Montse Ros, secretària general de la Federació de CCOO de Catalunya, escriu un article en homenatge al professor mort la setmana passada en un institut de Barcelona
Gràcies per l’exemplaritat
Educar
amb l’exemple no és una manera d’educar, és l’única manera d’educar. Els vells mestres ho saben i el professorat de l’institut Joan Fuster
ho ha mostrat fins en una situació tràgica. Al professor Abel Martínez Oliva,
li va costar la vida.
L’essència de l’educació consisteix a ajudar
infants i joves a créixer, a madurar, a tenir capacitat no només per passar
exàmens, sinó per passar la vida. Naturalment, doncs, l’educació no es produeix
només dins les aules, sinó que, com afirma Joan Manuel del Pozo, una societat o és educadora o serà lamentablement
deseducadora.
Aquesta setmana s’ha posat de manifest la
tensió entre l’acció de les escoles i l’acció lamentablement deseducadora d’alguns
mitjans de comunicació, que no han dubtat a traspassar els límits de la bona
educació, del respecte, de la intimitat, de la protecció de les persones més
vulnerables, fins i tot de la veracitat, quan s’escampaven notícies i detalls
abans de ser degudament contrastats. Estan convençuts que la nostra societat
comprarà més el sensacionalisme que el rigor. I potser tenen raó…
Mentre, la comunitat educativa de Catalunya,
sense excepció, s’organitzava per donar una sortida educativa al dol i
l’angoixa. Ens vam posar d’acord i vam preparar, per al migdia de l’endemà, una
petita cerimònia respectuosa, que constituís un homenatge al professor mort,
una canalització del dol, i una mostra de solidaritat. Cada centre, cada escola
ho va expressar com va considerar que seria millor per al seu alumnat. Es van
dedicar hores de classe a parlar, a analitzar, a pair els fets de dilluns.
Les persones que ens dediquem a l’educació
sabem, com escrivia Robert J. Sternberg que la intel·ligència inclou la gestió
de les emocions, la capacitat d’acció, la tenacitat, la resistència a la
frustració, el control dels impulsos, l’acceptació de la crítica, la superació
de les dificultats, l’empatia i el compromís amb els altres, la bondat. Aquests
i d’altres talents no els mesura PISA, ni cabran en les 350 preguntes de la revàlida
de Wert, ni mereixen gaire atenció en els pressupostos de la Generalitat.
L’educació no pot ser només l’economia del coneixement.
La comunitat educativa ha estat, en paraules
de José Antonio Marina, la consciència
educativa de la societat. Ha mostrat criteri i camí. Que ho senti qui ho ha de sentir per fer el
què s’ha de fer.
Gràcies a Abel Martínez, gràcies a David
Jurado, gràcies a l’equip pedagògic de l’Institut Joan Fuster, gràcies a
l’AMPA i gràcies a la comunitat educativa del país. Heu convertit una tragèdia
en una lliçó. Un acte de maduresa, un acte d’amor. L’exemple.
Montse Ros
Secretària general de la Federació de CCOO de
Catalunya