Valoració de les dades de l’IPC de febrer de 2017
L’Índex anual de Preus de Consum (IPC) del mes de febrer a nivell estatal es manté igual que el mes anterior en el 3%, motivat principalment pels preus dels carburants i els aliments, que compensa la baixada del preu de l’electricitat.
La inflació subjacent, és a dir, l’estructural, que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, cau 1 dècima, fins l’1%, situant-se 2 punts per sota de l’índex general.
L’IPC mensual se situa en el -0,4%, per l’efecte del final de les rebaixes (principalment en vestit i calçat) i l’electricitat, que compensa en part l’increment de preus del sector turístic (hotels, restaurants i paquets turístics).
A Catalunya, l’IPC interanual es manté en el 3,1%, mantenint 1 dècima de diferencial positiu amb l’indicador estatal, per una major alça de preus d’alguns subgrups.
Els preus a la zona euro també s’incrementen 2 dècimes i se situen en un 2% en termes interanuals, mentre que l’IPC harmonitzat espanyol incrementa 1 dècima fins al 3%, seguint, per tant 1 punt per sobre de l’indicador de l’eurozona.
CCOO considera que:
• Els baixos salaris i la precarietat laboral fan augmentar la pobresa laboral i que la recuperació del consum intern sigui feble. No hi haurà recuperació econòmica fins que no hi hagi recuperació salarial i ocupació de qualitat.
• La revalorització del 0,25% de les pensions, segons el Decret del Govern del PP, fa perdre poder adquisitiu respecte a l’IPC.
• Les polítiques d’austeritat, la precarietat laboral i les retallades de pensions i prestacions socials estan perjudicant el poder adquisitiu de les persones, i fan augmentar els nivells de pobresa i exclusió social.
• El sistema de subhasta del preu de l’electricitat penalitza els consumidors, en especial les rendes més baixes, i fa augmentar els beneficis de les grans empreses del sector.
• La inflació a Catalunya en alguns subgrups continua lleugerament superior a l’estatal i per tant cal actuar amb uns pressupostos socials per donar resposta a la situació d’emergència social que viu una part important de la ciutadania.
• L’increment de l’IPC estatal en relació a l’eurozona afecta negativament la competitivitat de les empreses espanyoles, reduint l’efecte la devaluació salarial després de l’esforç fet pels treballadors.
CCOO reclama:
-Increments salarials als convenis, augment progressiu del Salari Mínim Interprofessional (SMI) i increment dels indicadors de referència dels ajuts públics IPREM i IRSC a Catalunya d’acord amb l’augment de l’IPC.
-Recuperar la revalorització de les pensions d’acord amb la inflació a través de la derogació de la reforma de les pensions del Govern del PP, i el consens del Pacte de Toledo i de les organitzacions sindicals i empresarials que asseguri el futur del sistema públic de pensions.
-A Catalunya, la posada en marxa de forma urgent de la Renda Garantida de Ciutadania per a qui no té recursos i uns pressupostos socials per actuar contra la pobresa i l’exclusió social.
-Control dels preus dels serveis bàsics i de les xarxes de distribució, i una reforma del sistema de subhasta elèctrica perquè perjudiquen a la ciutadania.
-Derogació les dues reformes laborals que estan precaritzant les condicions laborals i amenacen la recuperació de l’economia.
-Derogació de la reforma de les prestacions d’atur, que n’ha restringit l’accés i ha retallat la quantia i la durada.
-Una reforma fiscal progressiva perquè pagui més qui més guanya i es persegueixi el frau, l’evasió i l’elusió fiscal.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 14 de març de 2017