Seminari Salvador Seguí - CCOO de Catalunya

Mercat, globalització i nació

A propňsit del debat sobre la unitat de mercat i el model d'Estat

Participa en el debat!

A propňsit del debat sobre la unitat de mercat i el model d'estat, el Seminari Salvador Seguí hem elaborat un document Mercat, globalització i nació, dividit en dues parts, en el qual volem que el conjunt de l'afiliació pugui fer les seves aportacions. Moltes grŕcies per les vostres reflexions.

Per descarregar les dues parts del document cliqueu al següents links:

1.- Mercat, Globalització i Nació

1.1. Breu evolució histňrica
1.2. Algunes conseqüčncies que es deriven d'aquests processos
1.3. Reaccions d'oposició al procés de descentralització política de l'Estat
1.4. Quins continguts incorpora el nou Estatut de Catalunya
1.5. Instrumentalització del concepte d'unitat de mercat

2.- Posició i propostes de CCOO de Catalunya

Societat 14/05/2010 Mercat, globalització i Nació Per Seminari Salvador Seguí A propňsit del debat sobre la unitat de mercat i el model d'Estat 1. Breu evolució histňrica D'un estat centralista a un estat autonňmic . - Amb l'aprovació de la Constitució l'any 1978 es posa en marxa l'Estat de les Autonomies i es passa d'un estat fortament centralitzat a un estat autonňmic. - Es tracta d'un procés de descentralització política , no només administrativa, i per tant amb capacitat per part dels diferents parlaments i governs de regular de manera diferent i diversa les competčncies que els són prňpies . - L'any 1986 Espanya s'incorpora a la Unió Europea i posteriorment forma part de la Unió Econňmica i Monetŕria. - S'obre un procés de transferčncia de competčncies de l'Estat cap a les comunitats autňnomes i la Unió Europea. Aixň implica una redistribució del poder polític, és a dir, compartir poders. Cap a les comunitats autňnomes, entre d'altres, les polítiques socials relacionades amb l'Estat del benestar (ensenyament, sanitat, serveis socials) i cap a Europa en capítols tan importants com la política monetŕria. - Aquestes noves realitats es produeixen en el marc d'un procés de globalització sense regles ni contrapoders i amb una ideologia dominant que limita el paper de l'Estat. 2. Algunes conseqüčncies que es deriven d'aquests processos: a) Augment de la internacionalització de les economies espanyola i catalana Tant l'economia espanyola com la catalana augmenten el seu nivell d'obertura (suma d'importacions i exportacions de béns i serveis amb relació al PIB). El 2007, i en el cas de Catalunya, aquest nivell d'obertura es va situar en el 68,9%, malgrat que posteriorment ha caigut al 55,8% el 2009 com a conseqüčncia de la crisi. ⁽¹⁾ L'economia catalana estŕ molt internacionalitzada, perň sobretot estŕ molt integrada a Europa. Del total de les exportacions catalanes, el 73,8% són a la UE. No obstant aixň, el procés d'internacionalització de l'economia catalana no ha fet perdre importŕncia a les importacions i exportacions de béns i serveis amb la resta d'Espanya, que van créixer un 19,7% en el període 2001-2005, davant d'un 17,2% de creixement dels intercanvis de Catalunya amb l'estranger. La Taula INPUT-OUTPUT de Catalunya pel 2005 indica que les exportacions de béns i serveis a l'estranger són de 54.998 milions d'euros i a la resta d'Espanya de 64.205 milions d'euros, perň amb la particularitat que amb relació a la resta de l'Estat el saldo és positiu en 18.729 milions d'euros, mentre que amb relació a l'estranger el saldo és negatiu en -10.220 milions d'euros. Amb dades posteriors corresponents a l'any 2007, el saldo de Catalunya amb la resta d'Espanya és positiu en 23.826 milions d'euros, mentre que en el mateix període el saldo de Catalunya amb relació a l'estranger va ser de -18.468 milions d'euros. ⁽²⁾ El superŕvit de béns i serveis de Catalunya amb la resta d'Espanya s'ha mantingut bŕsicament en termes absoluts, malgrat que sí ha perdut pes en termes relatius. L'any 2000 representava un superŕvit del 12,2% i el 2009 del 8,2% en relació amb el PIB. És a dir, que si bé el nivell d'importacions i exportacions de Catalunya amb la resta d'Espanya ha perdut pes, com a conseqüčncia de la major internacionalització de l'economia, el volum d'intercanvis continua sent important i el saldo és positiu. b) Procés de convergčncia econňmica i social entre les diferents comunitats autňnomes i amb la Unió Europea - S'ha produďt un procés de convergčncia amb reducció de les diferčncies de renda per cŕpita entre les diferents comunitats autňnomes i un procés generalitzat de convergčncia amb la Unió Europea. Els mecanismes de redistribució i solidaritat interterritorial incorporats en els model de finançament i, d'altra banda, els fons estructurals provinenents de la Unió Europea, han jugat un paper important en aquest procés. - En relació amb la Unió Europea dels quinze, que és la referčncia més vŕlida, l'any 2007 el PIB per cŕpita en paritat de poder de compra d'Espanya va assolir 94,3 punts, quan el 1986, data d'ingrés d'Espanya a la Unió, era del 72% de la mitjana europea. ⁽³⁾ - El procés de descentralització ha permčs que les comunitats més riques i dinŕmiques generin més iniciativa i més riquesa, la qual cosa també afecta positivament al conjunt. Així ho corrobora un estudi sobre la convergčncia real entre les regions espanyoles: "Amb relació a les comunitats autňnomes, en el període 1980-2005, les que partien amb nivells en general inferiors a la mitjana han millorat la seva posició en el procés de convergčncia." ⁽⁴⁾ - En general, les administracions autonňmiques han fet de locomotores de l'Estat del benestar i han estat essencials en el desenvolupament i l'expansió dels serveis socials. 3. Reaccions d'oposició al procés de descentralització política de l'Estat Malgrat aquestes evidčncies, el procés de descentralització política de l'Estat ha generat moltes resistčncies i oposicions: - Una expressió va ser l'aprovació de la LOAPA (Llei orgŕnica d'harmonització del procés autonňmic) l'any 1982, després de l'intent de cop d'estat del 23 de febrer. Tanmateix, la Generalitat de Catalunya i el Govern basc van presentar un recurs d'inconstitucionalitat i el Tribunal Constitucional, en una sentčncia del 1983, va desestimar en els seus punts més fonamentals aquella llei. - L'any 2000 apareix un document aprovat pel CES d'Espanya sobre la unitat de mercat, que va aixecar molta polčmica. El document estŕ condicionat per un apriorisme ideolňgic que situa els riscos per a la cohesió social en l'ordenació política de l'Estat de les Autonomies. Aquesta posició ha estat reiterada després per actors molt diversos. - El document introdueix un principi constitucional inexistent, com ara el de la unitat de mercat, i li atorga la funció de garantir la cohesió social i evitar la fragmentació i la ruptura del principi d'igualtat real. S'identifica igualtat amb uniformitat , i és dóna per fet que una regulació central i uniforme en l'accés als drets socials és garantia d'igualtat real per a la ciutadania. Moltes dades desmenteixen aquesta afirmació, per exemple en l'accés a les prestacions de l'atur, on les diferčncies tenen a veure, no amb la regulació, sinó amb les condicions socioeconňmiques de cada territori. - El document expressa una forta oposició als marcs autonňmics de relacions laborals i socials . Val a dir que aquest desplaçament cap a la unitat de mercat com a forma de legitimació d'una concepció fortament centralitzada en matčria de protecció social, assegura també als interlocutors socials -associacions empresarials i sindicats més representatius d'ŕmbit estatal- una interlocució directa amb l'Estat en aquestes matčries. - Aquesta oposició s'intensifica i es radicalitza amb el debat sobre el nou Estatut d'Autonomia de Catalunya . - El president de la CEOE acusa a l'Estatut de posar en perill la unitat de mercat i alerta del risc de fragmentació a través de regulacions diferenciades. Mariano Rajoy reclama una Llei d'unitat de mercat i la creació d'una "Comissió Nacional d'Unitat de Mercat", que serveixi per garantir la llibertat econňmica a tot Espanya. - No es tracta només d'una posició de la dreta política i econňmica, és una posició transversal . Es planteja una oposició al traspŕs de més competčncies, es reclama tancar aquest procés i una recentralització de polítiques sota el paraigua de la defensa de la unitat de mercat i de la cohesió social. La recentralització de competčncies també s'argumenta al•legant que quan es traspassen més recursos a les comunitats autňnomes es malversen en més burocrŕcia. - S'acusa l'Estatut d'intervencionisme . D'altra banda, el catedrŕtic Juan Velarde Fuentes ⁽⁵⁾critica que l'Estatut "manifiesta una clara querencia por un Estado del bienestar extraordinariamente amplio". El que aquí es critica fonamentalment és la dimensió pública i la intervenció política en la vida econňmica. Es qüestiona la regulació perň des d'una perspectiva de desregulació . Aquest és un altre debat que també estŕ present. 4. Quins continguts incorpora el nou Estatut de Catalunya - Un increment de la capacitat d'autogovern amb l'assumpció de més competčncies previstes en la Constitució. - Una millor garantia de les competčncies per impedir que siguin retallades per la legislació bŕsica de l'Estat; una qüestió que afecta a la qualitat de l'autogovern. - Un capítol de drets i deures , que permet ampliar els drets socials de ciutadania de forma complementŕria als reconeguts en la Constitució espanyola. Comissions Obreres va participar i incidir de forma important en aquest debat per tal d'aconseguir aquest objectiu. - La creació del marc catalŕ de relacions laborals i socials , que era una reivindicació histňrica de la CONC. - Una millora del finançament, amb més recursos i més capacitat de decisió i gestió sobre els tributs que paguen els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. El sistema aprovat és més transparent i just entre el que s'aporta i el que es rep, incentiva el major esforç fiscal que fa Catalunya i és un model solidari. Cal tenir present que les insuficičncies en el finançament afectaven seriosament la capacitat de la Generalitat de fer polítiques socials. Per exemple, en un estudi recent ⁽⁶⁾s'assenyala que el sector públic catalŕ és un dels més mal dotats per habitant, per sota de la mitjana espanyola, pel que fa a les estructures educatives i especialment les sanitŕries. El nou model de finançament aprovat recentment dóna compliment a l'Estatut i fa possible que totes les comunitats autňnomes en surtin beneficiades. Aquest benefici, perfectament constatable, contrasta amb les crítiques d'insolidaritat que s'havien manifestat durant la tramitació de l'Estatut. Aixň posa una vegada més de manifest que l'Estat autonňmic és conseqüčncia en bona mesura de la lluita de Catalunya per ampliar el seu autogovern, la qual cosa ha provocat un impuls descentralitzador en el conjunt de l'Estat i un avenç dels continguts federalistes. El catedrŕtic Javier Pérez Royo ⁽⁷⁾ho reconeix així: "No he entčs mai per quč hi ha tantes reserves respecte del protagonisme de Catalunya en la definició de la política territorial a Espanya. Encara sort que ha estat Catalunya la que ha tingut aquest protagonisme. Grŕcies a aixň, el dret a l'autonomia s'estŕ exercint amb una intensitat que hauria estat impensable d'una altra manera." L'Estatut de Catalunya encara estŕ pendent de la sentčncia del Tribunal Constitucional amb relació al recurs presentat, entre d'altres, pel Partit Popular. Aquesta sentčncia, en la nostre opinió, hauria de respectar els seus continguts, ja que el text és fruit d'un pacte polític i ha estat aprovat pel Parlament de Catalunya, les Corts espanyoles i refrendat positivament pel poble de Catalunya. En aquest sentit, cal modificar les lleis estatals que permetin desplegar plenament l'Estatut. 5. Instrumentalització del concepte d'unitat de mercat Hi ha una instrumentalització del concepte d'unitat de mercat i una distorsió del debat real, ja que les dades posen de manifest que: a) S'han reduďt les diferčncies entre territoris mentre que no ha succeďt el mateix amb les desigualtats de carŕcter social. Diverses referčncies corroboren aquesta última afirmació: - Un indicador com el grau de pobresa , que mesura sobretot les desigualtats, mostra com el percentatge de la població en risc de pobresa s'ha mantingut estable a Espanya malgrat el creixement econňmic, amb un 20% del total, entre 2005 i 2008, mentre a la Unió Europea és del 16%. ⁽⁸⁾ - D'altra banda, en l'Enquesta de Condicions de Vida del 2008 es comprova com el 20% de la població catalana amb una renda més elevada ha assolit un nivell d'ingressos 4,8 vegades superiors a la del 20% amb menys ingressos. ⁽⁹⁾ - L'Enquesta Financera de les Famílies realitzada pel Banc d'Espanya indica que " la desigualtat de renda i riquesa ha augmentat " d'una manera notabilísima en aquest tres últims anys del boom econňmic, entre el 2002 i el 2005. ⁽¹⁰⁾ - Una altra referčncia és la distribució de la riquesa , on s'ha produďt una caiguda en la participació de les rendes del treball del 49,5% l'any 2000 al 46,4% el 2007, mentre que ha millorat la participació dels beneficis de les empreses del 40,6% al 42,1%. - Les hipňtesis més aviat apunten que els desequilibris personals són més importants internament dins un territori que entre territoris. - En un altre ordre de coses, un estudi del BBVA ⁽¹¹⁾posa de manifest que les diferents regulacions sectorials de cada comunitat autňnoma, que segons les queixes empresarials es tradueixen en la ruptura de la unitat de mercat, no tenen una gran rellevŕncia. - Comissions Obreres creiem que els riscos per a la igualtat d'oportunitats, pel que fa a l'actuació de les empreses, no recauen en la descentralització política de l'Estat, sinó en les ineficičncies competitives, el dúmping social i la manca d'innovació. b) S'identifica Estat amb Administració central . Es pretén una identificació entre Estat i Administració central per tal de justificar les resistčncies al traspŕs de determinades competčncies, i s'obvia que les comunitats autňnomes també són Estat. c) El conflicte territorial amaga el conflicte social. La pitjor conseqüčncia d'aquesta instrumentalització és que el conflicte territorial amaga el conflicte social. I l'increment de les desigualtats socials o la menor participació de les rendes del treball en la distribució de la riquesa queden en un segon pla. (1) Dades Idescat. (2) Nota de conjuntura econňmica. Departament d'Economia i Finances. Gener 2009. (3) Font: European Economy. (4) Estudi: "La convergencia real entre las regiones espańolas. Cuadernos de Información Económica. Ańo 2007". (5) Papeles FAES núm. 23. 08/11/2005. (6) Estudi de la Fundació BBVA i l'Institut Valenciŕ d'Investigacions Econňmiques. Referčncia a El Periódico 26/6/2009. (7) El Periódico 17/7/2009. (8) Dades de la Comissió Europea. Segons l'Enquesta de Condicions de Vida elaborada per l'INE (es considera població pobre la que presenta una renda per sota del 60% de la mitjana dels ingressos anuals). (9) Nota de conjuntura econňmica. Gener 2010. Departament d'Economia i Finances. (10) Guillem López Casasnovas. El Periódico 15/1/2008. (11) Competitividad, crecimiento y capitalización de las regiones espańolas, Ernest Reig et al., Fundación de Estudios BBVA (desembre 2008). Referčncia publicada a El Periódico 13/3/2008. 0 comentaris
Societat 13/05/2010 Posició i propostes de CCOO de Catalunya Per Seminari Salvador Seguí Comissions Obreres de Catalunya ha jugat i juga un paper actiu en el procés de construcció nacional amb l'objectiu d'omplir de contingut social el fet nacional. Des de CCOO hem reclamat un major exercici de l'autogovern per posar-lo al servei de les persones. El carŕcter nacional del sindicat es basa en raons d'identitat i d'utilitat. I són precisament els temes d'utilitat els que poden reforçar o afeblir els temes d'identitat i de pertinença. La instrumentalització del conflicte territorial xoca amb el projecte i les prŕctiques d'una organització com CCOO, que sempre ha defensat que els riscos per a la cohesió social s'originen en les diferčncies de classe, socials i de gčnere entre les persones. A més, col•loca l'esquerra social en una dinŕmica que no li és prňpia i subordinada a altres interessos. Per incidir positivament en aquest debat CCOO proposa: 1. En primer lloc, objectivar el debat , amb dades contrastades, i no sobre la base de prejudicis ideolňgics. Igualment fer un debat en positiu sobre la base de les idees i no de les reaccions davant manifestacions o actuacions certament inacceptables que periňdicament es produeixen (recurs contra continguts de l'Estatut que en canvi s'accepten en els textos d'altres comunitats autňnomes...). 2. Analitzar les responsabilitats de les polítiques econňmiques, socials i fiscals dutes a terme per les diferents administracions, en relació amb l'increment de les desigualtats de carŕcter personal i social que s'han produďt en els darrers anys. En opinió de CCOO, són les polítiques que s'han aplicat les que tenen una influčncia més gran en el fet que hi hagin més o menys desigualtats . Les polítiques fiscals han influďt en l'increment de les desigualtats, en fer perdre progressivitat al nostre sistema fiscal. S'ha produďt un procés de desfiscalització en les rendes de capital i les rebaixes fiscals han afavorit més als més rics. No s'han aprofitat els anys de creixement econňmic per augmentar la despesa social i redistribuir millor la riquesa (estem set punts per sota de la mitjana europea en despesa social). Cal una reforma fiscal en quč pagui més qui més té, que proporcioni més recursos per incrementar la despesa social i aplicar polítiques públiques redistributives per corregir les desigualtats. Aquests mesures fiscals progressistes s'han d'implementar tant en l'ŕmbit de l'Estat com en el de la Generalitat de Catalunya. D'altra banda, són necessŕries unes normes estatals bŕsiques per evitar en matčria fiscal la competčncia a la baixa entre comunitats autňnomes. I més harmonització a escala europea per impedir el dúmping fiscal. 3. Regulació dels mercats . El problema avui no són tant les regulacions diferents que suposadament poden afectar a la unitat de mercat sinó l'absčncia clamorosa en molts casos de regulació i regles del joc per controlar els mercats i evitar situacions d'especulació com les que s'han produďt. Bona part dels que s'alarmen amb la ruptura de la unitat de mercat són els mateixos que pregonen més mercat i menys Estat. 4. Posar per davant la utilitat per a les persones. Hi ha competčncies que són més eficients des de la proximitat , especialment totes aquelles que tenen a veure amb els serveis a les persones i que poden tenir solucions diverses en funció de situacions també diverses. Altres, en canvi, poden tenir un millor encaix en l'ŕmbit estatal o europeu. El repartiment de competčncies entre els diferents nivells de govern: Europa, Estat, Catalunya, municipis... s'ha de fer en base a criteris d'eficičncia a l'hora de desenvolupar polítiques que permetin assignar béns i serveis, redistribuir riquesa i reforçar la cohesió social. 5. Posar en valor la descentralització política de l'Estat i els seus efectes positius sobre el desenvolupament de l'Estat del benestar i el paper del sector públic . En aquest sentit, el paper de les polítiques públiques dutes a terme per les diferents administracions ha estat en general decisiu per afrontar la crisi. La proposta, des del nostre punt de vista, no és menys Estat, com reclamen els neoliberals, sinó un Estat descentralitzat que orienti la direcció dels canvis i reforci la capacitat d'impulsar les polítiques públiques en els seus diferents nivells. Les polítiques socials tenen un efecte reductor de les desigualtats. Catalunya té un menor percentatge d'empleats públics comparat amb Espanya. Aquesta comparació encara és molt més acusada si es fa amb altres paďsos europeus. Ara hi ha doncs una oportunitat per crear ocupació en el sector públic, de forma que s'incrementi i millori la prestació de serveis tant en sectors claus per al futur econňmic del país com en sectors directament vinculats amb el benestar de les persones. 6. Construir el marc catalŕ de relacions laborals i socials. - Amb el traspŕs de competčncies en matčria laboral i social. - Amb el reforçament del paper dels interlocutors socials, establint ŕmbits de concertació permanent de les polítiques transferides a la Generalitat. - Amb el desenvolupament de la negociació col•lectiva: impuls dels convenis d'ŕmbit nacional de Catalunya, superant els marcs provincials, i articulació dels convenis d'ŕmbit estatal. - Amb l'impuls de l'Estat del benestar com a factor també d'eficičncia econňmica. 7. Complir amb la lleialtat institucional totes les Administracions respecte a les competčncies de cada ŕmbit . Assumpció plena per part de l'Administració central de les competčncies recollides en els nous estatuts. Contrŕriament a aquesta proposta, l'Informe del CES pretenia que " el Estado podrá dictar leyes que establezcan los principios necesarios para armonizar las disposiciones normativas de las Comunidades Autónomas, aún en el caso de materias atribuidas a las competencias de éstas , cuando así lo exija el interés general ". És evident que ens trobem davant d'una crítica selectiva: es refusa l'intervencionisme autonňmic perň no l'estatal, sobretot si aquest té per finalitat garantir la unitat de mercat. 8. Reforçar els elements de cooperació i coordinació interterritorial , bilaterals i multilaterals entre l'Estat i les autonomies, així com les relacions horitzontals entre comunitats autňnomes. Convertir al Senat en una cŕmera de veritable representació territorial. Plena oficialitat de totes les llengües de l'Estat. Tot aixň com a forma d'impulsar un nou model d'Estat descentralitzat en la línia que federalisme és autogovern més govern compartit. Cal desenvolupar la cultura de la cooperació entre administracions per a una gestió més eficient de les competčncies i un millor servei als ciutadans i ciutadanes. Per exemple, aixň s'ha de fer amb relació a competčncies com la d'Inspecció de Treball o l'Agčncia Tributŕria. 9. Un estat federal plurinacional En els seus estatuts, CCOO defensa la realitat plurinacional de l'Estat espanyol i es defineix a favor d'un Estat federal. Conseqüentment amb aquest posicionament, proposa treballar per aprofundir en la democrŕcia i fer avançar un model federal que reconegui la realitat plurinacional de l'Estat. Un model d'Estat federal plurinacional que pugui ser compartit per diverses forces polítiques i socials, tant a Catalunya com a la resta de l'Estat, i que possibiliti un punt de trobada de diverses aspiracions a les quals no cal renunciar . Reconeixement ple de la pluralitat nacional i lingüística. En el Barňmetre d'Opinió Política elaborat pel Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat ⁽¹²⁾, quan es pregunta als ciutadans i ciutadanes com creuen que Catalunya hauria de ser, el 36,8% es manifesta per una comunitat autňnoma, un 32,2% per un Estat dins d'una Espanya federal i un 19% per un Estat independent. Un 6,2% com una regió espanyola. Uns resultats que de forma diversa expressen un sentiment ŕmpliament majoritari en favor de reforçar l'autogovern de Catalunya i la seva personalitat nacional. 10. Impulsar espais de col•laboració en l'ŕmbit sindical que propiciďn un marc de trobada entre organitzacions territorials de Comissions Obreres que comparteixen elements de similitud en la seva realitat sindical i de context sociopolític. La Confederació Sindical de CCOO també s'hauria d'implicar i participar activament en aquestes trobades tant de carŕcter bilateral com multilateral. Espais com Galeuscat, amb la participació de Galícia, Euskadi i Catalunya, poden ser molt útils per a aquest objectiu. 11. Apostar decididament per avançar en la integració política europea sense por de delegar en les institucions europees competčncies que avui són de l'Estat. La crisi ha deixat molt clara aquesta necessitat, com també la d'una regulació europea. Ampliar la participació de les comunitats autňnomes en les decisions de la Unió Europea. Contribuir a impulsar els espais transfronterers de cooperació interregional com és l'Euroregió Pirineus-Mediterrŕnia (PIRIMED), de la qual formen part Aragó, Catalunya, Illes Balears, Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus. I en l'ŕmbit sindical, i en el marc de la Confederació Europea de Sindicats, el Consell Sindical Interregional transfronterer Pirineus-Mediterrŕnia (CSI Pirimed), i del qual formen part sindicats catalans, francesos i andorrans. En definitiva, tenim la necessitat com a sindicat de compartir un projecte d'Estat que assumeixi de forma positiva la seva descentralització política . S'han de superar els desenfocaments i les posicions defensives davant els canvis produďts i afavorir la iniciativa sindical també en aquest terreny. Abril 2010 (12) Juliol 2009. 0 comentaris

Societat

14/05/2010

Mercat, globalització i Nació

Per Seminari Salvador Seguí

A propňsit del debat sobre la unitat de mercat i el model d'Estat

1. Breu evolució histňrica

D'un estat centralista a un estat autonňmic .

- Amb l'aprovació de la Constitució l'any 1978 es posa en marxa l'Estat de les Autonomies i es passa d'un estat fortament centralitzat a un estat autonňmic.

- Es tracta d'un procés de descentralització política , no només administrativa, i per tant amb capacitat per part dels diferents parlaments i governs de regular de manera diferent i diversa les competčncies que els són prňpies .

- L'any 1986 Espanya s'incorpora a la Unió Europea i posteriorment forma part de la Unió Econňmica i Monetŕria.

- S'obre un procés de transferčncia de competčncies de l'Estat cap a les comunitats autňnomes i la Unió Europea. Aixň implica una redistribució del poder polític, és a dir, compartir poders. Cap a les comunitats autňnomes, entre d'altres, les polítiques socials relacionades amb l'Estat del benestar (ensenyament, sanitat, serveis socials) i cap a Europa en capítols tan importants com la política monetŕria.

- Aquestes noves realitats es produeixen en el marc d'un procés de globalització sense regles ni contrapoders i amb una ideologia dominant que limita el paper de l'Estat.

2. Algunes conseqüčncies que es deriven d'aquests processos:

a) Augment de la internacionalització de les economies espanyola i catalana

Tant l'economia espanyola com la catalana augmenten el seu nivell d'obertura (suma d'importacions i exportacions de béns i serveis amb relació al PIB). El 2007, i en el cas de Catalunya, aquest nivell d'obertura es va situar en el 68,9%, malgrat que posteriorment ha caigut al 55,8% el 2009 com a conseqüčncia de la crisi. ⁽¹⁾

L'economia catalana estŕ molt internacionalitzada, perň sobretot estŕ molt integrada a Europa. Del total de les exportacions catalanes, el 73,8% són a la UE.

No obstant aixň, el procés d'internacionalització de l'economia catalana no ha fet perdre importŕncia a les importacions i exportacions de béns i serveis amb la resta d'Espanya, que van créixer un 19,7% en el període 2001-2005, davant d'un 17,2% de creixement dels intercanvis de Catalunya amb l'estranger.

La Taula INPUT-OUTPUT de Catalunya pel 2005 indica que les exportacions de béns i serveis a l'estranger són de 54.998 milions d'euros i a la resta d'Espanya de 64.205 milions d'euros, perň amb la particularitat que amb relació a la resta de l'Estat el saldo és positiu en 18.729 milions d'euros, mentre que amb relació a l'estranger el saldo és negatiu en -10.220 milions d'euros.

Amb dades posteriors corresponents a l'any 2007, el saldo de Catalunya amb la resta d'Espanya és positiu en 23.826 milions d'euros, mentre que en el mateix període el saldo de Catalunya amb relació a l'estranger va ser de -18.468 milions d'euros. ⁽²⁾

El superŕvit de béns i serveis de Catalunya amb la resta d'Espanya s'ha mantingut bŕsicament en termes absoluts, malgrat que sí ha perdut pes en termes relatius. L'any 2000 representava un superŕvit del 12,2% i el 2009 del 8,2% en relació amb el PIB.

És a dir, que si bé el nivell d'importacions i exportacions de Catalunya amb la resta d'Espanya ha perdut pes, com a conseqüčncia de la major internacionalització de l'economia, el volum d'intercanvis continua sent important i el saldo és positiu.

b) Procés de convergčncia econňmica i social entre les diferents comunitats autňnomes i amb la Unió Europea

- S'ha produďt un procés de convergčncia amb reducció de les diferčncies de renda per cŕpita entre les diferents comunitats autňnomes i un procés generalitzat de convergčncia amb la Unió Europea. Els mecanismes de redistribució i solidaritat interterritorial incorporats en els model de finançament i, d'altra banda, els fons estructurals provinenents de la Unió Europea, han jugat un paper important en aquest procés.

- En relació amb la Unió Europea dels quinze, que és la referčncia més vŕlida, l'any 2007 el PIB per cŕpita en paritat de poder de compra d'Espanya va assolir 94,3 punts, quan el 1986, data d'ingrés d'Espanya a la Unió, era del 72% de la mitjana europea. ⁽³⁾

- El procés de descentralització ha permčs que les comunitats més riques i dinŕmiques generin més iniciativa i més riquesa, la qual cosa també afecta positivament al conjunt.

Així ho corrobora un estudi sobre la convergčncia real entre les regions espanyoles: "Amb relació a les comunitats autňnomes, en el període 1980-2005, les que partien amb nivells en general inferiors a la mitjana han millorat la seva posició en el procés de convergčncia." ⁽⁴⁾

- En general, les administracions autonňmiques han fet de locomotores de l'Estat del benestar i han estat essencials en el desenvolupament i l'expansió dels serveis socials.

3. Reaccions d'oposició al procés de descentralització política de l'Estat

Malgrat aquestes evidčncies, el procés de descentralització política de l'Estat ha generat moltes resistčncies i oposicions:

- Una expressió va ser l'aprovació de la LOAPA (Llei orgŕnica d'harmonització del procés autonňmic) l'any 1982, després de l'intent de cop d'estat del 23 de febrer. Tanmateix, la Generalitat de Catalunya i el Govern basc van presentar un recurs d'inconstitucionalitat i el Tribunal Constitucional, en una sentčncia del 1983, va desestimar en els seus punts més fonamentals aquella llei.

- L'any 2000 apareix un document aprovat pel CES d'Espanya sobre la unitat de mercat, que va aixecar molta polčmica. El document estŕ condicionat per un apriorisme ideolňgic que situa els riscos per a la cohesió social en l'ordenació política de l'Estat de les Autonomies. Aquesta posició ha estat reiterada després per actors molt diversos.

- El document introdueix un principi constitucional inexistent, com ara el de la unitat de mercat, i li atorga la funció de garantir la cohesió social i evitar la fragmentació i la ruptura del principi d'igualtat real.

S'identifica igualtat amb uniformitat , i és dóna per fet que una regulació central i uniforme en l'accés als drets socials és garantia d'igualtat real per a la ciutadania. Moltes dades desmenteixen aquesta afirmació, per exemple en l'accés a les prestacions de l'atur, on les diferčncies tenen a veure, no amb la regulació, sinó amb les condicions socioeconňmiques de cada territori.

- El document expressa una forta oposició als marcs autonňmics de relacions laborals i socials .

Val a dir que aquest desplaçament cap a la unitat de mercat com a forma de legitimació d'una concepció fortament centralitzada en matčria de protecció social, assegura també als interlocutors socials -associacions empresarials i sindicats més representatius d'ŕmbit estatal- una interlocució directa amb l'Estat en aquestes matčries.

- Aquesta oposició s'intensifica i es radicalitza amb el debat sobre el nou Estatut d'Autonomia de Catalunya .

- El president de la CEOE acusa a l'Estatut de posar en perill la unitat de mercat i alerta del risc de fragmentació a través de regulacions diferenciades. Mariano Rajoy reclama una Llei d'unitat de mercat i la creació d'una "Comissió Nacional d'Unitat de Mercat", que serveixi per garantir la llibertat econňmica a tot Espanya.

- No es tracta només d'una posició de la dreta política i econňmica, és una posició transversal . Es planteja una oposició al traspŕs de més competčncies, es reclama tancar aquest procés i una recentralització de polítiques sota el paraigua de la defensa de la unitat de mercat i de la cohesió social.

La recentralització de competčncies també s'argumenta al•legant que quan es traspassen més recursos a les comunitats autňnomes es malversen en més burocrŕcia.

- S'acusa l'Estatut d'intervencionisme .

D'altra banda, el catedrŕtic Juan Velarde Fuentes ⁽⁵⁾critica que l'Estatut "manifiesta una clara querencia por un Estado del bienestar extraordinariamente amplio". El que aquí es critica fonamentalment és la dimensió pública i la intervenció política en la vida econňmica. Es qüestiona la regulació perň des d'una perspectiva de desregulació . Aquest és un altre debat que també estŕ present.

4. Quins continguts incorpora el nou Estatut de Catalunya

- Un increment de la capacitat d'autogovern amb l'assumpció de més competčncies previstes en la Constitució.

- Una millor garantia de les competčncies per impedir que siguin retallades per la legislació bŕsica de l'Estat; una qüestió que afecta a la qualitat de l'autogovern.

- Un capítol de drets i deures , que permet ampliar els drets socials de ciutadania de forma complementŕria als reconeguts en la Constitució espanyola. Comissions Obreres va participar i incidir de forma important en aquest debat per tal d'aconseguir aquest objectiu.

- La creació del marc catalŕ de relacions laborals i socials , que era una reivindicació histňrica de la CONC.

- Una millora del finançament, amb més recursos i més capacitat de decisió i gestió sobre els tributs que paguen els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. El sistema aprovat és més transparent i just entre el que s'aporta i el que es rep, incentiva el major esforç fiscal que fa Catalunya i és un model solidari.

Cal tenir present que les insuficičncies en el finançament afectaven seriosament la capacitat de la Generalitat de fer polítiques socials. Per exemple, en un estudi recent ⁽⁶⁾s'assenyala que el sector públic catalŕ és un dels més mal dotats per habitant, per sota de la mitjana espanyola, pel que fa a les estructures educatives i especialment les sanitŕries.

El nou model de finançament aprovat recentment dóna compliment a l'Estatut i fa possible que totes les comunitats autňnomes en surtin beneficiades. Aquest benefici, perfectament constatable, contrasta amb les crítiques d'insolidaritat que s'havien manifestat durant la tramitació de l'Estatut.

Aixň posa una vegada més de manifest que l'Estat autonňmic és conseqüčncia en bona mesura de la lluita de Catalunya per ampliar el seu autogovern, la qual cosa ha provocat un impuls descentralitzador en el conjunt de l'Estat i un avenç dels continguts federalistes.

El catedrŕtic Javier Pérez Royo ⁽⁷⁾ho reconeix així: "No he entčs mai per quč hi ha tantes reserves respecte del protagonisme de Catalunya en la definició de la política territorial a Espanya. Encara sort que ha estat Catalunya la que ha tingut aquest protagonisme. Grŕcies a aixň, el dret a l'autonomia s'estŕ exercint amb una intensitat que hauria estat impensable d'una altra manera."

L'Estatut de Catalunya encara estŕ pendent de la sentčncia del Tribunal Constitucional amb relació al recurs presentat, entre d'altres, pel Partit Popular. Aquesta sentčncia, en la nostre opinió, hauria de respectar els seus continguts, ja que el text és fruit d'un pacte polític i ha estat aprovat pel Parlament de Catalunya, les Corts espanyoles i refrendat positivament pel poble de Catalunya.

En aquest sentit, cal modificar les lleis estatals que permetin desplegar plenament l'Estatut.

5. Instrumentalització del concepte d'unitat de mercat

Hi ha una instrumentalització del concepte d'unitat de mercat i una distorsió del debat real, ja que les dades posen de manifest que:

a) S'han reduďt les diferčncies entre territoris mentre que no ha succeďt el mateix amb les desigualtats de carŕcter social.

Diverses referčncies corroboren aquesta última afirmació:

- Un indicador com el grau de pobresa , que mesura sobretot les desigualtats, mostra com el percentatge de la població en risc de pobresa s'ha mantingut estable a Espanya malgrat el creixement econňmic, amb un 20% del total, entre 2005 i 2008, mentre a la Unió Europea és del 16%. ⁽⁸⁾

- D'altra banda, en l'Enquesta de Condicions de Vida del 2008 es comprova com el 20% de la població catalana amb una renda més elevada ha assolit un nivell d'ingressos 4,8 vegades superiors a la del 20% amb menys ingressos. ⁽⁹⁾

- L'Enquesta Financera de les Famílies realitzada pel Banc d'Espanya indica que " la desigualtat de renda i riquesa ha augmentat " d'una manera notabilísima en aquest tres últims anys del boom econňmic, entre el 2002 i el 2005. ⁽¹⁰⁾

- Una altra referčncia és la distribució de la riquesa , on s'ha produďt una caiguda en la participació de les rendes del treball del 49,5% l'any 2000 al 46,4% el 2007, mentre que ha millorat la participació dels beneficis de les empreses del 40,6% al 42,1%.

- Les hipňtesis més aviat apunten que els desequilibris personals són més importants internament dins un territori que entre territoris.

- En un altre ordre de coses, un estudi del BBVA ⁽¹¹⁾posa de manifest que les diferents regulacions sectorials de cada comunitat autňnoma, que segons les queixes empresarials es tradueixen en la ruptura de la unitat de mercat, no tenen una gran rellevŕncia.

- Comissions Obreres creiem que els riscos per a la igualtat d'oportunitats, pel que fa a l'actuació de les empreses, no recauen en la descentralització política de l'Estat, sinó en les ineficičncies competitives, el dúmping social i la manca d'innovació.

b) S'identifica Estat amb Administració central .

Es pretén una identificació entre Estat i Administració central per tal de justificar les resistčncies al traspŕs de determinades competčncies, i s'obvia que les comunitats autňnomes també són Estat.

c) El conflicte territorial amaga el conflicte social.

La pitjor conseqüčncia d'aquesta instrumentalització és que el conflicte territorial amaga el conflicte social. I l'increment de les desigualtats socials o la menor participació de les rendes del treball en la distribució de la riquesa queden en un segon pla.

(1) Dades Idescat.
(2) Nota de conjuntura econňmica. Departament d'Economia i Finances. Gener 2009.
(3) Font: European Economy.
(4) Estudi: "La convergencia real entre las regiones espańolas. Cuadernos de Información Económica. Ańo 2007".
(5) Papeles FAES núm. 23. 08/11/2005.
(6) Estudi de la Fundació BBVA i l'Institut Valenciŕ d'Investigacions Econňmiques. Referčncia a El Periódico 26/6/2009.
(7) El Periódico 17/7/2009.
(8) Dades de la Comissió Europea. Segons l'Enquesta de Condicions de Vida elaborada per l'INE (es considera població pobre la que presenta una renda per sota del 60% de la mitjana dels ingressos anuals).
(9) Nota de conjuntura econňmica. Gener 2010. Departament d'Economia i Finances.
(10) Guillem López Casasnovas. El Periódico 15/1/2008.
(11) Competitividad, crecimiento y capitalización de las regiones espańolas, Ernest Reig et al., Fundación de Estudios BBVA (desembre 2008). Referčncia publicada a El Periódico 13/3/2008.

0 comentaris

Societat

13/05/2010

Posició i propostes de CCOO de Catalunya

Per Seminari Salvador Seguí

Comissions Obreres de Catalunya ha jugat i juga un paper actiu en el procés de construcció nacional amb l'objectiu d'omplir de contingut social el fet nacional. Des de CCOO hem reclamat un major exercici de l'autogovern per posar-lo al servei de les persones.

El carŕcter nacional del sindicat es basa en raons d'identitat i d'utilitat. I són precisament els temes d'utilitat els que poden reforçar o afeblir els temes d'identitat i de pertinença.

La instrumentalització del conflicte territorial xoca amb el projecte i les prŕctiques d'una organització com CCOO, que sempre ha defensat que els riscos per a la cohesió social s'originen en les diferčncies de classe, socials i de gčnere entre les persones. A més, col•loca l'esquerra social en una dinŕmica que no li és prňpia i subordinada a altres interessos.

Per incidir positivament en aquest debat CCOO proposa:

1. En primer lloc, objectivar el debat , amb dades contrastades, i no sobre la base de prejudicis ideolňgics. Igualment fer un debat en positiu sobre la base de les idees i no de les reaccions davant manifestacions o actuacions certament inacceptables que periňdicament es produeixen (recurs contra continguts de l'Estatut que en canvi s'accepten en els textos d'altres comunitats autňnomes...).

2. Analitzar les responsabilitats de les polítiques econňmiques, socials i fiscals dutes a terme per les diferents administracions, en relació amb l'increment de les desigualtats de carŕcter personal i social que s'han produďt en els darrers anys.

En opinió de CCOO, són les polítiques que s'han aplicat les que tenen una influčncia més gran en el fet que hi hagin més o menys desigualtats .

Les polítiques fiscals han influďt en l'increment de les desigualtats, en fer perdre progressivitat al nostre sistema fiscal. S'ha produďt un procés de desfiscalització en les rendes de capital i les rebaixes fiscals han afavorit més als més rics.

No s'han aprofitat els anys de creixement econňmic per augmentar la despesa social i redistribuir millor la riquesa (estem set punts per sota de la mitjana europea en despesa social).

Cal una reforma fiscal en quč pagui més qui més té, que proporcioni més recursos per incrementar la despesa social i aplicar polítiques públiques redistributives per corregir les desigualtats. Aquests mesures fiscals progressistes s'han d'implementar tant en l'ŕmbit de l'Estat com en el de la Generalitat de Catalunya.

D'altra banda, són necessŕries unes normes estatals bŕsiques per evitar en matčria fiscal la competčncia a la baixa entre comunitats autňnomes. I més harmonització a escala europea per impedir el dúmping fiscal.

3. Regulació dels mercats . El problema avui no són tant les regulacions diferents que suposadament poden afectar a la unitat de mercat sinó l'absčncia clamorosa en molts casos de regulació i regles del joc per controlar els mercats i evitar situacions d'especulació com les que s'han produďt.

Bona part dels que s'alarmen amb la ruptura de la unitat de mercat són els mateixos que pregonen més mercat i menys Estat.

4. Posar per davant la utilitat per a les persones. Hi ha competčncies que són més eficients des de la proximitat , especialment totes aquelles que tenen a veure amb els serveis a les persones i que poden tenir solucions diverses en funció de situacions també diverses. Altres, en canvi, poden tenir un millor encaix en l'ŕmbit estatal o europeu.

El repartiment de competčncies entre els diferents nivells de govern: Europa, Estat, Catalunya, municipis... s'ha de fer en base a criteris d'eficičncia a l'hora de desenvolupar polítiques que permetin assignar béns i serveis, redistribuir riquesa i reforçar la cohesió social.

5. Posar en valor la descentralització política de l'Estat i els seus efectes positius sobre el desenvolupament de l'Estat del benestar i el paper del sector públic . En aquest sentit, el paper de les polítiques públiques dutes a terme per les diferents administracions ha estat en general decisiu per afrontar la crisi.

La proposta, des del nostre punt de vista, no és menys Estat, com reclamen els neoliberals, sinó un Estat descentralitzat que orienti la direcció dels canvis i reforci la capacitat d'impulsar les polítiques públiques en els seus diferents nivells. Les polítiques socials tenen un efecte reductor de les desigualtats.

Catalunya té un menor percentatge d'empleats públics comparat amb Espanya. Aquesta comparació encara és molt més acusada si es fa amb altres paďsos europeus. Ara hi ha doncs una oportunitat per crear ocupació en el sector públic, de forma que s'incrementi i millori la prestació de serveis tant en sectors claus per al futur econňmic del país com en sectors directament vinculats amb el benestar de les persones.

6. Construir el marc catalŕ de relacions laborals i socials.

- Amb el traspŕs de competčncies en matčria laboral i social.

- Amb el reforçament del paper dels interlocutors socials, establint ŕmbits de concertació permanent de les polítiques transferides a la Generalitat.

- Amb el desenvolupament de la negociació col•lectiva: impuls dels convenis d'ŕmbit nacional de Catalunya, superant els marcs provincials, i articulació dels convenis d'ŕmbit estatal.

- Amb l'impuls de l'Estat del benestar com a factor també d'eficičncia econňmica.

7. Complir amb la lleialtat institucional totes les Administracions respecte a les competčncies de cada ŕmbit . Assumpció plena per part de l'Administració central de les competčncies recollides en els nous estatuts.

Contrŕriament a aquesta proposta, l'Informe del CES pretenia que " el Estado podrá dictar leyes que establezcan los principios necesarios para armonizar las disposiciones normativas de las Comunidades Autónomas, aún en el caso de materias atribuidas a las competencias de éstas , cuando así lo exija el interés general ".

És evident que ens trobem davant d'una crítica selectiva: es refusa l'intervencionisme autonňmic perň no l'estatal, sobretot si aquest té per finalitat garantir la unitat de mercat.

8. Reforçar els elements de cooperació i coordinació interterritorial , bilaterals i multilaterals entre l'Estat i les autonomies, així com les relacions horitzontals entre comunitats autňnomes. Convertir al Senat en una cŕmera de veritable representació territorial. Plena oficialitat de totes les llengües de l'Estat. Tot aixň com a forma d'impulsar un nou model d'Estat descentralitzat en la línia que federalisme és autogovern més govern compartit.

Cal desenvolupar la cultura de la cooperació entre administracions per a una gestió més eficient de les competčncies i un millor servei als ciutadans i ciutadanes. Per exemple, aixň s'ha de fer amb relació a competčncies com la d'Inspecció de Treball o l'Agčncia Tributŕria.

9. Un estat federal plurinacional

En els seus estatuts, CCOO defensa la realitat plurinacional de l'Estat espanyol i es defineix a favor d'un Estat federal. Conseqüentment amb aquest posicionament, proposa treballar per aprofundir en la democrŕcia i fer avançar un model federal que reconegui la realitat plurinacional de l'Estat. Un model d'Estat federal plurinacional que pugui ser compartit per diverses forces polítiques i socials, tant a Catalunya com a la resta de l'Estat, i que possibiliti un punt de trobada de diverses aspiracions a les quals no cal renunciar .

Reconeixement ple de la pluralitat nacional i lingüística.

En el Barňmetre d'Opinió Política elaborat pel Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat ⁽¹²⁾, quan es pregunta als ciutadans i ciutadanes com creuen que Catalunya hauria de ser, el 36,8% es manifesta per una comunitat autňnoma, un 32,2% per un Estat dins d'una Espanya federal i un 19% per un Estat independent. Un 6,2% com una regió espanyola. Uns resultats que de forma diversa expressen un sentiment ŕmpliament majoritari en favor de reforçar l'autogovern de Catalunya i la seva personalitat nacional.

10. Impulsar espais de col•laboració en l'ŕmbit sindical que propiciďn un marc de trobada entre organitzacions territorials de Comissions Obreres que comparteixen elements de similitud en la seva realitat sindical i de context sociopolític. La Confederació Sindical de CCOO també s'hauria d'implicar i participar activament en aquestes trobades tant de carŕcter bilateral com multilateral. Espais com Galeuscat, amb la participació de Galícia, Euskadi i Catalunya, poden ser molt útils per a aquest objectiu.

11. Apostar decididament per avançar en la integració política europea sense por de delegar en les institucions europees competčncies que avui són de l'Estat. La crisi ha deixat molt clara aquesta necessitat, com també la d'una regulació europea. Ampliar la participació de les comunitats autňnomes en les decisions de la Unió Europea.

Contribuir a impulsar els espais transfronterers de cooperació interregional com és l'Euroregió Pirineus-Mediterrŕnia (PIRIMED), de la qual formen part Aragó, Catalunya, Illes Balears, Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus. I en l'ŕmbit sindical, i en el marc de la Confederació Europea de Sindicats, el Consell Sindical Interregional transfronterer Pirineus-Mediterrŕnia (CSI Pirimed), i del qual formen part sindicats catalans, francesos i andorrans.

En definitiva, tenim la necessitat com a sindicat de compartir un projecte d'Estat que assumeixi de forma positiva la seva descentralització política .

S'han de superar els desenfocaments i les posicions defensives davant els canvis produďts i afavorir la iniciativa sindical també en aquest terreny.

Abril 2010

(12) Juliol 2009.

0 comentaris

pŕgina 1 de 1