Resolució general del Congrés de la Federació de Pensionistes de CCOO de Catalunya

12è Congrés de la Federació de Pensionistes i Jubilats de CCOO de Catalunya,

Resolució general del Congrés de la Federació de Pensionistes de CCOO de Catalunya 
El 8 d’abril es va celebrar el Congrés de la Federació de Pensionistes i Jubilats de CCOO de Catalunya, amb els delegats i delegades triades en els congressos territorials de tot Catalunya, en representació de més de vuit mil afiliades i afiliats a CCOO.
Els sindicats de classe som l’instrument imprescindible per consolidar i millorar el sistema públic de pensions i els drets de les persones grans, davant l’ofensiva de la dreta i la ultradreta econòmica i neoliberal. En els temps que vivim és més necessari que mai l’enfortiment dels sindicats, per impulsar mobilitzacions de la classe treballadora i pensionistes. Les pensions són el pilar principal de l’estat del benestar, qüestionat pel neoliberalisme.
El congrés va aprovar els documents gairebé per unanimitat, i va centrar el debat del procés congressual en la problemàtica de les persones grans, en la defensa del sistema públic de pensions, la sanitat, la dependència, les residències, el coronavirus, les vacunes i el tancament d’oficines bancàries. Els temes de major importància, entre altres, aprovats en el Congrés són:
a) La defensa dels nostres interessos passa per enfortir els sindicats de classe, per influir i pressionar el Govern perquè prioritzi les demandes dels pensionistes, i els temes socials i laborals. Exigir al ministre Javier Escribá que defensi els avenços recollits en el Pacte de Toledo, que milloren les condicions de vida de les persones grans. Si continua en l’actual direcció, prioritzant altres interessos, demanarem la seva dimissió per no respectar els compromisos del Pacte de Toledo, posant-se al servei de les entitats financeres i els grups econòmics, que veuen les pensions com un mitjà per a augmentar més els seus beneficis.
b) El Congrés aprova fer una crida contra les llistes d’espera. Caldrà tindre en compte que arran de la pandèmia hi ha una desatenció als CAP, tant de les malalties cròniques com de les visites presencials que caldrà resoldre perquè aquest model d’atenció primària no hagi vingut per quedar-se. El coronavirus ha fet que adquireixin un nivell de creixement que podria doblar els 190.000 afectats que hi havia el 2019 per a intervencions quirúrgiques, augmentant amb això el sofriment de les persones afectades, la gran majoria persones grans. Exigim al Govern de la Generalitat que fixi una partida extraordinària per a fer front a aquest enorme problema, i un pla de xoc per a allò més urgent, amb recursos econòmics, per a sortir d’aquesta situació de màxima gravetat.

Així mateix exigim que les conselleries amb competències en la matèria assegurin els objectius d’immunització de la població, especialment les franges d’edat de risc amb l’objectiu que tinguin a disposició la vacuna a la major brevetat.

Finalment que el Departament de Salut tingui una comunicació fluida i responsable amb els agents socials i econòmics i amb la població en general.

c) Aquest congrés mostra la seva satisfacció perquè les persones que viuen en les residències i els més grans de 80 anys estiguin vacunades, perquè han estat  les víctimes principals d’aquesta pandèmia. Però queden pendents més de vuit milions de pensionistes amb edats de 65 a 80 anys, part d’ells malalts crònics de risc. Reclamem que també siguin prioritaris en la vacunació.

d) El congrés demana al Govern de la Generalitat, i a totes les forces polítiques del Parlament, revertir a gestió pública les residències que, sent propietat pública, són gestionades per grans grups privats, iniciant un procés d’anul·lació de les adjudicacions, causa principal de la gran mortalitat en les residències per la pandèmia. Exigim responsabilitats penals i econòmiques en els casos d’abandonament i deixadesa, i que es faci públic quantes persones pensionistes han mort. Exigim la informació de tot el que ha ocorregut a Catalunya i les persones afectades.

e) La llei de dependència es considera la quarta pota de l’estat del benestar. Aquesta llei va generar molta esperança a les persones grans, les dependents i els familiars, però no va ser dotada de recursos suficients per complir els objectius. Les retallades i l’austeritat imposats pel Govern del PP, amb M. Rajoy a la presidència, van reduir de manera brutal els recursos destinats a la dependència, han mort més de 30.000 persones anualment, amb les ajudes aprovades i sense rebre-les. El Govern progressista de coalició ha augmentat els recursos, però continuen sent insuficients. Exigim el compliment de la llei, i que es paguin les ajudes al cap d’un mes de la seva aprovació.

f) El congrés demana al Govern de l’Estat que es prenguin mesures davant el tancament massiu d’oficines d’entitats bancàries, pel perjudici que està generant a les persones grans, amb moltes limitacions en l’ús telemàtic i de mobilitat, i que ha deixat pobles i barris sense cap oficina. Exigim que es regulin uns serveis bancaris que han d’estar al servei de les persones. Ajuntaments, Generalitat i Govern de l’Estat han d’intervenir, perquè les entitats financeres no puguin tancar unilateralment les oficines. Exigim també la supressió de les comissions bancaries abusives, que repercuteixen en els comptes de la majoria de gent treballadora i pensionistes en general, sobretot en aquelles rendes més baixes.

g) El congrés acorda dinamitzar el treball de la Federació de Pensionistes i Jubilats del sindicat al territori, i organitzar nuclis de CCOO en els municipis. És imprescindible enfortir els sindicats de classe per defensar les pensions públiques, el sistema sanitari i l’estat del benestar, i confrontar-se amb els grups econòmics i financers que treballen per privatitzar-los i fer-hi negoci. CCOO hem d’impulsar el treball sociopolític en els territoris, buscant aliats per influir en l’Administració local i l’autonòmica, posant en marxa plataformes unitàries que agrupin sindicats i entitats, per mobilitzar els pensionistes en la defensa dels seus interessos i influir en la ciutadania i en l’Administració, reivindicant drets de les persones grans, com són: pensions dignes, residències públiques, compliment de la llei de dependència, dèficits sanitaris, alternatives a la solitud i altres necessitats que tenim les persones grans.