El sistema públic de pensions a Espanya és viable si s’actua sobre els ingressos i no només es retallen drets dels actuals i futurs pensionistes

Davant la presentació, per part de la Comissió Europea, del llibre verd sobre el futur de les pensions a Europa, CCOO de Catalunya denuncia que no poden aplicar-se les mateixes mesures a nivells de protecció social diferents

La Comissió Europea ha obert un debat públic sobre com aconseguir unes pensions adients, sostenibles i segures i sobre com es pot donar suport als esforços que en aquestes qüestions duen a terme els estats membres.

Els arguments de la Comissió per a engegar el debat són les pressions que la demografia i la crisi estan exercint sobre els sistemes de pensions. S’ofereixen dades sobre com el 2060 la proporció d’actius sobre pensionistes passarà de l’actual 4 a 1 a 2 a 1, per a demostrar com l’envelliment de la població farà inviables les pensions en un futur. Així mateix, s’esgrimeix l’argument del perill d’insuficiència de la quantia de les pensions de demà.

Sense posar en qüestió la certesa de l’existència de pressions sobre els sistemes públics de pensions, pressions demogràfiques, de caire econòmic, però també degudes al (molt positiu) increment de la quantia mitjana de les pensions, cal tenir present que, per una banda, les previsions de tensions per una perillosa taxa de substitució (entre cotitzants i pensionistes) estan fetes a un excessiu temps vista. Poques projeccions de futur fetes els anys 80 i 90 del segle passat preveien que la població espanyola (i amb ella la població activa) arribés casi als 47 milions l’any 2010, ja que no es van tenir en compte els moviments migratoris.

Per altra banda, si bé és cert que la crisi econòmica ha fet reduir-se substancialment el nombre de persones ocupades, i per tant, el nombre de cotitzants, el factor que té una major incidència sobre l’equilibri entre la despesa i els ingressos del sistema de pensions no és la quantitat de cotitzacions, sinó la qualitat d’aquestes. Així doncs, la garantia del futur de les pensions passa per millorar el nostre actual mercat de treball, amb majors taxes d’ocupació (dones, joves, majors de 50 anys…), amb millors condicions laborals i millors salaris, amb un salari mínim interprofessional que suposi el 60% dels salari mitjà negociat (recomanació de la Comissió Europea), cosa que suposaria un increment proporcional de les cotitzacions al sistema, però també per l’aplicació de polítiques familiars, d’atenció a la dependència i de conciliació personal i laboral que milloressin la natalitat i, al mateix temps, polítiques migratòries racionals, per a revertir una relació entre treballadors i pensionistes sostenible.

Les fórmules per a garantir la viabilitat del sistema públic de pensions a Espanya no són retallades de drets com proposa el Govern Zapatero, i que compten amb el suport de la Comissió Europea, i que es limiten a reduir la despesa pública (congelació de les pensions, endarreriment obligatori de l’edat de jubilació, ampliació del període mínim cotitzat per a jubilar-se…) sinó que cal actuar sobre els ingressos. Només millorant la recaptació del sistema, mitjançant la creació d’activitat econòmica i ocupació (i no limitant la capacitat de compra de milions d’espanyols) i generant més i millors cotitzacions podran afrontar-se els reptes futurs.

No pot utilitzar-se la mateixa fórmula per a garantir el futur de les pensions a països amb un ampli desenvolupament dels sistemes de protecció social que en un Estat amb evidents dèficits. L’edat mitjana de jubilació a Espanya se situa en 63 anys i 9 mesos (la més elevada a la UE), mentre que a Alemany és de 61 anys i mig, a Itàlia no arriba als 61 anys i a França se situa en 59 anys. Sorprenentment, es proposa endarrerir l’edat legal de jubilació al nostre país fins els 67 anys, exactament igual que a Alemanya, sense tenir en compte que existeix un ampli ventall de mesures per a fomentar l’allargament voluntari de l’edat de jubilació i sense establir una limitació legal a l’ajustament de plantilles via expulsió de treballadors a partir dels 50 anys en empreses amb beneficis.

Així doncs, des de CCOO de Catalunya reiterem la necessitat que el Govern espanyol explori vies alternatives a la retallada indiscriminada de drets dels actuals i futurs pensionistes que garanteixin el futur del sistema públic de pensions i que el debat engegat per la UE no sigui l’excusa per a la destrucció de l’Europa Social.