Valoració de les dades de l'IPC de març de 2017

CCOO de Catalunya considera imprescindible reforçar el dret a la negociació col·lectiva per recuperar els salaris i el poder adquisitiu de la classe treballadora


Foto La inflació anual de l’IPC de març se situa en el 2,3% a nivell estatal i disminueix set dècimes respecte del mes anterior. Aquest menor increment ve motivat per l’estabilització dels preus de l’electricitat i dels carburants després de dos mesos de repunt dels preus energètics.

La inflació subjacent, és a dir, l'estructural, que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, disminueix una dècima respecte del febrer i se situa en el 0,9%.

L'IPC mensual s’ha mantingut congelat (0%) respecte del febrer, en contra de la tendència alcista típica dels mesos de març. Si bé els béns i serveis afectats per la baixada dels preus energètics han disminuït, el grup de vestit i calçat s’ha vist encarit un cop finalitzada la temporada de rebaixes. Tot i això, en el que portem d’any, els béns i serveis afectats pels preus energètics (vivenda i transport) encara es mostren molt inflacionaris.

A Catalunya, l'IPC interanual se situa en el 2,5%, mantenint dues dècimes de diferencial positiu respecte l’indicador estatal (per l’efecte, entre d’altres variables, de l’increment de preu dels serveis lligats al turisme: hostaleria i oci i cultura). Pel que fa a la variació mensual, també ha estat nul·la (0%).

L’IPCH espanyol disminueix després de dos mesos alcistes i se situa en el 2,1%, encara per sobre de l’indicador de l’eurozona, que també disminueix fins l’1,5%.

El Govern de l’Estat preveu que la inflació del 2017 vagi caient fins prop de l’1% i, en termes interanuals, acabi l’any en l’1’5%. En conseqüència, el Projecte de Llei dels Pressupostos Generals de l’Estat s’ha elaborat contemplant aquest índex de preus.

CCOO considera que:
• La classe treballadora continua patint les conseqüències de la reforma laboral que, clarament, va erosionar el dret a la negociació col•lectiva i a la defensa de salaris dignes i justos.
• L’evolució salarial per sota de la inflació continua generant pèrdua acumulada de poder adquisitiu a la població. Un mercat laboral basat en la precarietat i els baixos salaris no fa sinó consolidar la pobresa laboral.
• Una política salarial devaluativa front la inflació estanca el consum i la producció. No hi haurà recuperació econòmica fins que no hi hagi recuperació social, és a dir, expansió salarial i ocupació de qualitat.
• La desindexació de la revalorització de les pensions és una forma de retallada encoberta. Les polítiques d’austeritat continuen presents i perjudicant, especialment, la població més vulnerable.

CCOO reclama:
• Respecte pel dret a la negociació col·lectiva per tal que la classe treballadora puguem recuperar condicions, salaris dignes i l’espai de negociació col·lectiva que la reforma laboral va eliminar.
• Increments salarials als convenis col·lectius d’entre l’1,8% i el 3%, tal com el nostre sindicat defensa en el marc negociador de l’Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC), a fi de recuperar la capacitat adquisitiva perduda en els darrers anys i traslladar, també als salaris, els beneficis de la recuperació productiva.
• Un Salari Mínim Interprofessional que, com a mínim, assoleixi els 800€ que la Carta Social Europea havia fixat per enguany, i un augment progressiu fins als 1.000€ (és a dir, el 60% del salari mig).
• El compromís de l’Administració de l’Estat, en l’actual marc de negociació del Pacte de Toledo, en favor de la sostenibilitat del sistema de Seguretat Social i d’unes pensions públiques de quantia suficient, que garanteixin una vida digna. Per tant, seguim reclamant la derogació de la darrera Llei sobre l’Índex de Revalorització de les pensions, fixat en el 0,25%.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 12 d’abril de 2017
12/04/2017

 

© CCOO de Catalunya | Avís legal | RSS |

ccoo.cat utilitza cookies pròpies i de tercers per a millorar l'experiència d’usuari. Més informació sobre la política de cookies