‘Les pensions a debat’

Article d’Antonia Pascual al blog ‘Dones de CCOO de Catalunya’

L’actual model del Sistema de pensions al nostre país és de repartiment, solidari i sostenible. De repartiment perquè es basa en la Solidaritat intergeneracional i interregional, ja que les cotitzacions a la Seguretat Social de les persones que treballen actualment serveixen per pagar les pensions de les persones perceptores. Sostenible perquè hi ha mecanismes, consensuats al Pacte de Toledo, que permeten corregir les possibles desviacions sobre les previsions que es donin al llarg dels anys, incidint sobre els ingressos i les despeses.

Tanmateix, CCOO proposem mesures concretes per mantenir el model de pensions publiques. A curt termini, millorant els ingressos del Sistema, incrementant els que venen de les cotitzacions (incrementant l’ocupació i millorant els salaris) i afegint ingressos addicionals i estables, sostinguts i suficients dels Pressupostos Generals de l’Estat. Com a conseqüència de la crisi econòmica, l’elevat atur, la devaluació dels salaris i la precarietat de l’ocupació, ens hem d’enfrontar a una situació de dèficit financer del Sistema que es manté des de 2011 i que en 2016 serà de més de 1,6% del PIB, amb previsió que es mantingui en aquests nivells durant més anys. Al mateix temps, és necessari obrir la negociació del Pacte de Toledo per adoptar noves mesures i revertir els efectes de les actuacions del PP des de 2013, que no van ser pactades.

A mig i llarg termini, calen mesures estructurals com: incrementar les bases màximes de cotització per ajustar-ho a les reals; incrementar les bases mínimes amb l’increment dels salaris; conversió de les reduccions, tarifes planes, etc., en bonificacions; que l’Estat assumeixi les despeses de l’administració de la Seguretat Social; elevació dels tipus de cotització; equiparació de les bases mitjanes de cotització del Règim general i del Règim Especial de treballadors Autònoms; aportacions via impostos; definir una figura impositiva progressiva que garanteixi un repartiment just i equitatiu dels esforços. Altres mesures estructurals que es plantegen són: polítiques de creació de 3 milions de llocs de treball estable i de qualitat, així com la lluita contra l’economia submergida.

En els darrers mesos ha estat subjecte de polèmica el finançament de les pensions de viduïtat i orfandat. La proposta de CCOO valora que el finançament d’aquestes pensions via impostos resoldria, a mig termini, una part significativa de l’increment de finançament necessari per assegurar que el sistema públic de pensions sigui sostenible i pagui prestacions de qualitat. Tanmateix, això no significa que es demani la revisió de règim jurídic d’aquestes dues tipologies de pensions ja que les considerem “de naturalesa contributiva”, que es mantinguin dins el Sistema de la Seguretat social, respectant la seva singularitat. La font de finançament via impostos, utilitzada actualment en prestacions contributives, a través del “complement a mínims”, evidencia que la proposta de CCOO no pretén, en cap cas, modificar l’actual naturalesa de les pensions sinó cercar fons estables, sostinguts en el temps i suficients de finançament per garantir el sistema públic de pensions a curt, mig i llarg termini.

No hi ha reptes en el sistema de pensions públiques que no es puguin solucionar. Cal voluntat política per fer-ho. S’han d’incrementar els ingressos de la Seguretat Social i no retallar les despeses.

Antònia Pascual

L’article ‘Les pensions a debat’  s’ha publicat originàriament al blog ‘Dones de CCOO de Catalunya’