Preguntes freqüents sobre el coronavirus

INFORMACIÓ D’ÀMBIT LABORAL DAVANT SITUACIONS DE RISC PEL CORONAVIRUS (COVID-19)

Des de CCOO, donem resposta sobre les implicacions laborals, de Seguretat i Salut i Seguretat Social davant la
detecció de la COVID-19 causada pel nou coronavirus SARS-CoV-2.

Prestacions per desocupació

1. Què he de fer per cobrar l’atur si m’acomiaden?

Si t’acomiaden, abans que res, has de comprovar que la causa de l’acomiadament no està relacionada amb la crisi de la COVID-19. No es pot acomiadar ningú per aquesta causa. Si creus que l’acomiadament ha estat relacionat amb la COVID-19, posa’t en contacte amb CCOO. Si la causa no està vinculada a aquesta crisi, has d’actuar de la manera següent:

Si no estàs sota l’afectació d’un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO), fes el tràmit al Servicio Público de Empleo Estatal (SEPE) per via electrònica, per telèfon (no recomanat) o mitjançant el FORMULARI PRESOL·LICITUD HABILITAT a aquest efecte.

2. Què he de fer per cobrar l’atur si l’empresa presenta un ERTO de força major o per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció relacionades amb la COVID-19?

Podràs emplenar el formulari de denúncia per escrit. Hi hauràs de fer constar les dades de l’empresa denunciada, les dades i la signatura d’identificació de la persona que denuncia i els fets constitutius d’infracció. No cal fer gestions individuals per donar-te d’alta a l’atur. Es reconeixeran les prestacions a partir de la informació que faciliten les empreses.

3. Quines característiques té la prestació d’atur d’un ERTO de força major o per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció?

Quan es tracti d’ERTO relacionats amb la COVID-19, no necessites temps de cotització mínim.

El temps que cobris l’atur per aquesta causa no sumarà a efectes d’esgotar el temps màxim de prestació. Comptador a zero. Aquesta situació s’ha prorrogat fins al 30 de juny del 2020. Per tant, si l’estat d’alarma finalitzés abans d’aquesta data, però continues afectat per un ERTO derivat de la crisi de la COVID-19, continuaràs cobrant la prestació d’atur malgrat que no hagis cotitzat l’any. Tampoc es descomptarà de drets acumulats d’atur, tant passats com futurs.

Aquestes garanties són també per a les persones treballadores de societats laborals i de cooperatives de treball associat.

En el cas de treballadors i treballadores fixos discontinus que haurien d’haver estat treballant, però que han vist suspesos els seus contractes com a conseqüència de la COVID-19, recomanem que es consulti la pregunta número 12 de les FAQ de l’àmbit laboral de CCOO. Allà es pot trobar quin dels set supòsits diferents es correspon a la seva situació.

En el cas dels ERTO de força major, la data en què es començarà a percebre la prestació és la data d’efecte que hagi motivat la causa de força major. En el cas dels ERTO per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, la data de percepció de la prestació ha de ser coincident o posterior a la data en què l’empresa ha enviat la comunicació de l’ERTO a l’autoritat laboral.

4. M’han acomiadat dins del període de prova. Tinc dret a cobrar la prestació d’atur?

Si l’acomiadament s’ha produït a partir del 9 de març del 2020, tens dret a sol·licitar la prestació d’atur, independentment de la causa que hagi al·legat l’empresa per acomiadar-te. En aquest cas, has de tenir un període mínim d’1 any cotitzat des de l’última vegada que vas cobrar la prestació, o cobrar una prestació no esgotada, que hagis iniciat amb anterioritat. A més, en aquest cas no hi ha “comptador a zero”.

5. Vaig deixar la feina per treballar en una altra empresa, però la nova empresa no m’ha contractat per la crisi de la COVID-19. Tinc dret a cobrar la prestació d’atur?

Si has deixat voluntàriament la teva feina després de l’1 de març del 2020, pots accedir a la prestació d’atur, sempre que tinguis un període mínim d’1 any cotitzat des de l’última vegada que vas cobrar la prestació, o cobrar una prestació no esgotada, que hagis iniciat amb anterioritat. A més, en aquest cas no hi ha comptador a zero.

En aquest cas, has d’acreditar la situació legal d’atur amb un escrit de la nova empresa en què comuniqui que no et farà el contracte per la crisi de la COVID-19.

6. Podré cobrar si el SOC i el SEPE estan saturats i no m’atenen a temps?

És veritat que el SOC i el SEPE estan fent front a una allau de demandes, però han habilitat canals i recursos extraordinaris. En qualsevol cas, recorda que no vencen els terminis i que el retard no comporta que deixis de tenir dret a la prestació i puguis cobrar.

CCOO està pressionant per aconseguir que s’agilitzin els tràmits i es paguin les prestacions amb rapidesa.

7. Durant quant de temps cobraré la prestació d’atur?

En els ERTO per causa de força major, percebràs la prestació mentre es mantingui la causa, malgrat que sigui parcialment, i fins al 30 de juny del 2020, excepte que el Consell de Ministres prorrogui novament, per a una data posterior, els ERTO derivats de la COVID-19.

En els ERTO per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, percebràs la prestació pel temps que hagi determinat l’empresa.

Fins al 30 de juny del 2020 el temps que percebis la prestació no computarà a efectes de consumir els màxims establerts. Comptador a zero. Aquest dret es pot prorrogar per acord del Consell de Ministres.

8. Què passa amb el meu subsidi si no aconsegueixo presentar la sol·licitud de pròrroga?

No se suspendran els SUBSIDIS per desocupació un cop transcorregut el termini de 6 mesos i tampoc no s’interromprà el pagament de les prestacions per manca de presentació de les sol·licituds de pròrroga o de la declaració anual de rendes en el cas de les persones beneficiàries del subsidi per a treballadors i treballadores majors de 52 anys.

9. Com puc saber en quina situació està la meva sol·licitud de prestació per desocupació?

Pots consultar l’estat de la teva prestació per desocupació al web del SEPE: per fer-ho necessites identificar-te amb certificat digital, DNI electrònic, usuari i contrasenya obtinguts mitjançant el sistema Cl@ave o dades de contrast. Abans d’entrar pots informar-te dels procediments fent clic AQUÍ. Una vegada estiguis informat, fes clic AQUÍ.

10. He cobrat la prestació d’atur per l’ERTO, però no m’han pagat el complement per tenir fills a càrrec. Què he de fer?

En principi no has de fer res. El SEPE reconeixerà d’ofici l’augment de les prestacions de les persones afectades per ERTO que correspongui per tenir fills o filles a càrrec. Una vegada tinguin reconegudes les prestacions de totes les persones afectades per ERTO, el SEPE regularitzarà d’ofici l’augment de les quantitats a qui tingui dret i no es disposi de la dada de “fills o filles a càrrec”, sense que les persones afectades hagin de realitzar cap reclamació.

Permís retribuït recuperable

Preguntes freqüents sobre el permís retribuït recuperable

1. Què és el permís retribuït recuperable que ha decretat el Govern des del 30 de març fins al 9 d’abril?

Aquest permís implica que has de romandre al teu domicili sense anar a treballar. Que sigui retribuït vol dir que has de continuar cobrant el salari (tant el salari base com els complements) com si anessis a treballar. Ara bé, com que és recuperable, hauràs de treballar, en un altre moment de l’any, les hores totals que hagis descansat pel permís. El 30 de març i el 9 d’abril estan inclosos en aquest permís.

Si és impossible interrompre de manera immediata l’activitat, les persones treballadores podran treballar el dilluns 30 de març, en les tasques imprescindibles per no perjudicar la represa de l’activitat empresarial.

2. Tinc l’obligació d’agafar aquest permís?

Si treballes en una activitat que NO és essencial, tens l’obligació d’agafar aquest permís. Això vol dir que l’empresa també està obligada a continuar pagant el teu salari i a pagar les quotes a la Seguretat Social, de manera que continuaràs cotitzant durant aquest període.

3. Quan i com es determina la manera de recuperar aquestes hores que descansaré?

La recuperació s’ha de fer quan finalitzi l’estat d’alarma i el termini s’estén fins al 31 de desembre del 2020.

La forma de recuperació ha de ser pactada entre l’empresa i la representació legal dels treballadors i treballadores (RLT). En cas que no s’arribi a cap acord, es pot acudir al Tribunal Laboral de Catalunya per fer una conciliació o una mediació. Si es continués sense haver-hi acord, pertoca a l’empresa comunicar la manera de recuperar aquestes hores.

4. Hi ha algunes restriccions per a la devolució de les hores o es pot fer de qualsevol manera?

Tant si s’arriba a un acord com si no, la forma de recuperació està subjecta a alguns límits:

No es poden reduir els descansos mínims diaris i setmanals (12 hores entre jornades de treball i 1 dia i mig de descans per setmana de treball).
El preavís per a la recuperació de les hores s’ha de fer, com a mínim, amb 5 dies d’antelació.
No es pot superar la jornada màxima anual establerta pel conveni col·lectiu.
S’han de respectar els drets de conciliació reconeguts a la llei o al conveni.

5. Hi ha algun supòsit en què no es pugui aplicar aquest permís, malgrat que l’activitat de l’empresa no sigui essencial?

Aquest permís en cap cas no s’ha d’aplicar a les persones que estiguin de baixa ni a les que tinguin el contracte de treball suspès per alguna causa legal (per exemple quan la persona estigui afectada per un ERTO de suspensió de contractes, un permís per naixement de fill o filla, o pel supòsit de risc per embaràs o lactància). Tampoc no s’aplica a les persones que poden fer la seva feina des del domicili, fent teletreball.

6. La meva empresa ha fet un ERTO de reducció de jornada. En aquesta situació he d’acollir-me al permís?

És veritat que el SOC i el SEPE estan fent front a una allau de demandes, però han habilitat canals i recursos extraordinaris. En qualsevol cas, recorda que no vencen els terminis i que el retard no comporta que deixis de tenir dret a la prestació i puguis cobrar.

CCOO està pressionant per aconseguir que s’agilitzin els tràmits i es paguin les prestacions amb rapidesa. Si la teva empresa ha fet un expedient de reducció de jornada, es poden compatibilitzar totes dues mesures. És a dir, tens l’obligació d’agafar el permís, però, en aquest cas, solament pel temps diari que estiguis anant a treballar. Després hauràs de recuperar tan sols les hores que hagis deixat de treballar per l’aplicació del permís. En cap cas no s’han de recuperar les hores que estiguin afectades per l’ERTO de reducció de jornada.

CCOO està pressionant per aconseguir que s’agilitzin els tràmits i es paguin les prestacions amb rapidesa.

7. Tinc vacances durant les pròximes dues setmanes. El permís retribuït recuperable les anul·la?

El permís retribuït recuperable s’ha d’aplicar als dies de treball efectiu que tinguis entre el 30 de març i el 9 d’abril. Si durant aquest període tens programats alguns dies de vacances, aquests dies no tens l’obligació d’agafar el permís. El permís només és aplicable als dies de treball efectiu que marqui el teu calendari laboral.

També pots pactar amb l’empresa moure les vacances a un altre moment de l’any i agafar ara el permís retribuït recuperable

8. Soc personal funcionari. Tinc l’obligació d’agafar el permís?

La disposició addicional primera de l’RDL 10/2020 estableix que per a les persones subjectes al Reial decret legislatiu 5/2015 (o Estatut bàsic de l’empleat públic) es manté la competència del Ministeri de Política Territorial i Funció Pública, així com la de les comunitats autònomes i entitats locals a l’hora de dictar instruccions i resolucions que regulin la seva prestació. Per tant, mentre aquestes instruccions no existeixin, no es podrà aplicar el permís retribuït recuperable a aquest col·lectiu.

9. Soc autònom/a. Tinc l’obligació d’agafar el permís?

No, aquest permís no afecta els autònoms i autònomes, ja que no poden garantir-se els ingressos durant el permís ni poden fer la recuperació d’hores posterior.

D’aquesta manera, si la teva activitat no ha estat suspesa pel decret d’estat d’alarma del 14 de març, pots continuar desplaçant-te per anar a treballar.

10. Activitats essencials segons l’RDL 10/2020

Les persones que treballen en aquestes activitats no estan afectades pel permís:

1.1. Article 10.1 de l’RDL 8/2020. COMERÇOS: establiments comercials minoristes d’alimentació, begudes, productes i béns de primera necessitat; establiments farmacèutics, mèdics, òptiques, de productes ortopèdics i de productes higiènics; premsa i papereria; combustible per a l’automoció; estancs; equips tecnològics i de telecomunicacions; aliments per a animals de companyia; comerç per Internet, telefònic o correspondència; perruqueries a domicili, i tintoreries i bugaderies.

1.2. Article 10.4 de l’RDL 8/2020. RESTAURACIÓ: exclusivament serveis d’entrega de menjar a domicili.

1.3. Article 14 de l’RDL 8/2020. TRANSPORT: transport públic de viatgers per carretera i ferroviari, aeri i marítim (amb les limitacions de servei que estiguin establertes).

1.4. Article 16 de l’RDL 8/2020. TRÀNSIT DUANER.

1.5. Article 17 de l’RDL 8/2020. ENERGIA: subministrament d’energia elèctrica, de productes derivats del petroli i de gas natural.

1.6. Article 18 de l’RDL 8/2020. OPERADORS CRÍTICS i NO CRÍTICS DE SERVEIS ESSENCIALS. S’han d’assegurar els serveis essencials, que són garantits per als sectors següents: Administració que garanteix l’autoritat i la seguretat del país; sector espacial; indústria nuclear; indústria química; sector energètic; sector de l’aigua; instal·lacions d’investigació; sector de la salut; tecnologies de la informació i la comunicació; transport; alimentació, i sistema financer i tributari.

2. ACTIVITATS DE CADENA DE SUBMINISTRAMENT DE BÉNS I SERVEIS DE PRIMERA NECESSITAT: activitats de la cadena d’abastiment del mercat i de funcionament dels serveis dels centres de producció d’alimentació, begudes, alimentació animal, productes higiènics, medicaments, productes sanitaris o qualsevol altre necessari per a la protecció de la salut, inclosa la seva distribució.

3.SERVEIS A L’HOSTALERIA I LA RESTAURACIÓ: serveis per a la restauració en el servei d’entrega de menjar a domicili.

4. SERVEIS A LA CADENA DE PRODUCCIÓ I DISTRIBUCIÓ DEL SECTOR SANITARI: béns, serveis, tecnologia sanitària, material mèdic, equips de protecció, equipament sanitari i hospitalari, i qualsevol altre material necessari per als serveis sanitaris.

5. MANTENIMENT IMPRESCINDIBLE DE LA INDÚSTRIA: manteniment de la producció de subministraments, equips i materials necessaris per a les activitats essencials establertes pel reial decret llei.

6. SERVEIS DE TRANSPORT DE PERSONES I MERCADERIES PERMESES PEL DECRET D’ESTAT D’ALARMA I EL MANTENIMENT D’AQUESTES.

7. SERVEIS A CENTRES PENITENCIARIS I SEGURETAT: persones que presten serveis en institucions penitenciàries, protecció civil, salvament marítim, salvament i prevenció i extinció d’incendis, seguretat de mines i de trànsit i seguretat vial. També hi estan incloses les empreses de seguretat privada en els serveis de transport de seguretat, de resposta davant d’alarmes, de ronda o vigilància discontínua, i aquelles que s’utilitzin per garantir els serveis essencials i d’abastiment a la població.

8. SUPORT AL MANTENIMENT DE MATERIAL I EQUIPS DE LES FORCES ARMADES.

9. SERVEIS SANITARIS, A LA DEPENDÈNCIA, A LA INVESTIGACIÓ I FUNERARIS: treball en serveis i centres sanitaris; atenció a gent gran, menors, persones dependents o discapacitades; centres d’R+D+I i biotecnològics, i estabularis, així com el manteniment i el subministrament de productes per a la seva investigació vinculats a la COVID-19; serveis funeraris, i activitats connexes.

10. ATENCIÓ SANITÀRIA A ANIMALS.

11. PREMSA: punts de venda de premsa i mitjans de comunicació o agències de notícies, així com la seva impressió i distribució.

12. SECTOR FINANCER: serveis financers, bancaris, d’assegurances i d’inversió en activitats indispensables, i les activitats d’infraestructures de pagament i mercats financers.

13. EMPRESES TIC: empreses de telecomunicacions, serveis audiovisuals i serveis informàtics essencials. Xarxes i instal·lacions de suport i sectors i subsectors necessaris per al seu funcionament, especialment els imprescindibles per als serveis públics i el funcionament del teletreball dels empleats i empleades públics.

14. PROTECCIÓ DE LES DONES: serveis relacionats amb la protecció i l’atenció a les víctimes de violència masclista.

15. JUSTÍCIA: graduats o graduades socials i professionals de l’advocacia, la procuradoria, la traducció, la interpretació i la psicologia que treballin en actuacions processals no suspeses per l’estat d’alarma.

16. ASSESSORAMENT: despatxos, assessories legals, gestories administratives, graduats i graduades socials i serveis de prevenció, per a qüestions urgents.

17. NOTARIES I REGISTRES: per al compliment de serveis essencials.

18. CONTRACTES DE NETEJA, MANTENIMENT I RESIDUS: neteja, manteniment, reparació urgent, vigilància, recollida, gestió i tractament de residus perillosos i de residus sòlids urbans perillosos i no perillosos; recollida i tractament d’aigües residuals; descontaminació i gestió de residus, i transport i retirada de subproductes. També és aplicable a les entitats pertanyents al sector públic segons l’article 3 de la Llei de contractes del sector públic.

19. ATENCIÓ HUMANITÀRIA: centres d’acolliment per a persones refugiades i centres d’estada temporal d’immigrants, i entitats públiques de gestió privada subvencionades que operen en el marc de la protecció internacional i de l’atenció humanitària.

20. SECTOR DE L’AIGUA: abastiment, depuració, conducció, potabilització i sanejament.

21. SERVEIS METEOROLÒGICS: activitats indispensables per a la provisió de serveis meteorològics de predicció i observació, així com manteniment, vigilància i control de processos operatius.

22. CORREOS: recollida, admissió, transport, classificació, distribució i entrega per garantir el servei postal universal.

23. IMPORTACIÓ DE MATERIAL SANITARI: empreses d’importació i subministrament de material sanitari, concretament, logística, transport, emmagatzematge, trànsit duaner (transitaris) i les que participen als corredors sanitaris.

24. COMERÇ EN LÍNIA: distribució i entrega de productes adquirits per comerç per Internet, telèfon o correspondència.

25. ALTRES: qualsevol altra empresa que presti serveis que s’hagin considerat essencials.

Altres activitats considerades essencials en ordres posteriors a l’RDL 10/2020:

1. ACTIVITATS DE SINDICATS I PATRONALS: les tasques d’assessorament i de representació no es poden veure alterades per les restriccions de mobilitat.

2. ALLOTJAMENTS TURÍSTICS A CATALUNYA.

En l’àmbit laboral

CCOO entén que l’empresa hauria d’executar mesures preventives de caràcter organitzatiu i laboral. Com
a recomanació indiquem una sèrie de consideracions que cal tenir en compte de manera prèvia i
cautelar a qualsevol acció desproporcionada, com les recomanacions per a empreses i persones
treballadores sobre actuacions vinculades a les situacions que poden produir-se per l’efecte del
coronavirus SARS-COV-2

Document del Consell de Relacions Laborals de Catalunya amb les recomanacions per a empreses i persones treballadores davant el coronavirus

CCOO vol, en aquest espai, poder donar resposta a les preguntes més freqüents que han estat formulades en línia pels treballadors i treballadores a fi que tothom pugui tenir una idea de què pot fer en diferents situacions que s’estan donant fins ara.

1. He d’anar a treballar en cas de presentar símptomes?

De cap manera. En cas de presentar símptomes o d’haver estat en contacte amb una persona amb símptomes, si encara no estàs de baixa mèdica, ho has de comunicar a l’empresa. Atesa l’existència d’una causa concreta temporal i justificada, l’empresa hauria d’exonerar-te de treballar mitjançant un permís, que, per acord, pot ser retribuït. Aquest permís ha d’estar documentat i l’objectiu és evitar contagiar els altres membres de la plantilla. Si finalment els serveis sanitaris reconeixen a la persona la situació d’IT (comuna o assimilada a professional), es considerarà baixa mèdica amb caràcter general.

2. Poden canviar-me les vacances?

L’article 38.2 de l’Estatut dels treballadors assenyala que el període de vacances s’ha de fixar de comú acord i amb l’antelació que s’hi indica o segons estipuli el conveni aplicable. Per tant, si es volen agafar vacances durant aquest temps, serà necessari un acord entre totes dues parts.

3. L’empresa ha d’informar el conjunt de la plantilla de les mesures de protecció davant el coronavirus?

CCOO recomana que les empreses donin indicacions al conjunt de la plantilla. L’article 29 de la Llei de prevenció de riscos laborals insta les empreses a vetllar per la seguretat i la salut dels seus treballadors i treballadores perquè es puguin garantir unes condicions de treball segures.

4. Haig d’anar a treballar?

Si l’activitat de la teva empresa no ha estat suspesa pel decret d’estat d’alarma has d’anar a treballar, excepte per raons de força major. Entre les raons de força major hi pot haver l’impediment d’acudir al centre de treball pel tancament de carreteres dictat pel Ministeri de l’Interior segons l’article 7.4 del decret d’estat d’alarma.

En tot cas, des de CCOO recomanem pactar a les empreses mesures de flexibilitat que restringeixin al màxim la presència als centres de treball i que permetin a les persones treballadores romandre als domicilis, sempre mantenint l’activitat de les empreses que poden continuar treballant.

5. Adopció de mesures de flexibilitat interna

Abans de recórrer a un ERTO, CCOO recomana implementar mesures de flexibilitat interna negociades. Entre d’altres es poden aplicar mecanismes de bosses d’hores per flexibilitzar les necessitats de producció; adaptacions del calendari laboral; reprogramació de les activitats formatives; redistribució de la jornada laboral; establiment de sistemes de permisos per adaptar la càrrega de treball, etc. A més s’han d’establir les consegüents regles de compensació per equilibrar les mesures.

6. Què passa si la meva empresa fa una activitat suspesa pel decret d’alarma?

Has de continuar percebent el salari, però l’empresa pot presentar un ERTO per causa de força major. Això comporta la suspensió del contracte de treball. En altres paraules: es deixa de treballar i de percebre el salari, però es té dret a la prestació per desocupació.
Mentre l’autoritat laboral no verifiqui i dictamini la situació de força major, l’empresa ha de continuar abonant els salaris. Aquest tràmit s’ha reduït a un màxim de 14 dies si la causa està directament relacionada amb la crisi pel coronavirus.

En tot cas, com que es tracta d’una situació temporal, NO PODEN ACOMIADAR-TE.

7. Què passa si la meva empresa està obligada a reduir la seva activitat pel decret d’alarma?

El decret ha reduït de manera considerable el transport de viatgers. En aquest cas has de continuar percebent el salari, però l’empresa pot presentar un ERTO de suspensió de contractes per causa de força major, o una reducció de jornada derivada de força major. També pot fer una combinació d’ambdues mesures. Això comporta la suspensió del contracte de treball: es deixa de treballar i de percebre el salari, però es té dret a la prestació per desocupació. Mentre l’autoritat laboral no verifiqui i dictamini la situació de força major, l’empresa ha de continuar abonant els salaris.

En tot cas, com que es tracta d’una situació temporal, NO PODEN ACOMIADAR-TE.

8. Què passa si la meva empresa tanca o redueix la càrrega de treball per manca de CLIENTELA i NO està afectada pel decret d’alarma?

L’empresa pot presentar un ERTO per causes productives, ja que la causa està relacionada INDIRECTAMENT amb la crisi del coronavirus. Això comporta la suspensió del contracte de treball: es deixa de treballar i de percebre el salari, però es té dret a la prestació per desocupació.

En aquest cas, no es requereix la verificació de l’autoritat laboral però s’ha d’instar un període de consultes amb la representació legal dels treballadors i treballadores. Els tràmits tenen una durada màxima de 19 dies si la causa està relacionada amb la crisi del coronavirus.

En tot cas, com que es tracta d’una situació temporal, NO PODEN ACOMIADAR-TE.

9. Què passa si la meva empresa tanca o redueix la càrrega de treball per manca de SUBMINISTRAMENTS i NO està afectada pel decret d’alarma?

Entre les mesures determinades per l’RDL 8/2020 s’ha equiparat a una situació de força major la manca de subministraments que impedeixen greument continuar amb el desenvolupament ordinari de l’activitat. Per tant aquesta causa està DIRECTAMENT relacionada amb la crisi del coronavirus. En aquest cas has de continuar percebent el salari, però l’empresa pot presentar un ERTO per causa de força major, o una reducció de jornada derivada de força major. També pot fer una combinació d’ambdues mesures. Això comporta la suspensió del contracte de treball: es deixa de treballar i de percebre el salari, però es té dret a la prestació per desocupació.

Mentre l’autoritat laboral no verifiqui i dictamini la situació de força major, l’empresa ha de continuar abonant els salaris. Aquest tràmit s’ha reduït a un màxim de 14 dies si la causa està relacionada amb la crisi pel coronavirus.

En tot cas, com que es tracta d’una situació temporal, NO PODEN ACOMIADAR-TE.

10. I què passa si la meva empresa ha de tancar per contagi de la plantilla o per situacions d’aïllament preventiu?

Es poden donar situacions de contagi generalitzat de la plantilla, o pot haver-hi pocs contagis, però que les autoritats sanitàries decretin l’aïllament de bona part de la plantilla per contacte amb aquestes persones. En aquestes situacions l’empresa pot haver de tancar i, en aquesta crisi, es considera una situació de força major per causa DIRECTAMENT relacionada amb el coronavirus.

En aquest cas has de continuar percebent el salari, però l’empresa pot presentar un ERTO per causa de força major, o una reducció de jornada derivada de força major. També pot fer una combinació d’ambdues. Això comporta la suspensió del contracte de treball. Es deixa de treballar i de percebre el salari, però es té dret a la prestació per desocupació.

Mentre l’autoritat laboral no verifiqui i dictamini la situació de força major, l’empresa ha de continuar abonant els salaris. Aquest tràmit s’ha reduït a un màxim de 14 dies si la causa està relacionada amb la crisi pel coronavirus.

En tot cas, com que es tracta d’una situació temporal, NO PODEN ACOMIADAR-TE.

11. Tinc dret a percebre la prestació d’atur si no he cotitzat un any? Això em pot afectar a prestacions d’atur ja iniciades o a futures situacions d’atur?

En totes les situacions d’atur derivades d’ERTO o d’expedients de reducció de jornada per la crisi del coronavirus, siguin per causes de força major o per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o productives, tens dret a percebre la prestació de desocupació sense haver arribat a l’any de cotització prèvia. Per tant, en aquesta situació, TOTES LES PERSONES TREBALLADORES TENEN DRET A LA PRESTACIÓ.

A més, el temps que estiguis en situació d’atur per aquesta causa no computa i no es descomptarà de drets acumulats d’atur, tant passats com futurs.

Aquesta situació s’ha prorrogat fins al 30 de juny del 2020. Per tant, si l’estat d’alarma finalitzés abans d’aquesta data, i segueixes afectat per un ERTO derivat de la crisi de la COVID-19, continuaràs cobrant la prestació d’atur malgrat que no hagis cotitzat l’any. Tampoc es descomptarà de drets acumulats d’atur, tant passats com futurs.

12. Tinc un contracte fix discontinu o faig treballs fixos i periòdics sempre en les mateixes dates. Què passa si no puc treballar per la crisi de la COVID-19? Tinc dret a la prestació d’atur?

En aquests casos hi ha diferents supòsits, que t’expliquem a continuació. En cas que la teva situació no estigui entre les següents, et recomanem que et posis en contacte amb CCOO de Catalunya.

CAS 1: si la teva empresa ha presentat un ERTO, la mesura t’afecta i tens dret a la prestació d’atur extraordinària, malgrat que no tinguis els mínims cotitzats. A més, tindràs comptador a zero, és a dir, aquest temps no restarà de futures prestacions d’atur o de les que ja tinguessis iniciades, però no hagis esgotat. Per a les persones treballadores fixes discontínues, aquests drets s’han prorrogat fins al 31 de desembre del 2020, malgrat que l’estat d’alarma hagi finalitzat.

CAS 2: si estàs en el període d’inactivitat esperant la data d’incorporació habitual, tens dret a accedir a la prestació d’atur extraordinària, malgrat que no tinguis els mínims cotitzats i tindràs comptador a zero. Per a les persones treballadores fixes discontínues, aquests drets s’han prorrogat fins al 31 de desembre del 2020, malgrat que l’estat d’alarma hagi finalitzat.

CAS 3: si no estàs en cap dels casos anteriors, però tens períodes d’inactivitat provocats per la crisi de la COVID-19, en dates en les quals l’any passat vas treballar, tens dret a cobrar la prestació d’atur. Per compensar que ara no generes dret de prestació, mentre estiguis a l’atur tindràs dret a una prestació extraordinària de fins a 90 dies de prestació d’atur en el període d’inactivitat anual normal. Si és el teu primer any de feina, els períodes d’inactivitat actual han de coincidir amb períodes d’activitat de l’any passat de companys o companyes teus.

CAS 4: si no has pogut incorporar-te a la feina per la COVID-19 i estaves cobrant la prestació o subsidi d’atur en aquell moment, continuaràs cobrant-la. Per compensar que ara no generes dret de prestació, mentre estiguis a l’atur tindràs dret a una prestació extraordinària de fins a 90 dies de prestació d’atur en el període d’inactivitat anual normal.

CAS 5: si no t’has pogut incorporar a la feina, però havies esgotat la teva prestació, podràs sol·licitar la nova prestació, en aquest cas, sempre que hagis cotitzat el període necessari per a una nova prestació. Per compensar que ara no generes dret de prestació, mentre estiguis a l’atur tindràs dret fins a 90 dies de prestació d’atur en el període d’inactivitat anual normal.

CAS 6: si has hagut d’interrompre l’activitat o no has pogut incorporar-te a la feina per la COVID-19 i, a més, no tens dret a la prestació d’atur perquè no has cotitzat el temps mínim d’un any, llavors podràs sol·licitar una nova prestació fins que hagis de començar a treballar, i amb un màxim de 90 dies. En aquest cas cobraràs la quantitat de la teva última prestació d’atur i no tindràs dret a la prestació extraordinària en el període d’inactivitat anual normal, ja que l’hauràs consumit abans.

CAS 7: si has hagut d’interrompre l’activitat o no has pogut incorporar-te a la feina per la COVID-19 i abans que puguis incorporar-te novament a la feina esgotes la teva prestació, podràs sol·licitar una nova prestació fins que hagis de començar a treballar, i amb un màxim de 90 dies. En aquest cas no tindràs dret a la prestació extraordinària en el període d’inactivitat anual normal, ja que l’has consumit abans.

13. Què passa si la meva empresa em planteja treballar des de casa o a distància?

Tot i que el teletreball no es pot imposar, considerem que és la mesura més adient en totes aquelles activitats que es puguin fer des del domicili particular. Permet mantenir l’activitat de l’empresa i és la mesura sanitària més eficient de totes les que s’estan proposant.

A més, l’RD 8/2020 OBLIGA LES EMPRESES a implementar el teletreball si és tècnicament i raonablement possible i no representa un esforç desproporcionat. Aquesta preferència pel teletreball es prorrogarà durant els 2 mesos següents a comptar des de la data de finalització de l’estat d’alarma.

També estableix que ha de ser prioritari al cessament temporal o la reducció de l’activitat. A més es farà l’avaluació de riscos a través d’una autoavaluació per part de la persona treballadora.

14. I si soc personal docent, em poden obligar a prestar serveis a distància?

Sí. En aquest cas el decret d’alarma sí que ha previst suspendre la docència presencial, però, sempre que sigui possible, s’han de mantenir les activitats educatives amb modalitats a distància i en línia. Per tant, les empreses dedicades a aquestes activitats poden facilitar els mitjans necessaris perquè les persones treballadores prestin els seus serveis a distància.

15. He d’anar a treballar si tinc fills o filles petits que no poden sortir de casa o familiars dependents que no poden anar a centres de dia o qualsevol situació similar?

L’RD 8/2020 estableix el Plan MECUIDA per a aquests casos. Pots acollir-te a una reducció de jornada o sol·licitar una adaptació de la jornada de treball. Aquests drets poden ser exercits per cadascun dels progenitors o cuidadors per corresponsabilitat en les obligacions de cura.

Aquestes mesures excepcionals de conciliació han de ser per circumstàncies relacionades amb la COVID-19, per evitar la seva transmissió comunitària, pel tancament d’escoles o altres centres d’atenció de les persones necessitades de cura. També quan les persones encarregades de la cura d’aquests familiars no poguessin continuar desenvolupant la seva tasca per causes relacionades amb la COVID-19.

Les persones amb necessitat de cures poden ser la parella o els familiars fins al segon grau de consanguinitat.

16. Com funciona la reducció de jornada de l’RD 8/2020 del Plan MECUIDA?

Aquesta mesura suposa la reducció de la jornada de treball, amb la consegüent reducció proporcional del salari.

És la mateixa reducció regulada en els articles. 37.6 i 37.7 de l’Estatut dels treballadors, amb les garanties de protecció envers l’acomiadament. Però en aquesta situació el preavís serà només de 24 hores i la reducció pot arribar fins al 100 % del temps de treball.

En aquest últim cas, d’arribar al 100 % de la jornada, la reducció ha d’estar justificada i ser raonable i proporcionada amb la situació de l’empresa.

El Plan MECUIDA s’ha prorrogat a l’RD 28/2020 fins al 31 de gener del 2021.

17. Com funciona la reducció de jornada de l’RD 8/2020 del Plan MECUIDA?

En aquest cas podràs canviar de torn, alterar l’horari, fer horari flexible, jornada partida o continuada, canvi de centre de treball, canvi de funcions o fer treball a distància. També qualsevol altre canvi de condicions que estigui disponible i es pugui realitzar.

Per aquesta mesura és necessari l’acord amb la direcció de l’empresa i han de tenir-se en compte les necessitats concretes de conciliació, que hauran d’estar acreditades, i les necessitats organitzatives de l’empresa.

El Plan MECUIDA s’ha prorrogat a l’RD 28/2020 fins al 31 de gener del 2021.

18. Em poden obligar a fer hores extres pel decret d’alarma?

El decret estableix, a les activitats sanitàries, la possibilitat de no respectar la normativa sobre jornada de treball i es poden superar els límits de jornada establerts.

Aquesta circumstància pot aplicar-se també a activitats essencials per a l’abastiment alimentari, el subministrament d’energia i els productes derivats del petroli i el gas natural.

En aquest cas, com que es tractaria d’hores extres per causa de força major, no han de respectar el límit de 80 hores anuals i són de caràcter forçós. Evidentment, s’han de compensar com a hores extraordinàries.

19. Què he de fer per obtenir la baixa quan el 061 em demana quedar-me a casa perquè presento símptomes compatibles amb el coronavirus?

L’aïllament preventiu o per contagi confirmat, l’ha de determinar el servei públic de salut. En aquest cas, es concedirà una incapacitat temporal (baixa) assimilada a l’accident de treball.

Segons les informacions de què disposem, el personal sanitari del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) realitza telemàticament les gestions necessàries perquè es faci arribar a la persona treballadora la baixa des del centre d’atenció primària (CAP). Aquesta baixa ha de tenir efecte retroactiu, és a dir, ha de cobrir des del dia en què salut pública acorda l’aïllament.

Si el personal sanitari que acudeix al domicili no requereix l’aïllament perquè considera que es tracta d’un altre problema de salut diferent de la COVID-19, recomanem que sol·licitis un escrit que serveixi de comprovant o justificant per a la teva empresa que digui que, seguint instruccions de les autoritats, t’has hagut de quedar a casa sense poder sortir en espera que t’atenguin.

Per a més informació en relació amb aquesta situació d’incapacitat temporal pots consultar la infografia sobre la prestació de la Seguretat Social per a treballadors i treballadores afectats pel coronavirus.

20. He d’anar a treballar presencialment. Com ho acredito si em para la policia?

En aquest moment, la millor manera d’acreditar la necessitat d’anar a la feina és mitjançant un document expedit per part de la direcció de l’empresa, amb la informació necessària per no tenir problemes.

Opcionalment, pots acompanyar aquest document amb el carnet de l’empresa, la targeta de fitxatge o qualsevol altre document que acrediti l’empresa on treballes.

A més, hauràs d’emplenar i portar diàriament el document de declaració autoresponsable que han editat el Govern espanyol o el Govern de la Generalitat.

21. Puc anar a la feina amb la meva parella o amb un company o companya de feina al mateix vehicle?

En el cas de la parella no hi ha cap tipus de restricció, perquè sou persones convivents. Ara bé, en cas que facis el desplaçament amb un company o companya de feina, pot anar una persona a cada filera del vehicle, i asseguts en diagonal, per incrementar al màxim la distància de seguretat.

22. He de treballar presencialment i l’empresa no adopta mesures per evitar el contagi. Què he de fer?

L’empresa està obligada a prendre les mesures preventives contra el coronavirus, així com contra qualsevol altre risc. En aquest cas, a més, es tracta d’una qüestió de salut pública que ha portat a decretar l’estat d’alarma.

Si, tot i així, l’empresa continua sense adoptar les mesures de prevenció, has de parlar amb la representació sindical. El pas següent és contactar amb CCOO i reclamar a la Inspecció de Treball.
Si no hi ha representació sindical, contacta igualment amb CCOO.

23. Què és un ERTO i quines són les seves característiques principals?

La sigla ERTO significa expedient de regulació temporal d’ocupació.

No hi ha acomiadament: consisteix en una suspensió del contracte amb dret a atur.

L’atur consumit durant l’ERTO es reposa en acabar el procés si la causa al·legada per l’empresa està, directament o indirectament, relacionada amb la COVID-19.

Es té dret a atur encara que no s’hagi cotitzat el període mínim! TOTES LES PERSONES TREBALLADORES hi tenen dret si la causa està relacionada amb la COVID-19.

Aquests drets s’han prorrogat fins al 30 de juny del 2020. Per tant, si l’estat d’alarma finalitza abans d’aquesta data, i continues afectat per un ERTO derivat de la crisi de la COVID-19, continuaràs cobrant la prestació d’atur malgrat que no hagis cotitzat l’any. Tampoc no es descomptarà de drets acumulats d’atur, tant passats com futurs. Per a les persones treballadores fixes discontínues, aquests drets s’han prorrogat fins al 31 de desembre del 2020.

Es va a l’atur en condicions econòmiques “normals” i un percentatge de la base reguladora i les quantitats són brutes:

– 70 % de la base de la Seguretat Social els 180 primers dies.
– 50 % la resta de dies.

Aquesta prestació per desocupació té uns límits màxims que no es poden superar. En cap cas rebràs una quantitat superior a:

– Sense fills/es a càrrec: 1.098,09 euros.
– Amb 1 fill/a* a càrrec: 1.254,96 euros.
– Amb 2 fills/es a càrrec o més: 1.411,83 euros.

*Menors de 26 anys o persones grans amb discapacitat que convisquin amb la persona afectada i que no tinguin ingressos superiors a l’SMI.

24. Què es pot negociar amb l’empresa en un ERTO?

Principalment, quatre qüestions bàsiques:
Que afecti igual a tota la plantilla, és a dir, que tota la plantilla vagi a l’atur durant el mateix nombre de dies. Pot ser també que s’apliqui l’ERTO de manera rotatòria.
Com que el contracte se suspèn, no es generen vacances durant l’ERTO. Per això, recomanem que se li mantingui al personal el 100 % de les vacances anuals com si no hi hagués hagut un ERTO.
Que es pagui a la plantilla el 100 % de les pagues extres (ja que el contracte està suspès mentre s’està en un ERTO i no es genera la part proporcional).
Que es pagui un complement salarial als treballadors i treballadores per millorar el que cobraran de l’atur (que pot arribar fins al 100 % del salari total).

25. Què més he de saber sobre els ERTO?

Mentre s’està en un ERTO no es generen ni vacances ni la part proporcional de les pagues extres.
No necessàriament s’ha de suspendre el contracte a jornada completa, sinó que es pot reduir i anar a l’atur, per exemple, 3 hores i treballar-ne 5 (es cobraria de l’atur i de l’empresa). En aquest cas, es tractaria d’un ERTO de reducció de jornada.
Si la persona està de baixa i és inclosa en un ERTO, només l’afectarà quan torni a estar d’alta. Si està de vacances quan comença l’ERTO, les deixa de gaudir i se li aplica l’ERTO.
És l’empresa la que tramita les gestions amb el SEPE.
El SEPE ha paralitzat els terminis per sol·licitar l’atur, ja que no ofereix atenció presencial, sinó només en línia o per telèfon.

26. Què he de fer si, a la feina, pateixo una situació d’assetjament sexual i per raó de sexe?

Totes les empreses tenen l’obligació de disposar d’un protocol de prevenció i abordatge de l’assetjament sexual i per raó de sexe. En aquests moments de crisi del coronavirus també tenen l’obligació d’actuar. Et recomanem que comparteixis la situació amb alguna persona de la teva confiança de l’empresa i de la representació de les persones treballadores, i que ho comuniquis a l’empresa. Si l’empresa no actua, no acceptis cap excusa relacionada amb la situació actual. Posa’t en contacte amb CCOO i t’ajudarem a denunciar el teu cas a la Inspecció de Treball de Catalunya.

En l’àmbit de la salut laboral

1. S’haurien de mostrar de manera gràfica i visible les recomanacions sanitàries als centres de treball?

CCOO entén que seria important, necessari i preferible recordar a les persones treballadores les mesures sanitàries de protecció individual recomanades mitjançant cartelleria visible als centres de treball.

2. Les persones treballadores han d’informar l’empresa de si viatgen o han viatjat a zones de risc?

Sí, n’haurien d’informar l’empresa, d’acord amb l’anomenat principi de precaució.

3. Pot l’empresa tenir coneixement de quines persones treballadores estan afectades per la COVID-19?

En el context excepcional d’emergència sanitària en què ens trobem, l’Agència de Protecció de Dades ha emès un informe (0017/2020) en el qual assenyala que els interessos generals i de salut pública prevalen sobre els drets de la persona treballadora en relació amb les seves dades personals.

La persona treballadora que s’hagi contagiat de coronavirus o que estigui en situació d’aïllament per haver estat en contacte amb persones contagiades ha d’informar-ne l’empresa a fi que aquesta prengui les mesures adients per protegir la salut de la resta de la plantilla.

D’altra banda, l’empresa ha d’informar d’aquesta qüestió la resta de persones treballadores, però sense identificar la persona contagiada. Tan sols es poden proporcionar dades identificatives en els casos en què no es pugui protegir adequadament la plantilla.

En tot cas, l’empresa no pot tenir accés a altres dades mèdiques diferents de les relacionades directament amb el contagi de coronavirus.

4. L’empresa pot tenir accés als informes mèdics dels treballadors i treballadores?

Sobre la base del que hem comentat en la pregunta anterior, l’empresa pot assabentar-se de si una persona treballadora té el coronavirus per poder prendre decisions i seguir les instruccions de les autoritats públiques per evitar la propagació del virus i protegir la resta de persones treballadores. No obstant això, no pot tenir accés als informes mèdics individuals complets.

5. S’han de facilitar equips de protecció individual (EPI) addicionals?

Amb caràcter general, les empreses han de proporcionar els EPI adequats per fer la feina amb seguretat.
Avui dia, excepte les mesures específiques destinades a professionals sanitaris o a persones que tenen contacte amb ciutadans i ciutadanes amb contagi de coronavirus, no s’han establert mesures addicionals de seguretat i salut per a altres sectors. En qualsevol cas, cal atenir-se a les indicacions i recomanacions del servei de prevenció i de les autoritats sanitàries, i exigir-ne el compliment.

6. Es poden substituir les persones treballadores en situació d’incapacitat temporal per la COVID-19?

Mentre les persones treballadores tinguin aquesta malaltia, és possible substituir-les a través de contractes temporals d’interinitat, directament o a través d’ETT en el règim general previst per a això. Cal estar atents al fet que no es produeixin cessions il·legals en aquelles situacions de subcontractes.

7. La meva empresa no fa una activitat sanitària o d’atenció a ciutadans i ciutadanes afectats pel coronavirus. Si l’empresa no pren les mesures preventives adequades per evitar l’exposició al coronavirus, puc paralitzar l’activitat per “risc greu i imminent”, tal com diu l’article 21 de la Llei de prevenció de riscos laborals?

Les empreses han d’actuar en dues vies davant de la COVID-19: la prevenció de riscos laborals, d’una banda, i la normativa sanitària, de l’altra. Ara mateix, les autoritats laborals consideren que hi ha dos tipus d’empresa, de manera resumida: aquelles on el risc biològic per contaminació del coronavirus és un risc professional per atenció directa a ciutadans i ciutadanes contagiats, i aquelles on el risc de contagi per coronavirus ve pel possible contacte d’algun treballador o treballadora contagiat de la mateixa empresa, d’alguna persona d’una empresa de contracta o d’algun client o proveïdor de serveis.

Des de la vessant de la prevenció de riscos laborals, a les primeres es considera que s’aplica la normativa específica de risc biològic a la feina, però a les segones, no, de manera que en aquestes cal seguir la normativa genèrica sobre llocs de treball. Per tant, la Inspecció de Treball NO PARALITZARÀ L’ACTIVITAT en aquest segon grup d’empreses per incompliment de la normativa laboral de risc biològic a la feina.

Des de la vessant de la normativa sanitària, totes les empreses estan obligades a aplicar les mesures decretades pel Ministeri de Sanitat o el Departament de Sanitat. Així, la Inspecció de Treball verificarà la correcta aplicació de les mesures acordades per les autoritats sanitàries i, davant de qualsevol incompliment, advertirà l’empresa de l’obligatorietat de complir-les. Si aquest incompliment persisteix, llavors n’informarà les autoritats sanitàries, que poden acordar el tancament preventiu del centre de treball o la suspensió de l’activitat.

En tot cas, si creus que hi ha incompliment de les mesures acordades per les autoritats sanitàries, recomanem que et posis en contacte amb els delegats i delegades de CCOO, i, si no hi ha representació legal dels treballadors i treballadores, adreça’t a CCOO Catalunya al telèfon 933 100 000 o mitjançant una consulta en línia: https://consulta.ccoo.cat.

Nota: aquesta informació es basa en el Criteri operatiu núm. 102/2020 de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, que pot canviar en qualsevol moment.

En l’àmbit de les ajudes socials

1. Què passa si soc persona consumidora vulnerable, vulnerable severa o en risc d’exclusió social i no pago les factures de subministraments bàsics?

Si tens la condició de persona consumidora vulnerable, vulnerable severa o en risc d’exclusió social, les empreses d’aigua, llum i gas han de mantenir-te el subministrament. Per tant, si no pots pagar les factures, disposaràs d’aigua, llum i gas durant aquesta crisi.
Pots consultar si estàs en aquesta situació en els articles 3 i 4 de l’RD 897/2017, tenint en compte que l’IPREM del 2020 és de 537,84 euros al mes i de 7.680,35 euros en valor anual de 14 pagues.
Enllaç a l’RD 897/2017

2. Què passa si soc persona beneficiària del bo social i venç en els propers mesos?

En aquest cas, l’RDL 8/2020 ha prorrogat automàticament la vigència de tots els bons socials fins al 15 de setembre del 2020.

3. I per a la resta, què passa amb el preu del gas natural o del gas butà, propà i altres gasos liquats del petroli?

En el cas del gas natural, es mantindrà el preu fixat el 23 de desembre del 2019 durant els pròxims dos trimestres. Pel que fa als gasos liquats del petroli, es mantindrà el preu fixat el 14 de gener del 2020 durant els pròxims tres trimestres.

Aquesta mesura serà aplicable a totes les persones consumidores independentment de la seva situació econòmica.

4. M’han acomiadat i no puc pagar les tarifes de mòbil o d’Internet. No puc comunicar-me en la situació de reclusió en què estem?

Les companyies telefòniques tenen prohibit suspendre els serveis contractats abans de la declaració de l’estat d’alarma i els han de mantenir mentre duri.
Tan sols poden suspendre’ls per motius de seguretat i integritat de les xarxes.

5. Els meus fills o filles són beneficiaris d’una beca menjador, però ara els centres escolars estan tancats. Què puc fer?

En aquest cas, els teus fills o filles poden percebre una ajuda econòmica o accedir a un servei de prestació directa de distribució d’aliments. Aquesta ajuda es mantindrà mentre les escoles romanguin tancades.
Aquestes ajudes hauran de ser concretades per la Generalitat de Catalunya segons el que estableix l’RDL 7/2020.

6. Tinc familiars grans i dependents que no tenen cap servei d’assistència pel tancament dels centres de dia i altres activitats. Què puc fer?

En l’RDL 8/2020 s’ha aprovat un pressupost perquè les comunitats autònomes adoptin mesures per mantenir qualsevol servei d’ajuda domiciliària necessari per a persones grans, amb discapacitat o en situació de dependència. Aquests serveis d’atenció domiciliària inclouen tasques de cura, d’alimentació, de teleassistència, de rehabilitació, de seguretat, etc. Serà la Generalitat de Catalunya la que concreti l’ús que es faci d’aquestes ajudes.

7. Què puc fer si pateixo violència masclista per part de la meva parella o exparella?

L’Institut Català de les Dones posa a disposició el telèfon gratuït 900 900 120 i el WhatsApp 671 778 540 per a totes les situacions de violència masclista. Si es tracta d’una situació greu, es pot trucar al 112.
Al local de Via Laietana, 16, de Barcelona, únic local que CCOO té obert durant el període de crisi, hi ha la possibilitat que fem aquesta trucada per tu, si ens ho demanes.
A pobles i ciutats estan activats serveis d’atenció específica i d’urgència, així com serveis d’atenció que ofereixen les entitats de dones.

8. En què consisteix la prestació extraordinària per a subministraments bàsics?

Aquesta prestació consisteix en un únic pagament de 200 euros que s’haurà de destinar a l’adquisició de productes d’alimentació, farmàcia i altres subministraments bàsics.

L’ajut extraordinari és per als treballadors i treballadores per compte d’altri i autònoms i autònomes amb càrregues familiars que hagin patit una disminució superior al 30 % dels seus ingressos per causa de la COVID-19.

El podran sol·licitar les persones afectades per un expedient de regulació temporal, aquelles amb contracte temporal extingit o els treballadors i treballadores per compte propi que hagin hagut de suspendre o reduir la seva activitat.

Es pot demanar la sol·licitud des del 30 d’abril fins que s’exhaureixi el pressupost assignat. El tràmit s’ha de fer telemàticament en aquest enllaç:
https://web.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/prestacio-extraordinaria-subministraments-basics-covid?category=

9. En què consisteix el subsidi especial per desocupació per fi de contracte temporal?

El subsidi, corresponent a una única mensualitat de 430 euros, vol donar cobertura a les persones sense feina i sense ingressos, o amb ingressos per sota del 75 % de l’SMI i que signin un contracte temporal de com a mínim dos mesos de durada, el qual hagi finalitzat, de manera involuntària, a partir del 15 de març.

Aquest subsidi no és compatible amb la renda garantida de ciutadania.

La sol·licitud es pot fer telemàticament en el següent enllaç:
https://sede.sepe.gob.es/SolicPrestIndividualWeb/flows/solicitud?execution=e1s1

En relació amb l’habitatge i el lloguer de locals

1. M’han fet un ERTO, he perdut gran part dels meus ingressos o m’he quedat sense feina i no puc pagar el lloguer. A quines mesures d’ajut puc acollir-me?

Si el propietari és un particular i t’has vist afectat per la crisi de la COVID-19, pots intentar d’arribar-hi a un acord d’ajornament o de condonació total o parcial. Has de sol·licitar aquest ajornament o condonació a la persona arrendadora abans del 2 de juliol.

Un cop rebuda la sol·licitud, la persona arrendadora t’ha de comunicar, en el termini màxim de set dies laborables, les condicions d’ajornament o de fraccionament ajornat del deute que accepta o, si no, les possibles alternatives que planteja.

Si et trobes en una situació de vulnerabilitat sobrevinguda per la crisi de la COVID-19 (pots consultar els supòsits de vulnerabilitat a la pregunta 7) i la persona arrendadora no accepta cap acord sobre l’ajornament, pots sol·licitar:

1) Un microcrèdit avalat per l’Estat al banc. Aquest microcrèdit, que pot cobrir fins a sis mensualitats de renda, es pot retornar en un termini de fins a sis anys, prorrogables excepcionalment per uns altres quatre anys més. A més no has de pagar cap tipus d’interès ni de comissió.

a) Pots consultar la informació sobre els requisits i criteris per accedir a las ajudes transitòries de finançament per fer front al pagament del lloguer aquí.
b) Accedeix al formulari de sol·licitud de préstec: “Modelo de formulario a cumplimentar por los arrendatarios al presentar ante la entidad de crédito la solicitud del préstamo regulado en esta orden” (annex 1 pàg. 9).

2) Un ajut de la Generalitat per fer front al pagament del lloguer o per fer la devolució del préstec, en cas que la teva situació segueixi sent vulnerable.

a) Aquests ajuts són incompatibles amb qualsevol altre ajut o prestació per al pagament del lloguer que gestioni l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per a les mateixes mensualitats del mateix any. Si la persona sol·licitant es beneficia d’altres ajuts per al pagament del lloguer, la suma total dels imports que ha de percebre en un mateix any natural no podrà ser superior a 5.400 euros.
b) L’ajut es pot concedir per un import màxim de sis mesos de la renda de lloguer, des d’abril fins a setembre del 2020.
c) Les quanties màximes de l’ajut, segons la ubicació de l’habitatge, són les següents:
Barcelona ciutat: 750 euros mensuals.
Demarcació de Barcelona: 750 euros mensuals.
Demarcació de Girona: 500 euros mensuals.
Demarcació de Tarragona: 500 euros mensuals.
Demarcació de Lleida: 450 euros mensuals.
Demarcació de les Terres de l’Ebre: 350 euros mensuals.

En qualsevol cas, l’import de l’ajut no pot superar la renda de lloguer pactada al contracte d’arrendament.

d) Les sol·licituds es poden presentar a:
Preferentment, a través de mitjans electrònics al web de la Generalitat de Catalunya: https://web.gencat.cat/es/tramits.

Les bosses que formen part de la xarxa de mediació per al lloguer social o les oficines locals d’habitatge que col·laboren mitjançant conveni amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

En el supòsit que no s’hagi constituït una bossa ni hi hagi una oficina d’habitatge en un determinat àmbit territorial, les sol·licituds es poden presentar a les dependències dels serveis de l’agència de cada demarcació.

La seu de l’entitat titular o administradora de l’habitatge, en els casos de llogaters d’habitatges administrats per administracions, empreses públiques o entitats sense ànim de lucre, que col·laboren mitjançant conveni amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

L’Agència de l’Habitatge de Catalunya, pels mitjans que s’estableixen en els articles 25 de la Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, i 16.4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.

e) Els impresos normalitzats de sol·licitud es poden obtenir a les dependències abans indicades i a l’Oficina Virtual de Tràmits: http://tramits.gencat.cat.

f) El termini de presentació de sol·licituds i de la documentació és a partir de l’endemà de la publicació d’aquesta resolució al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i fins al 30 de setembre del 2020.

2. El meu arrendador és un gran propietari o una entitat financera, i no puc pagar el lloguer. Puc demanar una moratòria o una suspensió?

Sí. Quan la part arrendadora és una empresa o una entitat pública d’habitatge o és propietària de més de deu habitatges i tu estàs en una situació de vulnerabilitat, pots sol·licitar l’ajornament temporal i extraordinari del pagament de la renda, sempre que aquest ajornament o la condonació total o parcial de la renda no s’hagi aconseguit amb caràcter voluntari per acord entre totes dues parts.

El termini per demanar un ajornament o una reducció de la quota s’ha ampliat fins al 31 de gener del 2021.

3. A qui he de sol·licitar l’ajut per al pagament del lloguer?

L’ajut s’ha de sol·licitar a la Generalitat, com a màxim fins al 30 de setembre del 2020.

Consulta les bases, la normativa i la documentació a http://web.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/22066_Ajuts_lloguer_Covid?category=74aba454-a82c-11e3-a972-000c29052e2c

4. Quins requisits he de complir per accedir al programa d’ajudes per al pagament del lloguer?

Acreditar davant de la Generalitat la vulnerabilitat econòmica sobrevinguda per la COVID-19, mitjançant:
a) En cas de situació legal d’atur, amb un certificat expedit per l’entitat gestora de les prestacions en el qual figuri la quantia mensual percebuda en concepte de prestacions o subsidis per desocupació.

b) En cas de cessament d’activitat dels treballadors i treballadores per compte propi, amb un certificat expedit per l’Agència Estatal de l’Administració Tributària o per l’òrgan competent de la comunitat autònoma, si escau, sobre la base de la declaració de cessament d’activitat declarada per la persona interessada.

c) El nombre de persones que habiten a l’habitatge habitual:
i. Llibre de família o document acreditatiu de parella de fet.
ii. Certificat d’empadronament relatiu a les persones empadronades a l’habitatge, amb referència al moment de la presentació dels documents acreditatius i als sis mesos anteriors.
iii. Declaració de discapacitat, de dependència o d’incapacitat permanent per realitzar una activitat laboral.

d) Titularitat dels béns: nota simple del servei d’índexs del Registre de la Propietat de tots els membres de la unitat familiar.

e) Declaració responsable de la persona (o persones) deutora relativa a l’acompliment dels requisits exigits per considerar-se sense recursos econòmics suficients segons aquest reial decret llei.

Els beneficiaris, a més, han d’acreditar:
a) Que la persona arrendatària o qualssevol de les que tinguin el seu domicili habitual i permanent a l’habitatge arrendat no tingui parentiu de primer o de segon grau de consanguinitat o d’afinitat amb la persona que tingui la condició d’arrendador de l’habitatge.

b) Que la persona arrendatària o qualssevol de les que tinguin el seu domicili habitual i permanent a l’habitatge arrendat no sigui sòcia o partícip de la persona física o jurídica que actuï com a arrendadora.

5. Tinc una ordre de desnonament per no pagar el lloguer. Es pot efectuar el desnonament durant l’estat d’alarma?

Durant l’estat d’alarma i fins a sis mesos després, van estar suspesos els desnonaments, si a causa de la crisi de la COVID-19 la persona arrendatària es trobava en una situació vulnerable i no tenia l’alternativa d’anar a viure a un altre lloc.

D’acord amb l’RDL 30/2020, si la persona arrendatària acredita davant del jutjat que es troba en una situació de vulnerabilitat social o econòmica sobrevinguda com a conseqüència dels efectes de l’expansió de la COVID-19 que li impossibiliti trobar una alternativa d’habitatge per a ella i per a les persones amb les quals convisqui, aquesta circumstància serà comunicada pel lletrat de l’Administració de justícia als serveis socials competents i s’iniciarà una suspensió extraordinària de l’acte de llançament, per un període màxim que es pot estendre fins al 31 de gener del 2021.

6. Em poden desnonar si estic en una situació d’especial vulnerabilitat segons la Llei 1/2013 i el meu domicili ja ha estat adjudicat al creditor?

No es podrà desallotjar del domicili fins al maig del 2024. L’RDL 6/2020 ha ampliat 4 anys la moratòria per a les famílies més vulnerables.

Pots consultar si estàs en una situació d’especial vulnerabilitat en l’article 1 de la Llei 1/2013, tenint en compte que l’IPREM del 2020 és de 537,84 euros al mes i de 7.680,35 euros en valor anual de 14 pagues.

Enllaç a la Llei 1/2013

7. Com puc saber si estic dins del supòsit de vulnerabilitat econòmica per poder obtenir moratòries o ajudes per al lloguer, a conseqüència de l’emergència sanitària ocasionada per la COVID-19?

S’han de donar dues condicions:
a) La primera és que estiguis en situació d’atur, o afectat per un ERTO, o hagis reduït la jornada per motiu de cures, si ets empresari, o altres circumstàncies similars que suposin una pèrdua substancial d’ingressos. El conjunt dels ingressos dels membres de la unitat familiar, del mes anterior a la sol·licitud de la moratòria, no ha de superar:
a.1) Amb caràcter general, el límit de tres vegades l’indicador públic de renda d’efectes múltiples mensual (des d’ara IPREM = 537,84 euros), o sigui 1.613,52 euros bruts.
a.2) Aquest límit s’incrementarà en 0,1 vegades l’IPREM (53,78 euros) per cada fill a càrrec a la unitat familiar. En cas d’unitat familiar monoparental l’increment aplicable per cada fill a càrrec serà de 0,15 vegades l’IPREM (80,67 euros).
a.3) Aquest límit s’incrementarà en 0,1 vegades l’IPREM (53,78 euros) per cada persona més gran de 65 anys membre de la unitat familiar.
a.4) En cas que algun dels membres de la unitat familiar tingui declarada discapacitat igual o superior al 33 %, situació de dependència o malaltia que l’incapaciti de forma permanent per treballar, el límit previst al subapartat a.1 serà de quatre vegades l’IPREM, o sigui 2.151,36 euros més els increments acumulats per fill a càrrec.
a.5) Si ets una persona amb paràlisi cerebral, amb malaltia mental o amb discapacitat intel·lectual, amb un grau de discapacitat reconegut igual o superior al 33 %, o ets una persona amb discapacitat física o sensorial, amb un grau de discapacitat reconeguda igual o superior al 65 %, així com en els casos de malaltia greu que incapaciti, acreditadament, la persona o el seu cuidador per realitzar una activitat laboral, el límit previst al subapartat a.1 serà de cinc vegades l’IPREM, és a dir 2.689,20 euros.

b) Que la quota del lloguer, més el cost d’electricitat, gas, gasoil per a calefacció, aigua corrent, telèfon fix i mòbil i el rebut de la comunitat, resulti superior o igual al 35 % dels ingressos nets que percebi el conjunt dels membres de la unitat familiar.

8. Quins documents he de presentar per acreditar el supòsit de vulnerabilitat econòmica?

L’has d’acreditar mitjançant la presentació dels documents següents:
a) Si estàs a l’atur: certificat expedit per l’entitat gestora de les prestacions, en el qual figuri la quantia mensual de la prestació o subsidi.
b) Si ets autònom i has cessat l’activitat: certificat expedit per Hisenda o per l’òrgan competent de la comunitat autònoma, si escau, sobre la base de la declaració de cessament d’activitat declarada per la persona interessada.
c) Nombre de persones que viuen a l’habitatge habitual: 1. Llibre de família o document acreditatiu de parella de fet. 2. Certificat d’empadronament relatiu a les persones empadronades a l’habitatge, amb referència al moment de la presentació dels documents acreditatius i als sis mesos anteriors.
d) Declaració de discapacitat, de dependència o d’incapacitat permanent per realitzar una activitat laboral.
e) Titularitat dels béns: nota simple del Servei d’Índexs del Registre de la Propietat de tots els membres de la unitat familiar.
f) Declaració responsable conforme compleixes els requisits exigits per considerar-te sense recursos econòmics suficients.

9. Si no puc reunir en aquest moment tots els documents per acreditar el supòsit de vulnerabilitat econòmica, puc comptar amb una pròrroga per presentar-los?

Sí. Si no pots aportar algun dels documents l’has de substituir per una declaració responsable que justifiqui els motius relacionats amb la crisi de la COVID-19 que t’impedeixen aportar-lo. Després, quan acabi l’estat d’alarma i les seves pròrrogues, tindràs un mes per aportar-los.

10. En les properes setmanes venç el meu contracte de lloguer. Poden no renovar-me’l o apujar-me el lloguer?

Si el període de pròrroga obligatori del contracte finalitza entre l’1 d’octubre i el 31 de gener del 2021, d’acord amb l’RDL 30/2020, es pot aplicar, amb prèvia sol·licitud de la persona arrendatària, una pròrroga extraordinària del termini del contracte d’arrendament per un període màxim de sis mesos, durant els quals se seguiran aplicant els termes i les condicions que estableix el contracte en vigor.
Aquesta sol·licitud de pròrroga extraordinària ha de ser acceptada per la persona arrendadora, llevat que s’hagin fixat altres termes o condicions entre les parts, o en cas que la part arrendadora hagi comunicat en els terminis i les condicions establertes per la llei la necessitat d’ocupar l’habitatge arrendat per destinar-lo a habitatge permanent per a ella o els seus familiars.

11. Soc llogater/a d’un habitatge administrat per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, els meus ingressos s’han vist afectats per la crisi provocada per la COVID-19 i no puc pagar el lloguer. Hi ha alguna mesura per ajudar-me a fer front al pagament?

Els inquilins en situació de vulnerabilitat per la crisi de la COVID-19 que viuen en pisos propietat de la Generalitat puguin sol·licitar una moratòria del pagament del lloguer durant l’estat d’alarma i els sis mesos posteriors.

Aquesta mesura estarà vigent mentre duri l’estat d’alarma i fins a sis mesos després que finalitzi.
Els arrendadors hauran de retornar l’import ajornat durant els 36 mesos posteriors, sense interessos.

12. La situació provocada per la crisi de la COVID-19 ha suposat una reducció dels meus ingressos i estic en una situació de vulnerabilitat econòmica. He de continuar pagant la hipoteca?

Si estàs en una situació de vulnerabilitat econòmica per la crisi de la COVID-19, l’RDL 8/2020 ha establert una moratòria del pagament de la hipoteca, que pots sol·licitar fins al 29 de setembre.

Aquesta norma també s’aplica als fiadors i avaladors de deutes hipotecaris, amb la mateixa durada.

Serà obligació unilateral de l’entitat creditora, l’elevació, formalització, inscripció de l’escriptura o pòlissa en la qual es documenti el reconeixement de la suspensió de les obligacions contractuals, després de la teva sol·licitud de moratòria.

Pots consultar si estàs en una situació de vulnerabilitat econòmica a efectes de la moratòria hipotecària i del crèdit de finançament no hipotecari en l’article 16 de l’RDL 11/2020, de 31 de març, de 2020.

Enllaç a l’RDL 8/2020
Enllaç a l’RDL 11/2020

13. Soc una persona treballadora autònoma i no puc pagar el lloguer dels immobles on faig la meva activitat econòmica. Hi puc fer alguna cosa?

Sí. Quan l’arrendador és una empresa o una entitat pública d’habitatge o és una persona propietària de més de 10 immobles urbans, podràs demanar la moratòria en el pagament del lloguer, sempre que no hagis acordat ja una moratòria o una reducció de la quota.

Aquesta moratòria es pot sol·licitar fins al 21 de maig del 2020 i s’aplica de manera automàtica mentre duri l’estat d’alarma i les seves pròrrogues, i a les mensualitats següents, prorrogables una a una, mentre es mantingui l’impacte provocat per la COVID-19, amb un màxim de 4 mesos.

Les quotes degudes s’han de retornar, com a màxim, en els 2 anys següents a la data en què finalitzi la moratòria, sempre dins del termini del contracte, sense cap tipus d’interès ni penalització, i sempre dins del termini del contracte.

Si l’arrendador no és un gran tenidor (menys de 10 immobles urbans) pots sol·licitar, abans del 21 de maig del 2020, un ajornament temporal i extraordinari del pagament del lloguer, sempre que no hagis acordat ja l’ajornament o la reducció de la quota.

En aquest cas, si ho acordes amb el teu arrendatari, pots disposar de la fiança i hauràs de pagar-la en el termini d’1 any.

14. Quins requisits he de complir per poder sol·licitar una moratòria o un ajornament del pagament de les quotes de lloguer dels immobles on faig la meva activitat econòmica?

a) Has d’estar donat d’alta a la Seguretat Social el 14 de març del 2020.

b) Has d’acreditar, davant l’arrendador, amb el certificat de cessament de l’activitat, que la teva activitat ha estat suspesa pel decret d’estat d’alarma o per les ordres posteriors en el seu desenvolupament.

c) Si la teva activitat no ha estat suspesa directament pel decret d’estat d’alarma o per les ordres posteriors, però pots acreditar, en el mes anterior a la sol·licitud de l’ajornament del lloguer, la reducció de la facturació d’un mínim del 75 % sobre la facturació mitjana mensual del trimestre al qual pertoca el mateix mes de l’any anterior. Has d’acreditar aquesta circumstància davant l’arrendador, amb una declaració responsable de la reducció de facturació. En aquest cas, si t’ho requereixen, has de mostrar els teus llibres de comptabilitat.

En l’àmbit del treball agrari

1. Quines activitats es consideren treball agrari?

Les pròpies del sector agrari: tota mena de cultius, a més de les activitats de suport a l’agricultura i de preparació posterior a la collita.

2. A quina ocupació afecta la normativa per garantir que, malgrat la crisi de la COVID-19, es manté l’activitat en el sector agrari?

L’objectiu de la normativa es afavorir la contractació temporal de persones d’altres sectors d’activitat que no tinguin una ocupació actual.

Afecta els contractes temporals dels sectors agraris, signats entre el 14 de març i el 30 de juny del 2020 o que finalitzin en aquest període.

3. Quines persones treballadores afecta?

Els col·lectius que es poden beneficiar d’aquesta flexibilització per garantir el manteniment de l’activitat agrària són:
Persones en situació d’atur i autònoms que hagin cessat la seva activitat, de qualsevol nacionalitat.
Persones amb contracte de treball suspès o amb reducció horària per motius econòmics, organitzatius, de producció o per causa de força major, sempre que la causa d’aquesta suspensió de contracte no hagi estat relacionada amb la COVID-19.
Persones treballadores migrants, si la data de caducitat del seu permís de treball està entre el 14 de març i el 30 de juny del 2020. La pròrroga de l’autorització es determinarà per mitjà de les instruccions que publiqui la Secretaría de Estado de Migraciones.
Joves nacionals de països tercers, de 18 a 21 anys, que es trobin en situació regular, és a dir, que disposin d’autorització de residència, tot i que no de treball.

En tots els casos, els domicilis de les persones que s’hi vulguin acollir han de ser al mateix municipi o als municipis limítrofs del centre de treball, tot i que les comunitats autònomes poden adaptar aquest criteri.

4. Puc continuar cobrant prestació o subsidi mentre estic cobrant el salari per aquesta activitat agrària temporal?

Sí. La majoria de les prestacions, subsidis i ajudes de caràcter econòmic que atorgui qualsevol Administració, es poden continuar cobrant mentre es treballa al camp i s’està cobrant el salari per aquest treball. Però hi ha algunes excepcions que es detallen a la pregunta 5.

Important: aquests salaris no es tindran en compte a l’efecte de límits de rendes per a les prestacions contributives o no contributives de Seguretat Social.

5. Hi ha alguna excepció per compatibilitzar els salaris percebuts per aquest treball agrari i algunes prestacions?

Hi ha algunes prestacions que no es poden continuar cobrant si s’accedeix al treball agrari en aquesta situació:
Les prestacions originades per l’aplicació d’un ERTO que la seva causa sigui la crisi de la COVID-19.
Les prestacions per incapacitat temporal.
Les prestacions per risc durant l’embaràs i la lactància.
Les pensions per incapacitat permanent (excepte les que, per llei, siguin compatibles amb el treball).
Les prestació per naixement i cura de menor.

6. Quin és el salari d’aplicació?

El del conveni del sector, i si no hi ha salari establert en conveni col·lectiu, el salari mínim interprofessional: 950 euros al mes, per 14 pagues.

7. Altres qüestions sobre aquestes mesures temporals pel treball agrari

L’empresariat ha d’assegurar en tot moment la disponibilitat de mitjans de prevenció adients davant la COVID-19.

Per a més informació referent a les persones de nacionalitat estrangera, posa’t en contacte amb el Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) al telèfon 934 812 720 o a l’adreça electrònica [email protected].

Treballadores de la llar

1. Què passa si em poso malalta per coronavirus?

Posa’t en contacte amb el teu metge o metgessa de família.
Tens dret a una prestació de la Seguretat Social.
Hauràs de sol·licitar la prestació a través de la web següent: https://sede.seg-social.gob.es.
Estar en aïllament preventiu per coronavirus implica tenir els mateixos drets.

2. Què passa si la persona ocupadora no vol que vagi al domicili on treballo mentre duri la crisi?

Haurà de continuar pagant-te el salari complet, encara que no treballis.
Si decideix no pagar-te sense arribar a un acord, ho has de denunciar.

3. Em poden acomiadar?

En l’àmbit del servei domèstic no són aplicables les causes de força major ni l’acomiadament objectiu.
Així, si et diu que no vagis al domicili per precaució, no hi ha motiu per prescindir del teu treball, per la qual cosa ha de continuar pagant-te el salari.

4. I el subsidi per atur?

En el context de l’estat d’alarma s’ha establert un subsidi extraordinari per a les treballadores de la llar donades d’alta a la Seguretat Social abans del 14 de març del 2020 que hagin vist reduïda la seva jornada o finalitzat el seu contracte.
La quantitat d’aquest subsidi extraordinari és del 70 % de la base reguladora, amb el límit de l’equivalent a l’SMI.
Per sol·licitar-lo, cal acreditar la pèrdua total o parcial de l’activitat, amb una declaració responsable signada per la persona ocupadora, una carta d’acomiadament, una comunicació de desistiment o la baixa a la Seguretat Social.

5. I si soc autònoma i deixo de treballar?

S’ha establert una prestació per a persones autònomes per cessament d’activitat a causa de la COVID-19.

6. Si continuo treballant, poden obligar-me a no sortir al carrer?

Si estàs treballant (amb contracte o sense, com a externa o com a interna), en cap cas la persona ocupadora et pot impedir sortir al carrer.

7. Mesures de protecció (EPI)

La persona ocupadora està obligada a atendre les mesures de protecció necessàries davant la pandèmia de coronavirus.
Ha de procurar-te equips de protecció individual (gel hidroalcohòlic, guants, màscares, bata…).

8. Soc treballadora de la llar i he hagut de deixar de prestar els meus serveis o m’han reduït la jornada o, directament, m’han acomiadat per la crisi de la COVID-19 o per risc de contagi. Tinc dret a alguna prestació social?

Si tens contracte de treball i estaves donada d’alta a la Seguretat Social, tens dret a un subsidi extraordinari per manca d’activitat. Aquest subsidi es cobrarà cada mes a partir del dia en què es produeixi la reducció de l’activitat o l’acomiadament.
En cas de deixar de prestar serveis o de reducció de jornada, és necessari un document de l’empresa (declaració responsable) per acreditar la situació i la data d’inici d’aquesta nova situació. En cas d’acomiadament es pot justificar amb la carta d’acomiadament o l’acreditació de la baixa de la Seguretat Social.
La quantia del subsidi serà del 70 % de la base reguladora de la Seguretat Social. No podrà ser superior al salari mínim interprofessional, exclosa la part proporcional de les pagues extraordinàries.
Aquesta prestació, la pots sol·licitar si no comptes amb un permís retribuït recuperable.

9. Soc treballadora de la llar, però no estic donada d’alta a la Seguretat Social. Puc sol·licitar alguna ajuda?

No. Et suggerim que et posis en contacte amb el Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers de CCOO (CITE) perquè et proporcionin més informació. El seu telèfon és el 93 481 27 20.

Consulta més preguntes freqüents relacionades amb les treballadores de la llar en temps de la COVID-19

Consultes laborals concretes sobre el coronavirus (obertes a tots els treballadors i treballadores)

Per a consultes laborals concretes relacionades amb el coronavirus omple aquest formulari o truca al 933 100 000 i
tindràs una resposta al més aviat possible.  

Button

Consulta el següent enllaç per a informacions generals de relacions laborals i actualització de les normatives relacionades amb el coronavirus on tens tota la informació actualitzada