CCOO de Catalunya donem suport al Pla de desenvolupament de polítiques actives perquè s’engeguin mesures per a l’ocupació a Catalunya, al marge de l’aprovació definitiva dels pressupostos generals de l’Estat per al 2012
CCOO de Catalunya, conscients de la urgència que s’activin programes públics per millorar l’ocupabilitat de les persones aturades al nostre país, hem participat activament en l’elaboració del Pla de desenvolupament de polítiques actives (PDPA) 2012-2013.
Aquest Pla és la concreció, en forma de programes i línies d’actuació, del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) que configuren la seva cartera de serveis, dels objectius de l’Estratègia catalana per a l’ocupació (ECO), que esdevé la translació a escala nacional de l’Estratègia europea per a l’ocupació (Estratègia 2020).
El fet que s’acabin d’aprovar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012, i quedin pendents d’aprovació els pressupostos generals de l’Estat per al 2012, ha dificultat l’assignació pressupostària de cada una de les mesures del Pla, però, gràcies a la pressió sindical s’ha establert el compromís d’iniciar i desenvolupar les mesures que es puguin finançar amb pressupostos certs, i prioritzar la resta de mesures per consens en el si del Consell de Direcció del SOC.
Amb l’acord sobre el PDPA volem contribuir a sortir de la crisi mitjançant mesures urgents adreçades a persones, sectors i territoris des de la concertació social i territorial.
CCOO de Catalunya considerem que les mesures del PDPA són un primer pas important per millorar l’ocupabilitat de les persones aturades i per contribuir a reduir l’atur, però cal apostar per prioritzar els serveis públics, la seva qualitat i un sistema d’ocupació adaptat i proper a les necessitats de la ciutadania i les empreses, des del millor coneixement de les necessitats territorials en matèria d’ocupació.
En aquest sentit, CCOO de Catalunya manifestem el nostre rebuig a l’externalització i la privatització de la intermediació laboral, en la mesura que pot suposar, no només l’externalització dels serveis, sinó també de la responsabilitat pública i la no-garantia d’equitat. Cal apostar realment per millorar la qualitat del SOC, amb millores en els recursos materials i humans, perquè la ciutadania i les empreses recuperin la confiança en el SOC com a eina eficaç per casar ofertes i demandes de treball.
Les més de 775.000 persones aturades a Catalunya han de ser el centre de les polítiques d’ocupació i s’ha d’evitar la criminalització o fer recaure sobre qui no té feina la responsabilitat sobre la seva situació. Es fa inexcusable la dotació de mecanismes que facilitin el retorn al mercat de treball de qui ha perdut la feina i, al mateix temps, garantir la seva protecció econòmica.
El Govern de la Generalitat també ha d’actuar per reactivar l’economia, i deixar de contraure-la amb retallades, que només persegueixen la reducció del dèficit. Cal un nou sistema fiscal més just i que millori els ingressos públics per possibilitar la injecció de diners públics a l’economia. Només es crearà ocupació quan les empreses necessitin ampliar plantilles per ser capaces de produir si hi ha demanda, i no per la imposició (o el suport a) d’una reforma laboral, que no crearà ocupació perquè només se centra en el fet d’abaratir i facilitar l’acomiadament, que debilita la negociació col·lectiva, que imposa la flexibilitat interna, que manté la precarietat laboral i la temporalitat emmascarada per un suposat contracte indefinit amb un període de prova d’un any…