Article de la revista ‘La Marea’
Arran de les exorbitants apujades en els preus dels aliments que van provocar la crisi alimentària del 2008 i van ocasionar greus disturbis en diversos països, es van encendre les alarmes, ja que es va posar de manifest, d’una banda, la inexistència d’estructures internacionals de governança alimentària que donessin resposta a l’escandalosa xifra de més de 1.000 milions de persones passant gana al món, i, de l’altra, la inoperància i l’anquilosament de la mateixa FAO i el seu Comitè de Seguretat Alimentària (CSA).
En aquest context, urgia la necessitat de reformar aquest espai de governança clau que reforcés la seva legitimitat i operativitat, i no va ser fins a l’octubre del 2009 quan, després d’un difícil procés, s’aprovava entre aplaudiments la reforma del CSA de la FAO. Una reforma en què, per primera vegada, van participar els diferents estats membres, però també la societat civil, al si de la qual es trobaven les organitzacions camperoles.