Primer, les persones: cures i sostenibilitat de la vida

Aquest article s’ha publicat al número 54 de la revista ‘Treballadora’, l’abril del 2020

A la revista Treballadora de juliol del 2018, fent-nos ressò de les principals aportacions de l’economia feminista, ja reflexionàvem sobre el tema de la centralitat de les cures en la sostenibilitat de la vida. Tenint en compte l’hemeroteca, també val la pena rellegir l’entrevista a Cristina Carrasco, que li vam fer per a la revista Treballadora al març del 2018.

La situació provocada per la COVID-19 ha posat en evidència la profunditat de la crisi de les cures. Una crisi que s’explica perquè les polítiques públiques i socials no han posat al centre les persones i la sostenibilitat de la vida com a objectiu clau. Com assenyala l’economia feminista, la vida i la societat no es podrien entendre ni serien viables sense el treball de cura que garanteix la reproducció de la vida humana, una part important de les necessitats bàsiques de les persones i que les persones estiguem en condicions de participar en el treball remunerat, tot això en un planeta que dona els elements clau per a la vida. En altres paraules, el treball de cura és imprescindible per a la sostenibilitat de la vida.

Aquesta crisi també ha posat en evidència un tema plantejat per l’economia feminista: que els éssers humans som vulnerables, ja sigui per edat, per malaltia o simplement com a éssers emocionals. Les persones, al llarg de la vida, necessitem compartir i ser cuidades. Davant d’aquesta realitat, ens trobem amb tres fets tangibles: homes i dones ens hi situem diferentment, de manera que les dones estem sobrerepresentades en els treballs de cura; el treball de cura és invisible, no està valorat socialment i es realitza en condicions de precarietat, i les polítiques públiques no donen resposta a les necessitats bàsiques de les persones, ja que el treball de cura a l’espai remunerat és insuficient i pràcticament tot es realitza en condicions de subcontractació i en condicions de precarietat.

Un dels pilars fonamentals que sustenta el capitalisme, amb una forta aliança amb el patriarcat, és la divisió sexual del treball. Sabem que malgrat que les dones ens hem incorporat amb força al mercat laboral, el treball domèstic familiar el continuem fent majoritàriament nosaltres. Un petit apunt sobre l’aliança entre patriarcat i capitalisme: és tan forta i poderosa que és estructural; és per això que, malgrat els importants avenços en l’empoderament individual i col·lectiu de les dones, i amb la força col·lectiva dels darrers 8-M que han posat a l’agenda política, social i laboral les desigualtats de les dones i la transformació necessària per aconseguir una societat justa i democràtica, la realitat continua tossuda i és més que probable que les dones sortim d’aquesta crisi amb més desigualtat social.

Abordar la valoració dels treballs de cura significa posar les persones al centre de les polítiques. Requereix intervenció en el mercat de treball, en la corresponsabilitat d’homes i de dones, en polítiques públiques que donin resposta a les necessitats de les persones… Significa, en definitiva, repensar la societat.

Neus Moreno Saenz, de la Secretaria de les Dones i Polítiques LGTBI de CCOO de Catalunya

Us recomanem la lectura del llibre de Cristina Carrasco i altres autors Economía feminista: desafíos, propuestas y alianzas. Editorial Entrepueblos, 2017.

Llegeix la revista Treballadora número 54, de l’abril de 2020, amb aquest article i molts més!