Valoració de les dades de l’IPC del juny del 2019
A Catalunya l’IPC interanual és del 0,7 %, tres dècimes per sota del mes passat, i se situa tres dècimes per sobre de l’indicador estatal, que és del 0,4 %.
En termes interanuals, el grup de productes que més s’ha encarit ha estat el dels hotels, cafès i restaurants, en la mateixa línia que el mes anterior, amb un increment del 2,4 %, així com el dels aliments i begudes no alcohòliques, amb una pujada de l’1,5 %. Al mes de juny, els productes que han registrat una variació negativa en els preus han estat aquells relacionats amb l’habitatge i el transport, amb una reducció de la taxa interanual del 0,8 i del 0,4 % respectivament.
Pel que fa la variació en relació amb el mes de maig, la inflació es manté en el mateix nivell, una dècima per sobre de la dada estatal, que ha estat del –0,1 %. Els productes que més han contribuït a aquesta reducció en els preus han estat el transport, per la baixada de preus dels carburants, però també el grup del vestit i calçat (-1%) per les rebaixes o, en menor mesura, el de l’habitatge (-0,4 %) per la lleugera baixada dels preus de l’electricitat.
En l’àmbit de l’Estat, l’IPC interanual és del 0,4 %, quatre dècimes per sota de la taxa registrada el mes anterior. Aquesta dada manté el canvi de tendència iniciat al maig i situa l’índex de variació interanual en el 0,4 %. La variació de preus a Espanya en relació amb el mes anterior és fins i tot negativa, del -0,1 %. La inflació subjacent estatal, que és aquella que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, augmenta dues dècimes, fins a situar-se en el 0,9 %, dues dècimes per sobre del maig. La taxa de variació anual de l’IPCH (índex de preus de consum harmonitzat estatal), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, se situa en el 0,6 %, tres dècimes per sota del 0,9 %, tres dècimes per sota de l’índex del mes de maig.
CCOO considera que:
– La contenció dels preus al mes de juny és positiva perquè reforça la capacitat de compra i l’efecte d’estímul que genera la demanda agregada. Això és especialment important en el cas de l’electricitat, que afecta especialment la despesa de les llars més vulnerables. Recordem que una de cada vuit persones treballadores, i una de cada cinc llars catalanes, viuen en situació de risc de pobresa.
– L’increment mensual dels aliments i begudes no alcohòliques, que ha pujat sis dècimes en un sol mes, no és, en aquest sentit, una bona notícia i limita la capacitat de compra per productes que són de primera necessitat.
– El salaris tenen un paper central en l’estabilitat de l’economia catalana i han de servir per millorar la capacitat adquisitiva i el poder de compra dels treballadors i treballadores. En aquest sentit un escenari de contenció de la inflació i de recuperació dels salaris pot ser rellevant.
CCOO reclama:
– En el context de les polítiques públiques calen pressupostos que permetin fer front als reptes centrals que enfronta l’economia catalana. El moment de recuperació i de creixement ha de ser aprofitat per recuperar cohesió social i per posar les bases per a un creixement més estable i amb més capacitat de redistribució.
– L’augment del salari mínim interprofessional (SMI) ha tingut un efecte positiu generalitzat sobre la demanda agregada, però també sobre els ingressos fiscals i per via de cotització. Reforçar l’AENC i garantir un salari de 14.000 euros mensuals pot aprofundir aquest efecte positiu.
– L’execució del Pacte nacional per a la indústria i la inversió pública en espais industrials i de logística, però també per part de les empreses a l’hora de garantir una formació de qualitat, la inversió en innovació i l’estabilitat de l’ocupació, són claus per complementar l’estabilitat de la demanda amb una millora de la productivitat.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 12 de juliol de 2019