Exigim la igualtat real: volem els nostres drets LGTBI


Foto Amb motiu de la celebració del 28 de juny, Dia Internacional de l'Orgull LGTBI, CCOO de Catalunya sortim al carrer per commemorar els aldarulls de Stonewal, que van tenir lloc a Nova York (EUA) el 1969, que marquen l'inici de l'alliberament LGTBI.

Aquesta data de commemoració es presenta com una oportunitat per reflexionar sobre les discriminacions afegides que tenen les dones que pertanyen al col·lectiu LGTBI. L'interseccionalitat de ser dones lesbianes o bisexuals -afegit al fet de ser joves o grans, de la classe, l'origen, les diferents diversitats funcionals...- va sumant punts per anar incrementant la bretxa de gènere.

Si al sistema patriarcal hi ha res que el posi més nerviós, això és precisament el control que les dones puguem fer del nostre cos, de les nostres orientacions sexuals, de com vivim les nostres identitats de gènere no heteronormatives. I això ens passa factura.

Des d'Orlando -la major massacre de la història vers la comunitat LGTBI, perpetrada en un club d'ambient gai, on 49 persones van ser assassinades per raons homòfobes- fins fa ben pocs dies a la ciutat de Badalona, on dues noies lesbianes, que són parella sentimental des de fa 11 anys, van rebre una pallissa al carrer només pel fet de la seva orientació sexual.

És cert que en els darrers anys les polítiques LGTBI estan avançant amb força, especialment a Europa. Hem d'estar contentes perquè en aquest sentit a l'Estat espanyol s'ha fet un important esforç per donar impuls a aquestes polítiques, encaminades a assolir la igualtat de lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals.

Per no anomenar-les totes, destacarem una pionera a escala estatal, que ara té 11 anys, la Llei 13/2005 de matrimoni entre persones del mateix sexe, i una de ben recent aprovada a Catalunya, la Llei 11/2014 de drets de les persones gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals i per l'eradicació de l'homofòbia. Una llei pionera a tot el món, ja que per primera vegada es contempla la inversió de la càrrega de la prova davant atacs i accions homòfobes, i perquè es preveu el dret de "reparació" a la víctima.

Hi ha aspectes que m'inquieten en el tractament de les polítiques LGTBI, polítiques que tenen a veure amb el gènere i que hi ha el perill que reprodueixin esquemes i models que les dones coneixen prou bé; em refereixo al tractament estructural de les discriminacions. Acabem posant pegats si no ataquem el problema de fons. Podem fer polítiques LGTBI que ens assenyalen la discriminació de qui la pateix, focalitzant molt en els efectes de les desigualtats més que en les causes que les produeixen.

Acaba de néixer la Xarxa de Municipis LGTBI, una iniciativa que saludem amb entusiasme, ja que treballar en xarxa i de manera coordinada i no funcionar només per inèrcia és una bona notícia. A Barcelona s'està treballant de valent per la creació d'un centre de recursos LGTBI pioner a tot l'Estat. Esperem que ara la llei contra la LGTBIfòbia es comenci a desenvolupar amb celeritat, però tot plegat serà més eficient si en cap moment no perdem de vista posar-li tota la intenció de la perspectiva de gènere.

La perspectiva de gènere, també en les qüestions LGTBI és alguna cosa més que necessari, perquè si de gènere va la cosa, totes tenim molt a dir. Només hem de fer una ullada al Pride més comercial i preguntar-nos: on són les dones? Quins estereotips d'homes hi ha? Sabem que aquestes preguntes poden provocar diferents reaccions. Només les poso com un exemple molt visual per dir que encara hi ha molt camí per recórrer.

Com a sindicalista em sento interpel·lada amb la causa LGTBI, perquè la diversitat sexual també és una qüestió sindical.

Raquel de Haro

L'article Exigim la igualtat real: volem els nostres drets LGTBI s'ha publicat originàriament al blog Dones de CCOO de Catalunya
07/07/2016

 

© CCOO de Catalunya | Avís legal | RSS |

ccoo.cat utilitza cookies pròpies i de tercers per a millorar l'experiència d’usuari. Més informació sobre la política de cookies