Davant les xifres sobre expedients de RMI deixats de pagar fetes públiques pel Govern, CCOO de Catalunya posa de manifest que el frau generalitzat denunciat per la Generalitat al mes d’agost no existeix
Cinc mesos després de la modificació de la llei de la RMI i de l’actuació duta a terme pels Departaments de Benestar Social i Família i d’Empresa i Ocupació, responsables del PIRMI, al mes d’agost passat amb l’únic objectiu de reduir dràsticament el cost del programa, les dades fetes públiques pel Govern sobre extinció o suspensió de prestacions demostren que, tal com vam avançar en el seu dia des de CCOO de Catalunya, no existeix frau generalitzat en el cobrament de la RMI.
Durant tot l’any 2011, van deixar-se d’abonar 4.521 prestacions de la RMI; els motius per a deixar de pagar-se van ser:
– 1.510 casos perquè els beneficiaris van sortir de Catalunya sense comunicació a les autoritats
– 1.100 perquè no es van presentar a l’entrevista concertada via edicte, després de no ser localitzats a la seva adreça
– 497 que no van presentar-se a entrevistes concertades
– 958 perquè els seus ingressos superaven el Salari Mínim Interprofessional
– 434 perquè dedicaven la RMI a activitats no de subsistència
D’acord amb el que entenem per frau (estafa, engany realitzat per eludir obligacions legals i obtenir un benefici en perjudici d’altres persones o organitzacions), podem afirmar que cap de les raons per les quals s’han cancel•lat les prestacions constitueix frau.
No presentar-se a requeriments de l’Administració, en tot cas, podria considerar-se incompliment d’obligació vinculada a la prestació.
Disposar d’ingressos superiors al SMI, quan la norma a l’empara de la qual es va concedir la prestació situava el llindar de rendes per sobre d’aquesta quantia (norma prèvia a la modificació legal d’agost de 2011), no és voluntat d’engany de la persona beneficiària, sinó no compliment dels requisits per modificació legal d’aquests.
Determinar si una activitat és o no de subsistència és prou subjectiu, com per posar en dubte la voluntat defraudatòria de les persones beneficiàries en el destí de la RMI.
Per últim, qui va sortir de Catalunya sense comunicació no va cometre un frau, sinó que va incomplir una obligació que condiciona la prestació.
Així doncs, des de CCOO de Catalunya instem el Govern de la Generalitat de Catalunya que es retracti públicament de les acusacions que, sense fonament, va fer sobre el frau generalitzat comés per les persones perceptores de la RMI, així com de les mesures desproporcionades per a combatre les presumptes irregularitats comeses entorn del PIRMI.
El dispositiu que es va posar en marxa al mes d’agost per detectar irregularitats, va semblar més un desplegament policial contra presumptes delinqüents que un tràmit administratiu de control en el cobrament d’un ajut assistencial. El fet de fer-se en ple mes d’agost, amb un canvi radical en el mètode de pagament com va ser el lliurament de talons nominatius (amb el cost que per a l’emissor i el receptor comporten) a adreces de persones que, en molts casos com a conseqüència de la seva situació de precarietat econòmica i inestabilitat social i personal, varien contínuament de residència, i amb una modificació legislativa de les condicions d’accés i permanència al programa, demostra que l’única voluntat del Govern era l’estalvi econòmic i traslladar a l’opinió pública la criminalització de les persones que perceben ajuts públics.