La comprovació de les situacions d’invalidesa permanent

Un treballador va demanar que se li reconegués una incapacitat permanent total, cosa que li va denegar l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), que va dictaminar una incapacitat permanent parcial i el va citar per revisar la seva situació dos anys després.

Un treballador va demanar que se li reconegués una incapacitat permanent total,  cosa que li va denegar l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), que va dictaminar una incapacitat permanent parcial i el va citar per revisar la seva situació dos anys després. El treballador no va esperar i, després d’un empitjorament de la seva salut, va sol•licitar abans la revisió, que li va ser denegada. Després de diferents sentències judicials, el cas va arribar al Tribunal Suprem, que va resoldre el conflicte.

La negació de la Seguretat Social partia de la Llei que assenyala que la resolució inicial que reconeix el dret a les prestacions d’incapacitat permanent, en qualsevol dels seus graus, farà constar necessàriament el termini a partir del qual es podrà instar la revisió per agreujament o millora, en tant que la incapacitat no hagi complert l’edat mínima per accedir al dret a la pensió de jubilació.

Aquest termini serà vinculant per a tots els subjectes que puguin promoure la revisió. També indica que, no obstant això, si el pensionista per invalidesa permanent estigués exercint qualsevol feina, per compte d’altri o pròpia, l’INSS pot, d’ofici o a instàncies del propi interessat, promoure la revisió, amb independència que  hagi o no transcorregut el termini assenyalat.

La Seguretat Social assenyalava que aquest article no era aplicable a qui hagués estat declarat en situació d’invalidesa permanent parcial, ja que aquestes persones perceben una prestació única a un tant alçat, amb la qual cosa no poden ser considerades pensionistes, sent aquestes persones les  úniques a les quals la Llei autoritza a sol•licitar la revisió abans del termini assenyalat.

Tanmateix, el Suprem va assenyalar que la finalitat del mandat legal és dispensar l’acció protectora a aquells que treballant estiguessin impedits per fer-ho a causa del progrés de les seves malalties, que afecta tant els declarats en situació d’invalidesa permanent total com en la parcial. De no emparar el precepte a aquests últims, podrien veure’s privats del treball , si no poguessin continuar realitzant-lo? I de la protecció del sistema de la Seguretat Social fins al compliment d’un termini previst precisament per als que no estiguessin treballant després de ser declarats invàlids? Això afectaria únicament els preceptors de prestació per invalidesa permanent total o absoluta.

Enllaç a la sentència completa

Expansion