Valoració de les dades de l’IPC de febrer de 2018
A nivell estatal, la inflació anual de l’IPC al febrer se situa en l’1,1%, cinc dècimes per sobre de l’IPC del gener. L‘acceleració dels preus s’ha donat per l’encariment de l’electricitat en comparació amb el febrer de l’any passat. El preu de les comunicacions és el que més s’ha encarit (2,3%), degut a la inflació dels serveis de telefonia, seguit de la vivenda, que s’ha encarit tres punts i mig (1,4%) i el transport (1,1%). Els aliments i begudes no alcohòliques han patit una inflació del 0,9%.
La inflació subjacent, és a dir, l’estructural, que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, creix tres dècimes i se situa en l’1,1%.
En termes mensuals, l’IPC puja fins al 0,1%. Si bé s’han abaratit els grups de vestit i calçat (per l’efecte de les darreres rebaixes), transport i aliments i begudes no alcohòliques (a excepció de la fruita fresca), s’han encarit les comunicacions, la vivenda, l’oci i la cultura, i els hotels, cafès i restaurants.
A Catalunya, l’IPC interanual del mes de febrer s’accelera i se situa en l’1,4%, tres dècimes per sobre de l’indicador estatal, essent els grups més inflacionaris: les comunicacions (2,2%), els hotels, cafès i restaurants (2,2%), els aliments i begudes no alcohòliques (1,6%) i el transport (1,6%). Pel que fa a l’índex mensual, a Catalunya, l’índex general dels preus s’ha situat en el 0,2%, marcat encara per l’efecte de les rebaixes del vestit i calçat (-2,3%), si bé altres grups, com les comunicacions i l’oci i la cultura, s’han vist incrementats.
L’IPCH espanyol puja respecte del mes anterior, en aquest cas, cinc dècimes, i se situa en l’1,2%, coincidint amb l’indicador de l’eurozona (que baixa una dècima).
CCOO considera que:
• El sector elèctric, lluny de complir com a servei públic, segueix prioritzant el lucre de les grans empreses del sector per sobre del benestar de la ciutadania. El sistema de subhasta del preu de l’electricitat segueix penalitzant, hivern rere hivern, les classes populars i les rendes més baixes.
• Les prestacions socials són insuficients per a una part de la ciutadania i encara hi ha llars on no hi entra cap ingrés. L’endarreriment de l’activació de la Renda Garantida de Ciutadania està deixant desateses les persones en risc d’exclusió social.
• L’increment de l’IPC estatal en relació a l’eurozona afecta negativament la competitivitat de les empreses, reduint l’efecte la devaluació salarial després de l’esforç fet pels treballadors.
CCOO reclama:
• La reforma del sector energètic perquè es prioritzin els interessos generals per sobre del lucre de les elèctriques. Com a servei públic que ofereix, el sector ha d’estar a disposició de les persones i no al revés. Més enllà de l’afectació que el sector té sobre els preus generals, reclamem un debat profund sobre la política energètica del país.
• La reactivació de la llei contra la pobresa energètica i el compliment, per part de les empreses energètiques, dels protocols per evitar els talls de subministrament a les llars vulnerables.
• La posada en marxa, de forma urgent, de la Renda Garantida de Ciutadania.
• Increments salarials per sobre del 3,1% per recuperar la capacitat adquisitiva perduda en els darrers anys i, com a mesura econòmica, perquè acceleri la taxa de consum privat i, per tant, la taxa d’oferta productiva.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 13 de març de 2018