CCOO denuncia que a Catalunya augmenta la bretxa salarial entre dones i homes al 26% perquè la precarietat colpeja amb més força les dones

Informe de la Secretaria de la Dona i de Cohesió Social del sindicat

Les dones cobren anualment quasi 7.000 € menys que els homes segons l’Enquesta quadriennal d’estructura salarial del 2014, feta pública a finals d’octubre del 2016.

La bretxa salarial ha augmentat gairebé 1 punt des de l’any anterior i se situa, així, en la més alta des del 2008. Aquest augment és degut al fet que encara que baixen els salaris d’homes i homes, el salari de les dones ha baixat 416 € i el dels homes, 237 €.

Des de CCOO parlem de bretxa salarial anual perquè entenem que és el salari anual el que determina que les donen tinguin pitjors rendes o rebin pitjors prestacions i pensions de jubilació, i, per tant, fa que les dones tinguin un risc més gran de pobresa.

El salari base, que és la part fonamental i fixa del salari, i està regulat en els convenis, té més pes en el salari mensual de les dones (71%) que en el dels homes (65%) i és la banda salarial on la bretxa salarial és més baixa: 18,4%. Són els complements salarials (27% del salari de les dones i 32% del salari dels homes), que tenen una bretxa superior al 37%, i els pagaments per hores extraordinàries, que tenen una bretxa del 73,4%, els que tenen més força perquè les dones tinguin els salaris més baixos.

Si analitzem els salaris de les persones nascudes fora d’Espanya que viuen a Catalunya, ha augmentat la bretxa salarial en 2,44 punts.

Si ho mirem per franges d’edat, tan sols disminueix la bretxa salarial 1 punt entre la gent jove de menys de 25 anys, encara que la bretxa salarial és del 24,5%. A totes les altres franges d’edat la bretxa salarial puja, destacant la pujada de 2,1 i 2,8 punts en les edats compreses entre 45 a 54 anys i 55 anys i més; en aquests casos les dones cobren quasi 1/3 del salari dels homes (més de 10.000 € de diferència anual), ja que augmenten els salaris dels homes i baixen els de les dones.

En afegir la variable d’estudis s’observa sempre una bretxa salarial superior al 25%. La bretxa salarial és més petita quan el nivell d’estudis és superior: les dones tenen unes retribucions 1/4 per sota de les dels homes.

Per sectors d’activitat, el sector de serveis és el que té la bretxa salarial més alta i és el sector en què treballen més dones i en què tenen els salaris més baixos. Tan sols es produeix una disminució de la bretxa salarial en el sector de la construcció (on tan sols hi ha l’1% del total de dones que treballen). La bretxa salarial a la indústria augmenta en 2,35 punts i arriba als 21,63, ja que ha pujat el salari dels homes (736 €) mentre que ha baixat el de les dones (-144,5 €). Al sector dels serveis la bretxa supera els 25 punts: ha augmentat també la bretxa, ja que ha disminuït més el salari de les dones que el dels homes.

Si valorem la bretxa salarial en funció del tipus de jornada, observem que hi ha més bretxa salarial si es treballa a jornada completa (16,26%) que si es treballa a temps parcial (4,9%). El fet que la bretxa salarial anual, si se sumen els dos tipus de jornada, sigui el 26% es deu al fet que hi ha moltes més dones que homes que treballen a temps parcial. Cal destacar que la jornada a temps parcial ha tingut un augment de més de 4 punts a la bretxa salarial, situant-se la bretxa salarial en el 4,9% quan a l’any 2013 quasi no existia: comença a aparèixer la bretxa en les situacions més precàries, ja que disminueix més del doble el salari de les dones.

Quant al tipus de contractació, la bretxa augmenta tant en la contractació indefinida com en la contractació de durada determinada. També es dona el cas de que augmenta més la bretxa en les condicions més precàries, en 1,5 punts, situant-se en els 12,06 (2.000 € de diferència anual), ja que la pujada del salari dels homes duplica la de les dones. Igualment, la contractació indefinida té una bretxa superior als 27 punts (8.000 €), ja que la baixada de salaris de les dones quadruplica la dels homes.

Per grups d’ocupació, augmenta 9 punts la bretxa salarial en les persones que treballen a la restauració, en personals i a la venda, arribant als 36,13 punts, ja que la quantitat que puja el salari dels homes (1.100 €) baixa en el salari de les dones. Tant en aquestes ocupacions com en les elementals, on la bretxa és als 37,37 punts, el salari de les dones és més d’1/3 inferior al dels homes. Es dóna el cas que aquestes ocupacions són les que tenen els salaris més baixos, és a dir, que la precarietat torna a colpejar més fort a les dones.

Observant les ocupacions amb tasques de supervisió, a les ocupacions que tenen més jerarquia -on les dones cobren 1/5 part de les retribucions dels homes- la bretxa salarial és més baixa. A les ocupacions que tenen tasques de supervisió, però que jeràrquicament estan més a baix, la bretxa salarial és més del 29% i supera la bretxa salarial global.

La desregulació de les condicions de treball proporciona un augment de les desigualtats i les discriminacions de les dones en el món laboral.

Una regulació de les relacions laborals més propera permet reduir les diferències salarials. Als convenis d’àmbit inferior a l’estatal, que regulen les condicions de treball de gairebé la meitat de les persones treballadores, i on tant homes com dones tenen les retribucions més baixes, la bretxa salarial és més alta: 28,1%.

La bretxa salarial és més alta segons la dimensió de l’empresa. L’empresa on no arriben a treballar 50 persones presenta els salaris més baixos i la bretxa salarial més alta: 29,7%.

Els ingressos que tenen les dones i els homes a Espanya en relació al salari mínim interprofessional (SMI) estatals -no disposem de les dades per territoris ni per nacionalitats- tenen un impacte negatiu sobre la realitat econòmica de les dones. 1 de cada 5 dones té guanys inferiors o iguals a l’SMI; en el cas dels homes és 1 de cada 12. Més de la meitat de les treballadores perceben ingressos que tan sols poden arribar a dues vegades l’SMI; en el cas dels treballadors són poc més d’una tercera part.

Per tot el que hem analitzat es pot veure que la bretxa salarial de gènere és el resultat de totes les bretxes que existeixen al mercat de treball, ja sigui assalariat, remunerat o no, i que la desregulació de les condicions de treball i els atacs a les relacions laborals empitjoren la situació de les dones i causen augment la bretxa salarial.

Per acabar amb aquesta bretxa salarial i impedir que la sortida d’aquesta crisi i atacs a la negociació col•lectiva, i com a conseqüència a les relacions laborals, sigui a costa de la precarització de les dones, des de CCOO exigim:
-Impulsar polítiques actives d’ocupació amb perspectiva de gènere i incentivar les empreses petites i mitjanes per a negociar i dur a terme mesures i plans d’igualtat.
-Dotar la Inspecció de Treball de personal format i especialitzat en gènere que pugui actuar d’ofici per detectar i identificar discriminacions laborals, sobretot en professions feminitzades.
-Assegurar que els Pressupostos de l’Estat i de la Generalitat garanteixin els serveis públics d’atenció social i dependència.
-Recollir l’obligatorietat del permís de paternitat que recull la Llei 3/2007 i lluitar per la seva ampliació fins que sigui igual que el de maternitat.
-Introduir en els convenis col·lectius:
+La definició de tots els conceptes retributius.
+La identificació dels conceptes retributius per a cada un dels llocs de treball per a
evitar que existeixi qualsevol tipus de discriminació per raó de sexe.
+La garantia que els llocs de treball feminitzats no estiguin infravalorats.
+Una valoració de llocs de treball amb perspectiva de gènere.
+La creació d’una comissió paritària d’igualtat que faci el seguiment de tots aquests
aspectes, més els inclosos en els plans d’igualtat.

Informe sobre bretxa salarial elaborat per la Secretaria de la Dona i de Cohesió Social de CCOO de Catalunya:
https://www.ccoo.cat/pdf_documents/2017/informe_bretxa_salarial_2017.pdf

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 20 de febrer de 2017