Les llars composades d'una sola persona adulta se situen en el llindar de risc de pobresa quan els ingressos nets anuals són inferiors a 10.054€, o el que és el mateix, unes rendes de 837€ nets al mes

CCOO de Catalunya alerta que l'evident pèrdua de poder adquisitiu de la població treballadora ens apropa al llindar de risc de pobresa


Foto Si bé és cert que en aquests últims anys indicadors com l’atur i l’ocupació han canviar el rumb, la tendència aparentment positiva no es trasllada en una millora per a la població treballadora que veu com s’agreugen les seves condicions de treball. En aquest sentit, hi ha cada cop més persones que retornen al mercat de treball per la porta de la precarietat, ja que en termes qualitatius, l’ocupació ha empitjorat.

El primer trimestre de 2017, la temporalitat se situa en un elevat 20,8%. Tot i la destrucció massiva d’ocupació temporal als inicis de la crisi, la proporció de persones que tenen feines inestables continua sent molt elevada i la recuperació de l’ocupació respon a feines de curta durada i de finalització incerta. A més, el treball a temps parcial, que afecta a un 14,5% de la població ocupada, és indesitjat per un 53% dels treballadors i treballadores, conseqüència de les males condicions laborals i els salaris baixos que comporta aquest tipus de jornada.

Aquestes dades expliquen que cada cop hi hagi més persones treballadores que, malgrat treballar, no puguin fer front a les necessitats més bàsiques per viure. Segons l’Informe Una aproximació a la pobresa en el treball (https://www.ccoo.cat/noticia/210526/ccoo-presenta-linforme-una-aproximacio-a-la-pobresa-en-el-treball#) que vam presentar CCOO de Catalunya, aquesta situació la pateixen més de 282.000 persones.

L’Enquesta de condicions de vida (ECV) és la que facilita aquesta informació i, malgrat oferir dades força limitades, sí que permet conèixer la informació desagregada per sexes i per dos grups d’edat que van dels 18 als 24 anys i dels 25 als 64 anys. No obstant, aquesta informació no permet establir el perfil de persona treballadora pobra, tot i que seria molt útil poder conèixer en quins sectors d’activitat es troben, o les ocupacions que ocupen, els nivells d’estudis cursats o l’origen d’aquestes persones, entre altres característiques. En aquest sentit i en relació a la pobresa en el treball, l’ECV presenta certes mancances i limitacions a l’hora d’analitzar els seus resultats.

Tot i aquesta dificultat, podem dir que a l’any 2016 la taxa de pobresa en el treball de les dones era de l’11,2%, afectant prop de 168.000 treballadores, mentre que la taxa dels homes era del 12,6% i 215.100 treballadors afectats. Si tenim en compte que la taxa de pobresa total se situa en el 12%, es pot veure com les dones es situen per sota de la mitjana, mentre que els homes se situen lleugerament per sobre de la mateixa.

Per entendre que la millor situació que presenten les dones és només aparent, cal tenir en compte que la taxa de pobresa en el treball es calcula en relació al llindar de risc de pobresa dels homes, per una banda, i al de les dones, per una altra. L’existent bretxa salarial entre homes i dones i l’elevada parcialitat femenina expliquen que la realitat dels homes no és la mateixa que la de les dones, i que per tant, el llindar de risc de pobresa de cadascú és diferent. En el cas de les dones, pitjor.

Per altra banda, el comportament del mercat de treball també explica aquestes diferències entre homes i dones, i és que cal tenir present que qui s’ha incorporat al mercat de treball, ocupant les feines més precàries que s’estan creant, són els homes, sobretot joves i estrangers. Aquest fet també explica que la taxa de pobresa en el treball masculina sigui més elevada que la femenina.

Si tenim en compte les dades desagregades pels dos grups d’edat, podem veure una major afectació de la pobresa en el treball entre els joves de 18 a 24 anys (19,3%) que entre els de més de 25 anys (11,7%), ja que són els qui ocupen les pitjors feines, les més precàries de totes les feines precàries que ofereix un mercat de treball deteriorat i incapaç de generar ocupació de qualitat. Si bé l’ocupació ha crescut un 2,2% en aquest darrer any, la població ocupada menor de 25 anys ho ha fet en un 16,6%, intensitat força superior. No obstant, aquest col·lectiu, juntament amb l’estranger, han entrat al mercat de treball per la via de la precarietat.

Finalment, davant aquesta situació, cal tenir present que el Salari Mínim Interprofessional (SMI) és de 9.906,40€ anuals, o el que és el mateix, 707,60€ al mes per 14 pagues. Si el llindar de pobresa d’una llar composada per una persona adulta se situa en 718€ al mes per 14 pagues, és alarmant que ambdues xifres siguin tan properes.

Davant aquest escenari, CCOO de Catalunya:

- Demana enfortir la negociació col·lectiva per tal que s’estableixin increments salarials als convenis col·lectius i hi hagi un augment progressiu del Salari Mínim Interprofessional (SMI). Només així s’aconseguirà reactivar la demanda interna, combatre la precarietat laboral i minimitzar l’impacte de la pobresa en el treball i en la societat.
- Considera que calen més i millors polítiques d’ocupació pensades tant per a les dones com per als joves i les persones estrangeres, per reduir les desigualtats tan significatives que hi ha en el mercat de treball pel que fa a l’accés a una ocupació estable i de qualitat.
- Defensa la necessitat d’un nou model productiu basat en ocupació de qualitat, estable i amb garanties, en sectors que aportin valor afegit, innovadors i competitius. No podem acceptar el patró de creixement inestable i vulnerable que s’està generant que condemna a la població treballadora a patir risc d’exclusió social tot i tenir una feina. El Pacte nacional per a la indústria és una aposta clara per sortir de la crisi i generar ocupació estable, de qualitat i amb drets.
- Es reafirma en l’exigència al Govern de la urgència i necessitat de derogar la Reforma Laboral per garantir els drets de les persones treballadores, afavorir l’estabilitat i combatre la precarietat laboral.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 20 de juliol de 2017
20/07/2017

 

© CCOO de Catalunya | Avís legal | RSS |

ccoo.cat utilitza cookies pròpies i de tercers per a millorar l'experiència d’usuari. Més informació sobre la política de cookies