A l’agost disminueixen els serveis d’atenció a les persones
A Catalunya, segons dades d’IDESCAT per al 2015, dels més de set milions i mig de població (3.790.996 dones i 3.643.299 homes) més de sis-centes mil persones tenen més de 80 anys (285.291 dones i 161.473 homes) i de 65 a 79 anys son més de nou-centes mil ( 503.094 dones i 427.459 homes).
D’aquest milió i mig de persones més grans de 65 anys, tot i no ser l’única franja d’edat potencialment dependent, una part important entra en la categoria que el mateix Departament de Treball i Afers socials i Famílies defineix com a “dependència”, és a dir la necessitat d’ajuda que té una persona per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària, derivada de l’edat, la malaltia i/o la discapacitat, i lligada a la falta o pèrdua d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial.
Segons dades publicades pel Departament dels 562.416 sol·licitants (el 63%, 352.639 dones i el 37%, 209.777 homes) només 140.378 (66%, 92.409 dones i 34%, 47.969 homes) són, segons el mateix Departament, persones considerades beneficiàries.
Hi ha un de calaix gran entre la població que potencialment podria necessitar serveis bàsics i/o especialitzats d’atenció social a la dependència així com, i aquest és especialment alarmant, entre la població demandant i la que finalment esdevé beneficiaria del Sistema.
Segons les darreres dades de l’EPA (Enquesta de la Població Activa) la taxa de població inactiva, és a dir que ni es considera ocupada ni cerca feina, va augmentant, majoritàriament entre les dones, en gran part el motiu és per atendre responsabilitats i necessitats de cura.
La situació s’agreuja a l’agost
En els mesos d’estiu, i molt especialment a l’agost, aquesta precarització encara es fa més evident pel que fa als ritmes i els serveis d’atenció a les persones. Aquesta és una qüestió que massa vegades passa desapercebuda i que tot i esdevenir motiu de polítiques socials potents, massa vegades cau de l’agenda dels Poder públics.
Tant els serveis i recursos sanitaris com els educatius i de lleure, com els d’atenció social s’han vist greument afectats al llarg dels darrers anys per les retallades, privatitzacions i externalitzacions, en definitiva pel canvi de model que ha suposat menys recursos, precarització dels serveis, menys professionals treballant, mes desregulació de l’ocupació, acomiadaments, no contractació, parcialitat i temporalitat. La destrucció de l’ocupació com a conseqüència de les retallades i la precarització derivada del canvi de model públic a privat o externalitzat , l’augment de les ratios d’atenció, la precarietat d’alguns sectors professionals com el de la Geriatria, per citar-ne un, posen en perill els mínims de qualitat d’aquests serveis així com precaitza les condicions laborals per a una part important de professionals de tots els àmbits de la cura i la dependència que suporten part del sistema gràcies a l’alt nivell d’implicació, professionalitat i vocació.
És més que viscut, patit i conegut per moltes persones a Catalunya, amb un gran impacte sobre les dones, que l’atenció a l’esmentada “dependència” s’està sufragant per part dels i de les usuàries i dels familiars que se’n fan càrrec. Segons la doctora i investigadora Júlia Montserrat Codorniu, tot i que la llei 39/2006 va suposar un gran pas per a la ciutadania ja que l’Estat reconeixia el dret de les persones en situació de dependència a ser objecte de protecció social pública les retallades han suposat un retrocés molt gran. A Catalunya qui sosté amb grans sacrificis, mitjançant el copagament -abusiu per a les rendes mitjanes i baixes- no redistributiu i suporta una part important de gruix del cost de la Dependència son els mateixos usuaris i usuàries, i tot i així no és suficient.
Demandes de CCOO de Catalunya davant d’aquesta realitat preocupant i alarmant
-
Revisió integral a nivell estatal i a Catalunya del Sistema d’atenció a la dependència.
-
Revisió del copagament en rendes baixes i mitjanes.
-
Acompliment del la Resolució 17/XI del Parlament de Catalunya, sobre la situació d’emergència social, la reactivació econòmica, la gestió pública i la necessitat d’una resposta institucional especialment l’article VII del Decret 17/XI sobre la dependència: més places de residències amb finançament públic, el creixement dels serveis d’atenció domiciliaria, el creixement de prestacions econòmiques vinculades.
-
Aprovació de la Renda Garantida de Ciutadania.
-
Desplegament de la creació de llocs de treball de qualitat i amb salaris dignes.
-
Protecció de les condicions de treball dels i les professionals de tot l’àmbit del treball de la cura i del de la dependència.
