CCOO considera precipitat el tancament de la presó Model de Barcelona sense construir el centre que la substituirà

Per un procés negociat

Demà, dia 10 de gener, està prevista la signatura, al Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona (CPHB), conegut popularment com la Model, l’acord entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona per procedir al tancament del centenari centre. Una actuació, la de l’actual Administració, centrada en la imatge manipuladora i la consecució d’objectius polítics partidistes i electoralistes situats molt per davant i per damunt de l’eficàcia administrativa i el benefici general de la societat. Davant aquest fet, l’Agrupació de Personal Penitenciari de CCOO manifestem que el tancament precipitat i irreflexiu, sense haver construït prèviament el centre que ho substitueixi, seria un error de política penitenciària de grans proporcions, fet que de manera conscient assumeix aquesta Administració.

Aquesta decisió política s’uneix a l’anterior operació de manipulació mediàtica que va representar el tancament descaradament electoralista del Centre Penitenciari Obert 1 de Barcelona (CO1), dut a terme pel Govern municipal de l’alcalde Trias i la Generalitat. Un tancament mediàticament efectiu, electoralment inútil fet i fet, però sobretot completament irracional i insensat en matèria de política penitenciària, ja que únicament va representar l’enderrocament d’aquest centre de règim obert per traslladar-lo tot seguit uns metres més lluny, és a dir, a les profunditats d’un centre penitenciari tancat darrere tres rastells de seguretat.

Aquesta decisió de tancaments precipitats tant del CPHB com del CO1 és una més en un camí pavimentat d’electoralisme, oportunisme i manipulació de l’opinió pública iniciat fa un any per l’actual Administració.

L’oposició de CCOO, al com i al moment, es fonamenta en els següents motius:
– La distribució de la població reclusa no és homogènia al llarg del territori català. La província de Barcelona concentra tota sola al voltant del 75% de la població reclusa general (més de 6.100 interns sobre un total de prop de 8.400) i d’interns en situació preventiva (sense condemnar). La resta de províncies, Tarragona, Lleida i Girona, representen de manera COMBINADA únicament el 25% del total. Aquesta situació no és temporal sinó estructural, ja que la província de Barcelona concentra prop del 75% del PIB i de la població catalana, i amb ells el 75% o més dels delictes comesos a Catalunya, de l’activitat judicial catalana total, dels presos preventius i, com a conseqüència, també de les condemnes.

– La Llei orgànica general penitenciària (LOGP) obliga a disposar d’un centre de preventius a cada província i per això la de Barcelona ha d’explicar-se necessàriament amb un centre amb capacitat d’atendre tota sola el 75% de la població preventiva catalana i que a més sigui capaç d’assumir una alta rotació d’interns preventius.

– Les administracions, en aquest cas tant la Generalitat de Catalunya com l’Ajuntament de Barcelona, pretenen un tancament exprés del CPHB que doni ràpids rèdits polítics, plantejant la construcció en un futur d’un centre que els substitueixi. Mentre això no ocorri es preveu que es posaran pedaços a la situació, movent interns entre els centres i buidant mòduls en altres centres de Barcelona. El més adaptable per la seva grandària és el Centre Penitenciari de Brians 2, situat prop de Martorell. Si bé la coexistència al mateix centre d’interns preventius i penats, entre els quals ha d’haver-hi per llei una estricta separació, ocorre als centres provincials de Tarragona (CP de Mas Enric) i Girona (CP de Puig dels Basses), en tots dos la quantitat d’interns preventius és aproximadament deu vegades menor que en el cas de Barcelona. Tal volum d’interns preventius presenten problemes que l’Administració enfronta recorrent al simple voluntarisme.

– La construcció d’un centre nou no es pot realitzar en un termini inferior a dos anys. Es necessiten un mínim de 6 mesos per adjudicar i realitzar el projecte, altres 6 mesos per licitar les obres i un any per construir el nou centre, i això si no hi ha el més mínim retard polític, econòmic o administratiu. Donada la previsible evolució de la situació política futura i la constatació de la subordinació permanent per part d’aquest Govern de les necessitats pròpies d’una bona administració als objectius polítics més immediats, la pròpia Administració admet secretament que no pot haver-hi un altre centre nou abans de 4 anys i que el més probable és que no n’hi hagi mai per molt que es digui públicament que sí es farà.

El trasllat del centre de preventius sense construir prèviament un centre que el substitueixi implica els següents problemes:
1. La població interna en situació preventiva, és a dir, sense jutjar i sobre la qual impera legalment el principi de presumpció d’innocència, per efecte del tancament, serà traslladada a centres propers a Martorell (CP Brians 1 i CP Brians 2), Granollers (CP de Quatre Camins i CP de Joves) o fins i tot Manresa (CP de Lledoners), situant-la fora de Barcelona amb l’efecte negatiu indubtable sobre el contacte dels presos amb les seves famílies, el qual s’encarirà i es dificultarà. Com a conseqüència col•lateral, però igualment important, interns penats de la província de Barcelona seran desviats a centres fora de la província per fer lloc als preventius expulsats del CPHB.

2. L’atenció dels advocats, tant els contractats particularment pels interns com els del torn d’ofici, es dificultarà. No és el mateix estar pres en un centre dins de Barcelona que allunyar als clients a 30, 40 o 50 km de Barcelona. Si hi ha un efecte clar és el de dificultar la necessària relació entre advocat i intern.

3. Els trasllats d’interns a la Ciutat de la Justícia, per realitzar tot tipus de diligències judicials, en condicions normals són continus a Barcelona i deu vegades superiors als produïts a les altres províncies. Donada la descompensació de la distribució territorial dels interns preventius forçada per la pròpia LOGP, l’agrupació dels interns en situació preventiva de la província de Barcelona en un centre proper a la Ciutat de la Justícia es manifesta com clarament imperativa.

4. El trasllat dels treballadors del CPHB i CO1, dispersant-los per tots els centres de la província i encara més enllà, comporta l’acomiadament traumàtic de fins a 300 o 400 treballadors penitenciaris interins de tots dos centres i sobretot de la resta de centres que acolliran a la plantilla expulsada de CPHB i CO1, tant de tractament, on la taxa d’interins arriba a una aberrant taxa de fins al 80%, com de vigilància. Els efectes sobre les plantilles de la resta de centres (cessaments de comissions de serveis i encàrrecs de funcions) serà profund i immediat, originant un sisme penitenciari en matèria de personal que s’evitaria per complet en cas de portar-se el tancament de manera ordenada, i sempre després de la construcció d’un centre que substitueixi al CPHB, mai abans.

CCOO demana un procés negociat, que no sigui lesiu per als treballadors i treballadores penitenciaris, i que respecti el model penitenciari que ve determinat per la legislació penitenciària.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 9 de gener de 2017