CCOO de Catalunya lamenta la mort de Montserrat Avilés, històrica advocada laboralista compromesa amb els drets i les llibertats dels treballadors i les treballadores

CCOO lamenta profundament la mort de l’advocada laboralista Montserrat Avilès, molt vinculada a la història del nostre sindicat i compromesa amb la defensa dels drets i les llibertats dels treballadors i les treballadores del nostre país.

Comissions Obreres del Baix Llobregat – Alt Penedès – Anoia – Garraf sempre ha reconegut, ha agraït i ha recordat els despatxos laboralistes que van fer una important tasca impagable al moviment obrer i veïnal del Baix Llobregat.

Montserrat Avilés i Vila era una advocada laboralista catalana. Amb el també advocat Albert Fina i Sanglas constituïren un despatx laboralista de referència en la defensa dels drets dels treballadors durant el franquisme.

Nascuda a Barcelona el 1936 en una família de professionals, liberal i catalana, era filla de l’advocat Gabriel Avilés. Montserrat coneixerà a Albert Fina i Sanglas, l’any 1959 amb el motiu de la mort del pare Gabriel Avilés. Començaren una relació íntima i intel·lectual que els portarà a contraure matrimoni el 1960 i inicien una marxa en comú, absolutament identificats en allò polític, social, en el treball i en la família. Tindran uns anys més tard una filla, Anna Maria. Van obrir un despatx conjunt a Barcelona i a Mataró (en el transcurs dels anys el despatx canviarà d’ubicació: plaça Letamendi, carrer Casp, carrer Girona, carrer Bruc, Rondas, i disposarà de delegacions a Vilanova i la Geltrú, Terrassa, Cornellà, etc.).

El 1968 Montserrat i Albert Fina ingressaran en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). La seva militància política es realitzarà en el seu camp d’actuació: el dret laboral i en defensa de la classe obrera. L’any 1964 s’havien creat les Comissions Obreres el que serà el germen del sindicat de classe, i se centren en reivindicacions molt concretes: increment de salaris, falta de mesures de seguretat, hores extres, jornades, etc. a l’empresa, però que després passen a permanents i porten reclamar el dret de vaga, d’associació, de reunió, etc.

El despatx Montserrat Avilés i Albert Fina no era el despatx de Comissions Obreres, però a la pràctica portaven els assumptes més importants de les grans empreses en què intervenien les Comissions. En conseqüència, van haver d’ampliar la seva plantilla, i es convertí en un despatx interdisciplinari amb economistes, sindicalistes i especialistes de tot tipus. Els més importants problemes laborals i sindicals d’aquells anys, recordem les vagues, seguides d’acomiadaments massius van ser plantejats des del seu despatx. La trajectòria de Montserrat Avilés, unida sempre a la de l’advocat i marit, Albert Fina, arriba a la culminació entre 1965 i 1975, amb la seva participació com a advocats en els conflictes col·lectius de grans empreses: La Maquinista Terrestre y Marítima, Harry Walker, SEAT. La vaga de SEAT de 1971, acompanyada d’una mobilització obrera a tota la conca metal·lúrgica del Baix Llobregat, consagraren Fina i Avilés com els mediadors laborals del sindicat Comissions Obreres.

Durant aquests anys el despatx restà en el punt de mira de la policia franquista, així el 15 de febrer de1971 el seu despatx serà objecte d’un assalt per part d’un escamot de la Brigada Político-Social amb destrucció i crema de documents. Cal tenir en compte que Montserrat Avilés i Albert Fina apareixen en el llistat dels 462 catalans més vigilats per la policia franquista.