Anunci de dimissió del director del Centre Penitenciari Brians 1
Avui, dimecres 19 de desembre, la consellera de Justícia, Ester Capella a través d’una entrevista en el programa de TV3 “Els matins” ha donat a conèixer la dimissió del director del Centre Penitenciari Brians 1, que segons carta dirigida la plantilla per aquest, va presentar el diumenge passat, 16 de desembre.
Per a CCOO, tant en l’escrit del dimitit director com durant l’entrevista de la consellera s’han lliscat manipulacions, mentides i exageracions, per mitjà de les quals s’ha realitzat una ocultació conscient de la situació real del centre i dels antecedents que han portat a la dimissió de Josep Font com a director del CP Brians 1.
La situació en el CP Brians 1 era absolutament insostenible. La plantilla se sentia maltractada, sense cap suport per part de la direcció, atacada i fins i tot perseguida sense que realment hi hagués raons objectives. El clam era general i transversal, afectant a tots els col•lectius per igual (avui mateix per exemple els mestres de Brians 1 tenen una reunió per a denunciar l’actuació de Josep Font), generant una unanimitat total en el rebuig de la gestió de Font per part de tots els treballadors. Aquesta situació ha portat a baixes laborals massives en el centre, comandaments intermedis inclosos, de tots els col•lectius, senzillament per no poder aguantar més la situació d’estrès i ansietat.
La causa principal d’aquesta situació ha estat la completa incompetència del dimitit director Josep Font com a gestor de recursos humans. Un centre penitenciari típic té una plantilla que ronda els 500 treballadors i una gestió competent de personal és un requeriment imprescindible. Aquesta incapacitat de Josep Font, la seva manca d’habilitats socials bàsiques i nul•la intel•ligència emocional per a gestionar una plantilla ja es va demostrar en el passat en els centres penitenciaris de Lledoners i Puig dels Basses, dels quals va ser director. Ara ha esclatat amb tota la seva intensitat en el CP Brians 1.
De manera subsidiària s’han produït errors gravíssims de gestió, fins i tot pot ser delictius. Com per exemple posar junts al primer mòdul mixt del sistema penitenciari català (la UMS) internes amb interns condemnats per delictes sexuals, prohibit pel reglament penitenciari, i sense que hi hagués cap manual d’organització i funcionament posant els treballadors en una situació d’inseguretat jurídica. Sota la gestió de Font, es va produir l’eliminació d’un mòdul de dones a Brians 1, concentrant totes en un únic mòdul, empitjorant greument la situació de les dones empresonades a Catalunya. Això ha generat un retorn a la situació de fa vint anys, fent palès la discriminació en les polítiques de perspectiva de gènere que pateixen les dones al sistema penitenciari català.
També el director Josep Font ha demostrat una incapacitat de gestionar adequadament les situacions regimentals de conflicte que s’han produït en el centre, la qual cosa ha generat una situació d’inseguretat manifesta percebuda de manera aguda pels treballadors dels mòduls.
El procés s’ha arrossegat des de fa més d’un any. Els sindicats intentem mediar amb reunions successives (concretament el 4 de maig, 15 de maig i 30 de maig) i es va arribar a un compromís d’intentar reconduir la situació per part del director. Per desgràcia no ha estat així i la situació, lluny de millorar, ha empitjorat fins a un nivell autènticament crític que ha forçat de manera inevitable la dimissió del director.
La consellera ha “justificat” la dimissió en raó de fantasmals amenaces de mort o de la instal·lació de càmeres. El profund desconeixement del mitjà penitenciari demostrat per la consellera dia a dia li impedeix veure que els treballadors penitenciaris catalans som els màxims defensors de la legalitat perquè aquesta defensa redunda sempre en el nostre benefici i el del sistema. Per a nosaltres les càmeres mai són un perill sinó una ajuda en el nostre treball, i també una defensa davant les denúncies falses i les agressions que contínuament sofrim.
Tots els treballadors penitenciaris, tots sense excepció, estem fermament compromesos amb el sistema penitenciari, un dels més avançats i garantits d’Europa, el qual apliquem i defensem cada dia sense reserves i amb ple convenciment de la seva idoneïtat. Sense aquest convenciment i acceptació entusiasta dels treballadors hauria estat absolutament impossible que hagi funcionat durant tant de temps donades les mancances salvatges en els centres i la falta gairebé suïcida de treballadors. Els Països Baixos, amb més de 10.000 interns i internes, tenen 54 centres penitenciaris. Catalunya, amb gairebé 8.500 interns i internes, només té 13 centres després del lamentable tancament polític i sense centre substitut de la presó Model de Barcelona .
Tot això es tracta d’una cortina de fum, orquestrada des de l’Administració, a la qual ha accedit la mateixa consellera Ester Capella. D’aquesta manera, carregant de manera irresponsable i injusta contra els treballadors, oculten la nefasta gestió de Font i part del seu equip directiu.
La situació dels centres penitenciaris es critica quant a recursos humans i estat de les infraestructures com a resultat d’una política d’inversions gairebé inexistent.
La politització interessada per part del Govern del medi penitenciari no pot continuar traslladant tota la pressió sobre els professionals penitenciaris. CCOO demanem reconeixement i respecte a la professionalitat i a la dignitat dels treballadors penitenciaris.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 19 de desembre de 2018