“Sense desigualtats i amb salut”
Aquest 28 de Maig, el vivim en plena crisi de la pandèmia de la COVID-19. Una pandèmia que ha evidenciat les greus desigualtats socials de gènere, de classe, d’edat i de condició migratòria, així com la feblesa del sistema públic de salut, que ha demostrat no estar en condicions de garantir ni la prevenció ni l’atenció ni les necessitats en els processos de pèrdua de salut.
La vida humana, malgrat la COVID-19, continua el seu curs i els nostres cossos continuen menstruant, gestant, parint o avortant, i els nostres drets sexuals i reproductius continuen sent drets humans que s’han de respectar i atendre amb qualitat, seguretat i calidesa i dins del sistema de salut pública.
L’atenció a aquests drets ha estat caòtica durant la crisi, durant la qual s’han pogut vulnerar fins el punt que hi ha hagut indicis de violència obstètrica no justificada en no aplicar l’epidural a mares com a previsió d’un futur desproveïment, no permetre la lactància materna directa a les mares amb COVID-19, induir el part injustificadament i amb un alt risc d’acabar en cesària, negar sistemàticament a les mares poder ser acompanyades per la seva parella en el part, en són alguns dels exemples.
No podem oblidar la violència masclista si parlem de salut perquè esdevé una veritable “pandèmia permanent”, que llastra de manera terrible la salut i la vida de les dones i les seves criatures. El confinament ha fet que emergeixi la violència masclista, i l’atenció a les dones i a les criatures que la pateixen ha estat més dificultosa. En aquest període, les trucades al servei d’atenció a les dones que pateixen violència ha pujat un 60 %.
La COVID-19 està afectant el conjunt de la població. Les dades segregades per sexes són poques. D’acord amb aquelles de què es disposa, el percentatge de dones confirmades amb PCR o sospitoses de patir la infecció és força més elevat que el d’homes. La hipòtesi d’aquesta constatació és que els sectors essencials amb atenció directa a persones afectades per la COVID-19 són sectors majoritàriament feminitzats i precaritzats, que han realitzat les seves feines sense una organització del treball ni una protecció adequades per controlar els contagis.
Hi ha estudis que apunten també que els efectes de la situació de pandèmia i confinament sobre la salut estan afectant més les dones. I tot això, amb un sistema sanitari públic col·lapsat que no atén la salut del dia a dia de la població.
Si parlem de desigualtats de gènere en salut, i més en temps de confinament, hem de tenir en compte la divisió sexual del treball i l’augment del treball domèstic i familiar, que, de manera molt majoritària, fem les dones. Tot indica que el confinament ha impactat en l’augment de la divisió sexual del treball i en canvi no ha tingut un impacte significatiu en la corresponsabilitat. Aquesta realitat afecta la salut, sobretot de les dones, arran de l’augment de les càrregues de treball i perquè fan teletreball conbinant treball remunerat i treball de cures. En aquest sentit, tenen molt valor les xarxes socials d’ajut mutu liderades per dones, que, en moltes ocasions, cobreixen el buit d’un sistema d’atenció social molt precari.
Les dones tenim una biologia diferent i, en conseqüència, una manera diferent de respondre davant les malalties i de reaccionar als medicaments. D’altra banda, la nostra realitat social és diferent, cosa que també repercuteix de manera important en la nostra salut.
Davant de tot això, exigim:
– Que els serveis públics tant socials com sanitaris no caiguin en mans privades i que cerquen el lucre, i que tinguin en compte la perspectiva de gènere.
– Que cap estat d’alerta posi fi als drets fonamentals que tantes lluites han costat a les dones, com són les reduccions de jornada i les mesures i els plans d’igualtat.
– Que es posin en marxa els recursos necessaris per atendre totes les consultes ajornades per l’efecte de la COVID-19. La prevenció de la salut i la xarxa d’assistència a les dones no es pot demorar més.
– Que es garanteixi que els ajuts socials tinguin perspectiva de gènere per fer front a la relació entre desigualtat social i salut.
– Que la xarxa de recursos d’atenció social sigui de gestió pública, que se’n faci seguiment i que s’avaluï periòdicament.
– Que s’estableixin mesures d’ajut per a les persones que tenen cura de persones dependents mentre no es normalitzi el sistema educatiu i el d’atenció a les persones dependents.
– Que la ciutadania, els veïns i veïnes, i les famílies denunciïn la violència que puguin percebre. Per això, posem a disposició els locals de CCOO com a espais lliures i de solidaritat contra les violències masclistes.
– Que, davant les investigacions relacionades amb la COVID-19, les ciències de la salut, la investigació de malalties i els fàrmacs tinguin perspectiva de gènere.
Feu clic per veure el manifest de CCOO de Catalunya amb motiu del Dia Internacional d’Acció per a la Salut de les Dones