El Govern, de forma unilateral, limita l'accés a la RMI, sobretot a persones immigrants, i pot posar al límit la supervivència de moltes famílies al exigir que no disposin de rendes durant l'any anterior a la sol·licitud de la prestació
CCOO de Catalunya denuncia que es posa en perill la cohesió social al nostre país per l'enduriment de les condicions d'accés a la renda mínima d'inserció
El Govern de la Generalitat, ha modificat la Llei 10/1997 de la renda mínima d’inserció, i ho ha fet de forma poc transparent, utilitzant el Projecte de llei de mesures fiscals i financeres que acompanya el Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a 2011.
Aquest projecte de llei s’havia sotmès a la consideració del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, però sense que hi formés part del mateix, allò referit a la modificació de la normativa sobre renda mínima d’inserció. Al nostre entendre, aquest fet constitueix una mostra del poc respecte que el Govern està mostrant pels espais de concertació social i per un òrgan consultiu i d’assessorament del Govern en matèries socioeconòmiques, laborals i ocupacionals com el CTESC.
El programa interdepartamental de la RMI va nèixer el 1990, com a resposta a la situació de desprotecció social i econòmica que la crisi, el creixement de l’atur i l’enduriment en l’accés a les prestacions per atur van provocar, i ho va fer gràcies al consens entre els sindicats majoritaris i el Govern Pujol.
Ara, un nou Govern de CiU decideix, unilateralment, modificar radicalment el PIRMI, sense obrir cap àmbit de diàleg social i contradient allò que l’Acord estratègic, encara en vigor fins a finals d’any i amb el compromís adquirit en l’Acord d’investidura per part de l’Executiu de donar-li continuïtat, determina respecte la necessitat de redissenyar la RMI per a millorar la cobertura que ofereix, incrementar i adaptar les mesures d’inserció que l’acompanyen i adaptar-la als nous perfils de l’exclusió a Catalunya.
176.380 persones aturades registrades no disposen de cap tipus de protecció econòmica, el que suposa el 29,3% del total d’aturats, si es té en compte que no totes les persones sense feina consten en aquest registre, la xifra de desprotecció pot ser molt superior, i té una tendència a l’alça mes rere més, atès que l’atur de llarga durada està provocant que tant prestacions contributives com susbsidis per atur vagin reduint-se a mida que es prolonga la crisi. L’INE calcula en més de 168.000 el total de llars sense que cap membre treballi. Davant d’aquest escenari, el Govern limita l’accés a la RMI a milers de potencials beneficiaris.
La nova residència exigida per a accedir al dret suposa que persones amb la mateixa necessitat assistencial rebin un tracte diferent per raó del seu origen. Cal no oblidar que la norma vigent ja exigeix la condició de residència legal al nostre país, per tant, requerir un mínim de residència continuada i efectiva a Catalunya de dos anys d’antelació a la sol•licitud només persegueix reduir el nombre de persones que puguin accedir a la RMI, podent vulnerar, així, un dret a persones de forma legal resideixen i han pogut estar treballant al nostre país. Històricament les persones estrangeres han romàs períodes curts de temps a la RMI, només ho han fet en moments de pèrdua d’ocupació sense dret a protecció per atur, però han abandonat el programa per treballar, motivació principal per a emigrar, i que les taxes superiors d’activitat i les estades més curtes en situació d’atur (fins que la crisi està afectant intensament el col•lectiu de treballadors estrangers) de les persones immigrants respecte les autòctones així ho reflecteixen.
El risc d’exclusió social i econòmica de les persones immigrants és superior, ja que no tenen un coixí familiar ni social al país d’arribada.
Per altra banda, es deixa sense efecte la modificació que reduïa d’un any a quatre mesos el període de còmput del límit d’ingressos. Això suposarà que persones o unitats familiars que hagin perdut l’ocupació i hagin percebut algun ajut econòmic temporal podran quedar exclosos de la RMI si la percepció s’ha produït en el darrer any, sense que disposin, tampoc, de recursos econòmics de subsistència, ja que ha de recordar-se que la RMI és el darrer recurs econòmic per a moltes persones aturades. La situació de necessitat econòmica pot ser, en alguns casos, límit.
Des de CCOO de Catalunya estem exigint que la RMI s’adapti a les noves realitats socials, econòmiques i laborals. Així mateix, hem col·laborat per a trobar alternatives que solucionessin el problema de la cronificació en el programa de la RMI de determinats col·lectius. Limitar a un màxim de 60 mesos la percepció de la prestació, de forma generalitzada, al marge de la situació personal i familiar, no considerem que sigui una alternativa adequada. Sobretot en un moment com l’actual, amb perspectives de recuperació de l’ocupació a llarg termini i amb un elevat nombre de persones amb més de 50 anys amb escasses oportunitats de retorn al mercat de treball, per qui la RMI pot ser la darrera alternativa per aconseguir ingressos fins a la seva edat de jubilació.
Per tant, des de CCOO de Catalunya denunciem la manera com el Govern ha dut a terme la reforma de la RMI, al marge dels agents socials. La modificació legislativa només respon a la voluntat reduir el cost del programa de la RMI, sense tenir en compte el seu objectiu primordial: la inserció social i laboral i la cobertura econòmica de les persones desprotegides. Enlloc de repensar la RMI per a adaptar-la a la nova realitat social, marcada per l’atur i una creixent desprotecció econòmica, amb la implementació de la renda garantida de ciutadania, dret reconegut per l’Estatut d’autonomia de Catalunya com a darrera garantia d’ingressos per a qui no té feina ni recursos alternatius, i amb l’establiment d’itineraris d’inserció personalitzats que facilitin el seu retorn al mercat de treball, el Govern s’ha limitat a endurit les condicions d’accés, posant greument en perill la cohesió social del nostre país.
Compartir a:
07/06/2011