,5%) i els hotels, cafès i restaurants (1,7%).

Pel que fa a l’índex mensual, a l’Estat l’índex general dels preus baixa sis dècimes, fins al 0,3%, marcat per l’efecte de les rebaixes del vestit i el calçat. Per altra banda, pugen els preus de l’oci i la cultura (0,9%), habitatge (0,5%), transport (0,4%) i hotels, cafès i restaurants (0,3%).

La inflació subjacent estatal, és a dir, l'estructural, que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, cau una dècima i se situa en l’1,0%.

L’IPCH espanyol augmenta un punt respecte del mes anterior i se situa en el 2,3%, tres dècimes per sobre de l’indicador de l’eurozona (que puja una dècima fins al 2,0%).

CCOO considera que:

- Els costos laborals totals han quedat pràcticament estancats durant molts anys (0,7% al 2015; 0,1% al 2016 i -0,3% al 2017) malgrat el creixement continuat del PIB des del 2014 (1,8%; 4,2% al 2015; 3,6% al 2016 i 3,3% al 2017). Aquest fet ha comportat un empobriment adquisitiu dels treballadors i treballadores.
- Des del 2008 i fins al 2016 els sous i salaris reals han caigut un 10,6%. En termes nominals i acumulats, des del 2008 els sous i salaris han pujat un 3,6% en terme mig però la inflació acumulada ha estat del 14,2%.
- En 9 anys (des del 2008 i fins al 2017) s’han destruït 148.300 llocs de treball i s’han expulsat 306.000 persones del mercat laboral. En 6 anys (des de l’aprovació de la reforma laboral i fins al 2017) s’han creat 68.000 nous llocs de treball però s’han expulsat 184.200 persones del mercat laboral.
- L’increment acumulat de preus dels béns i serveis bàsics (especialment aliments i habitatge) perjudica els treballadors i treballadores amb salaris més baixos, especialment els de la gent jove i les dones.

CCOO valora el nou Acord interprofessional de Catalunya (AIC) com un instrument per frenar la caiguda de poder adquisitiu dels treballadors i treballadores. En aquest sentit, aquest Acord interprofessional suposa:

- El compromís de creixements salarials i, per tant, un fre a la pèrdua de poder adquisitiu davant l’avenç de la inflació actual i dels propers anys. Els augments salarials pactats són del 2% i un 1% lligat a conceptes que es determinin als convenis per als anys 2018, 2019 i 2020.
- En el marc de la contractació, l’acord suposa un impuls per a l’ocupació estable i, conseqüentment, dels ingressos salarials estables que han de permetre els treballadors i treballadores viure en condicions dignes.
- Pel que fa als salaris dels treballadors de les empreses multiserveis, l’acord reforça l’aplicació mínima salarial del conveni col·lectiu sectorial corresponent a l’activitat objecte de subcontractació.
- Els increments salarials i l’estabilitat en l’ocupació, a més a més, tenen com a conseqüència l’increment de la recaptació per cotització i, per tant, ajuden a fer més sostenible el sistema i les prestacions de la Seguretat Social.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 13 de juliol de 2018
13/07/2018

 

© CCOO de Catalunya | Avís legal | RSS |

ccoo.cat utilitza cookies pròpies i de tercers per a millorar l'experiència d’usuari. Més informació sobre la política de cookies