Aquest article s’ha publicat al número 54 de la revista ‘Treballadora’, l’abril del 2020
La situació de confinament derivada de la pandèmia per la COVID-19 comporta, per a milers de dones que pateixen violència masclista, l’obligació de conviure amb el seu agressor. Aquesta circumstància implica una situació de risc per a ella i per a les seves criatures, en cas que en tingui.
Les situacions de violència sempre són sinònim de risc, i en períodes de vacances aquest risc accelera, agreuja o reitera els episodis de violència masclista. Ara, en aquest context, veiem com el confinament és motiu d’angoixa afegida per a moltes dones: l’augment del temps de convivència, els conflictes al voltant de temes quotidians familiars i domèstics, i la possible prolongació dels fets violents, entre altres.
Els recursos d’atenció han augmentat les seves intervencions des que va començar el confinament. El telèfon 900 900 120, el 671 778 540 (per enviar whatsapps) o al 900 900 120 de l’Institut Català de les Dones han experimentat un augment de trucades del 34 % en els primers nou dies de confinament. Els recursos específics com els SIADs o els SIES o les cases d’acollida també han vist augmentades les intervencions, així com totes aquelles entitats que fan atenció a les dones donant suport i informació i fent atenció psicosocial i jurídica.
El cicle de les violències no s’atura. El confinament genera a l’agressor una percepció més gran de control; en canvi a la víctima li provoca una percepció de més vulnerabilitat, més dependència, més ansietat i més sensació de perill. No podem deixar de banda la sensació d’inseguretat i la por de moltes dones —i també de les criatures—, tant de les que ja patien una situació de violència abans del confinament, com de les que experimenten ara un episodi de violència de nou. És una por paralitzadora i aïllant que situa les dones en situació de violència en perill i en extrema vulnerabilitat, ja que a les condicions de vida i de treball s’hi sumen diverses vulnerabilitats: d’origen, de situació irregular, de diversitat funcional o de precarietat laboral i d’exclusió social. Situacions, la majoria, que ja tenien les dones abans de la crisi del coronavirus i que, en tot cas, es veuen agreujades en aquests moments.
A la situació social i econòmica de moltes de les dones en situació de violència s’hi afegeix la incertesa del compliment de mesures cautelars i de custòdies compartides, la violència institucional i la incertesa que desprèn el sistema.
Tant el risc com la necessitat d’informació i de seguretat els hem de tenir molt en compte des de tots els àmbits, i d’alguna manera els hem de tenir presents per facilitar al màxim tota la informació que les dones han de tenir a l’abast per poder demanar ajut o, simplement, sortir en un moment donat del seu domicili o exercir els seus drets.
Ana Rojas Pazo i Alba Garcia Sánchez
Llegeix la revista Treballadora número 54, de l’abril de 2020, amb aquest article i molts més!