Com havia anunciat la ministra Fátima Báñez el passat 15 de febrer, la publicació a l’EPA del segon trimestre d’una taxa d’atur inferior al 18% (17,22) comportarà l’extinció del programa de requalificació professional per a les persones aturades conegut com PREPARA. En un moment en què es corregeixen a l’alça les dades del creixement econòmic, fins arribar al 3,1% a l’estat, es fa difícil d’entendre que se li retiri el estatus d’”excepcionalitat” a la situació del mercat de treball, quan encara hi ha 2,8 milions de persones desocupades desprotegides, i s’anul·li amb un subterfugi estadístic una mesura que ha beneficiat prop de 900.000 persones a l’estat i 90.000 a Catalunya.
Sens dubte, l’extinció del PREPARA té a veure també amb l’anunci per part del Tribunal Constitucional, que la gestió d’ajuts econòmics a desocupats que hagin esgotat la prestació d’atur correspon, per distribució de competències, a les comunitats autònomes. Tot i així és l’obligació del Govern central garantir que les prestacions socials siguin “suficients”, tal i com estableix l’article 41 de la Constitució. Els 497.000 desocupats a Catalunya, dels quals 260.000 són de llarga durada, i 190.000 de molt llarga durada, necessiten els recursos i els instruments necessaris per facilitar, mitjançant la formació i l’assessorament, el seu accés o retorn al mercat de treball.
Això requereix plantilles fixes, qualificades i motivades i un mapa de prestacions, subsidis i rendes assistencials que es mantingui al marge de fluctuacions i conjuntures. Tal i com reclama la confederació de CCOO, és hora de revisar l’encaix dels diferents programes de protecció per a desocupats amb dificultats (RAI, PREPARA i PAE) per assolir un veritable Pla de Xoc per a l’Ocupació que permeti fer efectiu el dret de la ciutadania a una feina de qualitat.